R-aaccia 1 Admmlstncld: B rw^ Ttlten lí'lmprejiipU; wrVr4 nOPiM. 11 I 1»— TtlMon 1Ï1»-A EDICIÓ DIÀRIA i 3 mamut . . . • s Pies. nu». ■ cdUiuot i Espanya. ;'50 " irimtíire g jlürfS pllMM , . ÏO 1 " ' I lli I ANY XLV- NUMERO 15377 — PREU: 10 Cèntims BARCELONA, divendres, i 3 d'abril 1923 "A LA CIfíQVENA PAGIUA, PROCLAMACIÓ DEU CAS- | DIDAT D'ACdO CATALÀ- |. NA I MANIFEST DEL CON- | SEI.L CENTRAL fe 1 vmmmmmmmmmmKmmmsmmfà unmm n mn l'n despatx publicat ahir per !a Premsa dc Carcc'cma ptis abentí d'un incident que s'ha produït entre l'Atracció de Fo- líítei de Barcelona i el Foment del Turisme do la ciutat (ia ojfKOS. Davant Ja invitació, tramesa des de casa nostra, per assiítir a «na Confertncia que ha dc calibrar-se a la tajíïtai cati- , íjju, ['al iudida associació burgalesa, abans d'acceptar-ta ha rolgS actarir un punt que considera essencial. Serà usat en les 'yí?r.t cr •-. u -rrn OfVíydkm'. \. Snitu-r,,:- rm'itl dt' in CwúfsiA Acrtoral, d.'íegoH}sc - r a presidir-ia í PTfwmYsor-di rl hi, f, ' -,- tiV ic Juttlo .e.-::,·1f· Ricard Car- m 'ttflmínd nc \a i.'.-uíi'.íí.Vi if ^'■n^ii· qiv.dfi. (ififSiT't -Sf 9 frí·jiíÍP·'fq í pr.çfíníl^'fa r! mswlw à/ !o Junta ttwytir I. V. r&ije. 3 òbrimeni d'un "Ccn.- riofi^iuilista". :-'t ,r'ji:j·r»','.'(i·,7if fa*rittii*t df Sarrii ■r.:írl fícerfttHl ííí'sri d'Acció CalokHd. « eovtprumt- íirt et Blflííí/ííjcr-íf .trc·.iv.dr.íii ïci [ïl!- ciofiïvj dr h De&ípHià. 4. Ed*iúr MHd /; Uj d'i'jef-oitcui ér Tidicri d'A:. ió Coíii'jim t dels pr:.\:r.f'.$ c.-rf·'·sa's ii \n C''"fi·!\·iL·:ta nAciítiiài. 5. Codferjr 0 !j f·rúxitr.-f Diüda flí Sff'H Ji-'sd'. D'aquí ii ffffri dtCi }a D^Unacit' a Sarríi d i. r. i ïííli^tfl ^efl frïUií cl dc·ir.i·.··H 0'' ó'ií'a.'ja^·!'! oftcinex ríttíoratst l\ JOrF.Xr'CT REFORMISTA prtl renju'iityWA nr:-, fvf nn Pííflr d'nCBfd atttb Vociuaciò (ptr f&rtt \ü JorvHíP·f reformista dr o·v ccícna nl cwi Íit df dctrrmhiQts fhi&Mlt q^c e&mf-rrirr. d pariíi a Cc;cJ\ti:-;a, als quxU tt designo cr.;)\ a rff/·afffíí fA ''í prop*:ves elccdçifS, i fmtíifiihncn: fel p&t éiptrii de czia'.T.í'tat que en tenwn· íaí pitfii es cw^íw. *e'a sefaren ets fCiiyeiW dr.'C'.a. Hày. Ga^tt. Sflm/·iw, \fii. Rcttíf. S^'ud'-s. \t(Ho. Ferrer. Ccrtiv.: i e!s f-'-irdistes L,r·.ií Jul.) 1 //fMHJ. m\i íèí Eiirapa i km ■■!r. H·/.vard B. Amsiroüg. cugi- ■: * / \.' K, }'.?. C'--'- :' ;;'i '~' projectí <íuc permetrà dc ícr ■ . de rAtíintic cn 34 horc* ' ■ idhuc en 17 hores, jkt av:ó- r • dos extrems dc la ïí:!!.i, ■^■i-'. i. :y 1 PlymfMith, Cida (*■••<> ï^iòair-rcj seran -ora!. liti gegu;-.:!;'.! * ■ " " ■■i.·.T.-.ii:: I.-, rn^r. A ^í^sU-í f|«í ílotaflts resultaran vcrüabtf) tffliü ■ ;c fara^ possiblie un B-rvei "Wsi'.ià i! c diiri. car divi'liran <:\ '^t*!- ritbrlvamcnt curtes b distància ^(Uscuna d'ftquerfes e^:ac;'^n*I aní;i''i -'. fons de la mar. tindrà 370 líjrí, pí-r 125 d'ample. *mb ■ lesj ia^ament df 1 -roon loiK ■. ^itnum aquestts viící flotants, f'.s í·' avions bifTíOíors que jjí.::gurjr.'in *; strvei, podran aterrar p^r proveir Ií5-:í~cií, Els :renla viatgers que du» r* ^ acroplà podran, si tls piüU. Hi|ST - ^ dits u bord d'&qutstcs cí■ tcmprr-ia, pei exem* I*- perquè hi trobaran un hotel 1 tot. t ' ^dro·aeródrofiU csUran, a més ■ més. prové;- dc cob&rts, de matcj "1 de reparacions, d'e&tatíó r^díoLc^ "ïràiíci i rjilioiclc iònica. 3 Ix i coai ^ observatori de mctercolosia. S'in «rin. duna minera permanenL I2S «pleatj. . S' ÍÍCr,1^u rcr.g:?,yrr aufr úrl prnJ*^ fls seródroms flotanu no seran, p-^:rn i^ntcr, afcctaK pels icm- París. C5ntynir|ufn dc Xrvi V'Tk tii'm Aima t «mi-ps Ka nu:in fi reenrd f!c la íwtsa, balIaDl, ien^jj^rar. durant nDiií;ínU hortí. En acabar el record m'ni CliUlitf^s ra declarar que tenia íam. peró ií'.ic i.n se sentia ntyli eattAèda- Ditrj;:t aquestes cinqu^im faores, mjsí Lum'r.ç·i ra deò^ir t'óra nV combat s--: homes, duti onyuc^iícï, irj» [>■tiógrafs 1 va \mm Ligudi part-lb 'Í!% ia* ba lev— l'Java s. In erÉjil per a íaí^uisició fui múlt rísífacia de la S, jí nacions Gintbra, 12.— £l Ccsucn d Kïtat rinchri h j proiniitoi ' oftí diípaslcíó ífgisfetiva, pel miíji dt li qual l'acopía COíiCtïïtc Uft crciiit de tiuatrecinit nrl fran^ StHiíOS, deíltnatí r.Kln'jií'rnj d'un immoble qiw ha de urnr ffe resíd^ncia a la So::f!ii dc Kaeíofiï."Hava>. ï^" v.o'.pr.is q'jc siguin, Rràcie; tarà ]] r alcnifirilzar Francn. s'Ini i'1! nua aiífír'if·ió ji?(fiiitía entre Ifl5 ni.issfs alemanyes, s'Iia pc^íit cn ríCflva un seguit do iu:\iufi-siacions popularf, (JestlmkdN ;i [tr'Jiíinr i a jeprcacnnir ta ira del pohlc. De mica en luica, íis poUlfC$ íjlíunanys íompretlgurrcn que ïiquoí! no rr.i pas, ori caui] scgíir per a ('pillt que franrH, H)»l)tl^l(Sa per Itüít^. i — niè? f. menys — inciihc ptr Apglat^rra, no r-s deixarà estemopdif per amenacem irríals. Comcítrà fl roí rocós. A la prena.«a sparegiicren diversos -l>sllons d'eBsai'V, desiiníits n supK-'-sf ii.n;;ir rj- ( ínv^rns ïiilïits. Us rninení-n dp píiriar d*' la nflepif-itat, «ic la ^nssibilitat. i lui- t tol 'li1 ia iTpnologia 'ic les ne ^ijciaçïons. Avni &cinr>la aeijUr qus e! Oovern alcnianv vol gociar i que m'in'ís està carfiíttri cl wriórr Bfguinl al qu.ií podria arribar amb menys deaprífttiçi a la t:iu)a d una confercuc-i franeo- alenianya. Eti nífuest scní)l liOBi pot dir, a Alemanya el malelti que 3 l'Europa orientat, lu iden duna salurnj pacífica del? confl·ictes pcndi-nts ba vençut els niUjans cn que pensaven ois exaltats i cl.--... pèrfid*. Tol amb tol, la (ictica de què t'H vnlsiii ol Cjuvorn a!íinany dnranl Ics primeres setmanes ilespi'ès dn )'0CUpDCÍÓ il'- la Rubr. no lia pas poguí passnr sense de;.Tr..' fondes perturbacions cn reuperil del poble alemany, Pnrant aquelles se;mnnes eis saeerttois de ía política aiernanya s'hun Piforçat a ilí- ^vel Ha r ies euevtr'.e s n*CÍeiIl.ils" ''I! no|ll ia la IJi'i'es-it:;! bc la ticrensn de la Rutir, Els ai-lLeí.-,j ilr- ia premsa, els tiïs euríoc le- fnaiiiÍMlacioris han produït laüs-es "enerir-.i.s v.a- ei^nill-'' Jiej^ue íiqije-íes pfl- gUÍfl d.'süpaK íver d juii a d"inü líeu's uti un gra» pertd p -r li !a \n.j.i mteríor d'Aioiuanya. i ia [mn de i-ci car la se\ a sgri ■ díl !'S "en'··-ies" aeum n laij.-s Jets MtuiliïitT,(s que esl'aven iWTiíaM en ics fetes iierolques; ] lie'is empleats ile cnincre, que dec,; Javen nair.Tar en el m-TíCíV rcnifl* QUtt els csludinnís; dels i.ificialï. que volien torna a la íaierra jpi^r justifícíip llur rtlò d é-se;-' L'exaltanionl patrici. c $'\m poblr no ''S aif;ua que rf pn^iii passar il'un l^'.leila a i'.iiIra. Hi li i m.dts qilo lenion ini-t l-s •i·ni·rc·es nacionals", iP-vwJilatlei pe) t.Kvi·m alemany. \ au a aiiivrar.se p a l'iníeriftr dei ]!:ils en *l ïïintfft^nl qu.; el i-aa,i (levia r.atl·.·rl·-r i-ls serïi lanraí. Por tat cisin au puflran eii'-ai/af r*Ufmlc í^ilí*i e.ii . vls e\a , ' 1 1 s cí1 r<:i iran 1 ea^ - inic .i t'intcTíor J'd paí.- 1 no pa^ ijif'iril ll eaiJevilLaC a i|L1J fa- nm n--|>..n-ril,p. iíp flur de*i*í4çanyí a lu ttep^blica, Aï caplí'tivaü Os cl que passa srTnpre, Hi ha flrtfles sr-ïj'ir'es qTin (Jp- niiisieeiT quo eN tiUltri-pubJic·ina s'.-slan pneparant pe: a un a*tali eoalra Is P·pObltca Na f.iiniïs i nrç.inil/.aort "Oí'sr·ï.li " í-ir^anií/aiiai Eshcrichl ju no CMi-ieix. pi-nt d'allrea orpanilz;tc;ni>s niililars l'ban substituïda i artnon finiul' siinamont, A la Próífïa Oriental, 3 l'Alta fiilési.i, a J'iriïnilenlinrpia. Hamburg 1 Hanoov«r, hi ba snei,.tats que estan aeinant tte (tivers.-r. form -s. Kurmalnient I o 1 1 3 auue.-la·s snr-ií'UOs nu estan unides per un COdUlí centrat, pem hi lia una vulunf.i! uénlial qui; Irs rtïrtgPiX- lli ba. dones, un perill criós fer a la flepubliea aleniai'va. 1 nmlts il aieninnys se u iVnen reimplo. Nu Fa ^aite, un ceíiua. priri alemany. republicíL CíCl'ivf: "l'u dta, ib-l qual putse;- nn s-'iu K.ure íluny, rermJoard eí ennflicle pollUe lltf.riltf. Ovien tul l'tjAj ) tuies tes forcoï. Bnimnlüdcs cu les durjcres setmanes conlra roitomk exterior, eselalaran dins el país, la He públ ic.'i serà vençuda cn el carnp de balalia." Aquest auguri e, ins ¬ titueix aetualnient, el tu més lifibrep qun es pnl eieoftaC ontrn Moscnu i Berlín. Cracòvia. Tadou Polper Full de dietari ||y|M [ y MimM LA MALA Í/S D i I LA LLAKGtt VtÜA Am'í aquejfa gràcia ísprcíaJ que íe- rtrt K.i di-ttis JrdlI<-e^o^ itor ani^lü'i- cjr i allargassar tt. esde%'cuintents, resulta que la mon de Satah Hcrnhardt n" Jij.t'ia w-ii d'; j>ò->:ir a. ia tii>u'irM. Quan só-mbla exhatiríi cl repertori del) planys i ícs clesics, sencíU eí ric lei aiiècdotef * quan sembla que res n i resta a recordar [1 a comentar. <■'! df.ix\y.\ sV'iKhu1^ en el terr^viv ií-M^ v^* raLlels i do lt> comparances- Aíxi hem arribat a saber que h longevitat c> un tcnómcvi ir-r^a Cirri-nl c-iiT^r cnnir4iaiit5 Irancvsos cèU-bresr La Clairojt, "c^m Sjr.jh Bcrnhardt, moi i .! setanta nou anys; Mrm. Dittiií's ijrav ísmo-.": ^jn^itriti íícagcra. vífqui; noranta anys, lanís C' 'm I'm-'Itiu D':7.'.i;í. MS c .,!. ItobíiTi '."i Dn^uct, moita n fotav.l i nou anyí ; M !!>e ArnouId-P)fS3é. i sela:ua dos, i Maria L·iLVcnt .\ 3er;.::m vuit. Els aclorj també poden forninr a França galeria d'ai-cuns íl.iu*- irc-í : Br>jíli; iv. t j a vuitanta vtit anys: Frederic Lemaiirei a setanta Laíerríère, a scianta u; Lafont, a seíania dos; Gcoíifoy^ dc la Corn edic Frauçaise. a noranja u., . eícé'cra. oíc. La Uísta segueix «ncara una Martia estona. t és que nofalues. dins la nostra poquesa. no podem retreure lümiíü una colla dc comediant* irp-.n^.çrnarif- ? Tcnim l'Iscle Soler. rEnríc Fticnles, VErmcn^ol Oooïa- que íeia galans jovcí .1 ;e:.vai^a aii.vs. Tcnirrt h Mcrcò AKdïa. Aviat tíftdrcm — rn ?é ?i es indiscreta aquesta afirníatíé, Fedac dcU aclors, es dc l!:ir>; rÍquc«cs i ïe* senyores ostenten f^iïr.'.'-·v cívsinsíiíifr,-"". i gemmc-í dïtk'stíRKtble valor. Una senyora li'i encomanat datant l'estació, qua\ ranta vestits diícreniA. V... un local ,' ;ic'í,:í.,j'!>. ei jV.-.";.-'^.'. <)■ ó:-'-:^ r·i':u·.:\^ I donen prova d'ona prodi^dilní: r\ir.ij ordinària ; cap riVils no pregunta ^.-cuí. Tots citcarivjfucn k-v coïCs mós rairca i cares. F.l méí curiós ís que aqtiesti rics dt not!. que vmen cn p^o.í luxo$oi i vtiten díner. fjíafl inscriu cn l".--'.!! civil .'.•l'·m u deíücufjais! alu Is \ Ja un lii ii. jt'.i'l·iiirtTilï exvO'^'ailí 1 Jx-r aH p.":eto^. Ptr be fjne ci.,,i;.i (tu I larr ..a r. U llom 'i ■! --;.ix un lecr,t o ua arfi^la ïiels ai'rci ciutddjfls. 1^ Causa és diversa i i í i^i np^-i.li a b dc IVr.i romàntica Ades er i l'ori^iiiatilat. la singularitat: nn c> uin cirla ira i erm tat, un ro-sé r,:,'. re, el Cíí>tíl 'l an ^rai» dcurmittat. ça cl talla del cabell [si i a resta I) u cn '1 rni; di- t.i curin!.!, si us plau. Fa dírt i'ivs Ferran Divoire pubücà un opuscte rarissim. titulat IntrnducciA n Vrsludí l'fstfatífjtà literària cn cl c-nt Ktftwltava s's jos-cs a-.piraTti? a U poesia d'.víi>pT.ir un gènere d'abilli-ii,.... excíniric. visió^ i s-i contrast atníi ia cent Villar Així, Gautítr cspaterrava cl burles f Barbcy d'Aurevilly cs niantenía íídel fins ,1 la mort a an seu meft ■ de vestir, nue íeia dctlarat a Saintc-Bruït ; -.•Bi.-V·.· d'Atircviïly? Perd aai dim^iuri: té prou coratge cívic T'ir sonir anti ell al carrer!" I Flaubert, que era un o'M de lupra cri-k-i d'.Varcviüy. vriciJ'do u.t dia de t/a.ty va ífir.' *iEi aiiaett? Aiyi estic vindicat. Se'l cenc. ç".é prr " Bardé tfer -•■r'íí". jur mt amts ïl nom. Avui, ets poetes, procuren pss5,1 r dcíiípcrccbuts, abillat i a la burgesa . L'BSCOLA I LA PREMSA NACIONALS SON LA BASE MES FZïK.IM PE LA LLIBERTAT FUTUPi' Cal partir del principi r)n la gran uneiuua psiquira qne el seeuiur baíiiliiir cxiitra le. furecs Js la naturalesa i coiilra els humes ha .1.- ■:r.·..[ lat a Koltin ■ .a per ter-se ejirrec 'i-1 l'enornvn voluntiil que un pobli; aixi 1 1 :idra acumi] 'íj'ia per im [iu-a j - s» ies ciuistricci<;n.i aiurais i/us línies. t>er aque.-la fafi llu .-i jnidrà pas oterir a lots ela puWce Vèxeinple de hi tof(a do volnnlal dels hulandcsijs, de la m.,;e:\a manera nuc no es pol [eis n^iiraa ar af< esperits Bíiiilies aiuti l'ínceàtiu itn la voltiniítt, ni -' 'Ps ptit pas incrimi - ttiir, cuP) crròniamcnl s,- - i fer, p-'-r ia liar manca rí ' ceduafnl. \" n'hi lia peurj tle ennriemra: au .i.'sj-n. i u. .\ pf iexi .pa-? hll RtgUi ptT inaru a ,te S*tt!U!Ual, això rs, pçrquò Vtd; abans a aque-ts itespraeiais se'l- Im i. ria d»1 confiar cl sfcrct du I a.Jquisicid itc la voluntat, on i com S'ailqmr'MX. Perl, f h i Jin fndis"ÍduS. h ' 'ui pofilos, om ara C.ilalttnva, quo són provideneialmont n'n. iHtb una gran dosi do volunlaí, i ntjnesís índividïis u po,..i.·!., quan aín desgraciats, sún vcrainenl culpables. Perllonjar àqucUa desgràcia per causa da covardia o de garutuier.a, ri.m- ens paí.-,! a nosa!tres, pot degenerar en ur.a real piràiia dc la voluntat, com ris ha ;'a-sal ais prihies jsïnsul- iiian-; sl»*hores cl mal ja nn tí rem»;, llum és de plfinyer quan rii.eny Ja derrenenrírt. però rn res més. fn pum dc Iransicid entro l'eiercici de ía voluntat i la seva pèrdua í-s aquell cn "I qual ïa voluntat encara actua, però sense conlinttïtat, aquell en ei qual s'ha perdut la perseverança, aquell momenl pel qual passa lemps ba Calalnnya, Els noglrcs fracassos tnoderns Fun produït » quasi Peaipro per la manca de continnilat. L'holandès culta a pesar remei al mal encara que liasi d'emprar eí cautcrl i ai\?> ho aconsegueix sempre amb nnar iruual. T'n exemple rle p ip d'ull clíni/i i ')e (íiayiiòslic. El país eslava ca«tiaa t p"r ralcialinüsnie hepedilari, cada dia creiXPtti: t'nit il" les regions rn-'-s castigades per aquesl vici era riruníngen i parfieularmenl la pròpia ciuta' oapílal de la re(ri'í. El? eicessíiü ({rnhòllcs esdevenien par'ieularment en .|i»s ris tne-i-oí. AleíhOTeS que sf q^g ve el baflíí de fíroningcn i prohibeix l'ús dc bepnules alcnlib1 e nes en d;a tic mercat. Cui! se - qi'iivnc)n: protesta r)e laverncr.». fumi.'-.'es / marxanl* *• mfn mena. eis f|i;,j;^ menaeen nniii tan -ar üiirs e^tablimenM sí si' i- peiva l;íii; ratit, bar p Invçrna que Uetxl escapar un cn! rje.'s eeníerriir^ d'embriacs qu" iia.'Mualmenl poduten pels t·inp0drats. Coneíti* std: it^i m-^s s'ha vijf nn hutne ebri pels carrers de Gruniníen. U'.allr.t bandn n'In bii2u« prou d,' la eoBítafaeid índtvirftial llel^ d"-.ia!rCA dC i'.'uiailndisme. de l'espeelarle ír.'iiria ipr- in-ehé fui- els hoíanijtisus iiauen dç presenciar en ies 1,'nrs ,/(.-e,-a. d^ncies. perqitilï, esponfiatanii'iii. - eia- -éi. sense coercid externa cunlingiitU la golafreria del beure, que í*, «s'gi·n'! »einbi.i. itiia du Jes pas-mns mil irresistibles. Si ae,'i< la persuassui nu ii.iruie- e-l at suftrtpnl. nu ii i lia pa - u llu c que í/haurien ftpttcnl ruereïuns lan i-núrgiques coïll ha. ue-- conviafíUl, i tols ets iK'taudesos Ics haurien vutal i respectat. Aquest maten esperit dc conIpITC/d s'a píí -a en tes restant í debilitats de P individu i do ia CoHectívitat i les sancions adequa. tes súm ni sotamcnl imposades pel consens do tols sind acaíades sens,, rondinar. 1,'lid. í.iuiies posa en la gírònoln do ta eu-a núblu-a a1- luiuaulan.-, nié-s rapaços, i sobretuí nies bonrals, i els concedeix un crftdit tan ilUmital que els govern* e- renoven solament per- esu..tamenl legal do llur mandat popular. J.es s,';nci/7nc de vcffados ^rtíï ri^oruscs peréi r:-u:-u.- -s e in eai. segons la maueia de sent'f dels Imlandesos. i això sembla que els va molt he. .ía en el =e- pie xvií els mals administradors sdn equiparats als meros dejador* i. a pallcid de llurs víctimes, poden .c«ser oaiprcsonats. F,!? estudiants perden In carrera en rebre fan sols ducs qualificacions dc suspens en Inla la doiteiò dejs eslaifi, L'abstencionisme eíeriurai és pe.aj-urai. L'anatfabclisma és jt/T-.-yu,'. eotn un. crim: i és per uisíi 'ia- no hi ha analíabels m Hidunda i que molls pagesos "i i·lirers lenea iijílímcnls establcs de gramàtica. El vaírabun- d. iige nu és tolerat ni a preti-vi do misèria; no lil ha mi.-i;- n. i: la benefiréneia pública i pr.uarfa, que ,.'s mo/ta, prove^ít lut.·s lí-s peçéísttals, òdàuc a la caleCacnit) ttoaiteilt&ria· ©» ■■b'-'-'uina;:.-" supleixíirn digna* n-.siu l'bnspictaiivç-nt acomoda^, eu-a tan Ireqúea' entre d1 no — ire- petits renrtistes -"i;.-" tnniiltii. Nmjti nn toleraria la erueitai títivcrs eis aaimals. ço qi!" aquí a Catalunya »'aie. ia eoaeeii'i, J;, r·nncussi/^. e] fraíl. ía ili'rqaliiat. l'abús de poder ; .litre- nombrosos vicis de! governament de ta rasa íejs Gató,lans. Nu e- conea- sóbrctol' la inhumanitat. Aquells hoteenafsos iie dos metres d'alçada, qr.i combateren anib èiU l'Anglaterra, Kclip lí d'Espanya i Lia:.* Xiv te Krança i que anaven a defensar-SC com a lleons dc la rampinyi u'e (Ju-iiem íf d'Afernanv». «cu»»'» homas forçuts i 'ans s'esgarrifen de tota cruel tal contra l'home : se n'indignen de lal manera qufc din rieu qup van a férir-Sc. L'holandés ateny ai-cí una gran experiòncia dei món per-" que l-; tol lleure per observar, pír esliidiar l'esperií humà: tí ei camí de la reíícxió desbrossat d'innombrables mals-dc-cap i dolors que la vicia honesta li evila. Aixi ntateis ba aconseguit nna grran serenitat: nn li e. i! lama quanlitni riu canvencid fum a nosaltres per viure a reuropea: confortablement i sàviament, .'.ixi esdevé quu certes convenciuiis . èdlnic c )] vi nciuns d'urbnr.ilat. l'escandaltízi'U -, n. \ lli ha entre uo«al*.-;es v.w con( repte ,+f, IVspipiluaUlat que reI pugna l'oríré i que -c" i ti dispo-at a abe·.n·.·.·.av j la serenor d" les CJVilÜzni'iOlíi j més avançaries, mes huiitanamen1 perfeei·ioftatïcs. l'et- on1 demnac aque.'n screrjrí.eí i aquesta ur i -v , - t <íe la vida i i afiora per mstife- u- ia nosira 1 ronv-sfa anarquia so so! dic que ' aquells són pobles frens, sensa ; ànima, menlrg que nosaltres j som l.i flor i nata. la s tl del ' niuu; soni Sa (írèi·ia i sóm 11 .ama. j iiv'i mateix deuen dir-s» els grçc^ d'avui diu i els búlgars i els albane«n*. f menlrestanl. "Is uns i cis all res pbliden qu.i l'Holanda es. durant cl séçle «WH. et primer país ir.lellíClt!a; del mdn. i que í'arí bplanifír. tant el d'avui com cl d'aliir. es posa en primer lloc entre í'^rt creo i l'ari italià. Sobre l'esptritna-lilut liotandcsa es poé.ria fer el ma'.'.'iv elogi que les rreneraeiotia ban fet de la cultura de la Grò-i CÍa e del Pieuaixenient i aquest elniri es podria fer sense la relúnci que sempre lla S'.'tnblal tan iiidispeasable per convèncer la peu' sobre la grandesa rtfc l'itntianisme o Ji bellesa 'iel Partïienoh, Tan estimada i admii-.ula com es t'Kotnnda no obslant, es pol dir que mneara esl.\ per descobrir. L'IMandS és on dels poliles més saturats íl'liumanisme. d'humanitarts-· me. de prandesa i de bellesa, Oni podria fet ïa descoberta amorosa de l'Holanda serien e's pobles veïns. Pena aquest» pe.hles lan grans, fan impenaj s'es. que mai han pogut enpranar el pela merav-el [é.ç país. no ii perdonen la s'-va fnrtitudr volen ignnrnr-ta i volen que tothom la ignori, J. Sacs La situació a Huropa S'assegura que Alamanya ea prapara poc prasentae a França proposiofons ocnjrelto I definitives per al pagamenï fio le» eepacaolons. Segons el projecte la quantitat gleba) fixada pe) flolob seria de 28 ml( milions de maeos or. Ausmenla cada dia b Anglaterra Bl moviment en favor da la ruptura definitiva amb «la Sovlctt.