i - d'Utiplr-lItla: BífbJir*, núm». 11 í 13. — T*J*fpn iai6-A mi ie íct^rn | ÜUIUtl DIÀRIA g s Bafcpinua . . . . s Pls.aies § Aliifivlca lí:uirin . . S*50 » » = ÍwiiiiiwiiiwiiiiwiiiihiííiiiimwmmJ ilíytfirrarVffflff' AXY XLV— NCM. IJ·IDT—·pREC: 1 0 CKNTIMS ' BAltC33I;ÓNA,1r)BÏAríTS; 4 DE SF.TEMItliE iff23 i íl IlltSi ÍOiTS iü N^tÜMSS.] I tS|13Il}í g, g CAUSA mi. TIUIPOfíAL DE 1 I l.LHVANT FS CONSIDERA QUE | I /•/. SALV-AilliXT-DEL CU IRÀS- i ■ .V./r "fiSJ'AtiA" ES UH CAS 1 I FliRDUT. WmmmwmmmmmmmwmmmimM mmi de L'tss Considoi-ant en el se» conjunt la darrera Assemblea de ta Mancomunitat de Gatakinya, amb els sèus debats i els aeus acords, apareixen Ires punts culminants : l'elecció del nou Consell permanent, el discurs presidencial i la intervenció de la minoria d'Acció Catalana. Farem uiie.-i breua consideracions objectives al voitunt dc cada üri d'aquestí temes. Ei Consoli permanent de )a Mancomunitat, després de la otadó. quedà gairebé igual que l'anterior. L'única diferència es 1: 1; ibstiíució d'un consellei'. D'aque.ita continuïtat en l'CufePcid les conselleries, n'ha tret ei nostre col·lega "La Veu de Catalya" deduccions optimistes per a la capacitat de govern riu Catalunya d'ara. Fent contrast amb ta inestabilitat dels Go\ rns espanyols i amb les seves crisis ministeriais seguides, i inacabables, el Govern nsduuantari de la nostra nació està formal ía ja molts anys d'uns mateixos homes, amb lleugeres moci. icacions. Creiem que ks consideracions de! nostre distingit confrare lindrfeiï una aplicació més justa, si la totalitat del Consell fos racionalista, i -ú l'eiecció es degués als vots d'un bloc constituït enterament per diputats patriotes. Es el cas que la presència d'all' in conseller no catalanista dins e) Govern de Catalunya té per causa !a incompleta nacionalització del nostre poble. Aquesta fi' nació fa possible que posseeixin encara una' forca local eonsilivrabk eis homes addictes als partits centralistes, força. que els (Kina eotcgotfà per pactar amb !a Lliga i per exercir dins la Mati' comunitat una considerable influència. Per tant, el "desideràtum," no pot consistir en la il·limitada persistència d'aquesta coalició, sinó en l.'e'imjnacic dels elements poc catalanescos per efecte de la minva de ilurs forces locals i dc l'avenç dçl corrent patriòtic. Pel que fa al discurs del president de Catalunya, reiterem avui ics nostres lloances i la nostra coníònnitat quasi absoluta al text d'aquest esplèndid document. Tanmateix, no podem amagar que en els nostres amics i en un Kfan sector de l'opinió cataÍ8lü»fa Ran produït una certa decepció les intervencions que feu després En Puifr i Cadafalch en els debats, i especialment ics de l'última sessió de l'Assemblea. Iíi ha hagut la impressió que cl President feia màquina enrera, i que no solament renunciava a treure les conseqüències de les pretnísses posades, sinó que s'esforçava a donar notes de governamental isiné i moderació que atenuessin d recerd de les coratjosos acusacions del discurs. Es evident que no hi ha prou consonància entre el to d'aquest i ei de les improvisacions posteriors. No volem dir que hi hagi contradiccions materials. Però la diferència del to és iníiíseirtible, i els diputats i el públic experimentaven la sensació física d'aquesta diferència. Situant-nos en la posició de! nacionalisme ircondicionat, haurem de trobar satisfactòria la neta demarcació que en la darrera Assemblea es fiu entre els reèionaliítes i Acció Catalana. E! President de Catalunya, per la seva banda, volgué que aparegués ben vístení, sobretot en, parlar de les proposicions sobre la guerra del Marroc i sobre les banderes. No ssrsm nas nosaltres els qui censurem aquesta acció delimitadora dels dos camps. Sovint alguns prohoms de la Lii^a i l'òrgan periotiistic íi'aquesla. s'entossudeixen a confondre tes frontsres. Du la daguda diferenciació n'ha d'heure per força un considerable benefici !a tesi del nacionAÍlsrrie ilümitat, que avui guanya el pensament i ol cor del poblo de Catalunya. ' La separació 'de tendències que en l'Assemblea de Jn àfeiícómuiíitat s'éstabií, prova que Acció Catalana és l'àmfora política dc forma i de contingut més adèousts al pressnt estaf d'esperit dels catalans. L'àmfora dé la Lliga (que eitava l'eia temps t-querdada i deformada) no In trencaren, eis amics d'Acció Catana que nn dia hi van pertànyer. La trencaren, com si fos la olla de sovtija, els propis directors de la vella entitat, quan ibserivircn aquella famosa excomnnió contra els que internguessin cn Ics tasquss de la Conferència Nacional Catalana, 'aquella trencadissa n'ha sortit rno't més que un grapat de testos. N'ha sortit, s^licla d't-tructura i rica d'idees, la nova àmfora d'Acció Catalana, tjue conté avui les més pures essènies de! patriotisme català. La nova unió de patriotes no és un sst més. Es; una àmfora entera i forta. Converses filològiques La regia segons h qual i! complot.ztíX thrcclc Ha d'é^.scr iiiiródúü scu;.i prrpo;xió a c; de Ics tint- ini-s i vini irubum infringides ei: cl caiaLi escrit sctuaL Per això çonvé taivt í reóóniàitar als escriptor; que rc[i isin sempre ílurs 'escrits í:xaní-iC rtetes o complemcnià alircs íjuc el d ctc. En dcgon cas 3a prtrpaü' c ■ a cs corrcc:a ; eíi t-I primer cas & "é. llevat comptades r xec peons, v,c ü Emir aquella prepasició. i >: Ull ífntpivnir-i'. <■- 'W-.'vx- ■< índireclè, hü és cosa diííci] ï.i ts re ■! hi cl ftUe díguérçni cn la çoqVi ■. anterior. Alíramcnl, nn mil/à br-' fàcil dc conèixer si ün cfimpici' 1 ès directe o iiídirecte consisíeix h • rrcmplacar-ío por mt protítnO É6* a'picst l-s troba cs^cr d, la o F, f! compiemtnt és dircettí; sí cs troba fcser li o hi cl càmplemént ès indi-1 Itctc. Així. cn Ift'm cicríi i Md* rfo si rceniplacém el cüttipfcincrn « '8 Moria per un prúitoni feble, aiiiíe^i í4 tr iba éjscr // (ÍJ hfvt cscr{í) ; oonc s. i-l dit coiriplefflcnt cs indirecte (i Hnn rscn'l a h Moria cs ctírr ••■tt·V í-11 IJcjíí T'i.iï a f-i '/ín'fj, fn canifj, si ^cjnpíaçim c! ctïmpicmïiil (< tà Mpi-ta Per un prcu/im M^c, .it^-í^t cs ir":jri ^■vr V {L'hem s·üt(ct); úrmcú, d úr. ^tiyjtciprni és dircçlc t' ennví. r^" vfiX, (l'pmctre-hi li pfcpoiíciíú u; fli·in P. Fabra &ESQRAOIA A UNA MINA Sytlne.v. • Kn iin.i iinn:i mïíph·íu ü Gc-^j.vji n'Jn f,vi}f\u]t una rïjílo^ïú, ^fUiiUl 25 míuaíres niiïils--"IJnYus. EL JAPÓ DEVASTAT PÈLS TERRATRÈMOLS Carnet ■ de les Jleíres! "LA RAÇA*1 r.l 6 oct^fj C'- La W&íieita pV« u : t'i: í'l tfi.t'. han fA\..:. p-X'tTu.Lü iina ço- 1 desooberl uji aun>r iorve I nrçd·ti Po. niènec Gusuist'i cn aíscnyi ür, h ;:: : rant-la amb na pr^inj. la t^v^ uúv-íjí-í; ta " La Rïïça **. tíapiíiïcíò dc Dobtit - j nec Gúaiisé ;f ïa !",i.^:r;: Ilieratur^« ïw í per modesta éi ttiaiyt t'JCCíníter. " i.:£ i Raça" i dos Cimtjça brau í'tu^ati; res! pçciívameni, "Ki Secret" i 7 La Dtt' miïeíía ideal" flnïpicii nn iiíiatíçrii .'.n "J.a NiwcHa Nova", i íóï\ Iota h j5r->:'..y -. .:. ; tÍ i:i iiw cofh íxïid ú i- n ; Cifc*nAÍ Dnvailí la airv^Hcla i tis eoiucs L·l pJaflH Valc d'ur.?. çiiítat; Lc* = h líí:-' I,:" 1 ' " ï - . i i.: ■ díívciihn?. cï hclln^M::!! wl'»™ la l'mn ! ï h tcrl'a dc Tarragonít Lcí fTg-jres I ckl firama viueil llur pní-jió cu ttU i'íj j drets int> >iiL!ve·:ii?l· lle VCllj eini tat. CíiryKii ha eptal íoríòía, tivoc^tta 7;?r ' poclc^ : !iavíf'His*cs- TarragnuiL ï1"11 ; POC- ^■■ir'-' 'Ai''--'- L '1° nlislantt aípn;1;! ; amVí-it d.- jrr.rVh rp::- paJpïla a í.'s ' r hci 'IfT T'-r i r.i eli ponts sobre l'Oliyar i ^■;■'r-., e'. l-T.-ica'.jíf iinnn:i'"ial , fJ- Dvreii pftj íríibar-zit; un dé j Fort f:ï la TaCíaptíKifi nnprri::!. fireta ■ raTi d I Mi diicmní. ^'mK'ii tju - adúc^l Inrnat dc fer rcvíurp sola el p ■■> jj'ul'a l'iiròria" rto'orwa ic,? p^rïrr"; i l·i riíin rtr ':i dyfç* cíclòps ' -de!» | JUiíín-ï. liüffi nn.iri!- Jn ptoraa ric Df - i nienec (juansé rtí rÈcilnre tJsT carji'.ols ; irtinolnío^ tif "La "Ra^iL".' l"h IrV pa! ran'r> dc \?. nsrr.tci/ï encara hi.hn lar ineí;ble nfíràvclld tiirií ipiè el pt^cla It? vi-;: J'altrarla que pnja de la terra fri'iïri^i í dc ks psdref danrades;, a traves dcí coí d'iifi rtpà* Li prosa dc Dwnfticc Çtmiup «emb'a cnllnernada, esbalaïda pel record "dc la noia, To Yo ru es uo MES DE CENT MIL MORTS UNA ONADA GEGANTINA ENGOLEIX ELS VAIXELLS DÈL PORT ALTRES CIUTATS DEVASÏ^C€S -- UNA i LLA DESAPAREIX -EL NOMSRE DE VICTÍMJES ES CADA VEGADA MES GRAN NoTamcnl ela tcrcntríunols lian flagel·lat cl Jnpó. Kis csIrulls a'huH fçl écutií' piHtïüipiilnu'ríl !X YokObàlilW; la pOi>l«. e:ó mós cotecrcial ile la primern potència oiicalal úc l'Kxlrctii Oi ient. Yokohama i:s un port obcrl ais europeus tVna ilo itïóS. Està ^iunula n 20 lis. dó Tbquío, al S.O. d'iiqnOKlH capilai. ii la qual osià imlrla per un tcrrccarril. Es al fons (tu ia badia do Vedo. Exporla principalino-iU sedes i 16. tls. all rniocnf . utia ! potjlftcio agradable i pairoràmrcu. líl (errutrèrriol do Voknlunna h'Iui tità» fln? a Toçrrtíq, ia capiLal ilfl H'I^pcci j'apoac^. 'Poq-ain un ptïrl1 ilc ^can importíiïicih' i una dc les ciuíats mí3 púbhulcj del món. I".s la niclropo:i litcràriii del .Japó per !a seva l'oivefsital, principal ceivlre ilViisenyança .ie l'Impér.t Es una Ciulfll niniWna, editi ca tia per tjeyíüi. ei fiui·lailor do la diUbsIíu dels Stgoun. r'ins ISti» B.OnSOÏVil cl seu primitiu nqm d« Edo o i'edó, riain fins a la qual no fou en reuiital la cnniíal ilc i-Ioiperl. I/anÜSun cnpünl del Japó era Kí^ln. Eii la mataixa badia i itl O. c.'e ïíikrtltatïtn bi Itil i'l Enjiliama. la reiüif nnya sapra del .lapó, ia plníafnrma voii·iimca d' là q'úaV obei'la d.' neus lievpMues, ís b«n M)IM»ffK,dB «W» ell-ope-Cí, que el^ ;iii;s1e.t l·aptyííïpos l'ban ri·tïroíbíïdft cu ioís els objpclps crienials e\i<* *'Ki>.>rtc:i : vamails, poccfrlaiips; .bi'on;».*, fU- ,A YnliO'·.anni bi ha upa nombcosa potilació eurniiea. Por rlir- S'' (JPI) e! r.fV. ei·Ci'íi·Ulintí, CO- Tonnca amb r··hl·lmr·rtl >M seu porl al [•tur'erí! inf·.niaelorlal, EI leviati-èinn! ■> Viíkoharp'» lin poclttl ;i la inpnií·v'n l·iN aPres es'iíàt'tí i liagne - tch 10 ! iTrn 1 rémnN : en rj X\'[II. i:; i 'ii -d XIX' lli. Ma,:-"-:.ií ísser loí ei Japri país vnU'.'mie. Sa plana de To.qÇMO l.a nUC ha sofprl m**5. Qnaa se si-nh-l! pis glMr.s | e n a í rèrao] ^ til Umt acnsluinn a envair el lilíu'aj j àn^n'ieid.a· e I s e^íralis, crim iia augrincnta <'U esfraris, troni íta ÈiíetCíl cn cl [ífCSCVl cas. COiïl ES PRODUÍ EL FENOmEN Toquiui -J. — Dlirant tol cl dia d aliir talííucren','plugcs v«i-nniínl lorranttils i es pc^ialrares uombrose? sol rayades sisuin^nes. EIb lírnjtrSmnlS íoren partímjiurjïioiil vlbhüils o la píjfíd pfupcra al munt Enlu, on temps enrera lli Mga6 nn volcà. i fil vas, San Frnnciace, 3, — Encara que (lis riCspalxOS són UM xic Miplpadictüfis, scmlifa que U CSÜislPOÍo sisrnlen de/l Japii ha çstal m.iilSÍdftl'SMn. t}a padíósi'ama (Kina oompto que Toïfuin Ije'la com "una Potn'mia verge encara", v;ifi l·iKrat ilc la faça. Cal criçnraiiaf a D'iir.-'-ie^ (jiiansé i déil·lanardi '/ï'c rpcid'i, cn iria obra Uf mes Ví-Vb. ve. "einrriï í\c h vfi'a cial:''. "1.^ RaÇa'-CS llúa mosira. ji;:!scr feble Ti"r" prnn. sighij.'cflliva,>jd9] nojí poEtq íjuc Tafragoua ba dc icTiír, Shlp-boir pn c! quàl fffúi irt) ris S/rtt's mührs críTfJc.* i/e rrí/íVíl lítàtLdH(t. — /i. ^.r. í:i'r.ríiíifln prcparOf w. fllt>je ttc cowli'S. íjnr h^iircM-r^tr íl la Bíídhiíí-ítíï J.tlrràríft dí 'L'Iilonnl. —l·l 'fo·.·íít f, M' dé Sogorrft o.í.M ejetirím nr, llihri· .tic v&jo* vmc c.ï ííUiíarà. possiblcmoit, u Les hores vam ia fluir'' esti criimaijt i qno nnmbrosns edificis sliaii imdcvrocal. S'ha l'ogiRlrat 'gftiïi numhro do ferit's, t'írv- . Per íUli'nlbauda, es confirma qno la cíuliH' de Yokohama ha csia! quasi de.ili·iiiJa. l.a xifra do Ics vicljmcs és alta. Emi immensa onada' ha envaït la ciutat. Els diaris d'Osaka confirnien que. el palau Imperial de Tuquiu esíà incciHiiai, fifun inlaila cmíal. liivét d'eí liaiTl ilc sjira. Eí nrínct.'p rebent, i la sevn fnrniua s'iian salViíW .- . . Es caículd pn 700 el nombre de les víi·liiúés del tcri'atvèiiicl. Yokohama is una chilat marílima dn la hufiia dc Tokio, <;"Uiadn a :in tyh i iònic tres ia eapiial. Coninlà 'í.Sn.nnn habiíams í.ono d'pills púianicus. Toqui» compta dos- Iniiions dos cents mil liabjlaiiís^pci'O els cinupeus siin. escassos a Ha capital. — Radio. INCENDI DE TOQUIO ííiiii l·'panci|iw5 de (ta^llfòrnia, 3, — Es reben radiogrames dc Toquin, segons o':i quals, aquesta cfiílíd ioiaiimoní prosa dc fiames, com a. cóüscqflc.ncln rj^! íeiTaírèjnol que ba dcsli'n'il Yokohama, — Hnvas.- LA LLEï MAHCIAL Tokio, - Ver lal d'evitaf que icsbamiçs Oc lln'di'cs es lliurin sobre Tiín'o p, aprofilar-'se de l.i calíl·sli·nfi. liSVestal pro:eFa:r.a,,i:i.ín.;i.É-·.cn.i( i ! aiiíLtardres srveríe^imes per tot aquell qne signi pbrpi'és rfib;iiit. Tces lladres trobats robant han estat' afn.scllals al mateix )loo.— Rarfio. , RECOniEiXEKiENT AERI Hoaarn1, - Han .sortit, de Napo^'a (tivorsos avfdns amb l'ob)f\çir EtP volar damr.ní ia ciutat de ToourO, per tAÍ dc denar-se cXiU'ie complí! do la sítunciú. — 1Ia\as. les coíviurj.'c/ícioris IWTERSOfíPUDES Toqqió, iL'.— Totes Ics línies íeleLo àtiqnes del in'Ciirsí ií<íl .Tapr'i han siifert grans ife-perfectes. trobant-Se i30jpplcUiinént ini on uniinidea Ica enmuuicacioiLs: PMb tçi'nna danys exparlmoutatà a ia línia íèrrin, nn cirou[í&i el^ Ircns enfro Osaka : Toqniü,. — Ilavas- EKSOftRaWENT D'UN TLTJEL SCK) FERSOIïES SEPULTADES Xanii-Hai, 2 A cüiiseqücncia del lurratrünnil Sui JApti, s'ha cns.iT ra i el LülVftl de Sasac'o. sepuManf sis cenles persones entre Ics runes, — llavcs. SOCORSOS A TOQUIO. — ELS HABITANTS CERQUEN REFUGI EN ELS VAIXELLS. Osaka. .'J. - — Üiw.'i'SüS eombi'is de queviures i aigua potable es dirigeixen a Toquic. Es tcuben refugiats a bord dels vaixells, milers d'iialillnnts íl,, ;Ses potjílaciDii'fl on s'han vingut piuduint les desgràcies d:aquesls dics. — HriVttS, Toquin, 3. — Els habitaids ilc Yi.'kühama íjtto, com se sap, a eonseqiïènc.ía d'nna vímlenta sn'ragada ha quedat qualïl desIrnída. s'Unn rcfugial. a bord dels vaixells ancórats al port, — liavas. Una onada gegantina dgis mú ilel pofl LA SITUACIÓ D'ALEMANYA ([pel notitro ertvtat; especial) Snn Pfanoiçoò dc Galfraüiifa, .'L — R'fltlíoiyraiíïfíJ dr! 'Toqyi !♦> rfjviçn ffue u Lniiis'j^üiHii: ia díi) tQJTflll-Oïljfoi, Ultn OIirid;i ffOíïilhtinfi liti ènvatl fola la bnúju do 'J'ofjuifi. fíl.s ynfxolïs aniMtt'nls nl pni't s'iian 6ï>TDnsat, Liü» emutlíi/.noiíMbi (lf;ii^iin Imn iiiitífltít. ifcslnudç.ií nixív roni himlní l^s qutï *s dil^iott ia. ^otfúio han quoüal tPt>»fe<ïjuls.— -liavas; □síika. ;l — Eï dcparlruncttt mftríLim íló Joknsuk» ha cïtííl f1fjva*íiat tïoniplcLiineuL Ha- v:ls. Més de cent mil morts solament a Yokohama Xíui'T-Uni. 3. — Bs t-stloulMU tMi d' uf Ml l! les IH'CKülíi'r: qiUl hnil ïftòrl rt|ujp i u Yíikdiía mu. LT«.r«na:il do Toíiluü hn fçl OXjilníiiv. morint algunií rïiildra do pL-r^tmes. -lïiiv^s. Tfj^itiu. K] nonihi'O dc vici inHíb i·ifiMTiTS'Ufk's sínhuiumL a In oíutíiL >\(i Yokoiiíiina puja n itiïíH lïc rííint ]inl. Davant la Fíf>pOJF»íbilUftl «lo i^lriiir ii erilerrap Ldnis i-mlà\ itís. ï^úan fVfgatiil'Kal briçadfis r|U"i tílí íip.ijoíÈn pols cariaràs* — linttj1 palau imI pçrial esLA oreniauL XMBbu és ■ ;m\ munt dc n^'wd ïa 'íovVQ de ShU-a. S itii on^Oij'nf, ínnibí la torre | íTAbatuan. -j Havars. ■rixjuin. — S'ha ptíhü^al. Un illisUi tïelà odificis dàSlt'ÜiUí [>ci td'rfül rí-mn!. E:n[io t^l).^ flgUíort ois palaaà do i'1^ nmliaíxíntcs d^AnglaLorra i Kàlia. '■ — Hadío. ■ * ' Una torre Jyui i fa 700 ^ víctimes Osaka, 3, — r.n lorro fJ*Asaknip, do 160 uiolrcs' tl'aJUtra, . l'ou íicstnndà ijüI tófra'lï'èniol. í>a Uute t-aímn' súfiív una iftiiUíUiqi,jio1 —r- a aíineaLa ciulíit ei nomiji.·ü iIí: ^íC-Üa>C5 arfÈba 3 700. El paiau imporÍKl hfl qtïflffat tol4ilmcut ciüoÍTUÏl. pcf rinuondi. — Ra.íi.'. L'iMCEtKDI KA ESTAT ISOLAT Par/s, .;. Ttlf-'SI afU'íi ÚQ íiovà ïork ftJs (.'jari.·j d'aQ.Ufïs|íi íjim sï^mbli) tfnrt í'ha ai'i'ibaí. a i^ola i' rirtíifriïdi diï TocfUiü. — Hàvajs. LA FAMÍLIA (fïIPERIAL 8'HA SALVÍiT Saiui Ki'aívclsiío di; Cultf-bi'nm, 3, Éíi'ffoua í\úXíS l'adiygrTimBiS l'OlíU+y ck» i'oqu Iq. i·l príncep rpg-fíüL i la í^íva ratailm tí'Jiaii snl.vftj dc L'iíiuetidi i del LerraLr^mòl. liavas. LA DEGTRUOCiO DE TOQUIO ES PARCIAL, EL PALAU tDSPERfAL S'Hfl SALVAT. Osaka. - — fíflgüita -lo darrert's rtàUÒSOí: àn Tuquin. ia ca" pltal dr r.iïiiMTi o-íla parcialmeni ilcsvasíada. 1:1 pjalau jaipariol no ha sofer! ilí'-nprJ'i.'L-li;^. — liavas. OH SOIM ELS REPRESEWTAWTS ESTRAWGEnS? 0?aka, 2- — F.s df^uncix la sort que. híifïin pOff^C rúrror molls ili'U cÀpi'OBOHtaniH diplòmàLíns gíI rancors. — ■ Uadin. Opaka. '.'>. — Es ^í^Ufix Honse Fiòtíoies fjols repr^sentanis díp-fo'niàl ics tís! fntifícrs i'Osidt;uíji u ToquíOr — I lavns. ELS PERJUDICIS DEL COWEHw Osaka, A. — sembla qui! cl BaViC » fil Clran Uolid Yolíohairva liaii oalfll dc-slfunls, 'rni.s ois nïfií'eau del Japú os- LA CIUTAT D'STO ARRASADA Kaïi^-iiai. .'ii.— a cfínsfltíftè.M - Cin do la nuaria que ha di'.síruíí, f 1 poi c (.'i' Tpjq u ívi.. h ü ([ u çtln t arrasada Ja ííiufa I, d'Ho. — Jía- UN VOLCÀ EN ACTIVITAT UNA ILLA SAGRADA DESAPAREIX Osaka, fï.^-líl voleft do ía illa Oski)ua negucix fumejant ahun.dosa-ioiiiil, ^ ah. ilín sagrada íïe ïínosuima ]ui Hlcsaparcgul.— Hava».' La inferiu alnçiO ÍOfeiCa 'l'aquo^l iirriodiï (iiiiiOmàUo. què dura On fa mesos, qnc oslà capalarilïal per Vuú, noU-ü i l'óptrit ' noíCsí t|üu iis han^Mon FraiiçEH^ Bèigiüti i An^Lalf^vra, fis la sogiiílnt; AquçdLDií notfïs rúu nu üóJ reLroiiiniTit, ií«í Fi-ati^a por evitar l'ofnïpaciíi ftti ía tlulii'entri cií üiití via mürla 1 pni-, osperat* rest i uspara quo Aíemanya, ef^oii^a p^r la rfcsí^tóncift eorfdsSiva i desesporaní. QCíieisfl co fots ois frouts r cajftjii oii la ^iitu·ru civil n ou 'la rcvoïïicjÉ íotrial. T^s notes frai\- 1 ocjscs no mes que docuntents, dr-, ps npníraivla. pnr af^hliV et" frotlt alcmiMiy íiïlcriüi'. La l'ina-, 111 it. ú-LÍTiia o' ^qucílís doçanoMilst-í la rupínia do ta uniíaf íïliíraanyQ. nl raloio. al n^im dcJ^ Tr^£tals ric ViToSUiíalia. Poiaoair', b'Cg'UíïX ÍCS pOt|add&6 del car ional ^ HicKwitcu* í-la i (>t aquest poríodè, Alnuianya eslà fc^lf un p&pér passiu, un papi1:1 d'objocïp, iíls jurislc? 0^ ta Cnrpuu aaglosa. ru Tiom ricí-j qital^ parlo místí*r Baldwjü . ^is dípiomíUiíis dfl Ooai d'Oi'síty (rcbatlou s«»br<\ Alfiiianya. rflapoann íïïrj·íiiamonl o; jnii'iiTi.-lam^nl. d 'Alemanya çorh si Akmauya üo ftXiSUs. Kl pnpcr díplomúlic tW Berlíd és r.uL Aquesi íeí tjua {0 uaa impoiiànftia considiM-abi^ i qno dcmoéLta ano "0 hi ba pro^i'i'?; si n rS simidr rtipatít; i ó dò fe ts liÍAlòrics, projfcta ia políl-íca ín li-niíi fional d'avui als l^m.ps auleriors a la finvolneu» fra»ocs.t. IJIs a1! many.-í intcHíg'antí) íís plantogdii ja, Iredamonl, la pos«■ddlilat de lf{ ruptura do ía un;f«t i ol rç ifi'ra als pavítçjtlari.·í-· Mi--'·«-..ti.·i«;t.»iial:: .ai'.t.ori'.ír^ a la cTjifííï tfó ír.·-iijorjirl". Çom qnò ■ Alemnçiya 'íio ba f'd, mt^ç quo cn(pjjr oií c\ ponoín ju^Iíminar do Jes conviüsïonst oi"' poden ydTtir i qU p'il vflu ir, p&ró qu.í! SCPti un fV nnnierj 1 1 ;tn.s dori, línn ilis^r'-^ii pjrd Ifftïi p< -va] p^r díf.iarcí arrai' a iiïra iinítal rneíE tOfta, í7-^ Ol'í'U, ;l nií'- a ui^S. q^n]ueiO qno ÜndWi çí] n.r(d>Tf_'ni:i lii1 ïa líulir. í-s ''rea In Pih'públiía rhfnana atub caràrlfr imii-f^'inlrn 1 . ip-·-darà fenlaí utl piee -dral nne pn' rtsser fatal per n in Uíïitftt. ÏSI il'1m^?, hu ppsarà la Miuaní^ l'ina [lei^ra títòl iea. iP.? pi^silo ii - l^ls d'nua guerra civil c ti'nTiu rovnhurif'i comuniflla, la vai'iíítí*! reli.^iíisa. sfioiiíil i ccunfïiiLiíra tío Prússia, de iiavicra i rtc Saxí»nin. Les ilarreres üonvulíiTQVl·S pçr la falta ifa q^iOTjucos, han Fel cr^ixor eoiisiderabíeincn! Ips les deí ennmuismo- Rl OOnniniSme aiPinany És L'alia,) més dí'ril nle M. Poincare. drAixi>n nn sàl·amnnt. los f^eerions locals del ■pnrf il^ fitní qne s'arvmdnn la I endi^iu ia ilel país cap' al cOOllIn ipine- l :i coifui niajmé aloiuauv ícrft nua força eonsidernble H íl'ia (|riti al, siuó pel eonlratMip rt acalunai i que aqnesí fe! poib ia pòr'laV. Kn ereete, un examen de bi situaetO i\o los fqrcçifl pnlfíifíiu's iPAlemanya demostra f^uo un en pndrh papsar d'aqueai. i-r·irirn de deiooeríieia adip^s i fofo quo Ovni governa, u la diolatl'um íiaeioualiPla, finíi quo ois naoionalisíes es piï^uiu pi'oseiilai' çéin a saïvfiilii' s dpi eaos i desordre enmauislíi. Avni ol Kaisev os1;V d^sarredilal [no ea cpln pcddà al Kniser i^hfiver pprilpQnj ïa vida a Bí.sman k Qlï )cs çÍYQii "Aíamòricíi^ i els linnu'^ del oariojialjsmn òqtíarrt itvís. P.rrò, riquesTs liowies, rf ' íbra rau lot o! sru presíipci íl d:a \*sw. pa puíí'.iin prftaçiiiar cóm & saívatí'ora lío la stíu^r ii'i in! frr'a.' La. pfdítiea dn tniimyaf lemps per espí rar Pco foDítfl iTienl ■ Taque^l. pair-, que pvael i ca moaíien!' Puinran3. fï\ indnhlaidemeu!. Tavaii !.;[t do resniih-e, i.empnvalnv'r'. cl probivmà dc la. srTgwrcfnt de la rrnolera francesa do l'Í^L pe n'ï ! v i amhi'1! 'tdí aquí'sí^ iaeniiVení··ní s que dAiciD mr1? a ríUnl . Pfàfttoj! ï S «"nni e.ç plianla^i Ja, qüeslit'i, <'i veu nne l^d çOrt^fetçHÇ rn relAcda:- uqS tinaTTÍF any^ ir,.;s n nas íuuiíií s anvs iilííny.s. 'l^ tfuüría. (AiíO. drinada 'a psienlniia "del pí'ble alernauy | nl üt}f*U 0'nnur>í:r poi)!**'. fop iafvffald"* i rriral. E,s niitt ÍR£pnuTZ|Ll rrfuuv que Aíftti -"tru-a poilrà (: = -er- mai aiub uuiíaí n sense - - rlesr-o'hpffi ia dc! joíi iíi' fiít&fíï* Tti'íí i^n'-a d'ívui'olMïr AlcWA/jyíl In uau vtInífÈítL n:r vVlïnr ouanfüaíin i de tna^sií qnr Fntnfa ao pol [a tenir. Ks Irruda nii:ni's de rOíàfdar mes o r; senys Ja HOvo inva^iO. ai^r^oirví parrcT^ai'nl fïf* 1 a 0 rÒX i nj a ^'n rr ;i i de ' e^ eruelf ais qvrP enrricjnriarà. mib una lïàturalital íiuo fa bscpüí- ITi ba. n Uhí'í a -ipí-*- cn lf I"1-1 IHjfa oIíiím í dr-f idida d^1 ïa prftxpna flUcÍTíï on" V s'al, p'çl.·ralò.ïífl de l'Aieinanya a'fua] enniporla. i ta políüca da Poiricuf'? refrirea. uTI faelnr unu que r.v.i Ïji;po;díi.ne!.a erurme: aquest fi l i;s ï'apVoxiíïrdri ^ d'.M.vnr;!!rya o RÚ^FM. Ae^-j·-·.'a fïprí>sio acií'i voí dir •m*'. Aï^aranva bri lornaí a la Fi'va BOïftíca iradicionab -tl bfentartíkismo. L'alian ra ::ermano-rnSía Os nua PÍfa (Tpï Cancctïer de Forro : la innova ei n nne r! Ka-fsej- i eN oamN^ ts. (> C-apriv! a MnJç dl Jlad^u. ryprc-'eidareíK fotí p:'r ■. (dsanioíií- H senarar-?e d1 Ja potjada de rïiçuiarek. Josep Pía BorJíir. aprnsL Ln pr^NÍ:na ftnía. que pnbiii r;H-ee; dmOa. e^ liíuhu'à: El tCQ1 tamentf de Sismarsk. i Pull de dietari SIGV£:M MODBSXOS* PE niç" anHc .1 ivii Sacs» ca ità rcCt-íU urtlclc,, aii:a\—.v:; □ lots els l>;irct'ton'iiis que cs vcucií oblipalj ;t Íssct cicerones d'qn cstnaEtr, u:a üpaísioufttín pxboriqdü is |:i iKtïdcMià. No uní dir Ííuï a ^ult) pïinl coiïiparttixo rí plau (i.1 víiid :i.l itieti amic i fttii K qyín piuil crfeç cipirlí IraoUir- 'í'i>'.>í rl-: c;;:.!];!!] ' tir.iim r.i-.r, li·i ritjlo íCMdíiKin -d i-hanziiiisiiu-, coa's'íq'üertciií im'.ímjI dt' '.t n is.l renaixença ccflOiVhu ien i pfilídiíd. Pet i ífft, podeni Oi;' ■[;]'.■ oi.-- Cínnl'n^ i·'-Timi cm^,. ccQta d'Lila ilaíí^ mal.altíai Cil In qual, ntt ? íTíill ÍPí>, Iwírt sentit el f: -c g^lin ilt l.-t mïlft. D'aqüi vu !;i nr;-tra i ifantívola vanitat. Kd heu estaí iftai convaïestíents ? N'i» lu-;; vfst mai ct ntàn a "tràvís dcU virires cplorits i optiinislc.í d'una c^nvsksçLiïc'ía? Tot sejiíb.la bo: i^- apai* ' (>OnÍÉ; l.rs còsís cics bumilí. .Ics fetes més onhnà; í^s wigçadrca nifniíic í iVda, Pón in crim, pítcv ]>ít n ofegar !eí àiítnlfesiatiòas d'.LqMt^: eSíai dv' fïcadlüd ^'q^tl ve a lími' coai ir^a awià d'accífe rte sri'icii i n:-' !;i m-nivi nanr, ,i!c^i, t.".:- preu tóa&aéiicíTï dol perill qiit atam dt psífar. Príò i«i tíits iilstr?a9"«n vèiem qtit ii(ucM csísi d'cnibadati'nicDt pi-^tièt '< fKflffrr^J cs pei lïoiljàva ntass;i f icnwrïcm íim tl i\i:d:dv. ínt snlviLii; b vv,1,l ^.irnrd. lín^n's ir/rdut alguna tk' les tàtüiiats dcí seu ii;- Aquest ci i!ii-t!i:a a ca* ü. pnrln^f- rnéí evact.uiïeaT, cl cas i^,-iJïíui> rtvls «ostres çorapatriotes. Ès^irr [iaçÍannlt4Ía (W vi^l «''r eíí.ir eetnv'^'iOi-U .iia'i iriU^ los f)Qt s^ixi'ipiLn selii r rÀrca de la aaci4i M .a '. ■ r.t' W'* í - >»'^ Ji·MrC^ cl ínia aiíriíòri, no i?;! ciM'anmrtcal davant !a píilrin acUiaí: és mi ardi^l dcMR (fé ïrpEjallar ptrr a la itva per- sí, ir Jcím! ^?.cs ha r ^ i oportú on çconífclíir^ïífM la aiotfàïíia quaiú portal»} al cnstat un n^èi un hïlüa, nn .Ini*, un holandès, un |apcn^. nn bmiffjtrèj, nn íraw^ï. àtlbuc un ma .soviè^e. csií·nrffl cl braq |wr mostrar* Vi k- noslrcs amatlcs ínstUuçiqus incipiciila. Carles Soldevila