g Rçdsrctó < ArttnirJsïrsrlú.· _ g PtsMlg dé Gràcia, 34. — Telèfon 145* . V ^ .Taiiurs (t'tntiiiviiil^: S &irbgTÒ, ntimo/ll i 13.— rílitftn 131f m EJ)li K) ntARI '- J § Barceloní. . . . Pü. mes '.m %■ i:a;aíim'va i Ksifónys 7'"t0 " li-iïtiestrt s § America llníilia . . * S w S - Aures llaiíOi . . So " '' pwassiHilpifliaitiiiitiHBmmaiH»^^^ ANY XLV— NÜM; 15493 — PREU.;- -10 CRNtTMS BAnCELOMf niJOOS.'^O D'AGOST 1928 11 (RcfiriMcia o- la cmifú pof»hr té» m S et dwffifí presidencial dc la Marfpr M wunitat.} . 1 ' • ■ ^ifraiiiiiiiimiiiiiiiiíiiitiiiiiiiiitiiaiiiiiiiiiiiiitiiniiiiiiiifiiiiiiiiiiiiiMi IBPE 1? En la sessió d'ahir a la tarda, l'actual rfennió de .l'Assem\'e:i cic ta Mancomunitat arribà td sea punt ciilmiü'int d'intçrès i de tvansccndòilcia. Fou elegit el Consell psrm;\neiit, i En Josep Puig i Cadafatchj portat per íjuarti vesedji a la ifté? alta piaiy.-tratura de Catalunya,. llegí, amb tot l'itccent de ja paraula v ■ el seu bell discurs presidencial. Entro e!s qoí moments de la sessió, el de l'elecció'. del Conpc-ll i el dsl discÚHi dol president de Catalunya, hi ha un dssliivell fórtíssmi i colpidor. En la primera part, ijuari çs ,trae; iVa dc votar eis lloos de caiisellers, sortiren ú la superïícis els i tereSsos dols grups, les ambicions dels homes, les baralles loculs i l^a incompatibilitats perspnals, A estones, l'espectacle ^ i a depriment. 1 es féu palès ipie la forma estàtiítal d'elecció del í msel! fomenta aquesta davallada a la política petita. . . . Ens plau de corstater el fat que els grups els mes intens : .iiionaiisme foren els que, enmig de la competència pels' llocs i i Consell, mantingueren una actitud més generosa i més digj i, defugint els pactes tèrbols i les sòrdides, combinacions. La principal incògnita da la votació estava en l'actitud de h minoria d'Aeeió Catalana. Ei vot dels seus diputats podia ésser decisiu, sobra tot respecte .ala tres llocs de minoria. No era un secret per ningú que e!s diputats d'Acció Catalana, després óí- donar el vot por a la presidència a En Puig i Cada::-.!ch amb una pura significació patriòtica, es decantaven a ^'o-i ir en blanc en l'elecció del Consell, a no ésser qub s'anés a la formació d'uaa nova majoria mancomunal er.'jlusivanlent nacionalista. Aquesta majoria. perfectàmfeRt factible i viable en í'hora, nresent, tlo hà estat possible per dues raons principals. D'una bímda, els regionalistes no estaven disposats a rompre llur aliança amb els cacics vagament autonomistes ; i d'altra banda, una part dé.ls republicans nacionalistes, els íleydatans, es. prer sentaven lligats amb uns alt-cs cacics, vagament esqusrristes. • Davant d'nciuesta situació, cru preferible, per als diputats ''Acció Catíjiana, el votar en blanc, puix que cap dols grups qije presentaven- candidatura oferia globalment un sentit prou nacionalista i pi'oii franc. A més. la coalició de la ma,ioria i el* republicans nacionalistes es creien que amb Uurs pròpies forces podien triomfar, contm tot intent dsls grups poc catalanescos, les respectix'es caníüdaturcs. ■ . . . A liltimu hora, però. hi hagué entre els republicans nacioaalísteg una certa alarma, que les xifres de la votac'.i demostràreii després tjúa no era in fundada. .S'havia format una coalició de grups, trossos i bocins, amb una significació més aviat anricaialanista, 'U'-a presentava candidatura pels cinc llocs de riiajoría, però que de fet amenaçava els llocs de minoria a què els republicans nacionaUstes aspiraven. En veient aquest perill, els diputats d'Acció Catalana decidiren donar-los llurs vots, scnsi cap compensació. ïïogjés demanaren que en la candidatura no ni figurés cap da's homes compromesos en el pacte de Lftyda. pnix que aquests, per efecte de llur aiiança, quedaven aSSÍíïíílçís a's caciquistes que els acompanyen tristament. Però i-, minoria republicana nacionalista no tingué el coratge de. fer i' ■ -i .jrf'a. i els diputat^ d'Acció r.omé?i " p&güefen "■íòfar dos rom.-, dels tres que formaven la candidatura. I votaren •'niests dos noms perquè no volgueren permetre, amb llur abs;.nció, cl triomf -d'hor.- es poc afectes a! sentiment català.'. CEràirUj? a aquesta .nóbfe conducta s'evití1, la derrota d'un' deia andidftts republicans nacionalistes. Mentrestant, la minerk n Acciói, Catalana es quedava sense representació al Cansall, i i en contenta. Ja havia renunciat abans ai lloc que fi fou < Eert Aouest exemple de patriòtic desinterès redimia l' Assemblea de les lluitem menudes a què l'elecció donà motiu. i Aixi, l'aire de l'ampla sala històrica era ja més pur qijaú e! president: dc .CàtaHmva s'alçà a llegir el seu Memorial do < T-Mm,'3. que aquest ós el nom que escau al document. En Puig • 'adafaV-h. amb cl seu estil tfillant, ràpid, cru, ple d'al·lusions 1 ".manlsips i Mterèries, féu una terrible exposició critica do la nnducta dels Governs espanyols respecto a Gataíunya. í per l'Assemblèa passà un calfred d'emoció quan ei President proruncía aquella frase do "Ela Segadors": E|l «català d'Amèrica» Ars, cl Ec declarada frp íc In c-.ierra. Exacta l'exposició acusadora. Valenta la critica. Nosaltres ! : trobem a mancar la cor^lúsíó d'aquestes premisses, !es quals duen lògicament, no pas a !a tesi de !a Lliga Regionalista, sinó a la d'Acció Catalana. La conclusió lògica la trenrà davant l'Asserablea En Ijjüjs .Mcólaii .d'Olwer, en nom del naciòüaljsms integral. ' ', '. ;ull de dietari L'EXCES np. LLUM Ha pir'^ic. l'a ^os üies (Itic I ■ ires ciïs protegcixvn nmprpï'u· i t:tit. Ela camps, sm una rbror rtionada, uSrncn ;i tcHÍr Ç"Iòis i < u^Utats. P-'í Pullatjtçà^ vlés cqtè'.-■ per la pol,, liuenictrcti athlj nna r Lvitat que J.i venir k-s HAsti'írtica ílls. Aixa íi~í vmet, Bíoyorç, vàxó és .iurt! seiill!. ntnlU tífi "cr.í que en i' '^rr';-.',:, ,cI:n;irLC, l-í, iplíir.y!^ de I I i ïicí Geítcí^íi nc iic m 0(1 ïi- riffs* qi:e *.i ([l·i'jixés lajnu^ íïe [í UunL Hom vau que pef .i Ia majoria d-^-s nostres cütïípalrlíití: i !:t lluí^ ps nn^ cr sa infinítair.^iit reípectaUle. No í;i re- t(iit u l'i^tiu ^'nl,^H;ui snhrc ei- ini^ïre, ]j;ii^at^es :it,;lj uiifl ;l])íiii- (Jor estúpíd.1 i 'jïh' çomc(H:i 'i rcj>p'■' vcrügiiii>$Aïiiimt com uiui iiiiuf:! 1- ■- Els catalans hem eíjuírct el c.- | rpmfs dc n.iapttfíiÍT íi peM i ^ fívíll I., mí.il.l·ljli; boo^a! de In noiIt» llum. Poicm btsenmàt I* laupcrLin;,;: dir in;d tic hi humitat o SC lajxulçjlfe Vcí'j no podem tocar ihi sol rafg do Jn lioàlra efaror*, du o nostra [tnni... Ln nostra lluir. Os illviolaídc. N'o caj dir ([iio ois prialc-íl cidtjalJir- d'aquesfa iiïviolal>iIii;ït ahfilirtla só" els puetcí — í ospodidincuí ols pf'etes doleiiLa— . Hr, puc dir; nï'acabo fi'cmpassAr ptdp dc trt-í oouUs coh'fpdsicïons fit Jocs Morals. Ha majoria fciçu anar cl sol a ^■í-í: OH, quant dc ;ol gratuït! Quant > ^ SO! sense solta.! I jsç rmè tanta ^uhi?... Per cxlii- ülia, sc^sil·ïlllal misrrahlr o mi íjiiif^rtla. Mtïlílgtiii. loti: úyadfl 'il-tuií' Calaria, a fi d' [TIÍJ illcsïitNllS qitc ;il;^tin;! irrnji ftoi; iivtcHttrcnís, luttvrit-at pictòrica riijïüíï cn ]nVl>lict "Senyors: Vd cla- friy ty^r. jfailrfhn c:; :i[jnr^1 dolç pàjs ó.s ad!r.ir.:i)U' ;!Í pic ilc riiivrrii í çti ntohs [lics dc la t.irdo;- i iidiihc dc fa p'muavcra, p.erò ,1 l'ísiúi. frnncament, a t*istín és una a.Utrracíó. " Al», -i cl soí t'o^ nu ypsroli si ta no fa tan mantjr.blc cont uú (piinf.u'j fií petroli o üa llum t'asl L s làïciíuro t;ní: ptr ^ ho los iirtj i f!c Ics llct-L-.,. de Ic? cicnci;-s i flc Ien ,niíÍi'iMTricí. ifonaria i>n iictit ïmntï àl çQMÏptsdtjr i dvisarla Gata» ïüiiya antMutrguía cn nua claror picnP tic sci]j-. Cirlcc Soldevila LLOYD GEORGE fi AMERICA ! Liiiuíiís, ^!>.— i:; "fjiiily cu.ru, i nicln" antibcia qiin Mf. Moyil 1 f if'ür.uv. s'cuilfitrcarà cl 20 it; s,.*- 1 Ifinipic· 00i> a .NOya Vork. — Ha- | vas. | LES ELECCIONS IRLANDESES: I.íiimIi'o^; 2rt, — Ln^ /i;in:n*os I noticies ront'^iiiios f}t it^s eïnej cií.iis. ef (Situa Has :i Irlanda tl/)j ,oep tJ «GgQoilt l'esilítal ; I Setze llocs pels gOWpai»(íii1 lals. (fiialro pels lepulíliinuí-', dos agriíi'is. Ires inrtiipçitdeiils. i un lalioi'ibita. — Havas, En un lard'cln ; pulíMcal- aquí mateix,, fa unes setnianes, pnr-i llivtmi ;di;l ^ciifn jÍ! (liiscoiie'ijce-i meni fjint ;i Giitaltinya'.es U,,<|o In yljkir l'i-'íi! [Aif, içs ;co|bPios ile i-Lilirhi us tjuc hi ha csciiiuparios: per lot eJ món, i p ronl cl i cm! ocupar- no,- -cu cUïtaMadamenÜ Íjí'C la! (tcsvaic malonlosos. Otmn Utl pi-'blc j^eograficampjit viu sola una nprcssió foraslcrà i'iinsi;i alli!)crai'-se'a,' cal 'que no ■deíwprofHKcai) e!»-. -pienl - i -sobi elior és indispcnsiï1' ble tjue sapiífa 'la- vaior exada (icils que liiiyuí drspottiblés art tot moincal. A ila oOPBQCúcït) de la Ilíborlat do. Catalunya, tol bon calalft hj està indíscpiiblcmeat compromí-s. Tant ü fa qnç sigui dinq dc! solar palri (fOrti que l'en se■pecia quilòme! res do lerra ferma o i'iimplaria do la sran mm1. Cal, però, que cís pcinicrs sàpiguen ei uiil fins on po- I lïcn-refiar^se flt$s segons i vicr>vorsn. Pov iiixò fels que posscctxln clcmenls d'i^foVmaçid, que són rimüspijnsable mitjancer d'una conoiximça a distimcia, esfaii nbJig'ats a pnrlar-los ■en b(j dü ia satila caosa, Nosaftres volem donar l'cxcmpic exposant oï cutu-epie que la convivència amb dUcrcnts nuclis da calalaiis éiiUk^f i una reflaciij coasl iluïda amb ells, en» han ptfnn&s foramiK ]!ls gnq).s d'Amcrica són sense cap mena de dubte numi^riCamcnt ois nins imporlants. Cnmiuieem, doncs, la nostra aportació pels ctiíalang d'Amèrica. D'un qnant loir.ps cni;à liai# csïaí pubüfals PíinibrOSOS ar- j líclcs í s'han ili^ n Calaiimya coses írancamant cüntnuliciòrl.M a propòsit, ti'tls catalans d'Amèrica. D'aMlra banda, la prnïjn d'aisociar-sf a toies les mani fesíacioas pali'iò! iquos maniT<>stadn pols nacionaüslcs caJatàns dé 1 altra vma du la gran " constUiri. ticvun'ilat {«Vel -tpto r-s r^Fureixi n Ihu- vida i B llnr \ Çltlènli potcnninlilaí. Però do tota aqut'Do ililct-aliira n'ha Ir.is- i cendi! a'l pohlc, encara que rtnf l'iuu/isn ment pci'ftlpt, un nou tipus faíilflsmag'òrtE (jiii> .ral (p(■ii*i^iir del «rtúti lleis vidít cl ■caürift d'Aaifcrií'jr. j'l "cataíà (l'AmfVfií-a", [-real, piei-wla; l.intasj.i '.p'ípnlar. Ira deixa! 'de, rc·.·jpdtúh·'ii" al lipus d'aquell sonyoi" l^raniresr qtfr d:,- - p'rés du [lassar la jovcjíd :f )*n terres [titii,fii:!&lies t'N-q-iv-i .: i.i psitrla. si Jíi'\s n.f, níuh. :jií passanterïl i os- fidn dir ffitri Pïineb*>, ! Ntltatta els [farà^rufs amb íni orptMahih» dc ■vomo no" . i "ipió pspíq'aaça" i dida btihintifs c/un el puny I cadena iclilol Ltit:;,[ gruixuda i d'or ma?* fs i em f'il·'U.'·flo még nnhots que els nU i res v l'In I íi n s i la gïíU li iloia famericano". El 'Staialà d'Amèrica" avui ja no l'imagina la t;cnl de Cahihinea ,'unli e;ip de 'lej oai^teleri's-I iiivi.cs, tr.aque.n tipus pit^rresc. Per CqíïLra, In faíilasi^ apiflnda piji'* fj'.tai l'fWierels ha pot'laï a ciíiisidcrat'-lo Un ésser aparl do i'."aiiU'i'ÍJ';ino" . ootn una niüiia de ■ emispiradov. d'inrjacraWtj mafrt pent, ingenu íins n l'infinit ett fdlítsltes tïtí.iectivatïions del seu Itirannà. p«i'ò nues vettrados "Sl rideri I. -'n íi-s ctíplo- sïoni patfíhiíquas fins al Ibu.- llar dííl grrjícsc i altres libi' n'nmenl aciímodalici. A SiIkcs. la blanca, i :i all-es pifldaciffus d0 Calalnnya, Itijhartiu nifjíl? eï - sttiiv.ors Vi'ancysiíS ipnt resjií^itet) pei-lei:làméul ni lipua [fUaíTcsc i que no ta pus nud Is ae vs qm; .1 or ■ naren d'aiiuaïles lerres nirlipiifitires d'aliíiius i eonsuniploreí dí; In s;ilin) ilcIs iruís. l.-j pref'-Ocia ' aclnnl d'aquests repali'nits ns pernifdrà riíC'mÓi'xeE l|UC "'fou Panrlio" nu s'és OXliiiffil encara. Si anéssiu n UuouóS Aires en veurien nn reaS'Ie quo Ivepla anys enrera foren pobres mnnvtuí? fi pns'ajíos a Calalunya i ari són "estaneieros" miilllniilionaris i accionlstqs del Club Rspanyoi o del Centro CaÚlk del i-arrer do CíincubiiCfi i ([un liatt iddidul "I calalà pei'i"! tn> lian après Pàr(tejttl-i són' més ■•spanyoler* qiic K.ÏJraJíi ZomnrA>1 més nnalfahelí nnit it n silalio aranaiH, Aquest Viilalti d'AmÍTii'ü" és ajjnell .l'iüladà n\>n sénsíi tpal fons i pol ser sense fons ile cap menii. un cop s'iia visi nedar .en l'ahundor pecuniària i vdfi Ijtt tl'uu. eóivforl, .ijiiiiïil-líl·ritble, somnia constanlmcrit vanitat». Aquest tis'ol Cas dei que jmib oc^ s.id [foSlcap' d'any del propi, nallnHc'i snbvé n los despoScs d'un iicle i d'.esjiai'jo , póblio a prol'i t d'uixi ■col-lnjliVÍt.at. Aquest (ií el, cas dei que .recala ;al nm-. snlal d'tísponya ' nn ertifici >íl'» plniila, ini(;i^|nient i^rojocLbí. por a eslatjànient i axclusin d tina enlUtit itílialana., Aquíts^ és lambé «I eas del que en pdrn iai'-se de l 'assoliment imniodiftt. de ia in'di^ndé-ncja de Oa» frtnhy». i • híí.v. i ; v.r 1 v.stiiunfilca de Pnriamonla·'is, flipiisilà on' una Ininca "i^gciímía la.-qurtn· ütnt ncccSsiíria'per a': bt cons^ l-niBold del Parlament. -Cataliv. Aquest és ei 'cas vi'Jfíar dol% quu sense haver anat^maf a' la coiiquesla _ . drl t/íc.l .de . Català il'Amiricu oríptrii-Uen n Caialuiiya líomcnàísns it '^ulorila^s impopulars (fTà'nlipopiflars, fan escoles nslraligcrc». als dcíores dc ia vila nadiua p reparteixen' quaatílats cn èooccpíe d'a'lnioínn,' prèvia l;i-pas.ssí!a: de) nuo-ci. Però eiilro e)p ualillans d'Amèrica ievipguts. Inanís .rics, s'hi Irovon dò UiJit eii'faiil. enoai'lt (Çtl'' pttcjBésgraeiu no'niaisa sovint, cl- coiiuuicipnt o Pin.j dnslrial que. mercès ía uaa pt'iviiligiatia iiilellL';èiida i a' un noble afany de porfeceiona iinqi^ ha fel sfiaUr/^i jios'deila pro-, pia viílua i s'ha niahitnÇAii per danninl. rtel lo uiifr Jac Jrtna cl coajnnl divtja barrepi.'d'indiKCnes i exòf íÇ.sl Aqunsla mnna d'homes i .'ii s. no. s ilamcul entre la eulmsia caíaiana. sinó, tmnhó flnl'tfj; les c ullecl ivilais llatí ecs enïiprades. stin la rnRln general -enl ri; els pot/le.» cub fes del N'on! ciíropeu i naierica. sòn eli que han fet respectar els noms d'AiiglaJorra. d'tls ■ oficia,- íl'ürgajíd·'i, d.' Hní'cin, del Canadà i dels Eslnls UnlU. Aq'tU'Sls homçí sém els (pic Iramelrà Calainnya a la cpiiqncsla do, mercijl*. i^a la llnila pur la Srtïi ' tn'àliíí^- ; çofejctjt-f· IniTïTsuHaï ''(pi(iii> VTi agiT ílVílbera t (Jaqiiesl immoral alany il'euríqnetnçpl a liase ilc la pÓíSeSsió del fàíil mercat ba'pmryoJ. Aquests rasos excepcionals de catalníi? ríès de lèiijà ntenu, qtïa no. liau deixaí. d'ésser eaItiJans. a tles^r;]! de ï'absorplíí d'nu umbienl lao pininriís ootn é's , ftqüell, a q n ests calalanv que lan! de bé. podi-irn fer per a fa cansa di- Cabihiityà, fan nua vida cornpíoiament asofial, ta'ImeTit. com Ihotne «ITiisefi ; nrriif' ft a creure que et .(> ne re ( do -in força itnrrea en 1.1 ío'1'it.úd. Iti ha raons ii\ pro i raons eti conft-a per [nslif n'ii r' a ('piós ta aeí ilnd. potser niKnn dia ■ en lorneni a parlar, avui ens iínutocetn h eotiH l·jnft r rexlslètieia d'aqneíd fet. M e.islal Hl'isquesls tipus d'e. mir.i'nnt qniaia "ititil'^ésal, hi ha nn eüïfil tb; Jovenlnt. que marxà fle 'í;a(atiinyrx a Plifira d'ínpc'esar a la ean-'i-ua. Aquella JovchKtf, l'xpal riada per arnov a nn ideal, ha srolií. antímenlar el smi cà1 alan tsinc . no'-s i nn'is cada diu (om nn fenomen de resposta a la itilj-rdiroiíi quo al son repa1 riniii'eal té dtiiladà la lliti espanyola. Nïrj^ü rom el enlalà que f^s lluny (te Calalnuya i no. lli pol lornnr. canlarà lesexeellències tlo la Ici in niolina. Niu-^ ^ii rnin el htm iiaeionajisla (lesi?clar-dn .revèrcít (fe 'l'opressió èi capaç dels ma.jors sacrificis per hj pàtria npiesa^ T.a Jovelilul catalana, pleiía 'd'ideal i frnliífosa (Üeniprenilre aeles conduenls a prorMÓSes realií.rtí.. riqiroseni.i nn rlemeitl. rh rrtuU que fóra criminul iwg)l»ir.: Aqnosls (atalans Joves 'són, en ííeiieral. pobres, pectin lürlfr- ' ment. però cvl i aordinàriaaient Hcs'en bons des II jos. Els parlils nnllllrs ouü fins avui 'havien Ibulal n Calainnya s'Iiaviea deSotitAs Vio lot el que fes refoléneia a les rolónies catnlnnes d TU rama r. i aquest nhandona - : meni. en el qual han viscut aquells braus enlalans ha piinl' el motiu de l'esièrilití.açit'i íi'unes energies hen esí iniablt^fl. Rljt eal.alans nrieipiialistOj; d'A - mèrfea s'han visí.am ei cas d'òefiint' ntilontàl ieninent, orpanit■ ?u-nl iCf.m;: resos, pnbíírant rovis ■ les' i maiiifesl.ns. iiai'lieipant en bvinienatíres a Ja inilopenitència d'altH I aprofitaní qnalseyf.d avinentesa por (íespleprar nua bimdera eatalana i fer sentir el nom rí" (Jalalunya. Però aquestes cxJeriorilzations. nn segniídw mai d'mi ressò des'íle la pft- ' tria,, no apedades niai'per una- .Converses filo'- es ofgixtríUiició de vau 1 de. figura,", cjonïiiagrada o respectada, s'han pèrflut sempre en la -buidor més lOisplutà. Eh clapis d'els catalans twlals han pujat ta inteltWilat dc (tia on (j'a i esi alguna inoments han semblat produir» Ise poc harmoniosos i aieshoros algft. poc afí a U causa eatalajna. ha fel una; publica declara'cid de nintiyspreti i pa encès uaa grossa riallada. K!s polltíps calàlanisles no s'han commogut, jniTÒ, i iJrt·im segoU-tsoa!- i manca d'uft direclori que enri'e^ucs l'aciiyitat política 'd'aquests calalans exiSafs ha fet possibles les baralles que ontre ells se suscito d per unes qüesf.íons de proceiiinient: A.fJnenos •Aires hi trohacen dos orfeons caiulana i tres agcupanieiils naeidualistes, sciise ' InctoUre en aqnesla xifra aquell cercle de joc (faií ningú sap perquè porta el nom de Centre Català malgrat i que Iota maeifpstacirt càjaiana ís exclosa de! som si j quaiifieada dc subversiva i antlpatrlidàca. 'De lant cn tant algun ealaíà volt, lleugoranu'iit simpatilï.aill' amb els principis del jovent' naeliutaUÀlà, alletant i'experií ne ia ïlel feix d'anys. ínie ifun dnrtnillit de rcsqueiia i ntoslranl. com. a I estimojii d'uns seiilimcn's sóll■{Ontctit entroíiilï.ats. un epiífo. lari subrn la eonvcníència dc l'autonomia que des de l'Alniirall i Eii iPoliivieja arriba tinf als nostres dies. pretén resíimir els seiitinierils d'aquclU Joves barallats i amb aquest fi orga-nilza un acts de1 conjunt, que semiire acaba aeili ona lluila niés aferrissada i atnb una nova livatiiftr. Però aleshores. ■ amb sorpresa dò lolliom. pifi'ícn uns innnifesios ieniiíni*\:ir «^n^rrvdtliir, lÜIwüll. fit'., |>iiix 1» vfrrríUiK' ilupiVfliïlli·ii niíuan tu rii^tiiiid . do l'Loinc rhfront du l'iiuiii.'. VAft \*(ir\9weÍiÍ$ 'VV.n 'KirvIlíTílIHill'li. w^ims IjiilFU^hy; íf'rit mii;i iíu-HíI il'niM>s. lOÍjli. lllll JTCíiH;lí|r;:i (1 rfiffWC t}tt ílfn rltfii- f tf }'}iii>"t: i, pn- lïny, qvio nii)l.i iViiii)! \niciit íkOj vi'Iiiui ílc·fttiïAï'pl; sprïíú iür^ú 'Ki kf* liniu-s <\íí\í tnii i\UÍ piniliK-ix^íj, ï^i isiíiifiiiiurti an\U y^siintí'fiú àJnp*, smxühi i cMòi'ticu d'i Wg í*ves • iili'ps "Jnjuiru oqtyklDuofnt ,i eïs (iV^G l'hnu «c-iitat, .«Im.Lauí-biiry,. Jeí'tuafílri;? J'Or^ní tïpornn-.'iits riu; on 'liei-.vinsyi ii l'vgítíU i'un uqu ulat &o* .'cíal·, . . . . ^ * ■■ ' ' XV. Np mai, !«*' ca}, no 'gens, çtc En unaj prapoiició |[Ogati^ cl íto, com sabçnl; ha d'adjmnar-sc al verb; per- tant, ïi no acceptem l'omisíió- de nu .que té Hoc en utra proposició del' llenguatge Rarl^t com A/dí pe, cl }\o que aiegim rhavem d'adjuntar al verbÍ1. no ííaï 2 l'adverbi viaí; havem dt dir -Mai up vç i no pa$ N-a mai ve (com, amb cl mai posposat al verb, diem NtT ve wwí i no pas Vc 110 mat). Anàlo^anient No^mÍoiUv tts, No n'he visí cafs/fo vingut mugit; ctc.t an* ieposan,! res* cap, nmtjú. ctc.', al verb, esdevenen, ti\ 'íl cas .de/ no ac^ptàr Pomissió dc jij- (T»^ fa el llcnífuaígc TiaHaï ^-^í- jw -J'a-j^jíü, Cop ko H'^í viïí, hiúgn uo ha vingut > ctc, i "rlo pas- No res Tcspaul^ No cap n'he vist, jVo tóstgú ha vingut, clc. f Encara. ■ jiics ■ írctiücníment írolient avui nsaides Í05 ' combinacions »o mai, tro tap oíc.^ ejt .kà respostei çHrpttqucs ciï què cl verb cs.·'.sobreemès^ ExcmpJc:. Quan. vindrà? fio . w'ai, (ço is, No -vlttdrà mai). L1 omissió .dcí verb hauria posat tin contacte l thai; cn ■aquest no mai, dnnes, cl uo ho -modíflcariu cl nuxí, sinó el verb sobrceuliSi No-iiifii, no coJi.^cic.í 5Ói\ potser tolc^ rfatti eii aquest casi però eu cap manera prefcdbli^t .com alguní creuen, ils simples mai. cu ^ ctc. líi pof fcclainrem lícit dc dïr Quan vindràfr—Mail ríi^po^ta cllíptica, cn què rptnïssíó :dcl verb h.i cnimenat la dc l'advcrhï no (carn pasíi en Er^ycii en casos 'anàJtgs-; .QíííïiííÍ l·rVffffra-í-íí?'— /íimiíIíÜ). Cal; doiíca, cn éc^ral, evilar ;lcs comíiinr.cians nt» mai, ntj. fn/i, çtC.'! SI cn ía proposició íii ha cl verb, cxprMjat. adjunttnt rt no al verb (.Uní híï ve; i no pas No "Jú* v?), i sïlel verb sobreentès , írc>posles ellíprifhiiefl), deixant tsinlii'' sfibreï-nlcs Tadverbí no [Qn iíjíIí), . Ats. (jue cal fenir èn copipic ípie Cïi Ics proposicions nfirmatives són possibles Jcs dnç^ conïbinacions nu res í no gats. i».«M j^ponòs, — Jíu>'tlS- - OBITUARI ílonl nvidi'o, 20. — Ha mori cTí srnyov Auri1 i in Ilinli í^Ufi/, l*slfi MiOTER BONAR LflW A LONDRES Lcmçlrçs, a&L—lïa iMtorn^t a afjucslíi capílfll IJex-prlmpr nrifnislr*;, Mi^ Bonac Law. — liavis. ELS FUNERALS DE L'ALMIRALL KATO Tokio, 2i). — S'han cdebrnl ,í!ls funnrals per r&nín>a tío l'nluiíralí KçlCOi Iinvíinl-Ui assislit fils diversos Cossos diploinM tos ( "nnmlït'OS'Jè ppríOnal·'fnf s Japonoícs i eslran^ercs.— liviyas. La situació a Europa Nov«s noticies aobro las darreres declaracions dol oanc«ll«p Streàcmann diuen que aquest ha declarat que sl el seu Qovern queia, ell seria el darrer oanoeller burgès d'Alamanya i quo el bolxovismo envaïria gran part d'Europa. Aquesta amenaça va encaminada a aconseguir, segons el mateix canceller dóna a entendre, una estrota IntoHIgèncla angjo-franoo-alomaoya. Mentre el canceller fa aquestos afírmaelons, ets naclonalistes baveresos preparen In celebraoló dc l'anlvarsarl do SadtR), el 2 do setembre, I segone es dtu, aquest dia proclamaran la Independència baverasa amb l'assistència det príncep Ruprotoht I ois mariscals Hlndenburg, 'Ludonderf I IBaogensen. La nota belga ha produït gran decepció' en «la centres brU tànlos, quo encara creien quo Btlqloa s'ajupiria, ' Ha'ooménfai l'evacuació da .Odi\slaptl noble, per Ics trepes aliaidesr Carnet de les lletres Vhf'LLJBnET D'AVENTURnS,. | Lcsj ornbfís Vcrnc^ dc Maínd Rcid i dc tants altres autors de noveífes d'aventures, so lis acuden davant les "Híslòries d'otvcle ScrQOgç'\ que conta Mn. Lluís Pífl cn cl seu péiít. volum per a infants. Són hisi»rics- pfóucrcs de viatges per- mar i per ïerra, dc misèries í ;son.;Dtïfilcn da-* vant els ulls del que -llegeix, la maf lempestcjada i les cíinats exòtiques i Ica terres desertes^ Sobre aquests paisatges ftifranys, accIoViti amb coloms criíes' i ornats aml^ ílors i Mscics es* traïiyes; s esdèvcneiT petits episodis delí qu^k són . pí-otasanisíes urtfts bones 'Tots 'els cíements de suggestió sort aprofitatí - perquè díJtaqui» Icí Vfi<* ]uts d'una noi;í : At\ seu bon àntde, La otà amorosa dc l'escriplor s^fiticarreia d'aureolar aquestes viríuis amíi um Itum atraient i;TÍVaf Ix* "Hfst^ríís Scroogc*1, que semblen fetes sertse- cap flnibició literària, pàgines üOblcs i .clares, per», són an modeJ de llibre didàctk .d'aventures. Els ■ seus eçííodii amanyaguen ' la imaginació de ripfanlj, però una' moral el» tenyeij: i els ordena, Sfa* Uuh G- Pia- ba pc^ gut Uigar cn una- fartu preductió eta seus ísciaís de poeta, la seva. íJardc^ sa de narrador i la dolça bumatmat dc h Seva. moral. En; ía aòifra liteJatork-jpér a infants, modestes i;; lot Com s6n, cal assenyalar Ics ^Hísl'jíiea d'oneïe Scro^^Ee'1 amb tina atenció adjnirstiva- ■ ; Shlp-boy La Política ELS . EDITORIALS DE LA PüBlrÍClTAt. //d comorçat de trcbaiíar-fe ert fa impressió del p'rifner noluni d'cditcriaU fYfats dfl nosíre tïíSrK £t Tibte apareixerà, sc 'jurament,, a ta iegpna qniascr. tia dt'i ftsès entrant* Com difftt'érem 'dits passats, els qui se subscriouitt- abans 'de Vaparició detobra. podran frtfje/içwr·í* del prejt «