r Any M.-Niuw. 18, I J'·pl'· ... ,.; .u' .TTJ.· ... ">■— AiMrlli llinra i mrtuint, ininAin... - ir— fiboi eonHDi poiuu. 10. ir— «Ura — DUU D'AVISOS i ROTICin Anuncis i reclams («font TAniras Pl»t»Bte. 7 d'ibril de BARCELONA RCDACCIO I AOMMrSTMClOl COllTf CkTAUtliÈ, llf, I.W — TCLVOH IIIM Tuuu oiMMiíiTii euniB u «amarà, it i it. — ntiroii «mi PrtuliS il «tiell it is iMImelm. Temptrtmn tctHlhjri EL TEMPS inui. namlltl reldíri: ttfti <•"<• Vatocltit ._. , «MIIUHMiff· ftr torv flol MM-oct. viimu MP< ' uJíl, «n jwMdi^i «uNknetrti. BUt «MKüjBt* í'Acu. 1 Cl. ÍB lei atrfWíf S< tom: Tempíftroi» Bt- mtntvi. ael vmti UI qullimetrei- PretlplHdiS: nu nire per bkim mitdnr. hMn*» (rt «I a!» d'rtlr; un» U MISTIM K U FIMft SEVERING I LA RELIGK) DE LA RAÇA Pccs die* aba^s de les eleccions que donaren el inomí definitiu a Hitler lei nciiicies gràííqi;es procedents d'Alemanya clúïen ej retrat duu fogós orad&r ïoc:alisïa, amb d puny dreçai, ajnenatadoi-j cor.ira la reacció anviniarxisu. \o era un qualsívol ; es ïracüva de Scvering, minislre prussià de l'Ialeiior. Triomia. no cbslant, la reacció. Severiüf no féu del ícu puny. Arribà una època de repressió <ítl sooialUme, plena de violències. L'oradcr íosàs, e[ socialista entusiasta, llavors, abamkmà «1 seu partit i cl seu idíari: es retractà públicament del seu íücia'ismc, j ja el tenim convenií çn un "naii**. La premsa oficial ncsíà eneííada. No falla qui compara el fet amb el que esdevingué a Sant Pau, camí de P^nasc. Heus. ací cl ías Sïvering:, el representant més il·lustre de tants í tant? fnrrr. a Alemanya, b^n desertat les teories mamsïçs per passar-se a una cosa mes clara i cnníiindent : l'acció feixista. E\ no fa íiasre borrícr l'ex-minis' trç prussià de Vlntcrinr no ha quedat pt$m com p^! d:r-se. com un home, Terà lar-.poc no n'hauríem de treure la conse^ueTiria que Sïvçring sigui çap farsant ni f'hap hagut de violentar gaire per fer açutita psssa estraitgica. Al capdavall els postulats socialistes i el? nacicnal-sorialittes no són tan diferents ris un» dels altres ; tots prediquen i'ani.'Hadó cie l'-nüividu, i encomanen aoucjia acció que remenen Ics cireres del panit. Allò que pomposamcm s'anomena Eíiat i (jue vnl dírt a íi de corr.ptes, l'oligarquia que governa, Taní soci i i ií me. cerm el nazlsnw o el feixjjme íóii doririne_«i sTitiliberals hasades en un suposat malerialisme tenyit d'un n::í::cisme. sense el qual no podrien Síusmar-M dins la vida. Comprenem flue. salvats eícri'jpoJj d'ordre personal, írit socíalísia sen^e vinlcntar-rt gairí T*01 cv!c\'enir "nazi". El que ens vindria mes de nou seria aquesta meíamòrfosi m un hnme de tnentalitat tnís bumana t ÜhcraK Això sf que incompatible amb iots els sistemes dictartuta. ?trò dc l'una a Taltra e| eamí ís brevíssirri. Xo h. doncí. tan csítipend com això e) cas Severins, .Es trif+a. fet í fet. d'un í-íime qu ?ent el mijíícifme de la foríala íorça í que. demés, ta rebut urta rJucació política qyç no li fa repugraris les solufiofls ni els procediments ïTc^arís. Més xocants són els comentar!* de la f-í^sa alemanya re-'lactats en un to Trarscendental i teològic. "La i-eritat ■.\"-n:anyaM hi és invocada amb candor. ?'. ír.çtat de diverses nocions així lïia(efs t3iimatijr?íí]ues. Es veu flue al centre ('/Europa les coçes no es poden traCdc ■ paí pla i tot es projecta damunt l'eTernirït. L'anècdota més trivial cv.:'.'. a e^set elevada a catcRoria; no bí !ia ^-"'^'ert qp* pensí ésser ríferií ?. reiernlíií. A taí! dels misleris de TEr'.rr. \í:ii.ina. 01 l'ejccrari conMava de Irà prefi3tíe>: W:\. el cel: laltre, la :c-ra. i el mh avall, l'ínfçrn, t^t. A'c^anya. uÍH ^ïí sel·is nsdiní, éí «n f'iTip 'JVx^rimcnls de la dív:ni*at. Diapfíi de lisjam no s'ravía vist a F.urc;.a ca? d'a'l-.LCÍmc:n ccllecliva lan sorirene-t. A n-irafires. eís mrd:ierrank aquests ^4» !t citólísJi i r-ttensinía ens fa l'tliclt íflEi tr"h Tir'.mitivjime i de har- " r^, íT-if no 4 «^jarrlar iftnst inr :ie;v:J. O"5" i:n Mfiw e^ p^'S q*je ■í Di!;: fs fài-:J de rrrjourel Però nn ■ ; 15 n sJ-oíe (Tou'n una nació entera se 1*3l T-'p^orera o'.n^ mania d'anutsíe^. i Incendi ^un castell Je! se^le XII BtlSa, 6. — El caMell de KralïkhfeM. iil^ht p^? i* \Ve-mar. i n'^e hí'-'-ia fíí^.: rojiirrujt en tï ses> Xïí. hí qu«4at ")»afi compltta] ent r^f^triMt a conïtqüéncïa d'uti ínceiMfi" I-f1; flameï han consumit nom- ■ ro-c. ohre^ d'art, ei va^or de leï r ::.!; ç<; calcula tn uns 250.OOO dòlar*. Els ^an^·teFS «le Barcelona (1) Els "Comitès de Defensa", pedra an* guiar de l'organització anarquista per JOSEP jjjjjjj PUMES Finalment hçra poínt recollir les dades que ena permeten explicar com eslà eítructurada l'organització anarquista d'Espanya. A través de les informacions deü periòdics i de les noticies que corren dt boca en boca, resultava — almenys als nostres ulls, i suposem també que per als dels nostres lectors — extremadament confusa ia forma com estava vertebrada aquesta cosa vaga que se'n dïu T"organítzacio". Avui tractarem d'aclarir- ho. L'entitat oficial i que podríem "dir publica de l'anarquisme, és ]a C. |M, T- gencra\s, el Comitè de Defensa administra els seus cabals d'Una manera absolutament secreta. No existeix un sol document, un sol paper, on cons* tj cap xifra. El Comitè de ' Defensa no ha de donàr comptes a ningú ge! seu moviment de fons. EI seu nom no figura mai, ni en la "comptabilitat" de ics organitiacions germanes- Així com al cim de l'organitíaciA del Comitè de Defensa trobem cinc pwsone*. els altres graons de l'organiUació — comitès regionals, comarcals, locals i, en tes grans ciutats, subcomilès" de barriada — estan for- La u>rdda de la. claveguera per on lugiïen el* pre&o* de la ceriuiar, dier del qual et parla en aqaeft nportalfft Al seu costa! hi ha la F< A; I.r organitzaci6 mig secreta. Ambdues tenen el mateix itstepu d'estructunció. A ]i base hi ha els comitès: locals, dirigits pels Sindicat* de cada pobla' ció, quan es tracta de Ja C. N. T.; la F. A. l,r com que no lè una base sindical, elegeix els teus dirígenifi entre els adherents, siguin a no sindicalistes. Després hi ha els comitès comarcals, que són elegits pels representants dels comitès locals; més amunt vénen eís comitès regionals, elegits pels representants dels comitès comarcals, \, finalment, el Comitè Nacional, que és elegit pels delegats del? ^omitèi regionals. A la pobiacío on resideix tE Comitè Nacional de la C N. T. resideix també eï Comitè Nacional de la Faí. Des de ía un-iny la capital de l'anarquisme llibertari és Saragossa. Ara bé: l'organisme reiímént important, observat des del punt de vista revolucionari, és l'anomenat Comitè Nacional de Defensa/ el qual està format per cinc persones; "dos repreacmants de Ja Fai. dfls de la C. N. T. i un cinquè personatge-, la representació oíicial del qual s'ignora. El Comitè .Varional de Defensa és l'encarreçat de l'organittació "íicrmanent'' de !a revolticíó; és el que compra les armes. ïahríca els explosius i cerca els dipòsits on guardar-los; és el que organitza tots els actes de violència — atemptats, atracaments, safaotaltïes, etc — . Els ingressos d'aque?t Comitè vénen, d'una banda, d'aoortations especials Í voluntàries dels Sírtditrats i d'individus; d'una altra, d'un tant per cent que el i ■ correspon de ía cotització oficial dels militants de les orgatlit«acions anarquisle*. i, finalment. deU mitjans "'extraordinaris" — llegeixi's robatoris — que el Comitè de Defensa Judica necpsssrís ptr a anivellar el ííu pressupo?t. Així com la C. V. T., i fins en certa manera la Faí, porten una mena de compt abililat, la qual, teòricament, pot ésser discutida en les assemblees £1 Wiener Park Club a Barcelona a Aftn» U U dr«t*> qi» àWr (cm vmgm ». Makr mats per quatre índividiíí. que són, sempre, dos de la Fai i dos de la C N. T. A Barcelona, que cs on es circumscriu^ per ara, la nostra enquestaj el Cdniitè.'dfl Defensa compta ambuna seríc de delegacions que són uíïtTflïihT lena de subcomilès de batriad'i. Aquests subcomitès tenen per missió principií el reclutament de mtlitanis, als quals se'ls exigeix una fe cega en la mística anarquista I, principalment, que. siguin homes decidiïs, disposats a tot. Aquests individus són l'aristocràcia de l'organítiacíó, les íúrces dc xoc de l'anarquisme, la pedra angular dc l'ediíici del comunisme llibertari. .Cada subcomitè de Barce)ojia çonipta, com a màxim, amb deu o dotze militants; destaca l'excepció del subcomitè de J'Ho^pitakt, que en té una quarantena.. Els Comitès locals dc Defensa comuniquen directament al Comitè Nacional toies les dades dc Jlur argznllzació: nombre dc gent amb que compteu, les espcciaiílaís cïe cada un d'ells (conduir cotxes, c.oílo'.aciü o fabricació d'eíploMUS, dots especials per a la captació d'adherents, maneig del fusell o de la metralladora, etcl. Així, cn lot moment, el Comitè XacionaJ de Defensa té als díis una documentació üproximadanicni exacta de !a gent segura amb què pot comptar. £ls càlculs no comencen a enibolicar-se ftns que hom vo! especular sobre les possibilitats d'adhesió dc la massa, en els grans moviments, s'entén. Tenim documents per poícr demostrar cn un pròxim article això que aquí queda apuntat- Uigucm, per acabar, que a la tnés lleugera sospita que la policia hagi ideniiíicat la personalitat d'algun dirif{ent. sigui de la categoria que sigui, aquest és substituït immediatament per un altre. D'aquí ve la variació constaat que sofreixen els quadres d(riaems de les associacions anarquistes, I que tant difícil fa la tasca d'investigació de l'autoritat. IHTBRHBDI Potser valdrà la pena d'advertir a! lector massa ingenu — algun n'Iií pot haver— que no es deixi impressionar per aquest aire de serietat i fins, £per què no di-ho?, de bona íe que pot desprendre's del que acabem d'escriure. Cal no oblidar que tot el problema anarquista de Catalunya i d'Espanya s'enclou en aquesta pregunta: '^£5 l'ananjuisme el que s'aprolita del ban* dolerisnte, 0 cl bandolerhme el que s'aprofita de l'anarquisme? A cada època el bandolerisme adquireix un color especial que no és aU tra cosa que el refljx amb què Villumina ]a situació política del seu tempi. Després de les guerres civils del segle passat, el bandolerisme rural que sorgí també podia aparèixer alt ults d'algú prestigiat apib un idealisme de gran aventura. En passar del camp a la ciutat, el bandolerisme ha aoat canviant el r«fl«x polític dc l'ambient Aixi com els gàngsters rie Xiçafo íqtctvffWQ U fplítie» j lei eleccions, »r tal de' fer elegir c!s homei' que Itcilftaveif Htm negocis.- els nostres totfdüf |i'ara f > trfb«« tituats per la força mistcrlou del corrent profund de U blstiría dintre l'òrbita d'un extremisme rèvÜucíonarr. - Ko és pas per ataar qu* tants atracador* faa é'iaiàrquittu, ï UDl» anar' quistes d'atracadors... {Continw a la pàgina 6, coL 3) .110 d'aquest dkí. Et proteetorat flel Marroe Una conversa amb l'ex-Alf Comissari Sr. Joan Moles En aquestt momentt d'intensi passió política produïda per l'accid parlamentària del Govern, captiu de I» dretes, francament o hipòcritament monàrquiques, que. ttiitjatrçant ïi .gttHlotina, converteix dissorUdamem en lleis Ics imposicions d'aqtitUts, es distreu l'atcndò VS^a de fets i d'afer) que la merci' «n continuada per les derivacions ureüs qut poden tenir. Un d'ells ís cl Protectorat del Marroc, qne s'ha tomat a posar d'actualitat, una mica sobtadament, ami) totes les preocupacions que sempre desvetlla per U seva Wstiría i per la seva propensií t l'enverinament. A comencaneDU d'aquest any va dimitir irrevocaUment el càrrec d'Alt Caniitiari d'Espuira al Marroc el senyor Joan Moks. pwqtlè se supeditava l'aprovacij del pressupost de la Zona al règim de prèrrof» trimestral • (avtii srnestral) det de la Metròpoli, quan, a judici seu, eren coïes independents i sense nrès relaci6 qn determinar el mnntant de la ouanMtat amb Què, com a anticipació reintetrable, subvé l'Estat les necessitats del Protectorat, que en el pressunost de 1934 quedava reduida en mís .d'un mitiò de pessetes comparada amb el del passat any. quedant mís ben ateses totes lès necessitats, per haver-se. reformat crescudamenl, durant la seva geítM, Tes recaptacions. ■ Es dar que, ultra et motiu fonamental al·legat pe! dimtssionjri. n'hi havia d'altres qne es van traslluir en manifestacions def senrnr ^^ofes. publicades en els perifedics d'aquí i de Madrid. El mn destacat era que na podia ni havia de continuat- la ingerència en la gestió de l'Alta Comissaria, tins en les coses mís trivials, de la Direcció i^enerAl del Marroc i Colònies, que dificultava Ja tasca d'aquella en perjudici del Protectorat i dels interessos nacionals. El dualisme en la direcció de la política Mspano-marroquína ha ocasionat en el passat conseqüències tràgiques i n'ocasionaria de noti. deia l'ex-AIi Comïsfari, i afegia: això no pot dirrar, no és possible nut dtiri : fóra temeran ; ès com voler fer navepar un vaixell amb doí capitans, nn d'ells sense responsabilitat. Aquestes manifestacions van escandalitzar una part de ïa burocràcia i de l'africanisme professional, i fins van donar lloc a una i^J* del sen«jr Alvarei R-.iy11a. atesKòfeJ?! ' ector Generat, en la qual deia dubtar Wfjwifs «rtesjiata a la mal va confessar el senyor Moïes en [orcontundent t sense rènlica ulterior. Han passat dos mesos. Et senvor ïïico Abelln. noAi Comissari, 'drsprís d'assabentar-se de les cosej de la Zona dr nressa i corrent, ha fel tm viatqc a Marfrfd. ha parlat amb el Can del Govern, i aonest. ooc de^.ós_ ha reproduït, Acreïvanl-tes. amietT». maniï'cítarions mi* feies pri íer'-or ^toles1 liavicn prodi'ït ems aldaruli. Ha dit el senyor Lerroujï que penava suprimir la Direcció General del Marroc t^eríiuè "*tn tttmfft frtn íns fines tir entfírar fa Afra Cntnísnría con ía Premitóeff itl Comrjn' \ •farà nk» B«f hs ititct'iti'Vs v oricnlnft/Hifx tf.-l Aïlty Resulta del transcrit ímc A que tant va ptcarrifar el senyor Buylla quan ho \-í fer svintm el semor Moles, ara pi i'na afirmició rotunda del PrcsHent de) fon. ell. a! costat del qual ía de sotssec-rtari.,. Tot ?\t.h ens ha decidit a visitar el línvfir Molcv que ^s oui veritablement va nn.ar eT dit a la llaea, per tal de ^onèl^er seva opínM. després del que Ha d't el President i el qne. sepTjid^rrerU. bí f*t cl sots-secretarí-dírertor. senvot fluylFa. • * * — Quan vaÍR íer les afirn4cions a què us referiu — ens ha dit e] senyor Moles — parlava amb perfecte concijtcraem dc causa i desitiava. no per mí, que voluntàriament m'havia apartat det Protectorat, sinó per bé d'Espanya i dels seïi! interessos nacionals i ínternacionaís. que les coses tinguessin esmena. T-a ínRerèncla de ta Direcció en els darrers temps era manifesta i e, volia mediatitzar la meva (estió fins en la designació de personal de confiança, de ta conducta dels qual» en la funció fntervenlora tí la responsabilftal t'Alta Comissaria. Es clar que jo no m'hi vaig sotmetre, perquè dinnaraenl n ho podia fer; perd era molt desagradable per. dre el temps en petiteses, quan tota l'atenció calia per a coses ímportaatlssimes nue ha de seguir al dia i personalment l'Alt Comissari, si no es vol veure exposat a contrarietats \ disgustos. Ko m'estranyen gens les afirmacions del senyor Lerroux, amb e! qual vatg conferenciar detingudament, informantlo amb tota lleialtat i solament atenent a les conveniències generals. Les seves afirmacions rellecteixen bé la realitat i és llàstima que no se n'adonéi abans. La Direcció, tal com anava als darrers temps, no complia els fins d'enltacar l'Alta Comissaria amb la Presidència, sinó tol at contrari. —I tal com han quedat les «ses, js'hi ha posat remei ? — li pregonlirem. — N'o. en absolut. EI sott-seeretiri. Director general Sins fa poc, segueix fent les fancions de tat Ha donat et fí« a uns quants funcionaris, potser els que li feien nosa. perè n'hi httl qoídH molts d'ahrts. Segueixen funcianint una mena fr rxcitante, una artista U rcnomeiu^ da de la qual pot dir-sc qut començà aleshores: Jaqe Aubert, Sortia jane Aubert amb barret dt co* pa. Gradosament decantat a la dreta, I accentuava l'encís dc la figura i Texpressló dc picardia del tosucs Jane Aubert no ha abandonat Ja més el barret de copa; a Ginebra 0 a Londres, a París o a Nova Vorkr a Milà o al Caire, s'ha presentat sempre amb ell a escena. K\ barret de copa és per a Jane Aubert el que el de palla per a Chevalier. No obstant... —Me l'he deixat a Londres — acaba de dir-me Jane Aubert. Ha vingut a Barcelona en qualitat de turista, a la recerca de repòs. — Uestiu -passat — m'explica desprès — víig anar- a caure per casua}itat a Sitges. Pensava esUr-hi tres dies vaig reslar-hl dos mesos. N'íugú nò em coneixia... Ni una sola vegada no vaig posar-me el vestit s l'atçocü respecte a la detendi del súbdit anglès F.dwar4 ün^er Ellia Eï jfnyór EUím eiht íh ^rejd prernfina ftr una vMdW 4t jtitt A ht fak na era fettnior. - Stgam Ui Kiitra Retiri», havia ítfsit olliberai prmtií» mmU Mri Me rsiem (íi wta^tt i4k tpali neon ulò itlingut, d