tA PUBLICITAT Diumenge, 3 de PAGINA AGRÍCOLA*™ Els espnnyiils nu s'han i·iuat mai Ar- mnCnNíT IfS eusi's àc. llur pais. La lil rralnra agTtrií ffipjna/, p4r coner&tr*nto uprnes % ^r, qm1 rns liitftrflSM en aquesl nomeni, és ben pobra 1 ben t's -assa. Maiprut l'exiílíaeïB do tfeomes mAlgral les preUínsione de siiricieni·m· cirgullnsa, nc siilamenl no s'han Mtudial els probletnes afíruns vlel pais i rU CÒFmus oaraetorísl ics. sin^ quo irianqu'-n lainl·'. uiunu^raries u irr.balls sobre les comarques apríeoles m^s impuriants, que resulten fan necessari? per l'onenlaenj dels estudiosos 1 difonen per l'eitranger els lipns més admirables entre les agrieultures Inrais, Res no lu lia escrit, que. tingui rara 1 «II? sobre ' ej" ràïit! d'AliiiTia, jnsla.inenl faniít arreu iiel tmin: res sobre el camp de Tarragona, una de les reçions niés ben conreades d'Europa; ben pos sobro ■l^s comarques valencianes, incrave lloses 1 exemplar:-. I res tampoc sobre Mallorea. Per això no hi ha manera de 'rone.ïcr ragricultura d'aquests llocs, sinó íent un viatge 1 un estudi personal. No cal que el llegidor ens observi que la m:Ilor manera de conèixer ragricultura d'una regió és 1 serà sempre el de vi>ilar-la a fnns que prou ho sabem. Però és mnégwle I"0 una monografia ben feia pot donar, si no uu cneixement profund 1 dcriniliu. una : k-a aproxni.r.iii i exari 1 da la realitat, que sufinent en !a majoria dels casos per orientar els estudiosos. Mancant estudia sobro Mallorca, havíem anat recollim ací i allà en èpoques diferents i a còpia de paciència, unes ([uantes dades fragmentàries que ens havien pon al a P rmai - iio.-, de i a^rirnltura niailoi-quir.a un (■onceple ben llunyà Ji- .1 sealilat. l'ensirvem que moll per damunt de la .Mallorea agrària bi havia la Mallorca artística i pintoresca. Però això uo ès completament cert com ens semblava. La Mallorca agriria r-s ben amunt també. Si uíi nou Voitng repetís avui el viaipe de descobriment de ragricultura purppea 1 passés per Mallorca quedaria estupelacle de l.i i,'ian diositat de l'energia esnn-reaeia pels pagesos mallorquins, vpnrcn: l'acció enervani d'Un clirna que Invita m6s ai dolç nufer-res que do pas al íroball. I Micbelot veuria que taiiib6 cl pagès mallúrqui sap "cuns. Iftlir-M* la lerra triomlanl da la roca estèril 1 ftneroiga en una ]luita que no araiia mai. Els catalans poitem estar ben orgullosos; als francesos que ens parlin de la Buance, i de l'alta vall del Itoisnc 1 als ila. l.ans que ens recordin la plar.a del Po o la Toscana podoni contraposar, sense por, la plana de Mallorca, dc València 1 il Camp do Tarragona, Pels conreus, per l'aspec'.e del camp, pels sislcmcs d'admir.islracid. l'agricultura mallorquina és de tipus hen català. Els catalans que cuuquernen la illa bl portaren lot el que posseïen i'sabien i lot ha perdurat, prenent un caire orvgi ral, fruit d'una evolució qua: i parallela a la noílra. Mallorca no sembla pas un pais ^eeane^. Les dades meleoroló.qiques aco-on un milji de pretipiiacions atmosfèriques al voltant de 450 n>ilfmelres a pct < :.. i no ubalant ia 1 lan j .le i:; illa és un jardí verd 1 frondós. Ln e.ip Hoc de Catalunya .-is ameUlers 1 els ir.bç.'cr·iru·is astol'onen la »igcr nue-f»r,»n a Jlall. rea: un^i \egetaci0 superba . a ur oxamen toiner. ..r. atst ie far.t'.aí ir.caraí ■■ Òï*5rvani a^u^s' miracle ob. üiis'j' fínií pi.iges. hom es ?oriat a pensar que els mai.'-ir. ji.ms han de lenir per ' aigua el culle i la cura dels larraponins lei iMtnp. Sols aixi pol compi endre ta verdor de les lerres ií$ In illa. t u fel que i:ol[ieix e, la ranlal dels amíiUvi'ï velis 1 monunicniat^ cmhi ets iít les i;iberea d'Ebi e. Ti·la I* plana e^ |)lanla. d9 li .iilires jen.-r.i itn.'iti jove^, lí'eila!. no ^ ure siqieriiK :ií> tronta anys. Llur e.-i.ii ciiitrus. la violeui anieni amh Pispiele Irisi i les condieii.n-, ,jN imlul de 'es clàSSiquiïs .divenjs. Bcmbla que siguin les niateixcs mana les que u»? portin, l'erií aquesta dilerència lé una explieario. I.e., nliveres sún a i.i pati alta. mi l'aiíi ilni ll ui a é^ ietieiF^nl. uo pe/" ellípa del pagès. La uiuiilanya loallorqui- . Ifa és rocós;), l's litira i tS^K. ..ííanjuni ij ^qnesla r.ien qut a ! VOlleS es apenes li'coheiia p«r una >mii.«.i e.apB de terra, l'agricultor mallorquí lli ha pl.intat les colossals oliveres que els segles 1 l'esporga han eonloriés en gestos dolorosos, deixant branques nuest com bravos implorants i els garrofers desfets 1 desguarnits. Kls .irlires son dolents, principal, ment. pei la pobresa de la terra 1 per la ttiticuliad de con; rcar-los i curar-los no perquè els pagesos els bagin oblidat. ! El mov|n>ent cooperatiu maj llorqui tol ju-i ha (Mimenijat; però. servint-se potser dc ta nostra experiència, ha comença! .ni 11 ;ii.a!l res acaie-ia. - ■n-·tepelir les nostres funestes er1 rades. Per amò el celler coope■ ratm de Felanitx, construil per I l'enginyer senyor Mestre, ís una obra perfecta 1 detinitiva, j Mallorca agriria iís ben amunt 1 els agricultors CBlalsns [ quan la visitin pi .don dedicar i profil osament als conreus una p.iri de llur ..·ii;··..·,silui, dedica, da avui exi·biaiMiui·nl a la Ma. : li.. rea pintoi esca. August Matons crisis Éícola 11 L'n deSs pírülí més grossos qu« temin nii viny·ilürb en la campanya tiniprísa còntra l'altiohol iiiduslrtul. ès que els fjolitics de M.iiU.d ulís 0 mi>iiys cuipaiüBtats miAi l'Alcoboiera 1 obeint .1 la preasn) d cupufla- dors I cl '.idoL s de vlo:. c lli \ulga !v>i,!di« el probleirid augmenlanl la diferència d inipostos que lanm entre l'ali ohol v inic i l'indu*! 1 lal. Amb iot 1 i>s»er moll perillo* sos els parennus polítics 1 les pressions comercials. pot;er el penti mes crus resideii cn les eiuiiais aarí.i.des ou,; tenen ^n el seu programa com a soijció a la crisi uel vi ua augment diferencial de dret.- a lavof de l'alcobul vlnie 1 que aixii -L-rcolsi d'escusa 01 ministre a 1 tiora de proiíslar per dir atl6 de : "ciaro, couip ustcdei nusmos lo imi pedido* 1 I en 1 ealiui aquestos "ustedes" 110 tom nosalins. 1 no ens queda oíirc remi que fer ets complcs de la vella, per veure d'c:i ens vindrà aquesta gl&ria j a^cest bene?tar. de eonftdir-nos 1 auçnieni i.Mcroneiai d» u.-ei, a mor ií i'alccbOJ vlr-'c, A x: no podia 3 ia -. del I v.. Ica'.-"! i" .-..: j i ropr—r UI. t e e.- ; i du-lrvati o i. U;ï?·,.·.j :...iin>··!i· | : I a- ., bo j .• -- ; i.i dit. -mi . 1 ero.rc I imp -1 qu.. paga l'aleobot vinic t él nio- bagn, l'.r. i -r'rial. s- sarameui que | rà perquè en- estimen 1 fa pre- CONCURS DEL B*IX EMPORDÀ ~ . - ..: *Sh.. ■ v., ■ - ■ .. ocupen de la pobre classe vinya lera. Aclu'ilmenl l'alcohol vine pa>;a 711 pesscles d impost a Hisenda pe.- iireiohlre d alcohol 1 ( //i.luslriflí P*g* P1'!' j^'ual quanlilal uu) pítaileï .l'imposi, Por lo lani la .lilLicn.-u a ïavor ite) v-imc és dc Jlí pèsse- Ara íem nnm.'ros.' Aclual. ment rni..di..l ea paja cn 11lre% ti. dones a ïOU p.·ss'eUs lie.-ii. litre, uicluint-hi i iiniiost, i .iqii'-rl preu tant éa pel vjniu com pei inüuslntil. • Uc-lihir uu lieclolilre d'alcohol ... i-.^'um lli dj vi co^lj vint |.. -se'...s. La ganaitcia del taeinaire 1 l'iHftoriitiatii» dc i^i íiilu n a es calcula çn -t) pessele-. I.'iinp'.-l. codi hem d.l. es d>j 7/i pessetes pef íieclplilrç. Aïil és que t.'nuii-. DespeMa de destilació. 20 pe.-sei,-.,. Oananrin comercial i amorLilfacid, 3(1, fnip'i»! d'Hisenda. 70. ToUl. I 10 pessetes. Ite-iau per ,i la i-oirinra .r; IÓ he, -(..[ilres de vi 911 pissa- tfls. Lo qn.-' vol di F d'ie t,i-.- .i -..hre niaaal/.em po.lià f.Li_':u- -.-i facioaire lO-sn pesííteí la càrrega i un pico nvinós e,omprai sobre la propie'al. -«p >. >afli sempre que e| vi íi-s: 1(1 jr ans. Com qn'el resulador del pren de ralcotiol {•- preeisamenl l'alcol Industrial o millor du el blat de moro dc l'Argenliíia. >i avui l'alcohol no estïi nié^ ba. ral. és degui a iiué el fabricant d'aicobol industrial no li -urt el n.".-.. -i -i .ionn el seu j.rod i-:1 e ít ineiivs de 2.10 fii·-seti·s hn;-, lolitre, Suposem ara que fEslai vol fer contenta no soí.- el.- alcolio- t'-r- d'iiiilListria i :.!- .-.-iiVieri-iani-, .-iü.j [anòié- .i aquells agricultors que diuen que qua- L. ei,, -alvada la .tí-i d-- v si .s'niigmeutava fins a 00 pesso- j tes l.i difi'rnneia d'impost. Tin- i diíeiii rpi.- l'.iieohol vimc j>.lL.r.i- ria 7u pessetes i l industrial IdO f. i autoniiilieamenl i .-! pr.-u de l'nlcoho] al merral ( seria dC -'OO pesscles així que | s..rtis ii |a "Gaccta" la K. O. Coi'f espuiient. Torneni .a coropíar: Despeses dc dcslilaçió. 20 pessetes. Oanàne.ia comercial i amortttiaciú. 20. Iniifi·sí d'Hisenda, 70. Tolal. I 10 (usselr-j. Les despeses sen.-n les nvaleixe-. Com qu'el io-'h .1.- 1 alcohol sen i 230 pessetes, la di ■ fcrèticu, 0 siguin 120 pessetes, s.irieu le- que rcsíanen per comj.i.-ar lò he.-ti.liit.-- de VI. t iiiidr'eni qu'el \i per desUlar podria pau ir-se a t i íP i ■•- i .-- i.i i; i; -e .'.i, ii o , : :I Jll 1 .'l I leparaules. I indríeni i^sepurul el vi a I .', pesseles In cài r -aa so - i. re 1., ía.ini.... -i i·l blai de moro ií" s ad icalí . molt. Rea meni és una solucirt asse.-'irar un preu Illíniro del vï a l i pesselesl Seria curiós saber a quin preu de cosí obl '- nen e; vi els' oue deferis 'nm a solució anuesl marge dilerencial u com redimoii' ris (;in els iiiimjros fiue considerin així solucionada la erisi aet vi i i ■ neuín i;, -.-aní Mal d-- q lè amb i í písseles la càrrega qued» ssivada i salistela la eia-se i·itij'Sterft. W. J. 1*1. Rovira w smi X.^ cori-fn! d- cttirt ton if- c»*es i:yrc;a StISVt, 'fi c-i·iíh" oodi*tó *^ la f;t!c me*- mtcríiaà tai tj.iiu■(reu dtl wlrí j 1c» !;:!■(- « tn kIíhm ai uràïny dili (írancti Lm itintín$ipiis d'a çrati^ prcsfnïwi utc^ -I V| i Lli i;Mdt '.J -un <\y rltlDCri' piiii • iv ..mi , iiU-arj 1 ; ;■- amlj i '.- ni •- ll > ii'.'.LÏfr ii» -ií:ui vu-r ililc olMcíliT it,ï hilí-r t,:ii | '. . n.-i h' lUul i.i if. f ■ín- bv^Uwait .v-i'jvt- ïoim tnènen, iít vt';,!!1.'.-,. icr.in i l' ir-» i-nt-l·ii-. t no rt> Rl"" 'Miv -c-rc» lülis. ijiit mi!-.- tï'és&cf hbtitKkOl j •rà tannuació e6 I c;i£.rt n niïljidii un còrretii il'^irc" les partien» uc ven ü lüurv mes líuny del venliidor ;<■!] Ics <íu:' s apijof.Kn. Les re>iiu - k s molen novaRiEiit. \\\ ha i ^mbí els sofres negret, pro- .-Jcntj (Jl!s (jiir]fiT:i(íorS' dc yj?. Stjn )olt ftvb fijlt qaé els ;inlerl(jr> i oiitu t^mbé bons rcsu»tatSi setnarç üé no co.ntinffuifi ci^pura i ^nítraïu ijni· ba kfjftiiii íiigcpscòpic^. Eu l'íiflqulíkii'' i\v siiívv tal, tloucv., .sscRiurrir-sc sebre )^ purtsa i l.i ."mor. i tila CvqlMClOïm iiia;ivT.i ri- pfclfSbRU íuk'Pï·it.'C.iJ'it odi Jj^ néi !.i pr^xiucciú tina ii! puni ijiit; en looJiei tUlV.l Adta itllliíl.i IJUL1 \A \\A UrTl'M-l -u íí-D riüxim tÍL'ïfiiroiíïamcnt líiulr^ dL-li ci.'iHii.^nu'ntï ^ariL ik> aLiujii. Pi-tü uo ^tfffrfc ha eiiai igual w frtcxra èi aixi j iu: ífreu. üji sqml jrticfc Jartn) \\\u lleugera dttCTipcn 'Jc tum tra i COfO is lagncuUvira tic 'u Dfiftrc Ruíjuvia. Com tra ubani i enm ií tnfüfít fJi útgUHi ílvet t'agnruliura Quan dí cstllans vsrcn irtfure els | mon-) de MiÜ-ífca, ris DOftrcï c-jhtMU repartiren k-^ Krr^-s. quce cada un d dl j txt'.n-'.oiii> anomeades fassessions íjiíc i}iy.ii\ intci han subsistit íins a tnnuiis cJul -l-üIc na^siíl [Cl icrnlmi d'aquçbtcj posíesíiúní algunt-·í vc^jíIcí abraça terres que mortis letiicn aJj^u caladoü i co»Teadtís. l'-l rciiuit nomíirc fif Critctl.ni^ f|tic \-iircn qutd^r d puiíU.Mallorca tra íer [|iic acjuciíei urrri; dc conreu fo^in abandonades. Encara avui ei! alguna de \ví poques Eraiii pos essions que queden cí nota (íul- les térres ocupades p;T pirar-. lian cniaí conrti^dès i fina hi ha vestigis dc poblem des* apri; fi;.!!;. L:.!i í'iitfti;' .t li Iri'hd df Pàíbna venint dc Barccbna es pa3;ji Uftrga estona pt-r davant una cMa poWada dc pinars i completament dt^lubitada. L'absència dc pobUció « deguda a qu-" aquelles terrea pertanyen encara a u;: dels p-x^ latifundis quequeden. Aquest latifundi sc'ï va qutdar cl comte d'Ampúries. en pa^-a del valuosos ell·luents aportats a b conquesta. í^n aquesta paSícíTtSk anomenada Santa Pocua, i ijnc deu lenir unes quatre nrl bcciàrics. ni» hi ha scdatnent l'estigís dc conreu en que aclualincnt són pinars. ítrió que hi ha fonaments dí- mesqüites i vcsligls de l'"^..:0 (IrsaparcRiits. La f·flíitssió cs clàssica n Mallorca ; sol icnir un honíe casal amb habitació pd Srnyor fpr. pictari) i per a IVlmo (arrendatari). Rr^nlarmenl quatre cossos d'cdïfki lanqucn una chjla neta, blanca i empedrida rodnda dc BaVric^, tapada per mi hr-n porral i amh un artt^iic cr>\\ dr" cisterna a? centre. Les depertdineïes agrícoles í^tan in^lal·ladcs en ell baihou La tafona (molí d'olï). rcílt'r. la etarra (grancraV U casa dc lamo, la ran lla, ctc., envolten li cla^tn, que nn (í íljrj sortida que cl torta! ínrà. Sa m/jdona fme^tre^sa) !a reína a^s^litia do toia !a casi i H mi ird'/ra (H hfw ordre : cn canvi Vamo c. ctrída del defora. ^ i^ï la ■íhuaciü dv la itnea. le uni 0 altre-, conreuïi essent cumpleumcm diívrcnía h muntanya que en el pla. Lcí dc muntanyes tenen mtlénarts olivars, que segons resen iotes \ts escriplures i'umo els portarà a ií ; i cosIuíh rfí1 boji cfínrcaiSnr. Aqucsi ús i costum 1 forca lolerant per .1 l'awM tota vegada que caeqncnant (csporgHntt cada st< inyi, fent un jortntsuer cada lr« a aàd soca i ttaurautl amb arada romma cada dos. un parell dc vedades, ja hj cMnptcrl arnh ells. Aqni >i ; ·>l!\,irs. i rensems que lei dclkic^ dc poetes i pintor», són la ruiha dc bo«a pari dc h muntanya mallorquina. Els rarisHtns anys f;iic tenen csplc' lcdln.il. la nvsca dr l'oliva cs cuida dr fcr-la malbé, lirant-la a terra i si no cau se Vabài am!i garròts Ilarç^ \ es cull dc terra. Amb uquentes condicioiB dc rccoHícc 1 1 amb les dc poca 11:5 ienc qvic hi hi n la ta/ona (moll d'oli.irull). surten uns -dis que amb poc nTii ln pi j per a d -ixar'sc sentir a l'amanit i a Ln Eiquesies possessions dc muntanya cl psrroicr viu Eïarrejal amb l'olivera 1 subjecte al mateix conriMi t íins aquest arbre, productrj per exçeHèncja; amb aiqueÀCS tundu'Mi- dc conreu scmrda nuc vulgrú) i-f "'i competència al ïcu CQittrincara íobvera. albr-rrau desnu laradamtiu «rui çimaN dc.püUai- i tfc^ent ni mm -.■■tiu·.i dc íonn,^ 1 p,-.. Dor.i^n- i'Jíirav^ganis. .umpoc m: ïí excedeix en ço que u refrréncta a collttà La püstfstiú líptca tc una » mè* \ pi lfs. P StpU» t llCat:.- decret Voll.illl ki nnUòr^ lerw, recularmcm pianu ÍCÍ d JmtUh r- * aleiina, figuera F.m KCDeftvii pU'·v '.I cnUtCU c> tQiçs ps- ir.. tj" ; -vi 1 els amctti M- ..IiiTiiad inv n' 1 ivi em -'.■.iít (V ).i twifuu '"uvti tj^ mài ln ialf ip^otiunt 4l|!nuà pel gent no pot éíscr mé> írugal: (avts ires comp^ al dia j cada dia, pa, olivc* 1 ai^ua. La possessió lé un ranni dc llana i imci ciuuiiucï tyEUÇi 1 iumerci di' ventre, AqutttS a-^p^íic^ oiercixcn les íinqjttB* di; mviir.anïa ; ITaifKU Af Im EtiM poss^ssKÜii dt-J pla no varu Ko lii trtil'cni ohvcrçi ni gairabc garr )i^ri; e^ conrea blat i nrtjï i C$ VtU aJgiuia rj.'/uitrca pfatüada d'anit tIIlTï i ü^nurcà- Ami» el pr kI-l:. daiiucítii i'cngtcixcn ums quants porc;; d ramal-; d'atjuc^ic^ iiií jüd piigcn a niuntanya u les hiverpadesi Com es comprèn aquest regimen anhc. malíral lüies les sèves belleses no poilia durar. 1 sortosantent avui es va «vbununt per a donar pai al nou. q 1C .síiiïc tanta poeiia augmenta extraordinariainent la producció Una f-éric dc factors han contribuït a la traiuíormació. L'angmeiil de U valor en |a venda de Ics finques, degut cn çran part l'afluèrtcia dç capitals adquirits i £ora Mallorca a costa dc grans sacrificis per mallorquins que cn tornar rics él primer que fan cs comprar terra per a íer ostemaciò de llur t -.jc^i. Ll ^ civiçènciei dels irehallaàon del cimp^que ja no cs conformen dc mcn),ir 1 sví-* l-r-. ctij* -j! rln 1 cobrar una pcïscla rit* iornal. L'ahsenlisdels senyori amb la consegüent ruptura de les relacions palrtarcals amb els amos i missatgers, ban íel que les grans ttojsttiion* no po^iie-istri *uh-i·tfr. venint XesiaMhnt^i de la parcellaciò d? Ics mateixes i cn'.rant dc pic en un nou regitme. Cor» t:j ta «f'tvi agricultura Començaren a esUblir-ve ks PffsttS' tions d'aprop dels pobles. 1 veiem cl negoci que per al propietari representava s'anaren establint gairebe totes ; Icí oiret-llcs fi.111 anat divtdtt-sc i suhdívïdinl-se fins a quedar íinduetes que no tenen mé- extensió que la que ptil cnnri ^r-se una i.muli i a la perícenu i (reient-nc cl tnlximum de rendiment. Prop dc Pilma a San Stmji'er, als v^ants de Frlamtx. a Sa Pobla, a Manacor ï a molts allrea llocs bi ha helíissínii exampes a seguis à'rsKfhiisiions. Son Sun) cr fa 30 an ys era 11 • i finca d'nn miler d'hectàrees, de! pitjor «ftà: hi vivien miscrablemcíx una cinquantena de persones, nn miler ce capi de bestiar de llana, uns ires cents p^rc^ i una vuitena deuiriiíí- i altres (ames vaques maqr^. Feia de .renda un miler dc duros ï avui 200 molies do vent H reguen gairebé cn sa totalitat; i altres tantes famílies bi viuen magnificament í en -■'ii [i-' i;>;f'a; iv. I.:-; > . . s >i ..'Vie-tí posscssíonisfós na són tani fastuoses com (es de les grans posfítons d'abans, pçrò tenen uoçs vaques grasses produeixen llet per al consum dc Pal,tna: cn els camp^ no s'hi ía ordi i blaí. que donava d .1 per nu. sinó nfis a l f aif ar s que i e seguen sis vç ga d c ^ l'any i unes magnífiques bíeda-raveí; ametllers vigarosris c^ niribucixcti a portar a Mallorca ^o milions de pe^seíís que van anualment dc hessé famHlV)) ; Evjo Sonyer avui ireu mes beneficis éfls oms que nn treu ahani d'- tot plegat i j i r, 1 Iri lia ntissaifiés que cobrin una [«e^ta 1 men^tn taves tres copa al dia. mi.u petu^ propietaris que van a Palma en earreió (xarreO pri^pi í estimen m^li Maltor* ca perquè eo tenen un \i<\ dc seva, ben $eva( perquè l'ban suada, Kl qn-;- diem dc Son Sunyer bo podríetn dir dc molts altres saní. Quina altra serà Mallorca el dia que pbguem dir el mateix dc loltó tes grans pnsfie^iciiis que per dcsgrAcia cocara queden ! Joan Salom Mallorca ramader' m temorarblaí pei ci IITl Im. 1 1inil bOTI, Lb. M iroporcuini v mtjlon icmí > 1 - m -- hoHíciïes iín <■ ;i"" 1 ihen .1 I otiverai !;.l trebatl 'euc'·u.í .m'- mvtatjm niotfcO qn ciifi %eninrr > i.k fn tetih 1 iomatéri u'-.* .íijameng< ma*ten a cÀf 1 t-VH L ahm* nïacio d aquüla in ESPIGOLANT Ei PKOHlBtClOXISUF, ANT1ALCOHOUSTA Scnitiia r/tic el probihiCionitiiie ant-iiTii-t^ c tii-a 1 XiinifLM li caiguda del mintsleti (|uc Itiavu mip. -ji un pcdait l'nerada de lic-'i - t d.- \-11- il. íorçj alcohòllcil -ulxrti.r al- l| m oiAisó pei icnir .luit.u..- con5cquviicia p. r .t no-.dtrcs. pelo d'íiorljd mu ic no íijirc. Aiwténi cl in imiiht- com un simpioma d'una Bo>viblc r. .re:., ronira cl- ant/alcobolistis Ivnàtir» i . -tiipifl- (lae pj-tumi ptl món. El MTK.II UE CALÇ l-.l mira! dc, cil;. r.id.il) tinUt'.c coini-aça d*Uur-ie arreu del mnn ,1., fiu-s d'havef veiKUi lei dei.cicMi dels ageieullors Però l.-- »eves po. pi.-m n. i -on bru i on. ciri.-- (iicot Alaan- agriculters íranccMi- h.ii. vol .:u/ -jl). r -i ^n-t p.-riil |K.d. . Imi irj.il- ..mb .1 -nlijl ainnioc. i.n .i.\i ilnii4veii ol icffeiiy. cn un sol cop, .n «dub Mii/iLi.iiji il'aeció mim.di o.. un .utl ü acció ipc- lenlj, ÜLliK/lt hi Ifl (l,-i,M- l lli II..:, .jui e» ii.rnii nitrai j.r.o i c i tall . dv c.ilc S. tn la harr. i j li. In . \. ■ lluu delà du- adobs rmccè» .pada ... lura'nkiil. indccompn-; No lu hj. duiíc. perdua dc nnr.. gm. com o \vidi.i tenii-r L.i h^ini le ravaillatgc dc irali; lorm.iT cl -iii lat amòivc cu mlral ainna c iiu. •-. la rat^ Tap-.dàinmi aAitmiliible de i. -als amonir-cíL. i d^' formar ..i in ii-..\ tcuiii- iuIUi d.- c .lç. çn é-. ru: ■ tan iiiil vter a ia mobilitiacò dc Cttll pripçlfili jir!:lití/aii:>. Purò aa cs prail·iaga l arciò de l'a. dr,b íiuc és cl que m pi'rsi'Kiiia amb h barreja. Caria n/ia dc lc^' illes de les balears lé una pesomta pròpia. lotju-t and. al- de Mallorca serc-i/i |ri vi-/ó d f/mi íui/uen.,a plarta plantada d'anieilleis i fj- iziieres, eníatiíafla í'úíanosoa C.lIlipS de I l'i e.'/N A Mallorca la lerra d.ina. Tils cmnois -é.u ben poi'.n-. tiU pagesos es guanyen bé la vida. A cop d ull no lli ha res a tocar; sembla rom si raprirnll urtubagués assolit la perfecció, Peto li linalit.it de l'apricUttoi és doble. No sotament ha de persistir fins arribar a la perfucciú. sinó que el seu ireball i conjuntaiiiont la seva. pi odin-c ió lum d . : -er el.- u. -s benel n-iobos. líe res s.TMria al p.il-'és p: o dnir magnífics cavalls dc sella, quan iiv^ii ningú muhU; més li valdn'i fabiHdr vedells, inal^ral siguin lluny dc ln pcrfecclúi puix que aisi i lul la venda està asseírnrada, I nquesl és. prectsamcnl, el problema de Mallorea. Els ecreals tan b'-n conreuats, amb una .proilm-l ivitat foie.i alia, ronslitueixtin cl ccnreu.méi^bp- [ neficióü .' li- probable q.te «... HI ha un fel moll •.'en·.r.il que bo denoes - j Ira a b ijtamenl. A toies les • ci-,niai'.iues. smum dftl p'.iis qne j es vuleui, que d.- cerealistes I ban p.is-ai a ramaderç-. cap i delies ba ret., mat al sisl i anlçrinr. i pel contrari, uiia [ marca ramadera ha augmcntal el nombre de rap- o Inlensifícal la pròdoecid atiinial. perd mai s lla converl íl en cere.ilisi a. Arnií sepurelnl. Mallorca nò .-ei ei I ex. epeió de In refili in ral. I,n in ...lucri.-, malltirqui- 1 na en aquella part qu-- és sus- i ccptibla de dftvenir ramadera, i un ei f. ino-éoi,! l.i : :■ i n-í. .rm.icid aniria eonl innanula. sen^ç ! que el llolj si.slelli.l de produe- , ciü motivés iin^i I oi nada al con- ; i-....i de i-ere.tls. Les lerre. nial^.rquiiies de- ; mes es troben cn un dèfie.il l constant f no reuneix.,. n pa. Ics | qualitats pròpies per donar una i produceu, 6ptima, Dc la lerrn s^'n treu molt i se li torna nudi poe. Ai Mallorca i * fa pas com en altres països, que de les finques solomenl se'n 'reu frntla i bestiàr i lots el. alll-es productes e. i e -I llueixen 11 i.l leria. I-s ],, /■ :ii\,, .in.. 1... !..[■4 -s mallorquines estan mnneades d'adobs orclinic* no podent dou/ir lOl Çl l/líe .-'M teu Capd - r es. l'lira rl problema d una ninj-u- produeeid vegetal hi Ira e| de convertir cada -on- èn iina màquina Iran^lorniftdora d-lprodurtés de la t./i.i. aliiienvs d aqueil. que pn i.i -e\,i natu- 1 ralesa ho c··mpoi t u I.es i nanes «-n l·is quals s'o- 1 pei.m nies n..mt..io-es iranvfor. maemns wín Ien mes prr-dueiix-e» per regla general. aoiicllM í-X).!, it .o i, lis .i.ie lluir, -n ni . niere.il els productes oblingiil*. lli ll ií /nble- rftm i inati.ria prinni per a altres imlústrios.' no dei- i xen al seu propietari w, 1 gaire importants. Els farratges, a part d, u vn valor purament ajJ*, considerats corn la /nai^ ma per a la labin acuj ^ ■ llei i altres prodiiete, eonctitueiien la base Siaft dúsina practicable .-nia, .xa masia. índii.-i t ia .(uj . beneficis iadependent^fl que cs puguin ol·t.·mr 2r reu del camp .Mallorca podria, amb i vn ganAncía devei r pipiJ. ramadera, no quedant nj com ara, n l'engreixijd porcs i a la cria de les nj pobrament allmentadct Mallorca podi.,, pr^MI quants milers .1.' -, .telis, i nats a l'eseorsad r. i pod'rjj més en bestiar li.uirr i,.,^ nlnienys la prod iceié f bé que les ...veu. . [mh j cries anuals, i do de c;i/-n í greix de Si bé .-s vcrilnl ratg.-s haurien d de la iransfnrma. rural de Mallonamlí_ells encara i prou. Els residu pnneipnlnienl eb d'iadúslries .Ip 'fe* dar li rorc.' 'lue |k| •■»r IM eeouJa . Be i n'hi hn1 ■ iad^M I 'ai»ntòi r*n moll . apropai-- cn ments roncentrais en siinj ep. dc Iotes iv unn part 4 granem i farines qn» cansi, xen actualmenl els ntiics pia que es donen al besliat j. illa. Les modificacions qa» ; d'introduir en una íinta j una comarca nn s'han pa: praít icar de e.-.p i Miita.Èii cosa s'ha de pagar l iiprfnts ge, f,-!- senzilla que sip cosa nosa. a la segona vfj es fa millor que a ja prio i-.i- 42 millmctres Ü que cain-n a HallOTca ptoi ment nn és plegQda amb | partleiú desitjable. S'híura provar en ppht si e! farrnlgers poden d.'nariui nefiei superior als cohko cereals. l'er altra part. per a m g,..,,-, l'^Mm-eixamenl ,le i la producció inleiisivi ovelles i railmimslracte* .snliis tndiislnats els síra sa nova i conseguer.InKflt sentit elemental de pn-í acnn.ella anar poc a por l'n n^-aic. una provs'M tua e-.-.ila n'n cniiqM-.iit]^ f i l e l'dv aVtt n t í/e d'.r ruií 1 1 xo snlamenl és él qu** nesiltfl en. airesiui ri ree. inainr. E re-nLI als .-ri·ieni d - s : serà n b. .ns: que .iquell p'-'l que tiaai c. nien. ar la eiicio prop.i-ada no ■ ta^ri 3 dei enir un c inipl ■' nuM* Quant .i la ,s.'i • .la .1«b p duel... el m;1! cal ,• B}K* n.i ..i.-/ .m't pr.iu r iraHhl .■..it...·,o·i.. La rai lerí.t ir.n Quina podr'.a .■■ n't r ■ be aniti l.i'r.imiíd. ; i» » rcgii.n. e.'paós.d..- qa* I cor. -n .i Inhasl ilue- 1 dí ^ pital de rimpei i . >• :l m. Rcssoll i • El matalx -toro vist da front