iiiwiuiiniiiinMiniiiMgiaii niHlg «• ; nació és tiiíicil a Barcelona. I és també difícil a Ma.ü'iculíats liaroelonines tenen principalment un caràcles dificultats do Madrid són cssencialn-ient polítiques, una política de categoria baixa. Aquells esperits que voluptuositat de Ics hores greus, es troben ara en uns lavorables u llur tarannà. Per damunt dc la capital de i per damunt de la capital d'Espanyo floten els. pe.menaces i els atiitiiris negres. La fa pitjor rte la crisi de l'Estat espanyol és que els fets . í' descabdellen resnoueu, no pas a un estat tempestuós, avall podria portar la salut antt* els trontolls i els ;. - i a una malaltia interna de descTimposició i dc podria. !' tan a la vista els progressos constants que fa la ganna i l'organismo de l'Estat. arcelona un conflicte obrer, que en si matei:; no era assolit proporcions formidables per la inèpciii de les i i per la hostilitat secreta — que ja comença, però, a ible — deia directors rie l'Estat espanyol contra Catalu:tra les manifestacions de la seva vitalitat. Al Marroc Ls combats sagnants i les baixes nombroses. I a Manen per damuiat del Parlament, no oonstiuút encara, les il'una crisi ministerial que podria renir conseqüències gtraordinàries i tràgiques. Enmig dels problemes de Catalunya i del Marroc, la gent •adri;-' nya no reacciona. Els polítics i la Premsa segueixen allí pteocupots de les ínfimes qüestions de grup, posat ol pensaaSit, no pas en els alts interessos del país, sinó en els avanaats del Poder i en els profits personals. Tal com aquells jrirï . ie en els instants de rrfajor angoixa continuen sentint tmal Itissa gelosia de les riqueses, així els polítics d'Espanya, in esran en perill les coses que elLs haurien de consiàrai i anamentals, pensen en les misèries personalistes. i su•r.L· ien la pau pública, la iranquiUitat social i l'esdevenidor , ■ \es que governen, a llurs passions i a llurs ambicions, i. -r.ai d'Espanya no té grandesa. I aquest és cl signe niés la profunda, de l'imima caiguda de Ir nació espanyola, ü ; le abatut pels temporals de la història, per la ventada ètes guerres o per la riuada de les revolucions, pot ésser gran a tragèdia. Les nafres de l'Estat espanyol no són ferits i'u jraerra. de les quals raja ia sang viva i calenta, iran v>!a. gangrt-na. brots de podridura, corrupció repugnant de art! malalta i d'esperit morí. en (i;;-: un s'ilra.: violent, i sorprendrà e's espanyols b llurs preocupacions habituals de caic madrileny i de passa:r. -aturi. j0: , c> esdeveniments. cU de sang i o!« d anit.. )•'.< guerres i les vagues, a Madrid os converteixen en . eia dc maniobres polítiques i en crisis ministerials. Ara ■ ferments de dissolució apareixen novament a la super. els directors de la política espanyo'a no donen cap sedt capacitat per resolcro els problemes que l'absència d'un ■le poder públic agreuja cada dia més. 'atalunya. que si fos senyora dc la seva vida tindria segut les crisis pròpies del nostre temps, però que serien crisis 'e-, accions i reaccions d'un cos viu, ara ha d'ésser sube nassiu dels esdeveniments que s'escapen ai seu centro1, iigadalt un Estat al qual cs menja la pangrena. i ha de les conseqüències del contagi i ta punyida dels esqulnsos arn i de l'ànima. Els seus interessos materials i tes sfives morals són trepitjats en el trasbals i et desconcert d'un ,110 té gangrenades les entranyes i quo viu fora del ceris pobles moderns. I ni ha catalans que en nom dol posi i del realisme, defensen i mantenen la submissió a aquest 'Ca net de les 1 Converses íilo- lletres Ca ói fl prmm ITilirv ■■■ ; ■ ■ (- ■xp — un prulc^ bondadó* i ■-' , «d'un jv- j p eía1*. SUphjçift i i .-íír.yalar üiUi oríKÍnal re: 3' ttC:à ■ ia nostra lír:;a. Kò d'tiri tnciii f-i ràcfcai n--- .lia. M i P'XpjtiíiKia pr.pi: >,. tïí -rrs::t:i '.-■« pArauí'·i fju* el pfff'í vt*t*Íx i » ■■íl !? ii'tà íïnl-.míT.i;. * i m'h '-riginal aviríl i "aJHp i J'h'··rr.i, meTHvr- ■ rfa i ! mi/x Eh a^urst ■•'yakni amb TfspeO ^ta nn ^oeasa fwt son^r. ■ fmfcïf. Fora d'^qc^t ir,. ç» nuin itnMntCM,, 5CS zoiWS H'alr£cc;ú. Càr- I , r, Miiràgsn, petser al- ' ■ .Tacallia. no «^n çxtfan>s ', "CaiQpànukt**. L'iia pror 'i^è aqu'.ït cnniacie no ■ xqrc és d poema ii:ulai ísïi vtrdaguertÀ. Alguna dc •roíes cs d'';na (Vílccia aO- r pfítf.rres, !r Hosscr. Tiri cirerts, ' " tirértr. "ín·rín, Ifttiw f/ara. - ïflíc, rossinyol. ttrna per les scvçs clares coicirs. ■ -a pa^ió generrisa i f.bcrta. els ^ íaqqella "Can^ó delí ocells**, trdaíiijçT demana a la calànrlria. a toriwrta, a la cotoliu. al pin^à. ' m^51 amors a Maria, t 'J; ari loa Rràctcs del llibre de ^ EsUà lla. lng«:uiital, írescor ^""'^i, paraula dÍAcrcia. Perí» no , ^tHiin ^ncora l'arribada d'un poc■ ^ dotffm a aqiííMa fónfitila ■^líxacií. ampla i jusla. lògiques t'na altra ^tafía errònia del Dic(".''■t'-iri Oïtf^ràíic és ferifí-nc. Kn irarta df] j&ot ïtetí /"í·rtfÍK'na, :cc;.-Tari I 'ri^ràfir .'v de^uí a u;i lapsus dc ploiaa c>mr< éïi redactar 1^ paptreia c^rre;pdrkjit i hüdvcrtU en ' fer rordciïació rie paperetes i !a correcrió dp proves. J no rji dír que aquesta (ïraíiai s'ha d'- Trf.tw súbçntuïda per la Rratía ritma í-n íü n^va edició dí.'l Dircio- ! ..t pc-ríviria crií ié'i adonar d'a* '[-'■•'a -rrad-í dc la i,::Tn ■ 1 ■ ^l.v^'.j-.a també túin -t Rrafia. r;i la stva ópi-.iít>i crròniàii la çraíia ífwjffzr. Tt'mptúr. però. és una cratia N.- fr:-- pr·dem prítctaim'ut cotisfr\kr T-'Mífic- i"'- i] mateix orícen <]■.]« r.ï í.-r.if'l a;^!*- : Ofí ti'wf·tarr qjiie c; ir-ihii rr. llaíi al cMtat dt- tnttarf. Af|t|ïSl fttnf·tar, un ri^i adópiai de preferèncta j trttar, havia rii' perpeniar-se en catitlï. com tempt cn antíè?; r-' 1 ftl nue aque^cb llengües tV-^inyif-v. perTéCtameitl cw la pronunciació r's «fos (írtips nr^t i uf. íy.ie nhre* Umgiícc. com t'espanyol í cl iranceí. na rri^aren d confnndre. P. Fabra La Política ACCíO CA TALAy.í A SARRJA Ei priQa all mscfili residtnii a Sarrià, àefcndtnis d'aguéfía Dèttgació, concórrer aim. dijou*, al vespre, oi ích ïsiarçc socúü iHort tic leixc;i a lui.-. " Aquesta afinradà w ca tají àviubríflxnC MohJ altjfiCfl i tacnpiors úc la r.ijva generació han parlat ía dies dolí e?! ralli del nuxíetnííaio a Barixlona. TiunnakHx. cal veure nrib gui'í qpe un esperit coffUTKtla i cwwtructpr cmií cl de! líder rçftó&iNïi· 5c n'iia ;n!oi]at citòrsrca^cnt, EFICÀCIA 0 SNEPÍÇAUA DE L'ESTRIDL·SCIA El senyor Cin'bó lis 505iingtit dt l{grE en Ha-rg dc! tetl discurs que ]'eàIridòncía i-s esicril i que d íeparausir.e npmeirta wn telrócé*. Aviat cs díl. Fóra un abns que ara ens dzdlqitfessim a d^miísirar com < ? vague i relatiu cl concepte d estridència. Però si etis avr.iim a deiinir l'csíricerv.a com la id<.a que està e^trr-ordinàriament cn desacord amb la realitaf. qui podrà sostenir qíie l'cstridéncia, que vn molts casos cs cnníon amb La ntnp^a, íiçui estèril? Crec que cl senyor Camhò tindrà petics i tré$AlU per tronar I un exemple de íolució hanïiòtvica, de ' p.iCV transaccírir^L ^-m: tui h^.ci c^ta; precedit, psiimuíai o protcpi per tes csTridcncics, Oli. 110! N'n rns avcniurem mai a dir que IVisiridència ítgui cítíril. V,U desid^rala morals que rpprcsííiïtn els tnanatnenr> Í.hh ingrat; abans n.T.-it_t d'nUl'.ir ri ■ 1^ seus discursos -p^rlanicnuris cítvidi-ncies imag^ínàriès 0 just <-x!ii;r-n:s : ara pot aHudir una estridència amb cara í'n llnc óe feltcílar-sc'n, pro- LSDBAl. ï El TSMPBRAMBNT " íl'.: l ^rtiiací'' p"LU ^'J- — d.-.j l! s:n\ ''ir L.imbiV— <:! icniperanient pot subordinar-se a 1 ideat o 1 wleal pot subvídiíj.ir-ïi: 'A ien:ptT,iiiu:i!. t'i :ad:cal subordina l'Meal ''il icmperamcnt." Ve'l aqui nu sojiíma o. més be.i dit. un reguiuall dc soii^mes. Hu 1 aciuició píJÍitica e) temperament pot subnrdinar-se a 1 ideal. O-'tiíoínics- Perú p^t també subordinar-se a la consciència. 3 l'ambirió, a la vanitat, a J'intetfs familiar, ^tc. Ue manera que eï t>t dc veure un temperament radical que una politica evolutiva, no ens Obliga a caure d; cnolls. boca - bada U d íGmiraciò lí\ sacniki del temperament pot éü-.'r sempre un bell espectacle, però ro és necessàriament una baia obra. Lí'altra baiwia. aquest sacrifici no patritnr'fii exclusiu df Is temperain^its radicals que acluen com a consena- ,' 'l·ir- El realiuen amb la mateixa lu- j tenwtai ois lemperaments conservadors ■ que aclUL'n com ;t radicals Em sembla duna plaMÍcítat insuperable d caí de d-': eminents eícript^r^ francesos: Ana | fole France i Charles ftíaurras. Toia d .. , esbrineu la contexlura de llur obra lítcràriai trobareu que són dos (■ mperaments elegantntent escèptic; i equilibradament evolutius. Tanmateix, l'un milita en l'extrema esquerra i l'alire en l'extrema dreta. El sentit de Jlur <:icriíici els reparà, però la quaüïat dr llur sacníic: eíí asennanà. El senyor Cambó en* vol donar cn- ■.i- í:'. '\\iti lia '..criíicai «d &f j íempe'.imcn*. revol-jcif/i-ir] i n art:-' dí- 1 idca[ patriòtic de Ci "alinea. Cada cop que hu acccpiai una cartera en un Miai*ie7Í espanyol ha accentuat aquest Eacníiri. Moít bé. Posem que això si^ui exack1. Però preguem al í enyor C-imbò que wí desconegui els mèrits de l'home dt tarannà evolutiu i irònic quan reziluz el ric^lí ic' dc coHocar-K #0 una actttat ulírancera. IA CALAVPAiADA MEí pot jupar i es pol fer una calaverada amb els interessos propi*; no ev pot jugar, no c^ pot fer una c^la^trad-i. amb els interessos col·lectius de la noí.ira terra." | D'acord. N'o sé que cap element di| rector d'Acció Catalar:a temi, pflütka' nvnt. hi veHeítat de ícr una calavprada. Creure que no òs po^fible un.: .«.oluciú liarmònica i ircbdllar partint d'aquoia tesi na QRp caUerada. í-inó tot cl ccíilrari. lli ha moltes menes dc calaverades 1 Tant ho és la dc l'home que pro1 vaca una barrila amb gr^ns prí^nbtli- Sftíism, arn, 11 sidjació d'alguna producU-ti iïicitiíilrialï. La faltriuíiciíí de i-initínl. pL* r pxpiiipb-, L'ompln iviu u C.ilïilunya umli nuu fon ^ foltitoris i amb tn's lanií- v riii'nls i un ro* taturi do 30 "iies q Valúju-ia. La pròdocc suj»o»aftl 300 di*^ dé trflbtti ■» l"aïi> i un -proiDfí4tj de 100 lones di&i'tas poi' als forn rotul. ris i di 'ï(\ per aU vcríiealíï. ^ • '• 864.000 ítMWS anuals. Sembla quo. jijnt amb la producció de (a rc^)A d'E»p:tny:i. f| r riSUm inlfríui- \\\ Miuilibrnl, Lendïnl ll&iigdr:i?ii«'nt a la -Ufíi'l'pi'Oi^Kii'íú. Ks l'vjdoi;!, fi'-i". (juft IraiUanl-sív (l'un article üo uidU pes i volum i d'&SCfLfisa ■·: !|ir. r-i iranyport. p*i? l'L-xporlució. hi H un faci or La indúílMa .paperera, prinMfJpktmoAt ;í nos de les seveí flsppi··ialiLalï·. íian pstal sempro o.SpnciaiinpnL empori ndoi'f.·& l ulillade.s '^ti roí moment jwr obíí»nir la n.M usaria superpruduersíd. -i Així, la pt' liufViíj do paper d" fUDíftJ1 éss Catalunya d'uru 7,000 Kfr. dinri?. o sipihn LMOn.nou kT' l'any; i a Alfioy ( rfgne do '. .il^uria ) , d'uns 10.000 k^. d aris, o sia d'uns Iití milioTls d€ IcK- auuadr. Aqi^'Siíi papaeilal normal da produxporta [ un ft 1 1 ciniàiianieni. en nòrr^pon la ma jor part a Ca- I taïunya, p'-v-pi- tant ■"i que fs fa I brira a ia i fíd dc València 1 eom n l int^ii r, a AragA, és absorbil tnir······ loinlnjcnl pol consum del nfíç. Pod^Tft n^uyaf/ar latubé aletin^s ninniriïüiarioiis d^ les indúílri*1» químiques. La fahrioacirt dí» ftabrt troba baslanl ilwnrntllada, sí bé i",- grans Inítallacions aplea per ronvpelir nn el inofrnl mundial os íròhPït. a Calaiunya, no mís a Haronlnfla. La produceid total a Espanya p-rf eaU-ulnr-?^ pti uns í-Vl mJíions de kjr. aunuails. L'any 1!j2o >e n'expiírtaren s.ol'^.-ík iiuilòírrams L'Argenhna. Cuba í ITniírnay. cn i,on.. íiprriximadamonl. una ' ■"■rera pari Ln eapacital productiva ímmI' rulillalíK' aL-nml, X'iuhl·i qu*1 podria doblar ol renilinii n!. í ... indústria qup m no aporta mós. degut y li >ova alontit - zaivió. l.n mateixa manufactura d'es peltnrs, que l'^mpta a ftareplona amb fíibriquos a Valtura tU los dols m^s importuntí paï.-.>s d'Europa, i amb uji·i rapacitai productora moll m>s pr*s-pa «i'1! que aotualmenl rendeixen, es troba avui. per difícultat^ d'ordn1 fipcal. í*n que l'^vporlacid és espasí is# i nw. I aísíi que toies iea Repfibliqu^^ ífu4' anieri^anps. Fílipin*1?, gran parí do TEuropa Orïtnlirf o al^tinfi països afrir.'ms sún impura a - dors d'aquesí pr^ducU", Quant a les inditatries ihxtils, l^nim que l ^xpci/tacSó (üÍUl ofpanynla di- fo:ií,i",e,ion^ i teixiu de lli. eaueni j QUres fïluv-, uf pot calcular -se M UAti I- niilicins ií«j pessetes au)h\íi^. en correspon el 71,8 pM IÒU a Cnlaiunya; de l'exportaa •Amérícít, de leixitd dí wolò l·lanc i /ístiinip,iL>, per val·n'.'i airy 19@0, de nu r? ií* 14 mtlions de pessetes, y'hl N»rrespon nn 9ü per ion; í da J i-xpnrUii'iü. ''I nialfix any I B igual * països. íIp teixits ^ llana, per valüi1 dc iïió? de ifl mi[lona, fi'iu L·OFrmpon un B3 per 100, Aqucò'cs maniifarlurf'.i ptïsep ara una òpoca MpeçlaJüttínt dolents pftp oompotir ííosIi píïSOS iruluslrialiïzaf cum Itftlift) Alemanya i Tx'-íuf-lnviíquia. per la fírriblí ^loracíd de la pestn rolndó a les lires, a!3 marí's i a les corones. ■Piglirèm, tamòd, f!n l'pxportacio do oalfai. I article? tiï baslfr, l'any IPÏO, en una pro porció del Bft.J per lon. ptc. a canvi del qn* pot ofarir Calalunyj ha d/mpíiflaj" dei patMïs «nn* f1!! produeixen blat,' Miorf-, caoau, cotó, polls, et celí fi . rojn ni^í e^: mií .":n-, d ex de l'iiUer-'an .-: nf pL-ul·ir.- les. i'1^ riv'1.- fi^rfl .i'^.-j^n- ei ï'ea- 1 rib' i ni^n f irii! ■ iliK-iv u^ Irímsil. Lats, di o*? Calalu.'iy.a, d'-sconomin varílí^íf. I-1? p'·r-pei·i.·ye? d-1 !n s*ïvi pidliir-i í*oni>!reia] po lrie!-! -■': inrií m'·mb'O! R. Closas L'eKpàió del dipiila< calalà-Irancès uts dc rebre, com la dc l'home quç avança amb lès mans a la butxaca per un camí cada cop més perillós }■! 5 PREi EPEXTS HtSTOKICS ■- L'ESQVERH i CATALASA Ha esdevingut un lèpu de ícr mals averanys davant Acció i atnlana> basant-sr en la trista wn d'aquell t'aikos partit dt L". V. N lí. i à/t cortparar cl in de LA PUBLICITAT amh el del "Poble Català" i de pctreurc l'odi !^ LUgl cofn a núxim príncipi disjolvvi.r de)' partits nadonaliltf .. Ofltfia llàstima que també el senyor Cambó hagi tingut ta feblesa d'aproiilar aqucsl tòpkl Thibaudet o Rivoftt — od recordo bé. íioniés e*íJC cer: que era altpi de la '■ N'onvt lle RtVtR Krainai^e" — dria que la Hislòria iio éí UBl di^eiplina MUia recomanaMe per als polftitS. Eli íí dewJjrir pur tot úmiUtudi i rcpdiciun^'. ca. un e:i li mania d'idtntiíicar totes Ics siniaciOiïs acfniJi amb alim sitii."iciii;;s d'uns anys o uns regles etv f«ri I. clar. tot sovint s'equivoquen. \a vida és tan complexa 1 1^ hiíturia i el record maJeix ais íntortuen tan incomplctameat... ! I.'Ksqncrra era una cosa i Acció Calalaua u'l-s una iiltra. L'any igoH uo és Vary tqSÈJ, Kti vnlcu urii prova? El senyor Cambó, eu lloc dc combatre l ideari d'A. C-, t-n cl kd riisctirs. sc'I fa"sett smft un aplom qui? Mïmbla indicar «na conriccifi uneladi^sima. Carles Soídevlla No fa caires dfes. eí Govern esp;ínyfi'i expal-ava df liarcpl 'ini a M. lirousse- que havia vingui a invitac Ó del Gomítè ditçtiití de l'FxrKisició del Mnble. Aquesta mesura ejctraordinària shavva de fonamentar, naturalBient, en raons pnderoícs com és ara la v:ci;:o:.u de l'I^rat, Però passaren uns dies. El senyor Brousse. justament irritat, va acudir ll seu Govern perquè adrecc; al d'Rs.panya una enèrgica reclan'iüció. lü.! Govern fraíicèí reclamà Han passat uní! d " * mOs. Aleshores el Govern espínyol, a través del seu aínbaíxiídor, e! fide! Ouíüonrs d" Lcór.. ba preseiitat unes belles excuses. Xo volem privar els nostres lectors dc fa lectura íntegra de ía carta que afiKtt bom senyor l>.a adreçat 3 M. Paincaté: 'Pïrw. le 20 mai igt^. Moimmr lc Présídent. M.j-, Gouvernemrnt mc i"liarpe de mim íatre tavoif qq'il a procédé X une o-iiquclí: à'i suie" dt- ia nic^ure qui a c'.r pr,;c v.·i*-à-\'V! de M. linnnianuel "]] lant à décbrer au Gouverne- tnínl ftvrçaa «"l'.i'il n'avait pal cm du m ■- ccUf tJcr,'.íi.·í-i í'inli.nU'·-i d uçer dc ses droit ï dc sfj.iverawieié et qtj'ií nava i i pas domic L'ordnc d>íípitlscf cr dèputé. "11 "reretie nAeiurr.t j iii.údedi, qui >'cst prixlnit et 1! s «drcí^é de* ^h■T'.aíi ir 5,nx í i;-.i Ui",'-::'.a::"c-' l' Ciux pvjr l'crreur c^mmisc, "Le Gouveri'.emr'·.t i!r Uajnté iic doute pas que lí Couvfrneraenl de li Républiqnc n'appyécw l'esprií amical dr cette r*ponse. "Veuillr?: agréet. Mnaricur Ie Prélidrnt, les assnrance-. de nia trò* ha-,!h- roníidération. L^aaibassadrar d'Estagiw. Quinoneí rlr ! ^.'.n " Ara Veieu COm una certa q^anïitat dViierc^i diptatlàtica b.i-t.i 1 fer inofensïta i àdhuc (beslijabí* la prej^neia d*! senyor Broossc a Barcelona — dtl senyor lírousse, que fa pocs dies ejn uiu rnena de papa per al Govern de ?, M, La situació a Europa El Govern alomaiy té molta oorfíança cn el nou pla do rsparaolons qua pensa presentar als aliats; tanta, que ha publicat una nota oficiosa dient que pot considerar el problema de les reparacions oom definitivament resolt grfaoies ais oferim»nU dels asrloultors, que oonstltufrlen una gvtnUa de dob cents milions de meros or anuals, {Mentrestant ois fronoesoa han ocupat dues novè* fàbriques de la Badloohe Anilln I s'han inca u Ui t dols stooks. 27 de febrer de 1641 CatahuiTa al viu deln wtu calvaris. b! ■•I francès >'v a ainnasir li ei desi onhort ■I rnuonço H'L'rgtlí mosbeu Pau Cïnm t^ti» írni ela Wtü traetw amh la Míyru AHnnyai del fosaU i de IVRpftso, i'cjjvia el ff] ipií: no v»* mai de gii«t reçtós íüd» ies pama d'a^oMhi ■ a^a ■M ianvr d-1 la Palma d^ Sani Just, AI CObivIl}) té Jlftírrime·i í'a)í'»Tít«. I a l'ureMfl li irribra tl* •■anplois ; i uiiüiit's van n vh palpi-'ULdtt «jue niousc1' íJlarí· é» Ia ll\im dr- tní*. EI wu geruà FntnewM in n la vorat H ocaadudx la gira auibnna tttà, í amb í aï ra & vn çlxugaat l*uU qi;"- ii pjdra: i muweD Glarn dia al teu í^rmíi ■. í'rua^·-.'se, ja tirjo linivs heu (ornptades, 1 j i cm daMxD per fugir del 'uíin, p'T*! ív«|ar*t vr-nr de crits i oscopetideí ójnï dp ]í-<; ur-dlos í r' Tij tVa. T íd un üu^í"1. j» i m vfvi i i^^Dmonfl, í es vau miif afhirant fls cíno sumit*, em ti"o!>o qi^c fa'- rnra flr ílan.- itaia tnt pStttft per )i!it\ amb wa» nç^ijiti, M'In- ^entíl Ifin perm-i dr! que 1$ gana, tsn gMTBA de!? foriïs i els baladrera, tmb el enr i e; uumteU i ^a, aotaai tíin llipnt-*: b les pt'dn^i dels carTv-rsI, fïctiAà Fraueese. cotó J&gKft la l'ranca': Ja íin-lïvü cames p-^f donà nqu>?si botS Quan anireu ^e rtret a Ja venjança i quan uenfn Indepeodeatt del tot'! Mira. germà, se'm vn eacurtaut la vida» f em sento molí aprop dids u'ds íie Díu, i l'Mi df la terra enrara era crida i pari'' df vfiijjnii.a i no i-m sap íreu. Però í1! reí no m'M preneu] com n note*, porquè el ^al fillp íins ban fel fs aÉMa ïraiví:- lininU d'··iiï'dir-rnf- tari·i'> í'^hs. j a nníaUiiü'n mp rwtimo tant I — I aquí In vea li v» acabar les ^iia»**. i eoimudla amarat d'un auor fred... A Sant Jaiirae tibaven mm pa ne*, i Q Sant .1 usí responien mís ballet. I n m rí ."ji béo teniü d(M lea t^lcs, a la rarahra tor •■ren ulls pr.tmt.!, i rspotern^ít ít" ("iris I randele*. i rvinor de rosaris etitr-' el« dír*. Mok^d Pau CíaHí aeJu·'a la rigtt i amh la febre va veure al dnviim s^u tina ninr.irtn.Tii deMlsda i trista, terirà detxafla 'lc la niíi Dèa, I.a pujada i-ra arene 'Ir- main bava, un eaminirt moll a*pre ' espadat, peaA al cim dolcammt f'pípï.rpiUgTa un ■■■it'·'l tot T.i·fn dt» llibertat, J fili.iix íi·'i'n les ànirn-is i ■•n^id··í. I mostçèa Cïaris veia fetj pí.(ranr>. i nnxoDénlea car*^ euii- judis f; ■ va uvf.' ar so mi nl eanil d-ís «nya. Veia un «Tjant di- ll^ïríaipii i p«n««, cK polda'a art)l> j^q iinidfs do ri'hiH j:;- Sa^-rnri 1 r^nm a íinifliTiTii^. la mon de I*ob Antoni rle FUivià. Veia *J parir I-^s dwm ínyoaades, 1 Ics cadenes del qne duien pres, I ^1 fum do lani^a tases saqnejad^i allí n Santa Onloma de Farn&t. «ínaiiava Kn [íomfnrr, mala ínnuna 1 ela Kens nfredossaut-sv-H inlranqulln, i veia aqueJ! aafiiieis nl clar de lluna i eís llairea a la vüa do rambril··, empaitant a ia brnnn i 0 la p^sa ;i.'.,anr el iranim eacani mol\, i ■■! con podHni-6« d'En Jacint VIIoml la Mï-iiíua mi&fà i *i dOïal al e^tl. I m'Iíx canií aümnT de la puíüda el ww ■■sJtarral··at i tl pau descalç. i l'odi de la g^ni ai&rtiríuada i els pecadors erídent b-^n cop d*1 Wç! 1 anaven amb la forca i an!^> -a iv'da i queien pel -amí amb cl ccr dífimf, que aquella llibertat 1 aquella fstreUa I** tenien elaTadte aias^a nmunr, Tot /]ixiV a mossèn Claris eolpít, fefilp dr cir i l ull rieava ríejlt : i pren Icb linr-'-F (jne francès venia per ■ ní'·'iiir !a ^ü? de ía cintat..., rïurmh Frau^ísc, .in fs eosa dissortada, rl que per mi n-^ canti mís sali! Ln lltUTtflt ía dalt de !a pujada. i em sap uudt ?.r>^ deixa r-ro» ua avall' Tm sap nii)lt «reu Ja üicrt; que jo voldria í·-t·i and- voxa'trcs. i iiíuantA *1 nvu punt. No#tr« Senyor proa t.- una e^-vilatiia que t-ania i quo «Mjdn wl amnat. Prou ''s dolç Ki-iiuir tòten li? p·'ne·h l ad «nulr-ae ■■" la caltea la mflrr, i ri" sentir ransünin da le# vene* l les puiívad-'s ^ 1 oe^plt il I ie;. I deípprtar-R> n un prat de rú< Ift'v^iea, din-i l'un IJijc iim-·.'-* :K Ic-p^J. I mormolà amií els Sans i K-s pstreUei una caDC^ I"1' Dl1 s'acatt uiai ! Sentir qui1 tnia pena Ml t'alíunya. iftOtlr que ''ts iw perfum, tot esperit... Però la Uïbertíil dtí Catalunya Uinii'C' M-ria i1 >[n un fi. nat ! 1 ftval iiH-iaola. A eii-n, i 1 ultra ije, 1 xiula la tenipesira l.uny del poll ' per nl\ó Fiaa»! tc em dn| eJ iucu rlatfii i em sap tan ■-■o- 1 v&an xvnit la mortw Advussiau, les iiuimi-s germau^s Slaaaèo Pau ClaHa va tomant-M fresf ; a Snnt Jaume r*piqiieii Ica eampaaei, les tic Sant Just responen ujís boixet... Hla fiiiKcls ja guarnien la musien, nuu n la vetlla es sentlmCa abaltit; atannt-fl·li el cor de mica ^n miea auií ■llartaat flas n la mitja nit. 1 de«pH viienein i fis deavailt. nK-il !n Mort eí jonivet cmdel... 1 l Va apnimi-sv el toa dc uioan^n Clafti l el si-ii grun rsiirril vnpuji nl vol' Joaep Waría de Samarra rrapiüontn de In poesia lloaula utt al Stló de fent. ■i-u lalan a la vetllada celebrada ahir