nos k snmnKié Alít XLV— XüM. 15,587— PREU: 10 CENTÍH9 BARCELONA, DUOUS, iS IS rmlni'Ul·- IMrirt . ï'S» » «mirin ItallU. ■ * Allrr l pn»,' ■ . . . ■» ■ • • N es nin Un diari madrileny de la dreta, i a més a més regionalista líespintat, "El 'Debaté", publicà dies enrera nn article demanant Iji pròxima convocacitf d'eleccions municipals. Sembla que la jpteposla ha estat mal rebuda per les anomenades esquerres. I Aquestes creuen que en les actuals circumstàncies la celebració | deteccions constituiria una maniobra reaccionària. Pel que fa a Catalunya, ens permetem d'opinar diferentIjient. No veiem cap dificultat perquè ara mateix, com més aviat I millor, hí hsgnés unes eleccions, de la mena que fossin. SemIpre serien una ocasió perquè els ciutadans manifestessin llurs I parers i llurs sentiments. Per ta nostra banda, no tenim cap |notiu per desconfiar del coratge amb què el nostre poble resriiia a la consulta electoral, si aqueste^ se celebressin en un Itmbient de llibertat Es innegable qné la substitució dels regidors electius put |]es Juntes de vocals assodaa, amb alguna afegidura de regiddff [iDvernaHns, com oi el cas de ' Barcelona, ha portat una cert 3 I fluctuació als Ajuntaments. El nivell intel·lectual dels AjuntaI ments nous no és superior al dels Ajuntaments destituïts. I I encara que els regidors actuals tinguessin la millor bona volunlut del món i demostressin una immaculada moralitat privada li pública, no es pot desconèixer que n'hi ha que van escassos de lles condicions de cultura i tècnica necessàries per regir els mu[rJcipis, especialment els municipis mitjans i grans. El present règim municipal és interí. Segons les intencions lít-r Directori militar, no tenen els actuals Ajuntaments altra Imissió sinó la de donar temps a ta feina purificadora de i'admiliístració local. I ja se sap que un conjunt de raons aconsellen li'escursar tant com se pugui la durada de les interinitats. Fins a cert punt, estem d'acord amb "El Debaté" i en des| acord amb les anomenades esquerres. Es possible l'enfonsada del vell règim hagi perjudicat e!s Ipups que duien l'etiqueta lliberal i democràtica. A Catalunya, I on el sentiment democràtic és profund, i on el poble no és una I abstracció teòrica, sinó un ésser real que pensa i obra i vota Iquan li ho demanen, els darrers esdeveniments no han portat cap I perjudici a l'ideari popular. No volem dir que, tal com es feien lles eleccions en el règim caigut, no hi hagués ací, en la raanilíestació del sufragi, una part considerable de convencionalisme li de falsificació. Però destriant de les eleccions catalanes (i això I seria cosa fàcil) els factors que destorbaven la sinceritat del [tot, quedarà sempre un cos electoral efectiu, els moviments del í estan dirigits per idees altes i per autèntica sentiments. Unes eleccions democràtiques fetes amb lleialtat i amb Isetedat, sense pressions governatives, sense mercadeig de vots, Ix podrien ésser mirades amb recel pels catalans. Al contraIri; ens felicitaríem de qualsevol ocasió que ens permetés de malïfestar honestament les pròpies conviccions. Que això fos en llnes ejeccions generals 0 en unes eleccions municipals, gairebé lEultaria indiferent. 1/ D'altra banda, si ara es fessin eleccions, podria demostrarI» l'absolutaJwetHvd dels propòsits regeneradors. En el cas d'adir-se al eufragj, ha d'éssér a base de respectar escrupolosanent !a seTà: veü. Aquest respecte no té cap mèrit quan és a benefici propi. Però si fos a benefici d'uca tendència diferent, Li règim nou s'ompliria de glòria guardant una actitud imparIcial i respectuosa davant la manifestació electoral de la voJíimíat del poble. Per nosaltres, doncs, no estiguin. Quan vulguin, i amb molt I ie gust. LA SITUACIÓ 'D'ALEMANYA CARNET DE LES LLETRES |as itECORDS. DE SOCRATES La Fundació Bernat MelB'O I rau.- ira amb els "Records de líòcr^ps", de Xcnofonl. bel'laIseo: Irnduïls per Carles Riba, coHeèeiò d'escriplors JHKs. Mai no liaurfeni acollit [■"ili un entusiasme tan viu el d'ara la publieacid d'ul'i ui ■;( semblant. Coincidint |iinb ■ Is dies alïarosos que VfBB, 1 el i pur a despit de l'a^1 íjue exquil.va les nos.-i.ires, suri ile les premses l^la1, ine* un document autí.n|Sc d. .'n . nostra snbstantivital, JíBa rior immarcible del nostre l^lii •ie ctrllura. Els clàssics en tia! . són, » hores d'ara, si ■ nna lli;ó d'espcranfíà. fle i'« aqut un Sòcrales que | i: i>| í|fl pialí. tan nnriolnl, lír' /iir.me del carrer i dels íorxi^. (u*m declara el mateix Wfes Itiba en efl seu pròlc? j ' nd. i dovi, "els '■Retords" sul·lica .ie Xcnofont, són un p mal composat: cap lleKlor «implúnehl aleni no deiH d'adunar-ts'n lo) d'una", I I""?' ; qui. e| p.incjíirisla ía lir la figura de Sòcrafe l^'liil j vivent, si no nn la •«va riimplex|tal, almenys en Mn de!? seus aspeclcs, cl d"e|*i^,|,,r-_ Sa pr)l dir-se amb paraulo I11*?- .jnsles l'abasl de l'obra de Ijkimíísht. Cal dir nomfs que Wes iliha ha Iraduit cl llibre l!,nl> una puresa i unï elaror IJtnmparabtes. El recreartor de [' "Odissea" hi rcssttrl amb | ■'ta. •hlp-boy ■ hft fóría JoUp Pijoan prffma ma I J'*1'" liicii, ai las', tia tatahne, (fí Auinynltm fl eemnilari (U rfr Fmnei' ah ill'mt Hi' l*^ dr "/jj Rtvbta', la notin t^tkr fublictiii UierirU. Converses filoiògiques A vcsadts, quan un mot ha sofert ducs evolucions divergents, la llengua s'empara de les dues íormes resultants tP donant a cadascuna d'elles una significació dííerem, ea fa en realitat ros mots «Fi^tínts. La llengua lií surt guanyant, puíx que, en lloc d'un sol mot amb dues accepcions distintes, posseeix doj tnois, un per i cadascuna d'aquestes accepcions. Es el cas dels dos verbs francesos ployer i frUer, jortiíj toís dos de plicare. L'espanyol ha iet un mot nou de varÓn, bota que lalíra, o ífuc acceptar Ics rfncs formes .imí) idèntica significacíA. íóra, com !ia fet el francès amb fltryf* ' P^f^ ceptar totes ducs formes però f'onanl líS^li^ivaincut a almcíws prekrc:iímeut a cadascuna d'elles una sola de les ducs siRnificacions del mut primitiu. P' Fabra LA SITUACIÓ A EUROPA Oada cop a'aofarelx més la situació pel qu* respecta a Alemanya. Cl projecte d* Oonfeeèneia d* pèrlU per fixar la «apaaltat de pagament del Ral eh, va endavant I olt Catata Untis nomenaran dos delegat* ma qualitat d'obMPvador*. El trt Ml Ja «'ha r*çrU • tou la HuhP I «i P"rta d'una pròxima rspresa de In relaolons diplomàtiques normals entra França Ps«pr*e dc la dwr·ta «leotoral M Oovsrn snglta, fit laboHatM h*B dMtaMl^iw al tt». 4* ofsft «I O·v·N· ra·ssptararv. ■s tanta * pwtaf falwdwx psr ^ dlntra " Dc a Marx •i tnomirm ••tvl·t ••p·olal) BERLÍN, dassinbre. Crisi d'e vuit .'dies. No deixa de tenir un cert interès fer-ne una- -petita relació. ' El primer emjarregal de for-; mar ministeri fou Kardortf, diputat pòpúlisfa, aisi i», del mateix partit de Stresemarn. Kardorf { és el tipus del polític alemany simpàtic a l'interior, amb dn 'gran camp d'admiració patHamentària, Kardorf f és monàrquic, però £s dels monàrquics que tenen espera. Com Iétres els meus oonèixemenls d'Històrin' d'Amèrica, sé proa bí que jet general Santa Atia havia estat famós. Mèxic, eom tothom sap. és un pafs en et qual tot 'sovint un cap 0 altre, ple de galons, possiblement inventats per ell mateix, s'empara del poder, t comença do cobrar contribucions extraonfi - , nftries a tothom, i contribucions extraordinàries extres als *gaebupinos*' (espanyols). Encara qne potser hauria estat miMór de posar aquest darrer verb en pretèrit imperfede. perquè sembla que ja estan avançades les gestiéns per n la indemnitïatió cfels espanvols que fa més anyti oue sofriren depredaoions í àlhttc atemptats personals, i hi|hn l'esperança— malgrat de Tk natural reserva diplomàtio» amb qué es porten aquesta i^ena de coses — que els que succpBstvamBnt han -ana* sofrint dt la hispanofòbia envaint els torrents ombrhrols i les ... valls . qaittes. De- la contemplació humil i amoroea d'aquests estats del natural n'ha tret ans verds obscurs i humids de delicades entonacions, llunyanies silenciosament amenaçadores i conjunts harmoniosos, com en "Rostolls i garbercs", de l'actual exposició, en el qual l'artista lia sabut suggerir, .amb lloable sobrietat, ,U tristor solemne de! paisatge apagantse sota la boira. EXPOSICIÓ A. DE CABANYES A la sala gran de l'esmentat establiment l'Alexandre de Cabanyes ofereix al públic la segona exposició individual En aquesta exposició el simpàtic pintor vifanoví ca presenta amb les mateixes virtuts i falles qne caracteriliaven tes obres dc ta seva exposició de l'any passat: el mateix lirisme expontani, la mateixa bcavesa ingènua de la pinzellada, la mateixa tendència literària. Però en les teles actuals un born hí endevina qn lloable esforç de contenció i dc control,. nn marcat interès aiialitic, un daler d'intensificar i de concretar, sense que la sinceritat i l'impuls personal se'n ressentin gens ai mica. Les tetes que més clarament seu-, ■en les plausibles conquistes que assenyalem són "Mercat del peix", equilibrada de composició, aíranquida dc preocupacions literàries, ben entesa de termes i de moviment. Kn "Arribada perillosa" la valor plàstica triomfa dc l'anècdota dramiíica que la inspira i es fa interessant per l'entonació general i per la vivesa d'execusíó. Molt íiua en les ombres "Varada a la posta' i càlids i lluminosos els números 5 i 9. pintats com la resta de les teles, d'entre les quals sobresurt el paisatge "Gínestercs". amb el simpàtic engrescament peculiar a aquest interessant pintor. ca — Ha aparegut la segona tirie dè la eaHecció "Barcelona artística mo~ numenlar conlcninl deu litografia originals del dibuixant Atrxandrt Cardmrls. Els assumptes traclals sím; Hostal ni* Ginma, carrer de Roquer, Sant Pa» del Camp, pati d'una anHft casa del - carrer de- Basea. carrer ie > Manresa, boslal de ta "Bona Sari',. carrer dt Burgts, Santa Marta it la Mar, tirrt romànica del carrer tt Basea, cafclk ie Smt /onü dtl Palatí ie la Difulació. Tenen un valor dtctmentel ■>«/gabtt, car responeu « una «tMrls deiiiai objeetma. w — A les Galeritt Laietanes tl seSJ-er 0. (ipllt hi lé imttaSades unet vitrines està tidrei esmaltéb i mes > cttàmtiquet molt mltreísantt, — * f.n Joaquim Mir ta ebert Hm «ïmifiíf «t Sali París. — Arni. a les sis ie la tarda. sV*naugnranin les neves Galeries fw tl titstre amic ). Dalmau àa iirtsllt «I MÍiKr« &a del Passeig ir GnMk - . . : 1 i-r- I