nmusmmtm *" % PREOJE L'IDEAL Ko volgueu, amics, que l'ideal u* signi donat db fnuic, flaa> a dir, com una fràcia de CMitat L'ideal té una alt» v«Wf. en el comerç espiritual, ha da tenir oa alt preu. _ L'Ideal té un preu que s'anomena sacrifici. El sacrifici pren li múltiples. No sempre el sacrifici cruent és el nto dalo" ni és tampoc sempre el més eficaç. Hi ha sacrificis íntims, quiats i aiiancíesos, que fio ptmm rioritata dramàtiques, que no tenen la compensació de la celat. Un hom pot sacrificar allò que té, i pot sacrificar la posS d'aító qse no té i podria tenir. Qui presenti el sacrifici it com l'única forma de servir l'ideal, demostra tenir uns ■petó primitiva i fisiotògtca de fiíeroislne. \ Quin convé, ha d'ésser pagat eV preu de l'ideal amb feftp*rè i el cot content, sens* recança i sense regateig. No són i les ànimes ddd homes i el sacrifici revestíix en cadasforms pròpies. L'orgullés que sacrifica el seu orgull; el marí o 4 dapsndent q» vttt Ort sm «W, i s'arrisca a per: tl (jue ha pujat tatigí t—wt per ell msMV, 1 «'««pesa • davallada que el torni al punt da partida: tota aquest» horealitzcn virilinent tm sacrifici noble. No us en planyen mi, «ml», étit saeriflds necessaris. No tema d'ostentacié, ni canç* de ptoraUea. No convertia el cas personal en argument da relats èpic» o ds composielegíaquttS. Absteniu-vos de presumir. Abateniu-vos de geEl sacrifici adb osfenf acíd és un reclam. EI sacrifici amb és Qttfl feblesa* i tingui un ideal qnp no demani qua li sigui servit quan Ipui a 1* tadU panda Que no d «mani que li portin a «aaa dú-ectoits d'ttn giutro «I* «P» tenen una representada públiSeria tina equivoeatM el ereuíe que es té dret a rebre l'ideal oicili pel fet d'haver vota» daes o tres vegades i (fhaver I unes quantes Quotes. Tampoc ca] exigir que l'ideal aparegui un dia tot d'una, sen1 cuit, com à ros gall·d'indl nadalenc. En ela dies més ri gots de lUtvérn cru, si guaiteu bé et raig de sol que entra a la ira cambra, veureu flotar-hi els brins de l'ideal. ' Un ideal «ratuit o a pnu baix seria una immoralitat, com on* immoralitat «1 descans sense treball, la riquesa sens* na, el podar sense rad, ta felicitat atnse virtut i la glòria, sense ï'Mànl Aquell qui voígnéí aconseguir "un ideal per un no-res, ~p««m que és indígM d'assrfirJo I dt fruir-lo. WjMfrfMU. OUQU9, ú smji, LECTVBES 1& CORT DEL KÀISER ^Zemz, en et seu llibre suí- Íi publical CZwolt Jatire am Üíohen Kaiserhot"), déftne!* lel mecanisme polític als ts temps del dafrer Kàiser, ppli famds Individu que enta os diwrteii a íer de Kai1 disfressat del que un temps (nia pstal, davant els ilurtcrs |tnparses que li resten a la sc ; lori«ta d'Amerangcfi : E'I'u íistema, aisoluíisla, Un Jfeni onlra pa tria reu I i poli|iíh. un burocsalismc i un mipiriïnic exagerafs." ■Les estampes d'aquell temps Wt Zcdlitz, eï- mariscal de la 1 it (iüilleni /I, grava amb 'I jiifcisió, ens pi-rmel d'é«i niacíameni la curiosa na, avui desapareguda de hropa príjpiaaienl dita, dels rlesaiis. Segons el* cortesans, Ríllm II era quelcom que es1*» pi·i' danuiul d'un semiÜHu. cantavan l'omnisciència la Mflibililal. La raodfiïna AleSnva, ora ell. L'Europa tutuell. EH tallaria el drac I tfnt testes— des de la finaM intel·lectual tms a ia bes* Wilisiüa per t'anarqtlio — d« la Welta proletària. El seu triToi de nou tremp regiria les Ilrs. Londres i Parts, Jes .■Jeus WanJes de -la- iljb.;ilal i h pltal, c» posti·v.·'·ín vcyçu| rtavant all. Els cortesans. Uitais en bella pari, íeien írrfr toies aquestes cesea/res?fílaii( les lletanies htpcrbíülB dels monuments orííntnl*. Hom tenia els seus dubtes Pn sentiment cínlrnl d'a - >tSls eortesans. No es tractava | de l'admiració viril, toia *4l5a i abnegada, qui vi eoncn acció Üill I no pas * xerrameca ponderativa, Xo - pas sol reniolllmcnt de l'an- ^mlat. peiquò prou cortesans ^ii auillem II capaços de oaP * d'alerrai1 arhres on comÍWft seva. HI havia en tot ïil una certa organitiaol* * 'rMame", diem, comereial, ^4 la psicologia del oortesà m massa immancable perquè ï^lerminés un propòsit per^tanicat nonecleat. Hom veu "J. amb «1 llibre dc Zedlitx a la «us el sentiment central P corípsan» de Guilem H— ^ probabiemsnl, d« iots els J^sans dels ral» abíolula— * «I masoquisme. anètdotaa abunden: ' •! Kaitu ïéH amb nosal~i la na d*)* Usuals "aouperi t iwi eomU*, Et vell Ivon-egloffitaln, dl mau «Mior com marmat d» •fa objeet» és lli boriM nperadnr. Hkvsat-f» «H *i iiits el seu vl erk nuMsa retornà tot dient: — Aia ló l'escali quo tíonv», — El van fou be. gut amb la més arait devocid..." Hi havia.., lamiliaritaU de Guillem que deixaven blaus per espai de dues setmanes. Un vell major de cavallefla fou vigoro«anient aferrat per lles orelles. FA ministre do la g-uerra í el cap del Govern militar sún acollits eh cl tren Impcilnt amb aquestes paraules: — Vosaltres, grans Ostcs, os creieu d'ísser més entesos que jo perquè sou vells — etcètera. El venSraMa comte Roger Seber, diputat i camarleng prussià. Is rebut amb aquesta safutseM. dita en veu alia: — Com és. pon; xaruc, que u's han invitat » vOs i tot? — Un mtnislre ís rebut a cops de puny damunt l'esquena, "que ressonava Iota". "La manera cuui fa sonyal a In gent. sitja nt ta niè i agitant el dit, fa pensn- en la manera de cridar els gosuos. L'he vist fer senyals d'aquestu mena, idhuo a dames, que en restaven visiblement ofeses." Hom començava tol oreient, aembla qnft cl màxim bí era la contigailaí a la persona del sobirà. Muní podia fins i lot, en aquells moiiieiit», tenir les seves tífralltats, (■■sser una perso. na coiii[iletanie!it digna. Després, us anava oprimint una etiqueta ferrtssa. Us avesàveu a una meBanietlat implacable. Us angoixàveu per copsat: una mirada del senyor del món. El mimetisme primer, i, més tard, l'enveja dels altres us feien exagerar la vostra ineondicionalitat,. Menjàveu eave^ala i dormíeu inquiets. Ti^molaveu i allò us dava Is impreisld que lot el món tremolava, i això us foia tremolar encara més. Perduda la vostra majestat primera de porters de casa bona, Kieu rialletes ds conill; i, quan vèieu que el sobirà reia, ristlas exagerades us procuraven una distensió nerviosa. L'absolut nauíraf 1 del seny critic, us feia aptes per ésser meravellats o commogruts per l'espectaele de certes comparserles. digne d'tm teatre provincià. Onaa teníeu més alta Idea de veaaltretf mateixos é» quan 'éreu «smenjsts per alguna Asa que aò eatonieu, el sentit de ta. qual se us Amagava amb el, ml·l- nan tnenysprsu. Els rampells d'un nyébil desequitibrst us Telen t*. llços. Qaa rsaompeaaa. <» alar» us •ra dagnd». M padi» pas éaaw. wté WatUwdMTa, • «■* aalaaapw». HàTla d'ésaar ua pnmi fM npresaéa Maemia vostra «ttHüllM amb al «aMrh I fan- Cs» La Política BX CAtOÜNA. AíUBigMAT Ton» • «Mdir it la OAntat «I «hlwitilo BrnUf Ciriam^ 'fai «aL<*> Itf, com ttàmhJtU mitra AfflSen, «cIAí tnu» Smiíl» üímmtt • i Pnti MoM. ... Ha cftcbnm èt Mi. ■ SATURA' PLACA El fTÇdk "ifaítirB-, drf Vm&itL ta fMicat tm ttinuro accmüimt-íe ifU stut ílegUar». D-VltA SUBSCRÏPCiO Eteri*." Sommater", n is mm af aúa i-Mr it *Lm AMUsr*: -La uocrtpckW fira et Éaisiiiiiito |c Monte Afrutt suisade a ochenu mil pesetas. ■ Pocas un para tutos «auertoi y làgrina»," t REGIDOR QUE Dtl/ITEIX Hom ém fm d rtgUtr it fA/untamnt d« Barcttmi £■ Fmeeit Ginat U pcstnlaia la mtocia dt l'tf matat cirrte. RESTABUR L'ORDRE De farlitle fm ri s«i)for Cúmbi fuUicmia íArr a "I* it Calal* uja* amb W litit ii "La resfema· HHwi rfíl iaastn gra', titi dt I* iMt -Vitions JOrhn»; retalUm él Itgttnt frignf: "Tots sabem el que wV.dtr aquest éiifanifat de confiar a uw fotinda I* minié de rritablir IWm a na psia qtalwvol: és h {óraula wul» ca diptomicia percoeugrar el dret decoeqnesu. Fitutt i Eiptnrt, al Uutoc, U són... gtt rnlaftltr fetirtt halda· ment multi, •spedalnal pe! que toca a. la sona espanyola, qne hi ngam l'ordre abans qui nosaltres et nitaUiuim i que estan «• mathcdwf ei. Ne hahth cn H garwtis* ni paia la pnyiedad ni para las personal. Y toda ctase do dtlkoa. eucubiertos por tai tiiijebbu, quedarían en la més completa hnjuBl4»d." LA VIRTUT DB LA SOBRIETAT Stítiu »Bl Giraxh', "h tebrittei l'jtjoUo". / ha itmeilra llargamnl tm rttitoríal rfíl «» iamr Himtra. i/ttftut articlà tia tU paràfrají KuttnU: "Operat el esnvi d'boines i d'orientadms, la nmdtljtat d'nns i altro stu copsat tot sefuit, ja qm li H tattrtl. com dèiem tara, «ne «os nattseotanls tFgttuai triats pel pobk cristaliuio hs csracteristifBit dlquwt poUe. és nsnsal també que els hooei que na tenea Mmslla endicié d'oa nanen directa, no encarnin cap'aw«slilat tMca e ipenuïm. Aixi, avui en» fixen mlement en l'atttnda 4* h virtut dt la ubrieut, que ha dútma>< nmpri aa poble «eoitilai per ma tm "Jan curta 3c paraules, tom 4» d* (et» peMig*", nkn'twat-h per «na tMosa «trra- clou alt ttciodMis. «aftnsMi de penones qut ttMMn • MWM: traca àaofaaihM qt* haa ds substituir tm tmliímU* k dp*a> tfwa tasti tai ««d 1 s teaàaJMHssm raMM YtmaM I l'apbtatom és Iota «ma» ée rnts." AfMtlawa l» eulalaaaW da la vostra sarrera. t fasa us «I vliM. si sabtrà absriBl, aaa a^Md atea 4s; brau d'hostal, amb aguaita brutalitat d'bons, t* Umgaé», latoxlaals som éreu p*r 1» vMtaa MniiBt, ahir ta flftert el saitèfai te Tul-Mk-Amen Lotogsor, 13. ^ Hai estat obert el sareMlg on esMt dlpésiUda la mòmia de TutrAnàt- j Aajen, — Havas, * ! El Caire, 13. — Mr, Carter awMMa delicat: ia «ttet de f f'/Rustre egiptòleg té raol^ preOetipats ;els eeòs nintes. — * M- Bl sarcòfag db la tomba de 'fliUhlt·bamon havia dVsser obstt dimarts passat, en presència dels principals arqueòlegs què es troben a Egipte en aquest, moment. ...nan el wahao es vemm O professor ba/lenr, de la Cniversitat de Toronto (Canadà), que havia anat a ia vall dels Rels per seguir les exeavacioas, hs mort a Lugaor, després d'una breu malaiUa. *Un altre eminent egiptòleg, Mr. Howard Carter, ba tornat vn d'aquests dies a LttgSor després d'un rspòs d'alguns dies passats sl Caire. La salut d'aquest professor inspira vives inquietuds als seu» amics.. ab «a im Ml •"£18 mm Bi8A" Joan M. ÍBasch Jo no sé quina rara fusid oe dandysme i ruralitat sentida i espontània, ten d'En Joan M. Guasch on cas tínio ea Is poesia calalan^, Xo conec la seva biografia, però em sembla que llargues, temporades al camp H han emmorenit el rastre, I el tracte íntim amb la naturalesa li ha manligut la frescor de l'exqutsit lémvcrupient poètic, net de csvflaclons malsanes. No és un enamorat etlern de la Mtesa rústega, no és un excursionista que canta per accident el paisatge; no *s.«n del. wsble de Teòent o de Vírjfill, ni adopta per «istetnàlico prcdlleeeid d'erudit o d'artista «la assumptes bucòlies. No és un psgés iPoeàtió; és un elutadà naturatitxsl «n la vida pastoral, i els temes de muntanya li sdn tan familiars eom a un vell rahadà; sols que la llarga convtvonça no Jj« eímoriím lo» sevee Impressions. I de retorn a la ciutat, e» íura l'enyorança entre les oques i Ics suques dc llum i la verdor dols claustres, cercant els refugis que els centres popalosos tenen ds comú amb les solituds eair.'pestm. El seu dnmlysme es manifaj» ta en rcsplrllnSt finor de la forma, gràcil i desimbolta, 1 sobretot en la volguda psrvetat do la maUrla. Dssiara passen pels seus versos homes i dones, però tan dc pressa que apenes hi deixen reflexes fugitius. Ni passions, nl odis, ni cnfusiasmeïj ni meditacions filosòfiques, ni englnyosilats tendsilclossa. Dels estímuls humans, o no se'n recorda, o n'oxtreü l'essència poètica, com qui exprem «na fruita per dcstilíar-ne unes gotes de perfum i deixar-la després. Tampoc no cerca cseenas ni episodis exeepoionals. &(s aspectes quotidians dels arbres, que contempla- amb una certa sensualitat sfuslvs. li basten por animar les seves expansions ((riques. I kdbuc les goges 1 les fades, més que fntrodnldes/eom element tantSküc, semblen figures vistes pel poqta amb. la bona fe del vailet que converteir les reminiscències mllològiques. oatatanitinde» per la tradiclí, en orialurss reals, hostes dels llacs 1 les bosedries. Es uivcxempie viu de qo* el poeta pot acostar*s« a l'hnlma oopular sense substituir els hàbits rt'inglnlta elegància amb formes manllevades al pehte. tl bon «ust l et sentit mtistrsl no. H consenten d'infrinrir les neli de l'harmonia mètrica. I st es permet algun* IHherist, ■ més que perprbpla bteHnacid, #• per tribut a tmalqns autor predilecte. En Msrssàll, Ifíl" "vemtits. Bn l'Egloga. una de tos poques poastas que taaeb argumsut «arla d'on «astor d'Aneto que H donà ta flauta d'u» vtíl faun». mriaq qua «I poeta, on aa vulgui ous vaat la porta dins «I frac o diu sl·gea ds seU.I la sona amb u^lawr d*, coresrUsta. .lenalBea MUs metòdiques, dt més vlrM evaaal·lv» qua las ampltflaaoten» otot*»tràti. so renqvsa Psnofs d* raacanart plrsnuy que és *l foAs de la ssva p«»(a. Full de dietari ML KOI DELS B0ÈtB! cl que, baseaMe equniacM de cami, ronca ritmin mmt ca el seu seient, Ataeaià tl pcenmp(e KMiis, el pttscaspte Doo Joan, el ptenuafte tasta-otWtts. Tractarà IraMorameM i insidiosUDcnt dt cnst el cotnpcooifs, intercalant uaa dc Ica seves espset e los eiulats d'àlcma^a, OoHmi», és ht més trista; Proirefort, la més agradable i oberta;. Mani ah, la més •Mida i provinciana; Dresde i Uannover, les més atnrorlale; Loipcto, la més «iure i moderna; Hasatarg, la mét rtoa. Berlín és la capital da lots aquesta corona ds graa* ahriats, però és una capital iar provisada. imposada una mica psr força, . De tota manera no crec pas que hl hagi ningú quo lingot res a dir contra aquesta enorme ciutat. Jo, per la meva part, trobo que dínlre del gèner* <■ «na ciutat admirable. No hi ha res qne m'hi fkel sosa. Ss una ■ eia'tat teta a inhfuina, amb tnomo, trista, solitària l monòtona, però s'hi viu molt bí. Jo prefereixo viure en una casa de el atent armat qns tingui unes certes «omoditata i «n relatiu confort, que uo pas en un d'aquests palaus det Henaiicment que- hi ha a Itàlia, plana de goUret, ds etales olors, d'babitaoioas immenses tn les quals un hom s'hi ofega a Tistiu l s'hi gebra a l'hivern. L'arquitecturaT Ja Ens ho podem perfectament deixar córrer perquè hi ha eosea que estan dades t beneïdes. Ei menys que ea pot demanar avui dia, és que l'arqottecte no sigut massa genial. Berlín, dones, com dèiem, és una magnlflea ciutat feta a màquina. Tot el qne es digui d'aquesta mecanltsatló de Bettfn, és poe. Llevat del centre de Berlín, que és la part vella (150 anys segons el Bedeker),- I, per tant, la part Irregular, tots els altres barris sdn iguals. Les teulades sdn s la mateixa a·Jtura, les cases sún iguals, els carrers sdn idèntics. Això fa que a Berlín no hi hagi badocs, ni patriotes, ni historiador» de barri. Coaei- xeu si son a TEinra·TOíair psl barret de les persones. A l'Oesl hi viuen ets senyora, a l'Est els pobres. Això, per orientar-se és molt pràctlo i lé l'avantatge de suprimir ol guàrdia «trbà, la qual cosa és un mal, parqué és un dels produoles més divertiu ds la etrilitxaeió moderna. El guàrdia urbà é3, certament, una anticipaold ds rorientaciò profestionaii, però malgrat aquest origen 11lustrs — 1 en aquest punt oom en tots, ena sembla qus estem d'acord el meu amia MannH Ribé, sap dels de Barcelona, t jo — el guàrdia urbà sempre serà el guàrdia urbà, Haursu llegit moltes descripcions objectives ds Bertfn, 1 això m'satalvla molta feina. Diré només qus Berlín és una ciutat construïda a l'entorn d'un gran bosc, conegut per Tiepgarton. El Tiergasteil és t'ull Oest ds la ciutat. Es un bosc una mica trist i abandonat que segrega pessimisme de bona Jeia en certes persones i provona amors idfHIos 'aa altres. Amor i filosofia. Naturalesa t rad. Ideals noacentlttts, sinó vaig errat. Què voleu més? Segons m'sn dit, eu aquest gran Jardi hi ha alguna eatàlu» que representa aigua persobatge de la mitologia i ao pas germànica preeissment. M'han assegurat que tes estàtues sdn disorete». En general hs observat qus n Bsrlfn Iss estàtues sdn passsblis. Ne hl ha, per exemple, «sp cosa grottsos, oom el monument a Ganbetta qus hi ha als Jardins del Louvre s Paris. I això és «urlés perquè a tel et mda hl hs monuments qus sdn una delfela. Sense anar més lluny, a Essen hl. ha un monument al vell Krupp, vestit de levita i assegut sobra una enclusa que us podeu riure del nostre Clavé, a Franofort hi ha on Blimarelc qus trepitjo un dragd I dóna la mà a una asmània plana de saxons, i tol ais» bq fa el saiwMar de ferro «om al «mtés l'ària del Trobador. K Itàlia, pal* olà^sio dt l'art, k all de la bsIUsv hi to «ada nWnbwto i, «ada UaatiaU i d'wiM » una quants «ari hl haurà otda Mulsollnl qus farà radar sl cap. Bte., ete. A Bsrlín ne haa arribat a tant,' ilfflHimwH. perquè ha* tingut at&a feia». * pa «atttUí «na rtssbs sl latdf eomiBcs m tot» quatrs asatou w elotai Ja ho dsvsu haver saattl * dir: BsrMn és la ataM «ne Msmia aiMald Urrilorlal. ta «fcate, no s'aea- els seus habitants. No faig pas tap destolirliuenl st dic qns ai ha una minoria d'anglesos i de frandWoe qua «Han seriosa- ' ment preocupats amb el viure bé 1 qua aqussta preoeupadt* a Alemanya és general. &iS«Hd|a és el pafs oït hi ha un eoitfUt mitjà més cousfdsraMc. Oalw« *e de mitja vida. a Patfe t a íondree, a ITsivem patea ■*> fred, A AIsmaiiTa l als (HIiob del Kord d'Bonpa gttMafitsats, aixb no es comprèn. Bl Jo fos fraacès o tan sols si tingués el gust de la utopià de la pau universal, aquesta pcsoespae» alemanya del viure bé. em faria, moét mala eapina. L'aiamony, home rs^asl·lnt doUt del fre rrfiigds, gélafta i hnsMe, , desenfrenat, desarrelat, mancat' del sentiment de la terra I deia morts, es planteja «Js petMeV mes de la comoditat amb una, claredat impressionant. L'àle-i, many mitjà, pensa, primer do tot, en la seva casa. A dins. hi viu a la seva manera, però i em fa J'efeetc q» és nna ma-i nera forta aecéptàbte de vtue. Jo certifico que l'únic htvm de la meva vida que ho hs tingut fred ha estat aquest que ho passat a Berlín. Ha estat, ' diuen, un hivern inclement Hem passat un mes i mig amb una mitjana de vnít i deu graus sola icro. No he tingut fred aa-lloc; ni a casa. ni al cafè, ni a la biblioteca, oi al cinema. I ai-i xò és molt d'agrair. Em deia no fa pas gaires dies un amic, per. ponderar-ma les gràcies i la dolfor ds Bar-colona, -que fio s a la dala no havia passat de 10 graus tota xero. Cs «onfesso qu» sixò ao em diu ves. Barcetona és aaa dc les ciutats més fredes det taún. Jo, almenys, hi he paMat ' hores horrlHes, ^er exemple, quan estudiava, i havia ds passaí^nti parell ntwale» gel dia tanca l en «na cambra de fSi-' xampls. El írtA sis peus ent un turment. Sobre el clima ds Barcelona ens feia moltes d'ütusíons. Es un clima mott in«l. sobretot per s nosaltres els artrUScs. H( ha coses del climi do Barcelona verilaMement gro- ■ tesqnes, per exemple, la manera do ploure. A tol arreu del mdn plou d'una maflera doíca i fina i certament existeix el ruisat quo és una manera menys dolça de ploure. Però d Bar-r selona, quan plou, tembla que baixen els àngels amb mangueres a tirsr-vos l'aigua a bell raig. Plou de dalt. ds baix. de dreta i d'esquerra, do tot arreu. A tot arreu l'impermslble o sl paraigua sdn bons mitjans psr lluitar contra la pluja-, sobretot et paraigua, a Barcelona, no hi va) res. Encara que aneu vestit da bomber quedeu Tel una eoca. No hi ha més remei que qucdnr-se n sopar amb els porters de l'esoaleta que us ha aixoplugat, perquè encara que agafeu un cotxe, sn el temps d'anar de! eolxa s l'escala, quedeu fet una desgràcia. Unn dc les- coses que hi ha resoltes a BerKn, és el soroll. En Joan Crefxelts, segons em digué un dia a Milà, apreciava moll aquesta qualitat de silenci de Beriln, i slxò m'ho explico, perquè En Creixelís és na*eut a ta RamMa. Jo també ho aprecio molt perquè aqui em recordo del soroll d'altres ciu-i tal», veritaWcmenl horrorós. V. Itàlia, un dia em vaig posar malalt t el metge .em digué: No s'amoïni. Això és un soroll. K Itàlia hi ha molts empedrat* de l'època del Renaixement 1 fins i tol algun empedrat xovb, ptrò jo oo canvio pas l'empsdrst, encara qus sigui ds l'època del simpàtic i inteHigant emperador Mare Aurstl, per l'asfait, A Beriln tots els ekrnr* sdn asfaltats, l„a més a més, les easea eslan sonstraldà* s basa del Jardí Interior. Atjtb 46na finor a una ehitaà. II b» elnlals qúe al malf ss possn «t soroll eon qui as posa la dentadura postissa. Bàtrids* «tulata! He passat tardes a Berlín, «om a «tos d'una campana snbmespida. El »Hsnet us «*n* nna sensibilitat ds omivatoseent. D* vegades poja anà iDgwt·t ds neguft I de ■•rtlasll·t t la «ara 1 íssprés vénen dnss i*rei ds latsllud t maníd. TJs torneu com una criatura, pesà de vagades as ai oaragoía a la laagínaeie una impuma »Mt «na persistent taefdau «* vsb. Btgp. WilswMarfr.