>AGINA DE El M QOE DE U OlUSUM DEL SHDICAT DE METGES DE CATILUNTA ' Bl Btnascai Ce lletges de Calaiiuqn, per la seva intensa actnaòií en els medis relacionat* amb ta classe mèdica, liayia aftítat-a ésser conegut'per gran nombre de persones alienes a la pcofcssid i fins el gros pd^Hc de ciutats 1 viles, ea diyersei ocasions, havia tingut lament de la seva activitat. Com que l'orlentacid general que havien sabut donar -ti els 'sens iniciadors t Ics successives Juntes directives, no tendia a una aguditnacid de ta lluita dc «lasses, slnd a una millor i mi» justa ordenaciú ds les na tels c», predicava constantment als seus volantari» associats, al rostat de llur» dret» trepitja fs i fina desconeguts per ells mateixos, iels seus deures incomplcrts 1 Jes seves resnonsabitiiate immenses,- Creient que una entitat que hspira a convertir-se cn un eiement d'importància dins l'engranatge social, deu donar a conàixer públicament Sa seva ■finalitat, els seus mitjans 1 la seva obra, va iníeninr, empleant )a publicació d'arücjcs doctrinals, que havien de ,vcarfl la llum en diaris pcílítcs i mdopendenls d'aqnesla ciwlat, úi-fondre entre el públic cl tor.eixement de ço que era i a què aspirava,' convençuts com eslan ets seus capdavant, nue fa necessària simpatia pilblita e'est Wiria mós fermament quant m(s coneguda fos la seV.-1 actuaeid I el seu proprams. La propaganda fracassà "nvin nata"; la miopia SntpHeCtual íe la direcció d: molis irapoi ts diaris d'aquesta clulat feia rebutjar ©Is primers arlielos, tcinerosos d'incórrer en pren pecat d'anli-estcvismo si en les plnne? dels seus diaris p'hi podia ■ilepir una justificació un Sindicai. mffUrral nriHest reprnsentís la gran maíoria dels mefees de Caialunya. Abandonat nquRSl intrn! ric propapauda, no s'ahar.ilonf'. 1^ campanya da moraiilz.'.'·iú que cn toies direccions s'havia inicial; i era era un company injustament perseguit a ítmí ps defensava, com més tnrí e?fi un altre company jinp dncor^ï, al què es feia veure l'improseIflcnt d" fa seva cnnflurla; lan aviat s'irlen'Pnla en un.. .:ntltnt mi-dica, el f·jnciomnícüt do la qnnl e? roTisiderava iLígu» lar. cot" cs geslicnav.t d'rJtrcs endlafs, ip!·,''a(irir'·s dn la concurrència mèdica, ln modincació de ics seves normes injustes. Kaluralment que Sisrcata Obra va deixant al seu T>as interessos particulars rcFrciliis i com a rnnseqüència fca crefin enemics de l'er.liíat n:!? va r.'iIif7nnt-Ia, que considerant (i el seu instint no els enganyèvSl al Sindicat com a promoloï 'te l'intent moraiítzneiip m «Mica, cn el mís amplp acnMI í'*? la paraula, contrn pü. i do rptop confra c( CnVczi ,]:■ Jlítjrftí 'do 4a Província de Barcdwa, airígiren (BSncomncadínBtínt pis tret». I així veiem rpnnir-so sçin efl pompós nom de Tprlrrnción Sanilaría de Caialitna" a una quarantena d'individua, molii ü'ells, salvant pfir^orc? qnrr violem creure rtesconfixcrt· iris ile la finalitat de la 'Federaelón", intrusos en la professió de metge; altres que són o han pi;lnt "pantalla»* d'aqticsts intrús»»; metges quo han liníïut d'.'sspadvcrlits pe! Coilc,vi p>'r íaltpa de deontologia prnfpfsíonaí, i en ;c rk j'-aís^ciona EOgJxata íín-c que n í'tn^c-ms ho f^ci d'una íd-ò KAtible Ja prtórtó .irtcrbl, rs p^i o&dtlotïrt que 110 es t'.acia d'ü'.i vcrlíaMs Wíftríireídríais í 'HJf ifria ciidchzdts cl tr,ici2!ïiení radioreràplc Cursets dc perfeccionament a París Curo íc pcdlsfrla. — Tínüríï Hec a i'IiOí-pital do nena un curset tia pcrfuccioncmcíK, cl quai eiBllearcn ds dnotur NobeBourt i Levc'Doullct, amb la collabornciú dels doctors Dabunncux, 'físicr, Dubcni i Bidi·l, lulercaladea ni ciircct tin. dran lloc Bcngíca conferències de metges estrangers. Aqucaics csian encarregades n dos metges espanyols t a un mel^e català. Aquest dítim serít et nostre hnu nmio doctor Casasnytts. El curset Irnctarik do temes d'actualitat. Comcnçaríi cl dia 1: d'abril 1 acnbarïi cl 20 det propi mes. Cjnsiarà ds SO Uifons, dlstrihuldos de (a següent manera: Al mntf, ensenyança clínica n In sala dels malalts, pel doctor Kobecourt, 1 desprt» eonfertinoia, A la tarda, una altra conterindia. MUt dr«t« d'in* erlpcid són de IBP frenes. Un cos acabat «l curs, «p llturarit un "dlpton» «•peelal* als assistents. Oui'· dl MoIOM .rMMU d* cltniM prketlca apUMin •! dlHnòatlo l mModea da labora» torl uanalt. — Aquest curset co. mençarb cl dia 7 d'abril a la Clínica Mèdica de I'"Iiotcl Dieu", sota In direccid del doctor Yillarct. Constarà de 35 Ui- çong. Ss repartirà un resum de la lliçó nls assistents. Kt cu es estarà iUustrat amb projeccions, preparacions microscòpiques i presentacid d'instruments i malalts, Diels tí'inscripcií'i, IDO f^pnes, T.s liiuvaríi un diploma. Cura d'exeratels pritetlos de l^onloa quirúrgica. — Començarit c4 31 do mar(, a càrtoo del doctor Miclion, amb el següent programa (Ginecologia) : Tumors benignes i malignes, Ras. pat, Colpotomia, Estomatopliïstta, Amputació del coll, Anatomia quirúrgica de la pelvis, llístcvopòxies i lligomenloptjeics. Cirurgia dels enexes, Histerectomia abdominal. Preu d'inscripció: 150 francs. Els alumnes faran totes les operacions indicades, després do la demostració dol profesior. Més específics en català Hem rclml suara dos prospectes més do eeiifflcs preparals farmacèutics fets a casa nostra i els quals empren en tols els seus mitjans de propaganda així com en i'etiquclatga la "ongua catailana. Creiem qua por aquest sol .fet cs fan creditors de ta nostra simpatia i la de Iota ois metges catalans. Srta fls dos següents: El Ferrum-Serra WUka i cl Xarop Hipofasrlta St. Jordi. Nosaltres ens atrevim a demanar a. tols ois nostres leclors ho tinguin present. Si srin metges per recent ar-los i si són malalts per dcmanar->io3 a llur tnetge. U yenjança àe les Mstles Segons sembla, s'ha descobert una nova malailia deguda a les pells curtidos d» "visón" i aquestes pells de tan elevat preu que les nostres dames dues formant "echErpes' o abrics i quo ara estan tant dc moda. Veieu en qufi cortíisteii: Al rap d'un cert temps de dur Ics Jilps pells començà a sortir pciJ coll i mcnló de la dona una crupciú rapuftnanl da pïtpules que cs va estenent cara amunt fins nia llavis. Toia lerapònllca fs laapolcnt... a no ser que sempri la cura radical: que eoniísteíi cn Ircure's Ics pelis i no posar-sp-lcs múa. Ypurcu, peri, com molles dames, qussi (ofeí, diran que ís iiinlt pitjor m rentci quo la maiailía. Darreres pbíto dons mèdipes (Contítwacl·j) Senti oompietísalm facilitat mcscitr.cnt por la Llibreria Italiana, Rambla de Catalunya, nú. r>-.ora 125, on cs faciliten dct&lls I ca cursen rtipldamont tetes ícs.dcmcndaa flbras cngloscE: "Annals üí (ropical mcdlcine and parasitology", preu T s. fi tl. l'amor (F. SI.), "Au inlioducíton to 'fito Study uf mentiil rtisordefs", segona cdiciO, prpu 13 k. Hlair (V. P.), "Essontials of Oral Surgcry". preu J3 s. , üoylc £B. E. 0.). "Piaclical Anae-illii·tics" (terocra edició), 0 ». G d, Utooks (H, T.), "Dir.íjnostio Hfcíliods (qunrla edició), preu, 8 «, 4 d, Broourell (G, J,), "Anatcmx ond HisllJogy «i Tlio Jloulí) and Te*th* (sisena edició), preu 25 s, "Srítpy Clefí Lip and lsalaÍD^ preu 30 u. Cnbot (doctor It. C), "Phy. sical Diagnosis" (vuitena edició), 2S s. RECALCIVM (oCtimesbie) tuduHnt Orinttatíd de íw tniliaBt català le BMiGma a París CENTRES D'INFOUMACIO L'aiaMlotlon pour la dovatoppement dos rolatlona módloaiea ontro la Kranee ot las paya olltts té organitzat un despatx (i'ïnfomacicns, instal·lat a' la Facultat dc Medicina, a la Sala Beelard, on es troben lots els documents referems a les hores i abjectes dels cursos normals, dcie cursos de vacïncos, dels cursos de perfeccionament, les ressenyes sobre laboratoris i sobre les lligons clíniques donades pels professors de la Facultat, metges cirurgians i especialistes dels Hospitals, £1 despatx ís obert diàriament de fl a 11 i de 3 a 5, menys les festes, L'es/udianl (nmbé es pot dirigir &'! despatx d'informacions científiques de la Universitat de París nmb estatge a la Sorbona, on trobarti les Informacions sobro IVrgnnitiacid d'eatudís i do la vida material i social. Et despatx íi obert tots els dies, do 10 a 13 i de 2 a 4. Les llei res s'han de dirigir a M. Henry Ooy, director del despafs, CENTRES D'ENSENYAMENT La Facultat do Medicina, a la pla^a de l'Escola de Medicina, mim. 12; ('Escola de Pue.icuilttira, al carrer de Desnouetles, i l'amfiteatre d'anníomia deis Hospiíals, al carrer de Fer-aMoulin, tl, depenen- directament de la Dniversitat. El Col·legi do França, a la plaça de Marcelin Berthelot, no depín de la Universitat, perft és un centre d'ensenyament oficial do Diolopift, Hislologla, Fisiologia i Medicina. L'Instilut Pasfenr, «I carrer de Du lot, 25 i 28, i carre. do Fdsruiftre, Ofi; í'Escola denlària de Paris, «1 carrer de Tour d'Auvcrgnc, 5;t l'Escola d'Odontolienia, al carrer de Garanoièsc, 5; l'Escola dcnthrla francesa, al boulevard Saint Marlin. 29: ITnstitnl de Psicologia, ni carrer dc Saint Audé-dcsArta, 49, l l'Escola d'Antropologia, ai carrer de l'Escrfa de Medicina. 15, són centres lliures d'ensenyament, superior. MUSEUS I BIBLIOTEQUES A París lli ha e( museu Dupuylríin, al carrer de l'Escola de Mpdfcina, 15, amb més do 1 0.000 peces d'Anatomia palotògica i Seratologia; el museu Oríila, a la Facultat de Medicina, d'aa&tmla norma! i comparada, i et nmscti d'Higiene de ta ciutat da París, al boulevard dti Scbastopot, 57. Les biblioteques més Importants són la do la Facultat do .Medicina, nmb més de 300.000 vedums caíalogats per ordre alfabètic, d'autors i a disposició do fots ois csludianls matricu-· lal»; ln biblioteca de l'Acadèmia de Medicina, al carrer do Eonaparlc, ffi, nmb 150.000 volums I nmb 5.000 retrats do metges; tan sols cs pernul entrar" als membres de l'Acadèmia t Ics persones autoriUaI des; la de l'Assistanca publiquí, a l'Avinguda Victoria, 3, nmb 8,000 volúms; la de l'Escola d'Antropoflogia; la de l'Esctfla d'Oílontoiojjria; la de l'Escola de Broliigia, al carrer de l'Escola rto Medicina, IS, amb 3.000 vo Itíms, i arab l'entrada permesa sols als membres do la Societat t Ics persones aulorüzades. HOSPITALS DE PAÜIS Els hospitals de Paris són; nioM-Dieu, a la plaça do Parvis-Notro Damo, amb 607 llits; t'hospitnl Cochin, al Fauburg J, Jaeques, 45, amb 770 llits; t'hospital S. Atitoine, ni carrer de Fauburg S, Anloine, 184, amb 899 Uils; l'hospital Beaugon, al^atrer de Fanbourg S. Honore, 208, amb 610 llits; l'hospilad Ncclujr, al carrer do 9érers, 151, amb 475 llils; l'hos pi tal Lariboísiire, al carrer d'Ambroise-Pare, 2, amb 1,088 llits; l'hospital do la Pilfé, at boulevard do l'Hospital, 83, amb Oi) 4 llits; VboapUal ds la Chantt. al carrer Jacob, 47, amb est llits; l'hospital Tenon, al enrrer de la Cblne, amb 975 llits; l'faospilal Ladnncc, al carrer de SlSvrcs, 43, amb 336 llits; l'hospital Biehat, at boulevard t^ey, amb 198 llits; t'hoepllat Brou»sala, al carrer Dldot, amb 175 llits; l'hospital Boueleaut, at carrer de la Convenflon. amb 882 IIH»; l'hospital Vanglrard, al carrer Vanfirard, 16t; l'hospital Oauda-Baniard, • In Por, ta d'AoberVUl·lam, amb ttft illila; rboaptUl tatnWUttU, al ftttr Blehit, to, amb J,9I> IltU; l'hospital Broca, al eornr Broea, >, amb «80 IHU: la clínica Tamler, al eanet d'Anat) tt, amb tút Ulls (obsteltieta) ; la clínica Baudelocque, al boulevard de Port-Hoyal, 123, amb 188 llits (obstetrícia); l'hospital des Enfanls-Sfaíndes, «I carrer de Bevrís, 149, amb 704 llits; l'hospital des EnfantsAssísiés, al carrer de DeufcrtBocbereau, 74, amb 802 Hits; t'hospital Bírald, si carrer del Danubc, S, amb 238 llits (infància) ; l'hospital de ln Sapétrièie, al boulevard de l'Hospital, 47, amb 3.600 Ults (dones) ; l'hospital de Biretre, at carrer de Kremlin, 78, amb 3,217 llits (homes); l'hospital Sainle-Anv ne, ni carrer de Cabanis, 1; l'hospici de la Rocbefouoauid, a l'Avinguda d'Orleans, 16, amb 247 Hits (vells); l'hospital des llenagcs a Issy-les-Moullncanx, i l'hospital Pasleur, al carrer de Vangirard, 205. ASSOCIACIONS D'ESTUDIANTS La "Sociétó des Amics de l'Université de Paris" té per objecte afavor. racluacld de la Univers ilat de París en tots eia seus aspéctos. La "Assodatlon géndrale des dtudísnts da Paris" té per objecte facilitar la vida intoUectuat i material de l'estudiant, organitza carsos i conferències, s'encarrega d'obtenir reduccions de preus en Hibres, teatres, etc fa préstecs «le. estudiants, U secció esportiva, posseeix biblioteques especials amb més da 40,000 voldms, i té restaurant. Té et local social. Malson des Estudiants, al carrer de Bucherie, 13 i 15. Poden ésaer-n^ socis els estudianta catalans, pagant 34 francs anualment. La "Association cooperative des étudiants en Médicine" és un agrupament professional per defensar els interessos deis estudiants de Medicina, té biblioteca, sales d'osludi, organitia cursos i conferències i té muntat un servei d'informndó per als estudiants nous arribats a París, Té l'edifici social al carrer ds Dante, 8. 4. Quasoti | Sograr* NOTICIARI Mloald sanltirla Italiana ■ rafganlatan. £1 passat gener sortí cap a Bombni-Kabul la primera missió sanitària italiana organitzada pel professor V. Nicoletti. Ln missió està composta per u metges. EI cap de la missió és cl professor Roguoli. Van proveïts de tots els instruments necessaris, aparells, medicamonls, sueros, etc. Curset de Fisioteràpia. Un curs 'de vuit lliçons serà donat pels senyors Livet i Van Liis sobre els principis i els mètodes de l'uttra-violcta en medicina. El curs començarà el 3 d'abril. Les condicions i ressenyaments complementaris seran donats per l'Institut de Fhystoteropie, carrer de Miromosnil, S3. Paris. Uulta contra la Tabra tlfoldat a França. £1 ministre d'Higiene ha dirigit als prefectes una circular recordant les mesures profilàctiques que s'hon de prendre contra la febre tifoidea. Insisteix parliculariïiont sobre ta desinfecoid i la vacunació antílifica. Per tal que la lluita sigut metèdica, et ministre ordena una enquesta sobre les aigües de les ciutats. Uulta contra «I erane. El 20 det passat gener se ce-lebrà al Policlínio de Roma, sota la presidincia del professor Obilarducoi, una assemblea dels adherits al Centre regional de la lluita contra el cranc, els quals es proposen iniciar una croada contra el terrible flagell. La colònia marina I alpina par a nana tubareuloaca a Flumc S'ha adquirit una vastfsslma parcid de terreny pertanyent a l'arxiduquesea Elisabet d' Àustria, situada entre Fiume i Abbala, per tal d'inslallar-hl un sanatori per a Infants tuberculosos fills de Fiume. ElrtràeeiiliiiipÉJaieeli Els temps oanvien, evidentment. En aquells dle», Ja oissortadameot' llunyans, del rei Jaume II, el curanderisme era perseguit I rigorosament castigat, segons pot veure's per la següent traducció d'un document de l'Apoca traduït pei DrJosep 11. Roca i publicat suara en ele 'Anals da Ci6ncies Mèdiques*. Diu el document, l'originat det qual és en llatí ; 'Regnava al Reialme d'Aragó Jaume II ei Just, quan En Bartomeu de Magallona se li presentà, exposanMI i planyentse d'haver estat vfettmà d'un engany. Tenint clavat al costat dret un ferro, de sqgeto, el serrahi redimit anomenat Moça Abenards, qoe es feia passar per metge, li prometé que mitjançant una bona remuneració II eztrauria el cos estrany, responent de la curació amb la seva persona, que posava a mercè del Rei, podent aquest fer-ne la seva lliure voluntat. Clos el tracte, tot seguit el serrahf téa una incisió al costal malalt del dit Bartomeu, i amagadament i dissimuladament dels espectadors circumstants, ficà dintre do la ferida una punta prismàtica de ferro que a la vista de tothom tragué després, t creient ferma- A mort, a tió, cl professor L·lnossier, als 88 anyt d'edat. Ell fou qa.I demostrà primerament t'atnorold del Hlicllat d* iaia 1 el valtr da la elucMdria aUmanifola on la owa par la ln. ittflclkaeia btpltle·t A Bolonya ha mort el proles■or Pabert Mori' ment el mMalt que aquell era el de la sageta que clavat al ooitat, remunerà < gudamant al serraM, Perft després s'adonà qas, fragment d« ta sageta roma tant, que li fou tret per alti cirurgians. Llavors l'engany reclamà al Rei perquè el rahl falsari l'indemnitxés danys i perjudicis soferts fi la quantitat de cabals gada- El Rei accedeix al prec S seu súbdit i, cas d'ésser vertli ço per ell declarat, mana que i serrahí sia obligat a donar ia medialamool a Bartomeu gallona 300 sous reials *e lència per danys I perjudicis, j si no els vol o no ets pot ds nar, sia immediatament empr sonat i engrillonat. i el q, guanyi treballant, deduïda despesa que ell faci por men jnrj sen-eiii per satisfer dit) 300 sous, fins que sien complí tament. pagats." Com es pot veure, el rei JauJ me picava fort. Llàstima quij avui dia, que oi curanderisn és una cosa tant "corrent* tolerada, no tinguem un bon com elt. Se'ns dirà potser els temps han canviat i que civilització del segle XX no la mateixa d'aleshores. Evtdentl evident, (.Nosaltres, des de U\ uns quants mesos, tot ho tr hem evident.) Contra la hipertensiú arterial A la llista de remeis que s'han assajat i recomanat per combatre la hipertensió arterial i l'artèrio-esclerosi que acaba per produir, cal afegirn'hi un altre. £1 doctor Ruszuiak, a Alemanya, emprant injeccions do sofre coitoidal en en malalts de reumatisme articular crònic, ba observat que, accessòriament, aquestes injeccions produïen una davallada molt marcada de la pressió arterial, quan era molt elevadaEn un tas d'artírio-esclorosi passà de 10 a 14,2, després de dues injeccions'; els vertígens i les sensacions de zardor desaparegueren, En un altre cas amb lesions renals. Ja pressió baixà de 23,5 a 14,3, després de sis injeccions. Aquestes produeixen moltes vegades una intensa reacció febril, i per via intravenosa fins ceguera momentània. Les dosis de sofre emprades varien do 2 a S contí grams. Aquestes constatacions són ben interessants i cal que suscitin noves recerques. Deacobrlmant del paràsit da la ràbia. Diuen de Paris quo cl doctor Manueliano, assistent dal servei del professor Roui a l'Institut Pasteur, ajudat pel docor Viala, acaba de descobrir el microbi capaç de produir ta r&bia. L'han batejat amb ei nom de 'cncefalitcioon rabiac"Kl prefeasop oerbl Soubhotltoh, ha mort. La "Presse Medicale" de'l 30 de gener ens fa saber la mort d'aquest bomo de cííneia serbi, professor de clínica quirilrgica a la Universitat da Belgrad, do la qual fou un dels fundadors. Fou tanibfi l'inlclodor dels Congressos do Cirurpia Serbis, I les soves obres — traclant especialment de cirurgia abdominal i do cirurgia de guerra — sdn molt conegudes i comenfades a França, Anglaterm i Esta) s Units, Segon Congrés Espanyo) d'Htdrologla KMIaa, Del 15 al 20 de març tindrà Hoc a Madrid cj segon Congrés d'Hidrologia Midica. El seu objecte serà fomentar entre els hidròlegs espanyols els estudis sobro hidrologia mèdica en general. Els treballs hanran d'estar en poder de la Comissió organitzadora per tot el dia primer de mnre. Les netes de les sessions es publicaran on un llibre, junt nmb els treballs que per llur mèrit moreixin ésser publloets, a ]ut d'un Comitè nomenat amb aquest ft, Les adhesions al Congrés, a!il eom les eomunicatinns, hauran d'adrecar-se nl secretari, doeior Garcia Vinyíils. enrrer de Jordan. I, Madrid. La quota de congressista (25 pessetes),' es lliurarà al tros»-1 rer, doolor Enric Dot, carrer de la Llibertat, ts. Madrid. Els temes oficials del Congrés, seran; Acció anlianofilhollrn de les aigües mIncro-ï»ii>dictnnl, (Ponent, doctor Q. Vlnyals.) Tractament de la diabetis •aeirim f«r lu aïra» mlnero. medicinals espanyoles. (Doc-i (on Pintoi i Aguilar ^ Aigües de diuresi a Espanya (Doctors Bobo i Botella.) An&íisi especírogràlic delí mauanliala espanyols. (Doclo(l Liird.) Acció de les aigües alcaliaeil sobre ia concenUació moisca-r lar del suc gàstric. (Doctor Vu| Roda.) Reaccions tecmaelèclriqueSil (Doctor Piniila-) Tractament crenoclimàtlc oil la bronquitis crònica, tl>octot| Manzaneque.) El perímetre de defensa delil baineaiis. (Doctor Sainz de 1m| 'l'erreros.) Intervenoiona pejevenívoles. (Del "Deut Zcil", í. Chir): En un interessant treball cal el qual exposa amb tota sincM rital els mals resultats, Uaixl benreisser explica que ha prau,! tical vint vegades reropeil dil substància testicular, pres dliquen millor j por un fenomen d'nnafllàxla vft" riable amb la sensibilitat del j subjecte, que per reiislinri» d'nn gèrmen específie. Aquestos coneepcions. peri». no hanJ de convincer al professpr D" j Christinn, el qnal, negons dt* en un article publicat en al numero I de l'any mi d* "W Pediatria', eren baber daacobe» •1 nlenbl d'aimeita malaltia