Any 56.— Ndt 184*1^ Prea; 15 eintim ABONAMENTS ctu.uD» i «trttWh «Lli «Willn. • Inme&lrt X ... * Aíntrica Unim i Psrtunl. tngiam.., If — • Fllus conveni pòicaj. Id. 11*— * tiini Min*, it .,. ... ... ■ ·r-"--· QUni U'WieuS 1 ROTIBC* aüuncis i heclajis rnom rxiiim D l j ta», lí de múg 4» Ittl Vi BARCELONA MDàCCIO I UNiNAtMCIOl CORTS CATAUNCl, li», I.W — TIUFOH tHU EL TEMPS ·i7·t«ii a» n « nlUlMtrf j. temiwralur· iflull: . tr»!.' 'NuMII·f MlUfa:, ;r -per «nt: VeliMlt Téflt; 1 qa·im·U·j p« Mfl.'Ie l'est. VIIÏMM Bnttl, cn. promedi; un quIlAmetre. Estil d«T «1.- !/(• ■ 4» cj;i ewt. t«rt»» juhw h mu. Titim— *" nnHi. InuUcU tn tl du d'Mir: « i»r«i 17 mlnuii. 3 Una maniobra contra Catalunya eeníralisme Ar.·.h moliu í'.el recurs prtseilUt ; :'. l·iOvem de\ scr.yo: Sar.iptr, a níiiiwía cíc la L!:ga, ttintrai la llei coartQJ Sprovtdl al Tar lament U Caíaamya, s'íia creat una amiosfert oc cpaltttiú que inlenlcn expiO' al a-'jt'.ls q-.ii només veuen els intetiyOi de J!í;r classe. Ens sembla que ; : a c.T.c^drc'ns d'urt cap no hi ha •.Om Bifciiíttaf d rr^blcua que s'ha "...^í i veure des del pum de vista .. ..'.à qain cs cl seu abast i quineà :, ..sc^üèf.i'ies ,->oi dur ptr a Ja noftra l7iafiOIIU4T L'examen nits elen'ental ens deji _:;Ta r.i:e e> debaten dues qüestions, :^lïï.;uiia de les quals no té res a ■ care in-.b inlíia. A) l.a bo:'.iai o maldat dc ta llei le conreus. Tv) l.a de si èf rportú j patriòtic, it- d'un pum ce ví-u ca:alà. donar idÜtUl ais Oovçfm íie ïa República Mfqnè iniervinsuin, i si a nià ve -lüin. d'una msnera indirecía. lei . ■ - c-3 del Farlament de Caia- >a. ;-it.icrení a! primer punt é* clar que tada català en pot creure el que vulítnsc deixar d'eíser un català rn cal. En anuest aspecte no hi ha pèl pnfettiM. IVrò ncT que ía referència al senit patriòtic d'aíavorir cenes manio:t; ™c no tornert pas a honor ni ireiligi díl rarlament de Catalunyat l ftví^tíBt quc stnse caure cn sofisma < i - í-o: r.epar t;:ie és un acte d'antiItTiotSam^, i ocis niés típics; és a ir, sempre que hom ha cercat e minvar o dc destruir rautonomia i la vr.òcpegdencia d'una terra s'ha algut c'aqucJU mals cíutadam que i han dm liurs plets d'ordie inte- - i IIisti erigit cn àrbitre, l L'ucreiant, la Lliga, amb le* seves naniobn^ per Madrid, ha aíavorit un cte que no pot servir pe: a altra cosa :e per a donar peu a els molts rumies dft U aostr- autonomia prcitftuR rl camí d'en derrocar-la o l ::r-'a irrisòria. Això no té tomb e faJb. Tot el que signí Jifensar ;lj,'íE acte inqualificable ami* ír^u» ■ïfili rcíerciïls a la conveminetï o i íncoqvefliíocli de la llei de concs ra^Mif d'una manera capciosa, j pa«sadcs Unions Monàrquiques .: c pretenien treballar pel bé de aïalunyi i treballar per salvar la ítra terra d'uns mali catalans, i -aní-í dc sempreTotai Icï excuses cstien per terra lïiflcrcm fjue cl dia que tothom lis ^--iC^t precedent l'autonomia :r:a irexiürnt. -: c'^ ntiíaïU no sabem discutir bestres qflèííSofrt a caía nostra, rn scnlit 1c Tn·.:tnr.Om;a? t\s que avnl trtsipiu per ^ïarid íòn (U :nÈic:.\f:s de^errors del 'arlamcfl( ratlli, ícoj» h^-m creutíógaúa ^rnu auíorííat moral - a ; arlar cn nom de Catalunya? ■ uns p'·'líiic?, o'j!if;ats a veure •ast po]i;;c de cadascun de Jlurs tes, gosen d:r-;c catalanistes i des- - - cometen errors que a ulls del ' !i doQEa '■: iHy.iiò d'una guerra f ^.H-Madri'l, í'Pii no els tindrà ■' uns HK«£aíi o p^r uns ximpií&í ti-.is 'iif.n de titixar arrOï=esar d^citísfí so'irc h lloí dc con. ■ ça ii Havien te dÍKUiir-la diní '. arlament eauU. I^ïn^cni només :■• ans lija.'s jiJI* de Crií^junya lian ::3T ■ f ·ir \n di^llilBl de la niés Tr\':t^íi\ts"'.''· dc la nostra aulo:,i a v.mr.', diu: tribunal que ells ï cn conr.n^i de Calvi-s Sotrlos, ' ircílí, f. .. è1- a dir. de!? pitjors nies. dí- Triu'-viriva. I no ran errt prr a ningü de na-t,-,iia nuï (ï;sru*cixen la :i ll i, rtinl·ttçVMi i ficar-w en . fíisp cii'inn; defn nosírej orija- i jqjïòfti in*, tts íMatuim davant, cl primer atac ns a íd nofira autononi'fl- I alio no fatí féf rob^tTifÇ™ ridical- - ■ario-ni'ir!àrq:iín ho han tihvt r- . i;r i id^lÚC Scfílorir d'acte Vmor a '.3 pr^sperifat df C^laïunya bi rív.lan-. F3.ï pertoca aquest trist É ■. v\st qut t^íï ctl xarurs ?'a>íem. i |çi|s fi? partits de r'a^-sp dola rnaffixi tni^lra. Mica CUt*a r,roi-f 'r-íx amb tots !a deslleiiltaí •■rHla I't^íò M^nàr^nica qup fOi ficada jjm de "polien indíar*al mtv ei d.-1! reMrftlHiiH. í aní1» ■ j . v.-'-jiivi-me d·'tr'irtor, groílïr. 'r .-·'^ia i bn!x d* s-!ftrí dc V 1 '* tF^f ^a^.ii** Pur teeía cl mal ■ jan a la Piíríïri Nicolau ffOlwer fa linportaats decla racions sobre llei de contractes de conreu A la pàgina 3: £1 dèficit .(Tiuu-talsgria, per BElLAFIlAí Les arts gràfiques, per JOAN SACS; Alvaro Cunqueiro a Barcelona, per OLIVER BRACHFELD. Madrid, 9- — El ítnyor Nicolau d'Olwer ens ha fet les següents nianitesiacicní sobre la I-lfi dc. Contractes dí Conreu, retrurs d'im-ompctçncii, presentat pel Govern, i actitud de la Lliga en aquesta qüestió: —La Llei catalana de Contractes de Coureu pot tenir alguns deiectes mís o menys discutibles d encertats. Es difícil un encert total en una liti de tal envergadura; però les seves basts eíienciaU lendejten a íavorir e!s camperols i a permetre'ls l'ascensió de pagesos a píopictaris. Aquesta Llei és ir.dubtahlcn-.cnt justa i profitosa a l'economia del pais. ííaturalmçm que a U RtttH ; Parlament Català, per despit d'haver perdut les eleccions municipals. Per pròpia voluntat s'absiingueren, dciic^, dc participar en la discussió de Ia Llei de Contracte* de Correu, aquesta Llei contra la qual emprengueren d&ipréi una maniobra en competència amb els seus aliats de la CEDA- Ha estat una campanya insensata, a méa d auticatalanista. Es diíc^a la Llei pel seu ions, i ara L'auqjuM per suposada questió d'incom] eiéncia. N'o alieKuen, doncs, que ïal o tüj dispoiiciú. no pot ésser anliconítir^cionai, sinó que diuen que tal assumpte no podia traciar-se al Parlamem català. Aquesta actitud . Laltrc ha estal •! de la llibertat de, ceiiieíMrs dç pistolers i altres crimi-, dalt, capturat» per U p^U^i» i .condemnats pels trihunaU, que ara, per obri 1 gràcia dc 't'ahsnistià. "tomen a actuar als carrers de Barce'ona;1 Ahir, 1 la Ocnenlitaf Destacats militants deia C.N.T, visiten el President Els ptriodistts que iin iníornució al Pai»u de la Generalitat van saber nae <\ President celebrava una cntrevísia amb individns dc la C. N. T. Esncrarcn llarga estona a la Galeria üòtici i cau a les vuil sortiren del üespatx de la Presidència els nulilantí de la Confederació Carbó, García 0!i»er, EsRltis, Sanz i Herrero all quals els piriodistes preguntaren l'objecte de la seia entrtvisía. CarbA s'avançà als seus company? i úigué: — Venini a reconèixer "de íicto". ïiosin-lio aixi mateix, el Govern de la GenEralitat. com a representants de la Confederació ReRion&I del Treball. La nostra entrevista amb el senyor President de la Generzlitat no p.ï! tenir cap altre ohjecie que parlar dels problemes socials de Catalunya. Ens reservem, però, d'ésser niés explícita íins que bàjïim comumcat a la nostra orKanitiació, els detalls de l'entrevista oue hem celeLraí per encàrre: d'un Ple dí Sindicats que hi hagué dies passats. ^-(Hcu parlat de l'aíer dels nens dels vaguistes de Saragossa? —Res d'això. — i Heu parlat d'algun conflicte social.' — Tampoc, Hcni parlat de proble. mes Kenerals, com ia clausura dels Sindicats, la suspensió del periòdic, etc. No tornarem si no ens vtnen a buSiCar, cosa que és possible. Nosalïres hem exposat ona sèrie dc queixes rofemits al tracte que ens dona el Govern. — «Heu tret una bona impressió Je l'tntKvistar Havent parlat amb els elements de 1» C. X. T, els periodistes demanaren al President que els rebés, a íi dç fcr-li uneí preguntes sobre l'cntrcraia. — M'hjB risitat uns senyors de li C X. T. — exolicà el senyor ComIWí — , els quals m'han exposat ds WIS. probletnei i el» seus greuges, i jo he exposat els meus punts dc vista amb referincia que cüs em deien. l-'.íptrcvisti ha estat llarga, ' perqut quan hi ha molles persones reunides i cada un» d'elles exposa els seu» punts de vista passa molt dc pressa una hora I mitja, — Quina impressió n'heu tretí — Jo, cap impressió; és una de tantes entrevistes gue celebro cada dia. — Carbó ha dit que havien reconegut "de jacto" el Govern de la Generalitat, amb el qual havien tractat dc fotencia a potència. — Si això representa reconèixer el Govern 'dc la Generalitat, està be. £lli han vingut a exposar les suposades queixes que diuen (enir del Govern, i jo els he explicat el que he cregui per convenient. M'han parlat de la suspensió del seu diari, de Ia clausura d'aísuns organ.smes seus, etc. Jo tls hc deixat explicar; he replicat alguna vesada. i els he dit que en el pròxim Consell exposaria al Govern el que m'havien comunicat, i el Consell decidirà el qut s'ha de ier. — «Hi haurà Consell extraordinari per tal de parlar d'això? . — No. Se'n parlarà en cl primer Consell ordinari que se celebrarà. Xo hi ha cap motiu per no íet-ho així. Donaré compte als visitants del que pensa el Govern, i tls cridaré, naiuríltwat. —Ells han dit que seria prnbsble que la Omíederacio prenaués una altra orientació pel que fa referència a Catalunya i que estaven molt ben impressionats... —Ho celebro. El que vol el Govern és que estiguin dintre la Llei. Si aquesta entrevista donés per resultat que la vida ciutadana no íos pertorbada, n'estaré satísfeí. Cal pensar que tenen darrera d'eïls una bona part de la classe treballadora. Ells s'han fïueixat de l'actuació de! Govern, i, jo crec qiíe el Govern, (fun caire completamem esquerrà, ha obrat en tots moments com devia. S'ha resolt la vaga general de Saragossa Saragossa, 9, — La solució de la vaga, que semblava imminent, ba so* fert un contratemps que, almenys, retarda l'arranjameiitp si no Timpots'ibilii** En la reunió que ha celebrat aquest mati la Patronal ha acordat mantenir la prometença de complir exactament les bases proposades, entre elles el compromís de na efectuar acomiadaments fins haver transcorregut dos mesos, Per negar-se a firmar cap mena de document, per considerar-ho depressiu, puix que la teva paraula és suficient per tal d'allunyar tota sospita d'mcompliment^ sembla que no podrà arribar-ae a una solució, i els patrona al·leguen que U vaga és ÍUegal i injiutificada, puix que no ía motivaren reivindicacions obreres de cap mena, per la qual cosa es resisteixen a firmar cap, pacte. Ha de bastar als Obrers, per tant— diuen— la promesa donada £er U Patronat. Han quedat per aquest motiu suspeses les negociacions i el comitè de vaga s'ha reunit amb cl governador civil, amb el qual ha coníerenciat durant més d'una hora. Kn aquesta entrevista s4ha arribat a un acord dc solució. S'^ia aixecat una acti, que ha estat íirmada pel governador civil, pel delegat de Treball i pel comitè de vaga, dient que si els patrons complien la promesa que havien iet es donava per acabada la vaga general. Estan ja preparats per repartir-los per la ciutat uns fulls donant compte de la tramitació dd conflicte. Hom creu que aquesta nit ja hi haurà espectacles, i que demà, aixecada la vaga aquesta mateixa nit, c& restablirà per complet la normalitat. La notícia dc l'arranjament ha comentat a circular ràpidainent per tota la ciutat i ha causat l'alegría que és de suposar, 1 Cap a la descomposició del partit jadical Ei senyor Martínez Barrio redactat un inanifest de sspvachi del partit Madrid, 9. — £n a'^mis circols polítics s'ha afirmat que el senyor Martínez Barrio té ja redactat ei manifest de separació del partit radical, i que el secundaran cn Ja seva actitud algtiris diputats radicals, entre ells l'ex-mínistre senyor Lara. KJs radicaïs aferlen al senyor Lerroux concedeixen pr>L'a importància a Fi dissidència, i afirmen que eís que seduiran l'ex-minisïre dc la Governació són escassament uns quriue diputat<. En canvi, un amic del senyor Martínez Barrio assegurà que arribarien a trenta.' Vn diputat aíecte a rex^minislrc de la Governació, i tamhé molt afecte al senyor Lcrronx, ha fet Ics següents maniïestacions: —La minoria no té atiíoriíat per a resoldre W plet intern del partit. Són eís òrgans suprems de) partit, el enmitè nacional i l'assemblea nacional, en cl seu cas, els que tenen poders per determinar sobre la qüestió. Podeu mamíeslar, sense qtie pugui ésser re rtífic.ií, que el senyor Alexandre Lerroux va a convocar el comiíé nacional del partit per tal que es reuneixi sota la seva presidència abans que acabi el nies cn curs. Serà en aquesta reunió on es tractarà la qüestió. Com és lògic de suposar, el senyor Martínez Barrio Iractiri dc convèncer el senyor Lerroux, amb tota mena de raonaments, que és ineonveniejit continuar pel camí actual. (Continua d dat-rfra kora) A Sitges, veient com Schmeling s'entrena L'organiiuèia de l'anafutritmeaCrtalunyalsEspanyati UQUIDACK) D'UN PERÍODE per JOSEP HmftJUBS -jMUiu fcwlsa mdudMHiia -Ja m'aPjU.taria damàt tan mà Sitges. Blancor dc cases que riuen al sot A Terramar^ on arribem una hora abans de l'entrenament, hom neda o pren el sol. Ben aviat deàco brím Strauss. L'"amíc de Schineling", com diuen 3 la ràdio, ens demana noves de Barcelona. Molia expectació per a assistir al matx — li diem — . Tot. hom cn parla. Fins la geni que no han anat mai a la boxa se n'ocupa amb passió. Les nostres paraules l'aíalaguen. Per la nostra part ens adonem qur a vuit dies del nial\ Strauss no té pas aiiuclla confiança de fa un njcs en Icxit financer dc ïa "reúnic IL s b cn c 0 mp rensible en upa persona tan directament interessada cn i'íifer... Schmeling cs dalt del ríng "fent guants*' amb el mígfort rcussenc Sor là. Tot al voltant, un públic, predo* niiiiaiilnifut femení/ espia : elt teu* gestos i CGmenu en veu baixa, ■t·g màquines íotogràfiques funcionen. Nosaltres anotem al nostre carr>ei: " Bon cciiicrrc. Faviliut p;- a collocar tí dret. íí-iàrdía- excillcnt. Deficient» ts'iuíva i li'iOfatgï." Dcfprrói d'nn míniíl Je descans «Kuim enotanl; "Molt prompte cn l'atac í en !a rèplica. Visió ràpida. Encaixa bé i a voluntat," Un altre minut de descans í anotem encara: "Bloca bé, però no pot pas evitar ni dret ni esquerre quan aquests cops parteixen ràpids. Variat, com a boxador. Joc de cames precís, admirable. No ho fia pa^ tot a la defensiva. Sap 5cgur que els seus cops íaran mal." Kníroiit de Solà, que és un dels "spairinps" que veurem donar-li la replica. Schmeling no ens !ia produït pas mala impressió. Es un boxador aciivissim dalt del rinR, molt variat i dels qut sempre van endavant. Solà. pel seu canló. ens ha confirmat en cl concepte d'cxceHcnt bojiador en què el teníem, Fijro el succeeix dalt del ring. Batallador, l'escomet amb cops llargs de les duet mans. Veiem Schmelíng uns ín&tanls dominat. Alguns cops, encara (jue amb ferta miprecmn, li arriben, mentre que d'altres són esquivats. Però Flyn lé la essa ensangonada, i al tcund scRtofer el veiem anar per dues veKades a terra. Schmíling no ha forjat mai el con^bat. pírò e(s cops tfne h»n tombat Flyn han estat molt prerisns. Dce Poer pus sembla el pitjor dels tre* "spartiní·'*"? Saltimnant íwÏ ring el veiem a^sniar, vanamení d'arríhír a la cara de Scbmclins: amb els seus •punys. Per mitjà d'un ''counter" fiufjr. sense malícia, però , molt precís. De Boer va a terra. . I |a sessió de guants acaba quan començava a apassionar-nos. Un round de "punching ball" i uní sessió d'exercicis, en cl curs de la qual Schmeling po^a de manifest l'aglUtat de tots els seus mtiücles, acaben la sessió. Schmelmg baixa del ring, i, a pas de càrrega, fa el* dos-cents me' tres que el separen del veituari; on el massagista entrarà en funcions. Eís espectadors s'escampen, i ça i 111 cs formen grups en els quals hom it en general "sf hmelingfsu". . Max Schmeling ens ha fet l'efecte que està "covanl" bé la seva forma. Cap dels "sparrings"- que avui fh^i entrenat ha tractat d'intitar·Uzcudun.l de manera que el dia del combat cl joc de Schmeling serà forçosament diferent del que avui li hem visí fer. Volem dir que no l'hem vist entrenarse amh vistes al combat amb Uicndun, sinó amb vistes a un combat. 1 com que semore ha estat així. 1 com que (Tieadun s'ba entrenat on Schme-i ling i els seus directora ' no l*tian pogut veure, pot donar-se el cas que el ba·ïc aconifynrVi sorprendre l'alímiany. Un altre íia veurem les possiV.it-.ts que Pif-ilino d'aíoniteguir un objectiu que^ com a;ncM-t. possihllilanV It seva víetóra. ■ CRITIAI ÏÍ5:, anafto-sïndicahsies sl·avien compromès a no -suscitar cap cohílícíe a la República durant els tres primers mesos de la seva implantació. Ja hem' visi. però, que l'endemà mateix del 14 d'Abril declaraven la vaga general a Barcelona. A partir d'aquefJ momem, les vagues i conflicles de tota mena començaren a sorgir com per art d'encantament. • Essent governador de Barcelona el senyor Lluís Companys va referír-se davant dels periodistes a aquesta prometença dels anarcfr-sindicalistes. La qüestió fou portada al Conírés extraordinari de la C. N. T-, que tingué lloc a Madrid els dies 11 al 16 de juny del 1931 (era el primer Congrés que se celebrava després dd de l'any iQMji). EU representants dç Catalunya explicaren que no existia cae Paett signat. Fer tint. s'acordava que el compromís no oassava d'ésser una itiusió del senyor Companys. El perill demòcrata El Congrés a què ens hem reíeril és molt important, perquè demostra amb tota. claredat la insegura actitud dc la C T. davant del !et nou que li creava la instauració de la República. En el discurs de salutació, el delegat de l'A, I, T., l'alemany Rodolf Kockcr. pronunciava les següents paraules: Ei priigro mayor qut hoy Je ofrea 0 ta C. N. 7". tn BspQna es el peligrQ demecraia. La proctotmeió* de ia Reptibíica Qfrtcr a lat mtíias obreraj ci «■ pe/jteh de mejoroí harío dijicilcs àe conseguir dr»íro del tnarco deí rigimen CQp'úaiisia, 'Però cS piUçro de Q\ic laj majflj aiepten ria ju^ciliún e«iffe< Y ya sobèh qut las democracias, rnàs Que o destruir et vitfo armaiosíe capitalisio, n'ctrrx a snslcuerh, Propontfi mojoras y estàs üxtjoras. ocepioàas Por los trabajadores, io* desvio* dt.w camina. ZfJ pcligro. fmtt para hs anarcosindiediííüs eipaüaíes està en esc dervío dc ïos (rabvjaderfs Maetb Ja ' demetraaa rtPU' No obstant, |a relació oficial o oficio' sa entre els polítics i anarco-sindicalistes continuava. A la Generalitat va celebrarse una -reunió, a la qual assistiren els senyora Macià, Barríofctro, Sediles. Zalabardq. Montero. Escrich, Pestana i Peiró. Hom proposà als dos darrers d'anar en U candidatura dc diputats per a les Corts ConatUucnts, cosa a la qua! Bèstia i Peiró, cs negaren rwliaianifiTft. Ei cómpròmetere^perí,. à tít^l pj^apniE, a no íct campanya, abstencionista. El seu ctftefi ém que .en aquells n»' ments històrics no s'havia de compro* metre la Conft^aticïó A primers de juny, çs retmírai a Barcelona Jetemías ZaUbardo — un nersouaíge 'íèrboí, ^elt: grups anarquistes — i els militars Jiménez i Franco, amb Pci« ró;Qàra, Sani i Massoni. de la C. Jf, T. Zalabardo va dir que comptava amh l'ajut de diversos Sindicats per a presentar una candidatura a base de Franco i Jiménez, contra Macià. Aquests, en principi, cs prtstareaa.Ia naniobra, però no tardaren a cOnvincçr-se. davant els raonaments de Peíró í Clara, que contra Macià no ht havia res 3 fer. Com e? recordarà. Franco anà després en la candidatura de l'Esquerra. El que passava aleshores era qne. com en tantes cíasinní. la massa ohrera es deFentenia del Q«e pogueïsin acordir ris dirigents sindicalistes en matèria d'eleccions. E| prestigi dc Macià era massa fort perquè et Criteri anarquista pogués influir en un sentit o altre- Le* persones ^MdfifRttS de la C. N- T. s'adonaren d'aquesta renlitat í s'ahítinguercn de posar dificultats, nne nec altra banda haurien resultat inutilü, al corrent seníimental qne havia desvetllat la figura del ell lluitador. Així, els quedava, almenys, el recurs dft presentar en eí moment pfoficï la ftetora dels sens oroWemàtic* serveis. Avui dia, amb la suficient perspectiva per a poder jutjar amh serínitat, es veu ben clar qur amh la ConfcdeTícíó o sense la Cnníederacíó eí tríomf r!e Macià en anuelU moments hauria estat exactament el mateix. Política i anarquisme Mentre el# elements responsables de la C N. T. a Barcelona íeien aqufsia sagaç politica de íer creure que eren ells noi feien nu favor 3 Macià. Quan, en realitat, era Macià qui els el feia a ells, els extremistes de l'orfianització, concretament la F A, l., s'anaven apoderant dc tols els llocs estratègics i imposaven als Sindicats un ritme d'agitació cada dia mc* accelerat. De tal manera, quç Arin; que formava part, en aquells dau, del Cocniti Nacional de la C. N. T., podia dir. no pas mancat de raó; 1 vli^ní pattee que. se tra^por base. y m una Irtslt base. qut tUmpre .rtcaiga sobre los indhiduos del Comitè Nocianol la rtsponsabxHdod de mvehitmot cosasY (asi siempre parte de atros titioj, d* otras ílementos y de otros pvttícs Qtte no son ti Comitè, y Comitè acepto mm*chas MCM ai{j\inss ttigcrencias, com» wu reaíidad impueita púr otros elemeulos que son de la orfauísacíón y dc í&t ffrhPOJ anarquista/. Els ferments dc tíbeUió que cl canvi dc règim havia nrovocat, com en tot trasbals oolít-c d'aquella magnitud, api, votíren l'ascensió dels mcs-eïtaluts. Com que aquesta confusió produïa irregularitats de tota mena, veien constantment que els. elements respoasabíes (resfionsables de cara a l'orfanituàóï declaren qut &í bé determinats individus eren dd C N., en tals 0 quaí! actes na representaven aquest; que si bé aquest, i aquell eren de ia F. A. t.f en tal cas no representaven la F. A. I, 1 àbu cn tots els graus de l'escala de l'organització anarquista i sindicalista. Aouesta manca de responsabilitat, per ^0 dir de seríetaí, arriba a donar la sensació de l'ella pura en l'inacabable debat aní) ü qoal ef Congrés de Madrid vújgaé jutjar l'a ct nació dels dirigents. De l(|:Uargues explicacions que donaren, tots èíi personatges allaàits. només feiw^Uvi en clar una cosa: ouc durant, «pa, guants anys tots els pcrsooatgcSj vis^en^ djt |Ja F. A. L i de la C N. T. 00 bavW ^et altra cosa qne negociar i relacíCíBr-se amb els conspiradors ootítkiv WÒ mai, cn cap cas, nin^ü no havia dat la representació oficial dt cap dels .organismes dc la C. K. T. ni de la-F. A. U , a-^piíest entestament a voler aplkar up* doctrina absurda a una realitat més forta que totes les teories no escapava, a Joan Peiró onan, adonanl-ie de ttrt 'el protest de la situació, deia: —Jo admeto q»e tot rl Q^e Jha ffl ha estat una desviació dels prineipít dé ta C -V. 7", Però si na es trobava en. el tcrrtny de Ics cantpiraciçiu. de la Mfifgraííó rev^neifittàrn, del eoP.de fpjvé gue acabés amb iot oíH, jorn er* ía Confederació -Vacíonoí díí Trtbal! rfunmí (vpiests anysr dts del igij al if)3t ? Quan una personalitat politica r '^à quines eren les condicions que la C. - - ,T. posava per a secundar el movimect «voluctonarj que aspirava « proclamar, la República federal, li fou contestat; , A nosotros t*os intrresa Poto la accepta imerreediuis entre cl Sindicat ï el patró: H