I Divendres 85 'àt gt*0 d> 19Z4 IA WBUOIXàt DE RÚSSIA Després da la mort de Lenín : Una proclama dftl Congrés Ipan-ros a l'exèrcit i la Míanna LES REPARACIONS EL MiBBTRE DrFÍÍACE8 ALEMiNY CONFiA JBJI ELS Itm UN DISCURS DE LüTftBR .:- L*ESTABILITZACIO DELS CANVIS -:- BBR6MANN DAVANT EL SEGON COMITÈ DE PERITS Iímídu, 2+ — 12 Congrés pan-rus una ;?ri>;bma exhortant la Maii'na a qu*- defensin ev obiíngudes per ia Rcnribuint amb això a íer règim dels Soviets. — Ha- | iu pi li.: p::s.-: Ul·liiNfORN DE LA MORT DE LENÍN ÜE PASSARÀ? rs. 54.- -Ací no ei parla que dc Ja mort dc Leutu ;silrlei reperctasoiu tiuc la del tsar vermell pugui tc.,-jl règim sovièiic, eiscut ue creu :n qac l'hcrt-ncia lue iou Prcsidem iins ara ce Com: ssarií va a donar rrissades. lluites entre les ijrups que pretenen 5UCi Poder suprem. fatàm voiiíiaiumcpu notícies més o ESa* KPW^Íes dt: co:iju:'es i comçlíy.N ï"^1 s°;1 13:1 c muradíctòriei que ri : 'çsihil:ial de fornia r judici ; r ípecic del qne ha de pasM^ciu í Pc;rO!»rad i altres ít.'tïs russos Dn més eníronite".s Soviets. u, en pcnccil, que la i-;; ! : i de Lcnín no es reaW sr ' a costa, do grans dlftjítatí i que potser lli liaç-f ^prese? cu ço q;vo es refereix ins siguin els cridats r-lo- i míine.res. fiassi ei í i--:, oi caia nrnbah't- . t i nvalílals ivi cs veuran iéàiuenl, sinú després de al l'enterra nsent do Lenín Havas. ELCO.VDÓL DEL HEÍCH AL GOVERN DELS SOVIETS Beflfn, üí. - - F.l srds-secr.;ri 'Afers tsir&agMs ha visiit l'ambaixador del Govern i' 1 S ois a Berlfi], donaní-li ?l condol per la mori, de Lenín. Taai a Mi - sir'i el fttr 1 1 qui D1 iiebaixador ilel Reich visitarà ïxitxerin ■■ i niiu. — Havaa. M 1A1 ' ICIAL DE LA IftT Dl LY. IS, AT. POBLE Paí =. Jt. — La tnort de Le- i anunciada 'oficialment - aqnesu. ferst»*: - ^-M^er, piuúWeiit üe Ml Htl aques ! fes no feia prcvcpn irüda final. Durajít aqneslà ■ - temps nca miüora coni -lia produït en la sn:■ f.enia. Tol permetia dc ■ ; ae líi s.?va Stadut coufl re-!ab!,:i'-se. D'una inesperada, però. ahir, ile gener, nfl ttfsrcujamenE s'ha declara' ou el son • ■'. i 'i'l -e.-1 e-- boras Lenta traspassi, l'i Tonfrrél Panríii dels SnïííIb, rflum't act c.aliuetiJ. a Mos'om al Congrés de!^ EtmeU : ■ Ja V. n. S., que s'ha ífl feiíftir aquell? die,?, prenIran lofes les dcci'innf ncecsr assegurar ia eootiA treball dalt Govern els. El ena més dur ■n ^ie rebrq efs irebiHa T. íí. Et d'en^ obrei-- i els campa* l-s'n s'iiafiati apode- Podor, iraprotal'C.art» i^nt li·Ls els Ciiire:'.- i -. no snlamiant dc los iep^bllqucfi, a^s taüt- els països, rliiililnd aii-Ts de tol cl mém Berlín, 24. — En un discurs pronunciat en una reunió celebrada ahir el ministre de Finances, senyor Luther, digué que Alemanya confia que els Comitès dc perit* diran ta veritat. Alemanya confia que sorgeixi la voluntat d'arribar a una solució que permeti al poble alemany viure pròsperainent. Kl ministre afegí que les emissions de marcí renda han cessat ja i que el Govern impedirà tota nova baixa cn els canvis. Acabà dient que Alemany solament podria pafiar les' reparacions cn el cas qnc cl poble alemany sigui considerat deutor, però respectant-sc la seva unitat econòmica,— Havas. M. BARTHOU REP EL SENYOR SCHACHT París, i4. — El president de la Comissió de Reparacions, senyor Barthou, va rebre ahir el non director del Banc dc i'Iniperi, senyor Scbacht, —Havas. DECLARACIONS DEL SENYOR SCHACHT Berlín, 24. — El senyor Schacht ha ccldirat una interviü amb cl corresponsal parisens del periòdic "Les vuit del vespre", durant la qual manifestà que hi ha la intenció de crear un Banc d'emissió or amb els recursos cn divises existents a Alemanya, autoritzant després la participació en l'esmentat Banc dels capitalistes estrangers. Rebutjà tota idea referent a restabliment d'nn control financier, però deixà ciitreveurc la representació d'estranfrers i neutrals cn el Consell d'Administració del dit Banc, per tal dc controlar l'iis que cs faci dels fonds dipositats en eïl. El senyor Scliaclit considera que cl pagament dc Ics reparacions és impossible sense la creació d'aquest nou Banc, mostrant-se a finsems oposat a la creació d'nn Banc rhenà autònom. — Havas. LA l.M'ORMACIO BEL SENYOR BERGMANX AL SEGON COMITÈ DE PERITS París. 21. — Davant el segon Comitè de lèenics informh ahir el mal i el senyor Bergmann, ai qual aempanyava c! senyor tenkommígglon. La reunid durà una bor» aproximadament. Acte ' seguit els membre/ de 1 esmcnfnt Coriiilü canviaren impressions respecto les deelaraeions del senyor Bergmann, Ecs dcliberaoioils continuareu a la tarda, — Havas, HEUJflO DE LA C. D'AMBAIXADORS Paris, 24.— La Conferència d'Ambaixadors celebrà reunió ahir cl matí, ocupant-se deia assumptes corrents. A In tarda cs passí a Iraclar dc Ja qüestió del conlrol mi. litar inleraliat,— Havas, LA SITUACIÓ DE LA RUHR LES VAGUES Dusscldorf, 24. — La repreía del treball augmenta de dia en dia a aquesta ciutat. A Elbcrfeld i Barnten continua la vaga, afectant aquesta actualment a quinze mil obrers nl ela II Urgies i nou mil dol ram de cotisltucció; El nombre total d'obrers tèxtils en vaga a lot el territori ocupat és de setze mil, A Mnlíieiiu do la Ruhr, els obrers de l'art d'imprimir es deelarareii cn vaga el dUIuns passat, negant-so a treballar més do vuit hores per dia. A la zona d'ocupaclrt britànica continua la vaga dels treballadors dc les mines dc lignil. — Havas. CARREGA I CALXISIO UN MORT I SO FERITS Dresde, 2Í. — Durant una inauifestaeid celebrada a aquesta capital, la poliria carregit sobre els manifestants, havent resultat a conseqüència de la llnila, que amb aquest motiu s'originà, un mort i 26 ferits. Havas. SETANTA COMUNISTES DETINGCTS París, 24, — Telegrafien de Magdncia a "Lo Journal" que han estat detinguts setanta comunistes, la majoria d'ells estrangers, per dedicar'-so a propaganda antitnífífarísta, especialment encaminada ciuÍL{a. " "*Dcu{raT«fr-4lavasj D'ANGLATERRA EI ji liiisln M fcM iiltrré n A mtú \mm Laraga arrmega MW nen del pals M daln :5· ploraran llur cap més gran. Ja nu és enlrc noía'llres, però la seva obra resi ari inlangihlc. El Govern dels Soviels. expressant l.i vnlunlal dels Irehnlladors, ermtinnarà l'obra de Vlarlimir flliilx (nt seguint cl camí fflic eïl havia assenyailal. F.l Poder dels Soviels roman ferm ai seu íloe, foí. guardant ■ es conquistes de la revaUició prolei ària. EI ens de I.enfa serà IrnnSporlal dc Goi'ki A Moscou, i serà dipositat fins el dia dels funcrals que tindran Jlon dissab•e. a In Casà dels Soviets, L'accéí a la seva lomha serïi obert a íolhom. COMENTARIS ANGLESOS LondiTS. H. — La nova de la mórf, dc Lenín ba produït una viva impressió a Londres, Els ilinr's li fonsagrotl molies de coiumnfts. A r"Kve!iintr News" la senyora ^uowden pulílíca un Clara arfirle que acaba així: "Amb Lenín ile-npareix uca do les figurss més remarcables dels temps més moderns. La història el reconeixerà sense dubte com l'home més gran que Ja guerra i la revolució hauran produït," Ei "Daily Heraild" s'expressa així: "Leniu era adorat del seu ' poble rus com cap conductor 1 d'homes no ha estat mai. Le- | nin era un símbol d'esperniira | per als nus, de por per als al- ' ires; cnnsideratj'einenl al da- [ muní ilids sens ennlemporanis, 1 Lenín ha estat m*s t:Títii qua i Napoleó. Nn és >:' Lmííl prefi- 1 dent del Consell dc comissaris del poble que liniu plora, és I l'liütx, l'nmic da| pobla ras, l'amic del mujik i dc l'obrer do 1 fàbrica. L lioinn que cercava I guanyar ef homes, nn per a ell | mateix, ans per a la luimanifnl." La bandera de In fldssia dets Soviels ha cslal posada a mig pal en senyal do ílol a la ilelcjíaciíj russa, a les oficines comercia'ls i nl parlil comunisla anglès. Londres, 24. — Sembla que ei nou miníísre del Treball, Mr, Sydney Wot ha intervingut' en el conflicte existent entre els maquinistes t fogainers dc ferrocarrils i les companyies ferroviàries. Ahir els trens en oirtulaoió foren més nombrosos, Gairebé toies les mercaderies destinades a províncies van poder ésser cursades, z Hi ha hagut moltes temptatives do sabotatge. La interupció en la circulació dels trens conduint mercaderies ba causat seriosos perjudicis a la indústria minera. S'afirma que a causa d'aixíi s'han visi obligats a l'atur vuitanta mil minaires del Sud det pals de Gales. — - Havas, EL NOU GOVERN, JURA Londres, 24. — El nou Govern ha presíal jurament. — Hnvas. LA PRIMERA REUNIÓ DEL NOU GOVERN ANGLES Londres, 24. — El nou Govern celebrà ahir a la tarda la seva primera tennió, ocupant-se de diverses qüestions d'ordre interior, especialment de la vaga ferroviària i de l'atur forço*. — Havas. 11ACDONALD I EL MARQUES DE CURZON NO HAN TINGUT CAP ENTREVISTA Londres, 24. — El cap del nou Govern. Ramsay Macdona'A í?ue, com ;c sap cs a l'ensems ministre d'Afers estrangers, no s'ha entrevistat (com s'havia di:) amb el marquès de Cunon per possessionar-sc del càrrec, ja que cl ministre sortint deixà cl seu lloc abans que arribés el senyor Macdonald.— Havas. LA CRESCUDA DEL TAMESIS Londres. 24. — Diu el "Daily Mai'," que a conseqüència de la crescuda 4el Tàmesis i dels seus afluents, que s'In anat accentuant aquests dies, els riberencs han evacuat diverses poblacions amenaçades.' — Havas. LA "ACTION PMHÇftHE". I L'ADVCHIMEIIT DG RAMSAY RMODOMLD - Eiutvilla,, a l^Aclion FYançoàse'*, escriu èT segíïé'fíX con'eïïfa'rt sobre l'adveniment de Macdonald al Govern anglès: "El senyor Mocdoqald anuncia, com és de suposar, que. aporta la solució de lots els problemes i el remei de lots els mals. Té les audàcies, les candorOsMat», cl ridícul dels doctrinaris. L'atur forçós, que és la grau preocupació dels antlesns. el senyor Baldwin volin gnarlrlo per la proleotin. El senyor Ramsay Macrionald fa saber que I arnin! el guarirà. One es fixi,, peiò, en Alemanya. Que es fixi en ço que la social-deniocràcia ha promès i amb ço que ha enmplerl: ae.tualment, hi ha cinc milions de vaguisteï; forçosos en el Pcoh. Que llegeixi ri·iiqtlrsla ilel "Vorwaerls" sobre, l'eslal d'esperit dels ohrerí alemanys; veurà que ei vell socíaiis'.re fle-apareix. que una part dels Irebatladors va cap nl eonvnnisnie. qno l'nlíca tomba rap a la drela, pne els grans patrons mai no havien estat, fan poderosos perauò donen per menjar i perenò ets sind'ents perden llur prestigi per (al com DE FRANÇA u ena del franc : el yerdon de LES FINANCESJFANCE8ES UN PROBLEMA DE RESISTÈNCIA -i- L'OPINIO DEL FINANCIER AMERICA OTTO KOHN -:- EL FACTOR PSICOLÒGIC D'ORIENT La suggestld encara viva dels fets principals de la guerra europea porta soviet a compararlos, en certa manera, amb els posteriors tels polítics, socials 0 econòmics. Dics enrera un diari francès presentava la baixa del franc com un "Ctiarlcroi financier", com una derrola inesperada que posava França en gravíssim perill. La comparació no era desencertada. Però trobem més exacta la d'un banquer nordamerlci, que ha declarat que França es troba fínancieramcnt davant d'un Verdun, Es tracla, doncs, d'un problema de resistència. Els francesos van tenir prou heroisme, prou serenitat i prou perseverança per résislir el srepeUts cops formidables que ela aJemanyn descarregaren sobre la famosa plaça lorenesa. La ItargufsSíma batalla acabà vieloriosament per a França. Ara els copa van conlra la divisa moíiefària francesa, contra ei crèdit francès. I tan bon punt ela írancesos s'han adonat de ía gravetat de Ja siluació i del caràcter Iranseendenttil dc la lluita, hi han entrat amb coratjosa decisió, disposats a tols els sacrificis que ralsjuin i aconhortals per endavant a snsfonir serenament la nova guerra dc cotitzacions. s'han cmpobril. Aixi el socialisi.'·p mala la prosporilnt i eïl malíix so suïcida quan la pros. perital se'n va. No és probable que eï socialisme, malfactor a Rússia i a Alemanya, sia benefactor a Anglaterra. Toia la moderació, Iota la prudència del senyor Ramsay Macdonald, 110 impediran que la presència dels laboristes al Poder produeixi efectes dissolvents. Quant al programa dc política exterior del senyor Ramsay Macdonald, faria somriure si no espantcsl Abans de conduir Europa, el Govern laborista haurà de conduir el vast imperi brilà- --nk-, -'RaeopdAna jiamf» quo els grans conflictes marítims i eol'ottials dels segles XVII i XVIII han romençal anib la revolució d'Anglaterra i amb Cromn-ell." ELS MAGATZEMISTES DE CARBÓ VOLEN APROFITAR-SE DB LA SITUACIÓ Londres. 2í. — La situació a les diferenls xarxes Icndnix a millorar caila- cop més. continuant essent bona en els grans centres. Pel emilrari. circulen rufnors que alguns .-nagalzemisles de carbó han inlental, encara que mítlilmeut, aprntilar-sc de la étlnadó per produir nua alça en ells preus dn resmenlal article. Amb lot. però, les autoritats reeomanan qun cs faoi en ús moderat, en quant sigui possible, rle l'esmeníal eombustible. -Havas, EL COMTE DE BF.TÍd.EN CAP A PARIS Londres, 21. — El comte I.' Bethelcn ha sot-lit de Londres aqne.slu larda amb direcció a París, — Havas, El Verdun financier, acabarà així mateix amb una victòria francesa? El Govern ba acudit aviat a les mesures enèrgiques. Ela atacs, quo deu dies enrera semblaven oi preJudi d'un' desnslrc del franc, han trobat un aturador. Parlant en el llanguafgc deis comunicats francesos del temps do la guerra, hom pol dir que l'ofcnsiva eslà continguda. Tanmateix, els atacs continuen. El franc, atacat, defensa valenlament d terreny. En rfs darrers dies ha hagut dc cedir-ne altra vegada una mica. La balalla segueix, i l'angúnia ís forla. . OI lo Kahn, financier de Nova York, ha observat amb clara visió del problema, que la valor del franc depèn de Ires factors: l'eeonòmie, fi físea'l i cl psíeoilftgie. Segons Kabn, el factor econòmic és favorable, puix que França, econòmicament, es troba avui en una siluació forla; el factor fiscal, desfavorable a causa del desnivell dels pressnnostos, ha millorat consideraMement per efecte dels darrers, acords del Govern de Parts per establir dues dècimes de recàrrec sobre les contribucions i per realitzar una reducció de mil milions en les desoeses. Oueda el factor psicològic. Potser és. eu Phnra aclual, el més imporlanl. Aixt, com en el setge de Verrlun, l'estat d'esperit dels soldats francesos eonIrihuf tant com les forces materials n la victoriosa resistència, ara Veslat d'c^ncril del poble francès ha de conlribuir lan! com les seves forces ecouònlinue? a salvar el franc en aquest durfsslfd Verdun financier. Un moment do vacil·lació, un esclat de ptinic. podrien motivar l'enfoneada folal de ía divisa assaltada. A, Rovira I Virgili LES MESURES DEL GOVERN FRANCÉS — CONTROL SífelVF, ELS DESPATXOS TELEGRVFIGS Paria, 24. — Per tn! do controtar degudaincní tols ats despatxos leíegràfic-i que cs reben a aquesta caoilal. susceetible^ d'exercir inflèuncia sobro ftl mereal de canvis, el Govern ha decidit que, a comptar del 2R ric l'actual siguin Influïts amb tnfa -ílaredat els telegrames xifrals n TCdaciatf en llenpualge convingut que facin relació a I^s operacions de compra i venda de tí'ols i divises monetàries. — Havas. LES TARIFES POSTALS. TRLEGRAFIQrF* I TELÈFON IOt:ES París, ?í. — El sots -secretari de Correus. Telèfons i Telègrafs ha fixat l'equívalència de íTiialre francs paper per eada franc or. per aollcar-la n les tarifes postals, feleirrà fiques i íelefòn;ques. — HavasLA RESPOSTA DE FRANCA .\ SUÏSSA RESPECT" Í,ïS zones FR.WOfIES Paris, 24. — l.a rnsposla dc França a la rer uit noia de Suïs^ sa respede les íones franques expressa l'esperança que s'a- ta caducitat de ia dinastia i la instaorac d de la repíililí' ca MlèBiea Alenes, 34. — En acabar el mi discurs, ei senyor VentseJos hi presentat dues mocions. La pri mera demanant la caducitat d la dinastia i ia segona la ins tauració d'un règim republicà — Havas. LA GUERRA CIVIL A MEXM Washington, 24. — Les noticies rebudes fins ara no conflr. nien ia informació que indicava que la ciutat de Guadalajara havia estat ocupada per let forces del general Obregon. — Havas. ELS REBELS AIXEQUEN EC BLOQUEIG DE TAMPICO Washinílon, 24. — Et» re. bels mexicans han aixecat el bloqueig dc Tant pico. — Havas. ELS FEDERALS BATEN ELS REBELS A JALISCO Paris, 24. — Telegrafien da Washington a "Le Matin" que el representant de Mèxic a la dila capital anuncia que les tropes dfíí Govern ban derrotat l'avançada dels rebels a la re-i gió de Jalisco. — Havas. ELS PRÒXIMES ELECCIONS A ITÀLIA Roma, 24. — Els diaris afir men que és gairebé segur que les eleccions tindran lloc ei dia 6 dd vinent mes d'abril, essent convocat, el Parlament per a darers del mateix mes 0 prin-. cordi reprendre les eacilons diplomàtiques respecte d'aquest assumpte, fent ressaltar els considerables aventatges que això reportaria. La contestació francesa està concebuda en termes conoiliaforis i amistosos, i s'hi inclou el projecte d'arbitratge. — Havas. LES ELECCIONS FRANCESES París, 24. — EU Govern no ha fixat eicara la data en què se celebraran les eleccions. Sembb, però, molt rpobabte que ea verifiquin durant la primera quinzena del pròxim mes de maig,— Havas. NAUFRAGI Paris, 24. — Telegrafien de Marsella a "Le Matin" que el vabceU de mercaderies "Mont Rose", triçulaí per cinquanta homes, que va sortir el dia 3 dc l'actua1. d'Oran amb ruta a Rouen, semhla que ha naufragat a l'Occei Atlàntic. — Hvas. TROBALLA D'UKA BANDERA PERTANYENT AL "DIXMUDE" París. 24. — Noticies rebqdcs a aipiesta capital cnnïi^nen la notícia que uns pescadors italians trobaren, a dues milles del cap San Marcos, una bandera francesa qne presentava diverses cremades, soposant-íe qo: pertacyía al dirigible "DLxmude", — Havas. Vi pniNCARF. REP L'AMBAL XADOR D'ESPANTA París, 24. — El cap dcí Govern (raneès ha rebut aquesta tar-i da l'ambaiHdof d'Espanya sa-' njmr Quinonca do León. — Havas. ü P .M84 BARCELflfüNA I L'íCtüAilfAT ESTRANGERA |íl overn de Ramsay Macdonald La mort de Lenín ; "SolMaridad Obrera" ci ciatüla Aftglínj í nria que té no servirà ■ • nar una gf^fl ISflUSsa per -i i-I r