LA PDBU CITAT iatntfàs qa* li pBU·yin Pfivtünríittl i dtk llUM üm I» «tupantà ttmM dittc<»m«Bt o indinctutitttt sfíoii»"!» norai*»^* lu» tab la Ifiïend» dt 1E»UI » LlMUtfctfl <1«1 ríS'"1 **■ P*' 1 iqutitt tíectei, íWi «i1 cxticici ítsttimíí- ArtíeSí 7$. — ííe Pod'* "■,|ír r.ec»pUl p« csp imposi ui conUil)nc:6 (iue ns IiiS! «fat »prOï»t pe! Firiínieiit o P" I'* CírporicibM le»almtnt mtoriliadci P« a votir-lss, no íssír íxiíida cap txicdi no coníiffljdí prèviimení en pTtssutwst N'o podrà in" conccdiís c»J) extmpíió *i ríriació d'imposioi si «r.! tlfi nt l'auiorin»- /IHkle 7*5.— El Con-tll EíCiUim co poíri z'-Ienu' ni p*Taf n* iramoblti pïtiimom»lï íe li Gtntnlitlt stníí »uíorrtr«ti6 »t»rgid» ptr Híi- Aínaíta nuteix» llri fstttliri Ib coniic.fní g«*r»li U vhií» « ítlsió corrc;pen(iit. Anií-le 7- — I.'emiííii 'j'ímprtstiii fítír». l'íittr aviíoritiidi pür usi liti; l« ^uil pticistri lu conditionj gineralí l'ísiissii. , . Tati opv11'* Ietl i,n', Wwtdl de iMttrror- pTtffpIt íerà imHi i n» obligiri k Hiisndi de I» Gíntrilitst per csp concepte. Arlíclt -3. — El Dt»M mib-ic rtft* io;& li fa'.v-ïisuirdi de li Cc- í)s orédii; nefesiarii per «í HCT* (iKiiKMr de'. De-jtc dunnt rtsticfíi hauràn f, »e.- ï|fCÉCí<>* Hítísí*7^ rr.em en tou f's rr::*;u?v-'.i~ Li ..:-s·r...·c· dtl PríswlxVM al P«í»mer.t m afectar» t'.f uti&l iiti. sempre (jiie HW garan;;! s'íiuüi pliíir.mcnt 8 Ie.< con(l.;,;ons fijtudtJ per les fejpecíives lleis d'emissió. Arfic'c 79. — L'ordí nació iornjal de í« Htienda de !a Genenlitat. tint cn els íngreïíos com en les deïpe^fs. e?'iri reguliia per una llei d'.MmiBiíüi™ i d; Comptibiliut. 1.3 BMWisa llei rígulars tl (vacionimes; fiu» rtsbma: de Complei tonsiituit amb independéncií del CcnseU nxícmiu, i eíUtuiri les £ar!r.:.;tí. normes i proceduntnts pe" a;i:;i::ar ',a rendició díU comptes. TÍTOL VU Refofma de l'Estatut Orgiffle Artic'.c 5o, — F.i preícnt Ettaiut Orgànic podrà éüer retermat pw iniriítit-a; O T^el Govern. h) De li itisris i>art drís Dip^:aíï riej Plrismfnt- .■i De '.es d:;;! wrcíríl p*MI dels A.inAttm^BSÍ. jTiif,;4rtçant propoíla ítu ll Pjrijmtnr, En iot cai. hom determinarà a lei prov:o::ei larticic o articles qtt: hagin ó'ésjer sftprifcítlt. moditicats n a Micionats, i aquells senn tramitats com ena llei. Per la dcclaracíA de la ncccsrtïat de j's rerorma i per Ja íeva aprovício. Laídti el vot iivorable de Ics ttrcíríï :;art3 del itombre dels D:pu:»i po!=e«!Íonalí del càrrec. Lli rc:o:n-.c^ d'aquen Eííatut Oríinic. dt'eTir.ittïde? per a'trci retermeï de VÉ^ítmi o de Is Co;iï::í'l:^ÍO c.i la Ríptiólica. seran apro". jdes pe TÈm'1! c i;jla IJfi: ord, i-':;t. DISPOSICIÓ FINAL Aquest T-statut Orgànic entrarà en vigor ef i' . lí 1a seva iiuijücació al diari oi:ítal de la Generalitat PARLA EL SENYOR LLUHI Aciiata ia lectjra, el se;iyor LLUHL mïn.iesta a la C-nibra cjur li cil fe uni coaií^taris molt hretis Rícjrdi í;::c en la íe^a declïrsc-ò er, p:-.;;d7ïï pOrteiiiò del Güvïrn va díf q- L-m de le? tasq'jeï primordials ciír/jest rírliment era l'apro\àciir' dí i'í··.a·r.t Orsàuic de Catalunya. Vk.'g dí: — iffgeix — quo eT Gc-vf-n ür.ia el prot-òsil d'estudiar tftt.r.ssdament el prejecte coníecc.orií per ]a Comi?jio J·jn'dici Asttíso-a í rp; desp:ei de íer-hi les m-íi,. -^i^.'.s q-^: c-:ív.Cs dtl c^s ei prfíf-rr.rjï a li Cambra eom a ■i Ei Gcvrrn — díy — ha procurat d1" a la Comissió .lirridici h&mej d*, t^t:; y.i lendín^ies polítiques üh-^t alguas. sens; cv.> tendència, t't! però. dí r:cone;,:da espleitat ^ímarca cl bon servei q;;e l'avant, proitetí ha ;et ll Covf :i ;' diu a cti-tin-jació que lli ba dos r-^nls del projecte r-ltí eis fiub e! Goversi ro té mg puat de vista contret i de:ïa, pfr tan', al criteri del ?ar!ln;r;::. la seva rejòlucií. H] primor h el <>•:« ii rcierfníia a la divisió Urri-orlal de L'jtl'^nya. Eli iHus. (rt> coniponinlí ile la Csaí'.uUi J-jridi As^essniori ccntiiiua — van defugir el problema, car en l'a. vant-projecte per ells ^nfccciotiat dàtea nat una Hei qnc acordarà e) rtrlimem cl Ri«MrL El fiívern r.i itial iqtteit punt tal com va íifiïir-io '.i Comissió Juridica Assisec-r El Coven creu. però, quj Ja Cambra ha de FWÍí4fí ftetiéft ifef d'una minera co-creía; lli he liver:c! criteri» i caldrà q-jt totkom di mtnifesli, car en aquest puíit els mateixos integrants tit la tnaiorií ■flst.ei-.eti diversOi pum! d^ viita. Mi hi eh pi.-;lc[a.-i de les comarqut!, els de les suptrcoiftarqut. ) POUM — i)e> crec, p*r6 qui n'hi «*fi sairtl — de le» provínties. Fer >'■* seuíons fins a nou avfi. L'ordre del dia per a la pròxim» serà; Precs i preguntes i diitatsiò del uretaantn dt la Comissió. S'aixtc» la sesiiú. Sdn tre» tuarti dt ict tn punt. Revista de prensa Altre- cop l'anarquista de Terrassa iota aqufii tlifl. Mirador pntíiaiva eliir l'edilorití tc·jïiitA; "Hom h» posut «are » U premsa griiica d'aquesu dies certa gravats on hi havia unes petites caixes d'embalatge, com les que serveLten per expedir fruita, s^nó que eren plenes de bombes i diiiamitn. Sense aquesta .particularitat, aquells caixims tan Ien endreçats liauricu dit tiu- cren una ofrena nadalenca, cotdiul i casolana. El total d'aqutiti terrible truita, més fatal que la poma del Paradu, sembl* que, per ara, puja a un miler. Sembla també que els anarquistes de casa nostra ejts la reservaren per donar-aos una sorpresa. Però, ptr ara, la sorpresa nomis lia estat de la policia,, la qaal, davant U imprudència dels iabricans, que ims i tot deixaren explotar uns detonadors, no h» tingut mít rtmú que donar-se per aüudida i actuar dins l'afci. Posada a descobrir coses, lï policif ens n'iia explicat dc molí curioses ; per exeniple, que a la casa del carrer de Mallorca un lii havia la fàbrica, coutiiuianicní, h'i ertírareo i sortiei) bombes buides i bombes pleues; que no fa gaire que de Manresa hi dugueren uua tona de dinamita i que ja nomís n'hi ba la meitat. L'altra, l'han escampada per la Península... Tol això, iot aquest gran tràfec, ei feia a ta llum del dia. Però la policia lí la sort que algun sant vetlH per ella de tant cn taotl A! Prat, igualment, un anarquista volien apoderar-K de l'aeròdrom. La polidi, igualmat, ba tiogot li bona fortuna que ans soldat» i uns oikbls estaven a l'aguait Perquè, val a dir, això s<, que els policies de Barcelona, un cop algú els ba descobert el que i el com, se n'hi van com un sol homs. Després, qui passarà? D'altres casualitats aniran orientant la policia. Sembla que la gent no lí ja altra feina que esbrinar on són els altres dipòsits, que aïítú diu que són dos... i que podrien ésser tres, o cap. i Què sabem nosLilres ? Encara hi anem mís venuts que la policia. • • * De moment la noticia ena ha produït la mateixa sensació desagradable que si ens aiumciavcn Tamenaca d'una epidèmia de grip o dc tiíus. Mil bombes esclatant poden tallar més o menys en sec l'existència de força ciutadans. I això no és cap perspectiva falaguera. Però, si no ens equivoquem, els homes d'acció que omplien les bombes i les reapríien tan ben acoadirionades, no ho feien tan solament per estroncar vides humanes. Els guiava un afany d'obrar damunt del cos social. Esperaven, amb tot aquest armament, anar al capgirament general, a aquell eniorramcít de tot. que ha de precedir la nova edat d'or. Aquests homes, es pensaven preparar la revolució anarquista. I bé, doncs: nosaltres que. cotisideraní-ho pel cantó de la seguretat períonal, creiem rïue l'existència d'uns dipòsits de bombes a Barcelona és una cosa qt;- fa moíta angónía I que ha dc provocar mesures decidides, mirant-nos-ho pel cantó deï perill revoíticionarí. som perfectameiit escèptics. Sabem perfectament de qui va, i de quina mena dc gent es tracta. D'una handa, són completament í:ieapa^os d'ors?-niUar una empenta revolucionària. Fan bombes, bombes i mí bombes, mentre hi hagi diners i humor; acabat les embalen, les ian viatjar i les amunteguen. Quan en tenen prou, les colguen, o les donen a la po'icia perquè s'encarreítui de destruír-ies, i santes pasqües. De tant en tant. es íçscobreix i:n dipòsit i la gent s'esgarrifa. De vtRades deixen un artefacte a un recó i aliruna persona inr.ncnt hi preu mal, Pern. M ple^íl, es re'ol en imj mení d» frisança pel desori ore fa oíírl 'l'ideal. Però, és més: i-repteni la Viípòte-i "ue ells són capaços de f.-r la revolució i qnc !j guanyen. Bé : alcshares, tol i essent anarquistes, premin el poder. Han de decidir i d'actuar. Cal Notes del Parlament VISITA ' Aconrnanrat de! diputat ca^ali senyor Amadeu Coll·leforn^. ahir al junti viíità ei sfnvor ptc^ident el conseller niituiripal de Parí5, conseller ge:ieraí del Sena i dipi.iiat a la Cambra l7rani:esa, senyor Lou-s Gélis. LA COMISSIÓ DE RiGIH INTERIOR A les quatre de la fa-da va reunirse, sota la preiidèi^in del senyor Companys, la Comissió de règim intrrior, per a (rsnar assumptes que afecten a l'organii,-jcló dels serveis del Parlament. ES CONSTITUIRÀ UNA ALTRA COMISSIÓ PARLAMENTARIA El conacíler dc Justícia, senyor Comes, i tj diputat senyor Riera, ran animcinr als periodisle; que en una de les sess:otis pròximet aeri nomenada una Comissió parlamenlària especial, que s'ocuparà de l'aspectt üc la terra cn le» relacions cnlre propietaris i obrers del camp. Aquesia Comissió s'ornparà dc la rabatt*, dc li masoveria, arrenda mtali, miljueri, parcen, ttc fer una cosa 0 tina altra. Contenia la segona p»rt de la Senhcid, En un país tràgic i tenebrós, com per ús i costum is Rissta, o un país de füria patriòtica com Fm^a, aquest és el moment d: lea heroïcitats, delí grans mots i de tes actituds histò* riques. Però els nostres anarquistes, que tot» coneixem, sot* tl verbatisme mís terrible, són, en general, uns fatxendes qtte s·an d'esma. Responen al geni de U raça, que ací no ès trigic : no ho és Is naturalesa, no ho és et clima, no lio són ets homes. Trst d'algun franc-tirador. veritablement temiblt, pistoler o terrorista per compte propi, la resta del paí» sent l'amor de les fornades, i en política té propensió a ballar entre una demagògia plena de fantasia f xerrameca i una indolència i un "tu no t'embrínquis' que fan impossible cap aventura. A.riloali al pojer, el» 'an.-./iiuistet de Terrassa" farien exactament el que han fet els "revolucionaris" de l'Esquerra, tan aviat s'han vial al Parlament. Mirar dt congeniar amb la Llis-t anar tirant ami) íl niín:in de mat: dj ctp. La Lliga, pel teu cantó, tanibi f'.; rebria enm sí tal cosa, car ells, com ela esquerranr d'avui o els radicals d'ahir, serien sota l'sspecte d'un» dracs infenuli. uns decidits partidaris de la pau i del bon» alimíntj, I al c:p de poc., tot aniria normalment cap a un» "coallerancia" de tot repò». Fins i tot, podria ésser que al toquailn el senyor Anguera d* Sojo de la presidència de l'Audiència. Aquest honorable cratadi !a un) tasca ben útil; aerveix perquè una e duet vttiiti t l'aaj l'Ettinon li digui • crits que í» tm reaccionari i que hauria de dimitir. Llavor» el piíble s'adona que entre l'Eiqïerra i la Lliga hi ha dlíerèncïa. L'Esqatrrí difícilment es desfaria d'aquest senyor que encarna l'únic "fet diferencial" entre e! «enyor Llubí i V> Ilesci i el senyor Ventosa 1 Ci'vcll No; no ens fa una gran impressió la revolució amb que ens aroena;. La creiem, per dír-ho així, poc revolucionària. La gran revolució, i Catalunya, seria \uia altra: desvewt el nostre poble » sentir-se extasiat davant de tols ets cairinclonisme» demagògics: rescatar le» nostres joventuts de t'etnbadafiment que les enerva sota el lou de te» ideologies més buides i més rònegues del» paisatges de pessebre, amb casetes i horiet!. Posat li nostra política al to do bs nostre» ambicioni i de ta nostra missió. Netejar la pol» de mís de dw-cents any» de vergonya i tornar a la llum el metall noble de le» virtuts reritililei de la nostra raça enèrgica, seriosa i Uíup:."' £1 cens electoral S'Ui refereix La Veu de Catalunya. Despits éí remarcar Vexesnph de Caío/míjíi, ife; "Caldria que el Govern acabés d'una vegada amb aquestes interinitats i aquestes vacil·lacions. L'interès del país i del règim demanen que el President dc la República tingui sempre llíttre l 'exercici de ics seves prerrogatives com a Cap de l'Iistat. Però la primera magistratura y.py.-.hre d'urw'le·'les í de KiBlfcv lfií/mT(4w«fJ de Barceloní. .S 7.'^ d'f fot de In que ínu hòirida ExP^s'i'-ié ltiteriific:opj}t. Es Ctm&gfl de failor {t'aquell nroiitiweuí al Mtal piist síntesi de la iiii-apa^itat urhain'stira dels naslres Aiiíiilametifs qnr fs la casett'.a de Frdialbcs d^Mviada a obliíicr fer scinprr wtéi Ja c'rixcxçQ dc Bnri·fín"(i f-cr l'Hi!!!- íi;drf( falil qv.e íi qrrrdarr .Vi rAimitautenl d'gra! Un «rfwW/r Pere Btuminl. ies drl kfÉff, f.jr.'ii i/r/ "nojlrc" (?) iirtflnïjme : "Aquella clulaí populosa i renouera era Vn bé una ciutat dc paradoxes. Per això. i a entendreu!, en direm la Ciijís; P;.TadoxaI- I» Ciutat Paradoxal, doncs, tenia un passat frajíiit dc tlfiria i d'híroisme. Malgrat el flaeell d'una opressió (eeular que li arrencava la petí a lire(e« i maldar* per eíxaltr-tt i'espín'f. sihé manlfivr tot'iora la seva dignitai Indeclinable. t sl el Keni del seu passat ta basti fprta, sihé ta'iibc dí fer-ls bella, i de totes les joies que li llegà l'arquitectura, fou. si r.o la mís brillant, la que més 11 esqueia. Palaus i vitletei, esglésies i monninriti, diassanes i porxos. Tol lií er» ho i bell. I.a pedra, resgrafial, la lerracttita. tndolclts per la (ois i Sts pluges i el ui ungien eli curen de U Ottiit Farad»* sal d'un» Ham entens iwllidor* i vifif, " Mm, ta boa dia, com «MA una ■Kfftt consigna, la bot» gent i» la Cintlt Paratfoxaí convingui de bastir tots els seu» edificis de pastís. Sembla que ja est tenien proa, d« pedra i maons i calç i sorra; 1 el sucre i l'ametlla torrad» i el rovell d'ou tsdevingaeren de cop i volta ets novlssins materials de construcció, I barriadea seoctret dt la Ciutat Paradoxal en foren bastide» per obra I gràcia del constructor Malefmaiis que en aquella hora històrica tallav» el bacatti. Res no deturava la impetuosa creixença de la ciutat de pastis. EI dlssic I el romàntic, et fantàttic l l'acadèmic, et Sctciincies i el Milhontcs, desfilaren submisos per l'obrador diabòlic del constructor Malesntaii!. Cises, casetes ! casernes d: pastis, palaus i cases barates de pastis. La ciutat, en tols ets seus múltiples aspectes, creixia indeturabfc. I com sí encara amb tot això et constructor Malesmans no en tingués prou, aterrava cases de pedra I obra per a després refer-les de pastis. I embalada en el pendís d'aquesta dèria, la Ciutat Paradoxal arribà i bastir tota nna «posició, que fou l'apoteosi de l'arquitecte de pastis. I llavors vingué et que MaJwM havia dc venir, i fou una gran Intromissió dels r*stis&cr5 autèntics en tl ram dc l'arquifecinra, que, com que eren els més destres en llur ofici, de seguida lii remenaren les cireres." NOTICIARI POLÍTIC PROCESSAMENT PIR UN SUPOSAT SEUCTB DE PREMSA El Jutjat corresponent ha dictat aute de piocesstment contra cl director del setmanari "El Carrer", per luposadet tniàrie» tts membres que constituïen la Junta de l'Institut Pere Mata, de Rem. mítings i confe. RENCIES BLOC OBRER t CAMPEROL Avui, a dos quarts de vuit, al local del carrer de Jaume Giralt. 4, conferència de Jaume Miravitlles. Tema: "La Religió, opi dels pobles". Carnet de l'excursionista CLUB EXCURSIONISTA DE ORACIA Amb motiu de la inauguració del Refugi a La Molina, del Club Excursionista de Gràcia, ha resta; ajornada per al dimarts, dia lo, a Ict deu de la nit, la junta general reglaracntiria de la Secció de Fotograíïa, que s'havia anunciat per al diumenge. AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA "PEDRAFORCA" Pet a aquestes fes-tes, aquesta entitat ha organitiat les següents sortides ; Dies 6, 7 i 8. — Excursió geològica a! Camp dc Tarragona, visitantse distintes cevesi els interessants pobles d'Argentera, Eicornilhou, Dosaigies. Ll Mola, Llaveria, EsIret de Sacl Blai. Csrdó i Miravet. Els mateixos dies. — Excursió al Pireneu /rancc=. sota cl següent itinerari: Ribes, Núria, Er. Montlluii, Les Bulloses, Font Roniíu i Puigcerdà. Dia 8. — Excursió al Cistell de Palafolls, líincrari: Malgrat, Castell de Palafolls, Tordera, Fogàs i Hostalrich. Sortida per l'csiació dc M. A., a les cinc del matí. Vida social I Congrés de Perits i Tècnics Industrials de Catalunya La Comissió Organitodora d'aqueit Congrii recorda a lots els senyors coR£resii.!tes que. sceons el Keglamení pro^siena.1 aprovat cn la reunió preliminsr, es determina que el» ponents han d'ouviar llurs ccnclusiou» a la Secretaria dc k Comissió Organitzadora abans del d,a 18 de gener, i que, segons l'article 10 del dit Reglament, els congtessi>les podran enviar als rsspcctiuü ponents, i abans que aquests formulin llurs conclusions, totes ies observacions í suggerències que creguin stinades, als temes a discutir, amb dret a ésser oils rer la ponència corresponcm. La subscripció continua oberta a la Secretaria del Ccrgres, Rjti-bla dels Estudis, la, tots els dics leiners, dt stl a nou de U vetlla. La Junta del Gremi de Viatjants i Corredors del C. A. D. C. L Et Grtmí de Viatjanu i Corredor» del Centre Autonomista de Dependents dc) Comcrt i de la Indústria, en la darrera assemblea general celebrada el proppassat dia jn de desembri de l'any que ha linít, la Junta dt Govern ha qutdit conrtituíd» pels company» legiunti: President, Jaume CODORNIU El nostre rl pairal conegut arreu del món. ■M·rtf·ei fMtl lafltlm tXT«* CODORNIU M « fcP I «11 «I «•II '*% Nova yanrSadurní L'ART mUA C.iSTEOO, U. ALÇOYL·RRQ, U. DOilBNCE 1 S. CLARAMUNT A LA SALA PARES. £1 pintor madrileny Julii üast^do ooupa lu sala antiga ie l'establiment amb una sèrie de paisatges de .Madrid, iegò-. via, Guadalajara i Ponlevedra, en les quals recalca i humanitza el seu concepte plàstic habilual. La seva pintura, essencialment castellana, no té jos a veure amb la pintura castellana, rolòtica i episòdica. Pintura greu, austera, no gaire comunicativa ni amable, s'aguanta per una reoliUd d'exprossiú que imposa respecte, i por una met.a do dignitat esquerpa en la qual molt sovint s'embosca l'emoció. Com a més signiíicatUis per Ics qualiUiU formals i de dicrló, per l'hormonia de paleta i per la ptoíundilat emotiva, anotem les teles senyalades amb els nú-. meros l, i, 6, 12, 17 i IS. • • • M. Alcoverro eïposa unes quantes pintures a l'oli amb ternes de paisatge i de jardins, .exemptes de preocupacions, pin. tura que es fa uu èïil de la discreció obtinguda a cosla de fombició. EI vell mestre oiolí Meicior Domenge, deixeble de Joaquim Vayreria, desprès d'uns quants anys d'jnhibiciú fa una aparició amb una scrie de paisatges olotins que recorden les ípoques més falagueres do l'autor. S. Claramunl, nom inèdit en les nostres sales d'eiposicions, exhibeix unes quanles experiències piclòriques del paisatge pierenc. I.'aulor revela un tempentmenl innegable de pintor, servil amb una decl?iú forr;a atracllvola I un* paleta neta i simple qnt li permet, encerlar totals tan apieciabtes cofn "Ar-. giies del cïitell". "Oliver* deilada", "flaval", "Castell t teula do s" i "Cases del raval". JVU BORRELL, F. GALOFRÉ SURIS. A. GALOFRÉ OLÍBR, F. BOSCH, A LES GALSKIES LAIETANES. EI conefiit pintor Juü Borrell ocupa (iucs snles amb una eihibiciú de pintures, en les quals mantí sense defallimenls la sfva tradició artística personal. F. Galofré Suris scobta un abuudóí cntMej d'olis, aquïtelles i ditmiíos. en ets quals afirma les seves spliluds lècniques, sense portar cap novetat dintre el seu estil acadératc. F. Galoíre Oller exposa uneí quantes noies i apunts executats segons ta ídrraula habitual a Tautur. F. Bosch mostra una colieecirt d'aquareHes amb composicions de raràcler decoralívista i literari que li permelen posar en valor els recursos del seu es!U catligrAfií. Complela la quimena et fotògraf .T. flicart amb unes quanIfí rcgJllMctoit força interesEanls. F..\RIC GALH'EY A LA PIXACOTEC.i. .\ la lila d'aquesta galeria ha esta! organiluada una «posició de piniures del gran p»isalKiita mort temps enrera. Mis que una elecció ii un recull de taller, en el qual abunden tes anotacions t t\i estudis. L'interès major de l'eipoiicift està en aquestes obres «p©nUnies. rApides. en les qual» hi ha Iota la palpitacid de t'èstil directe de Gelwey 1 I« lorç» de paleta que el dlstiofeix. C. C. Riumalló Casall; vict-president primer, Alexandre Herrera Einina; vice-president seaon, Pere Mentruit Fransoy; secretari. Rafael DeldòsRodón; s-ice-secretari primer, Josep Maria Magrinyà Forçades ; vics-secretari segon, Joan Kiubó Cos: caixer, Joan Marloteti f-'erran: sols-caíxcr, Josep Ouraïu Belenjuer; comptador, Enric Creus Font; sols-coitiptidor. Josep Mote» Trill; noi primer, Enric F.lies Mirabet, i vocal sejon, Anton! Soler Cwriok La sarfllaaa AaHUPAOIO MMANIfTA DC líliieiLOIU Aquesta enlilot ha orftnltzat per aquesta tardt un* ballada de sardaneí què tindrà lloca l'esfaige social (FraacMs Layi et, 101\ a ckrtto da la ed- bla Catal&nia, Sindicat d'Obrers de Pro- j Un bon calendari ductes Químics (U. G. T.) Es tots els aillials a aquest Sindicat i l'assembla (encral ordinirit que | ie celebrarl tl nostre estatge social. Nou de Sant Francesc, ?, el vinent diiuneme, dia 3 del corrent, a Ics deu del mati. Llegiu LA PUBLICITAT Propagueu-lat Com eadu any, el noslrt amic Segitnon Rovira «na ha mvltt un esplèndid caUndaTl d* paret, molt ben imprí» l exoellenlMcnl presentat, anuncisnl In seva impremta i llibreria d* la Rambla de Catalunya, nú-> mero ii. El calendari porta a la cappatern un dibuix a qual» tintes, aignal per Ignasi VMUlt flue racredila de ileüó,