de U raça catalaaa ■ An qBt Ctthltnty* tonta t nulfeir ',3 sev» pertowilitat poiiticA i té éà*u$ ii-Üa novís responia bilitaU; s-lu de .prt-i.:rir 4uc tota l*ttfeuctnr*ció s«wl : r . . .'linica (fel nostre poble es basi |,:::.i'ien[ damttm ufta potlució crclitnt i snu, liomojènia qiuai al senii: pMrimc i amb üíu clan visió dcstir.í, & la uoítxa i^uia. La ?üí,'j-;ó c.iiaUni tmeuJ, perà. ui pe:. ie noU çtiuc itïv/nlar.t, «n cçrta nva- íí tjuc es pr&Juia c:i cl$ [wísoí dct palíliomcKt ^ ecoitórnicamc:'.! ::rtn tre^'ilats profundar.itni ner U'.c» -4* auübC«ui» 4c la aarrcr» gtur[i inunaiaK però amb arrels més prezr perqné la nostra {fcvaüada demoftàfioBi ja ve de Mimj j ofereix en alftffll '.lo:? d« CaUitmya caràcters es..f .. ialment frCM que porien fer pensar e-. uan«p7mació o reirocés de la capaliat genèaca. Ai coitai cí'aqucsu poií.Kí causa de caràcter conjiituíicaal hi ri iot ti problema de \i lïmiució de naiíísnces a^jj greus comequ^iiics « caràcter fisiològic, rTKwal, «otiòmic, fer cn;nyc:;Wr dc&tquüibri tnlrt ü iious cüniingciUs liumaiis que projtSlOi i t\s que cn^ calea per a porur í-civani les. poCUm actívitais, hím d'ac^c.r ío.-çosanieiit a la ínnaigraíió foríi·'-cra diüciimcni controlable perqaè, fBpOWÚ qac í^s pOS&;b'.e limitar el notit:t delí nouvinçuts dacord amb les neX^hïtt ic cada moment, ja no ho seria lóder efectuar una tria quaíiiativa. Peü. lüt i que M pogut bEim vigilar o diíijir la barreja de races— «i cl sení:t * '-h':c del mot— almenys no hauríem de x -ür.dre dcíprevin^uts davant les posii'nlcs ^"seqüències d'aquella. Àdhuc cn i] cas extrem que els catalans, disuemr; atftmtw, haiTJessin de restar en faaia minnria en un fuiur més o menys pcòx'fO, hauriem de veure quines scmt N* caracíen'jf'ques dels ïwjs au* ^c«ce«lent& d'immigrati o producte tf ^2.'^eja. r-ri .:r.íy>mprensíb!c que les actuals ^tr.íiici^Tiï. que e* trobeu en e; moment çnKÚI q'.ian pot comeníar-se a conïpro\ = t ■ir.a. i.·ar.iíorniacïò essencial de U TjOlXt tiÇí no es decidissin a emprenc-c Ufl c-ítudi d'aqym esperimcriï de t^r.-.a uanscendència, per a la Catalunya c. íííni. Bíòlejj, hlgiíiusíes, antrepò: í.-, !r!.-*criadorï, demògrais. economis\ti, sociòiígs í juristes han de coHabor-r aquesu usca humanitÀria i pi·:.'a da^sentar les bases ciemiíiquw c :ia poliJ:ca caral.ina de la població. l tuen eli q-c sigiícn aquesta crida qui í?. é'vtM ci>^i:dcració anar a l'aplepjmcnt ce roiuntais dins una Societat Catalana d'Hugènica que analitzi Ics Dombfoses qüestions i el* diíer«iw Mp" nies de tot ordre i urgent rcsolmió i - cx-npDHa si'.uació. que breument ■ j exposa^ per a la vida cauiaua i íaci amb relació amb els estudis que ■ - . n fitíiaar eli allrc* pobles peu* íúati i els altm països. Tidim üau: \ de cíKirdinar la recerca deJs adec n^jans de deíensa de la nostra «mh les obligacions intenucionals r - deriven dels convenis de la Socif'j; de Nanwiab, que el Govern dc la I ■ raliMM ha de ttt complir. Tol* el> q:ie èimpaïitïin amb aquesU inidatíii·* v·oden dirigir-se a rïnslitm c I:,.CítJ£aciúnj; Rcoiiòmique* (Laiela-a, Bum. iS. cvnqué), per tal que UlÀht conrocati oportunament a h reunió dc constrtu64 de la Societat Catalana d'Eugü- " imc AJcobrr; J. M. Batista. i Ro). M BcttvSo: ). Calim; Albert t*- Csutílla: ImArt í>-r«fl: PftM?tfi F·-'-ra; J. M. Girona i Cuyàs; F. Maii- - i Arïlancn; É. Mira; P. N'tibiola; f·.r·'·n: Fpyri; Ja·.'iv· Pi i Sanytr; H. ï ^ ; Sa;1-; ). 'le C. Swa-RMoU; Anfós Triïs j Jfsixencs; J. A- Van» c* .os,- Salvador Vives. lerroux es querella contra un conseller municipal de la U. S. D. ' ui, d^anl t'i Jutia; niun-.tipaí nú.ii. tindrà Jioc la cclei-ra^io d-"wie r-i:iiil:ació entre el procuraílut en; r Sd^tdtM Uuç.:,. en rom del sc-' Lerrop-t, i fl conjcUtr dete^at. d' AsïEItncia íví:'.ncip.·,t ds l'Ajuntomenl Baireícen. s enj Üranier-JUrf. a. al qial t'attíbotHten fruïes incs contfé rí cap HeU radical* pn;. adC"; anüi mc-tju de la ni-imícstaciü . :r;xiïU cclebr.ida £fl on* fluSSiÜ e'nj va dir. l'objtete de la visita no era altre que el de demanar al conícller «ue eis íoisin lliurats all iníants aractraesot dels muls té ^ura la Generalitat, car pretenien trasïlatïar-los a la conca minera de Sallfnt. Cas que aixi no (os pottiUe, volien qu; hem tsmos pendientes contestacién nota V. E, fecha II abril, gue procuraré contestar ptonio en vista información tutregada ministerio Hacienda, no existir por taolo motivo que empailc buenos propóutos mutuos y conSí'deraciones recJprocaj. Primer Consejo semana pròxima trataremos restantos extremos teleprama V. E." No obstant les seguretats donades en el telegrama transcrit, cal fer oonsltr que el diari "La Veu de Catalunya" en la seva edició de diumenge publid un imformaciiS de Madrid contenint tl text íntegre d'una comunicació que donava com a aprovada pel Consell de ministres, text qite té el caràcter d'absoiula auienticitat. Viatgss I vacances obraràs Demà es celebrarà la Diada de Tarragona Atur a la nit va quedar tancada U inscripció per a prendre part a l'excursió a Tamgooa que per a demà, diumenge, ha organitzat l'Oficina de Turisme de Catalunya amb Ja coWaboració de l'Ateneu Polyiechnuuni i de l'Associació Obrera de Concerts, La Companyia dc M. S- A. ha organitzat dos trens especials que sortiran, de l'estaciò de França a 7.03 i 7 «5 per arribar a Tarragona a les Sj8 i a les 9, respectivameut. Dc tornada sortiran dc Tarragona a ks 19.45 i 1 le* 20.08, EU inscrits per a aquesta excursió podran agalar també eh trens a 1» estacions del passeig de Grati» í de Sants. Ko obstant, és recomanable de fer-lio a l'estació de França. E! programa d'aquesía Diada es desenrotllarà en la fornia següent : mait, visita dc la ciutat seguint aquest itinerari r mirador de la Mediterrània, portal de Sant Amoni, castell de PUat, ca^ tedraí^ Barrí Vell, porta del Roser, muralles. Passeig Arqueològic, Museu de la Necròpolis (Fabrica dc tabacs). Club \iuiic i Port, Tarda; audidó de sardanes, exhibició de castells dc Xiquets a les Rambles í concurs d'atletisme ai Club Gimnàstic. A la mateixa tarda podran visitat els que ho desitgin l'Aqueducte romà, eJ Clot del MèdoJ, l'Arc de Barà i la Torre dels Escipions, amb autoòmnibus, a preus econòmics. Els restaurants i hotels han establert coberts des de i'50 pessetes. S'han indicat com a Jlocs d'acampada per aJs que et portin la minesUa i diguin solament utilitzar el servei de cantines, la plaça de Saavedra, Escullera de Llevant i platja del Miracle. Es calcula en prop de ?.ooo el nombre d'expedicionaris que prendran part a ít Diada de Tarragona. EJ comcíler d'iíconomia i Agricuïlyra. senyor Comorera, ha promès assistir ais esmentats actes. L'Aj'untametií i el Sindicat d'Iniciativa de Tarraïcn* s'han íel càrrec de l'organitració dels actes que han de celebrar-se amb motiu de la Diada. F.s ^re^a als expedicionaris que tinguin f. uets numerats de l't a( noo que ocupin el primer tren. i els del W 'ndavanr. el secon. Els orwnitzldors etptrtn de! civisme del pühlic qoe per al miííor ordre dc l'excursió tíran ate«§ en tot moment 1« ínstruccioni que els signin donades. «•BL'ORBMITZACIOg. m ] La . policia ba tonlinuat les- tcvta gcttMns per al' MMI descobriment dels individus que dugueren l'auto al domicili del carrer de BetelA, n. m estava tancat el cotxe qne s'ha anomenat " fantasma" i qne. utoni tentbta, fou «I que serví per a fatracauienl al cotn recaptador de la Cinars. l£l sereno del carrer de Besalú digué que ne veié l'auto fins cl dia jí a ia matinada, « sigui una hora després d'haver-se comès l'atracament i assissinat davant el cinema Míria. El sereno e'acoeti a donar la bona nit i a oferir-se en el seu càrrec i a mes per a preguntar-los en cas d'incendi o algun encàrrec urgent on havia d'avistr. Els que anaven a l'auto, que eren tres: el xofer i dos individus més que l'acompanyaven, aepse mirar-lo i procurant amagar la car», li manifestajen que avisés »| cafret de Ribes, 1^3, segon pis, primera porta, al mateix temps que li donaven unes quantes pessetes de propina, Com que era de nit, no pogué fixar-se en la fesomia dels ocupants. La policia eitiguc al domicili indicat, i no veié ningú conegut o que conegués *n aquell lloc. També í'ha pogut comprovar que el dia 8 del eMtent mes es presenti al domicili del senyor Ernest Codo, veí del carrer de Besalú, un desconegut i li pregi que Uiuréi al propietari de la finca, quan ei presemés a cobrar, lei vint-Uinc pessetes preu del llotuer. La policia es presenti amb l'amo de la cata i el xofer Marín, atracat a Sant Feliu ! amb del cotxe atracat, a la presó per tal de fer un reconeixenien* entre «f$ detinguts i processats pel susdit atracament, la qual diligència no donà resultat, car no reconepucren ningú. L'amo de l'auto atracat no reconegué tampoc en fotografia l'anomenat "Paco el ifafto", que se suposa era el que guiava l'auto i que fou el que robi el cotxe. Les dilisències seran enviades al ialjai número sis pel que es retereis a l'atracament a la Quars, i a Sant Feliu per ratracamem i robiteri de l'auto trobat. Detenció de routor d'un ntrocoment Ahir al matí uns agents de policia detingueren un dels autors de J atracament comès abans-d'ahir a la casa número n del carrer de la Lleona, en la qual hi ha instaüat un despatx de productes enologies propietat del senyor Pere Sani. De! fet en donivttn una informació detallada en la oostr» edició d'ahir. El comissari de policia def districte de la Llotja, senyor Vilïamide, acompaoyai dels agents senyors Ventura i Molet, perseguien amb auto l'individu al qual suposaven que havia estat un dels autors de l'atracament. Van tenir la desgràcia de topar amb un carro, produint-se lesions de pronòstic reservat el comissari i els agents. Tol i això aconseguiren detenir l'individu que perseguien. Digué que s'anomenava Amadeu García Moya Interrogat hàmilmeut, confessà ésser l'autor de l'atracament, iunt amb un altre individu el nom í les senyes del qual va facilitar a la policia, afegint que era aquest c| que portava la pistola i que ell s'havia limitat a tancat les pnrtfs i a tallar els fils del telèfon. K] detingut va ingressar a U presó a disposició del Jutjat ttúm, 6. (Ce de te pimita pigm) r XoaU ti hagué tiroteigs a l'Arc del Trieaii, tl ttner del Cirme i a UtntMaoc, oi «'iatemà cremar una església. Na MWk cap mort. El diveudre», dia 4 dC setantm, tingué lloc et íimós tiroteig del carrer de Mercaders, otiginal rer ta reilstíncia que troU la policia en ejtectuar un escorcoll al local del Sindicat dc la Omstrucciò, que era el quarter general dels vaguistes revolucionari). Molls d'ells s'escaparen, però quan ell que resistiren fins al darrer moment es van rendir hom detingué encara noranta persones, entre elles bastants estrangers. «Visca la F. A. I.!" Aquest crit soni per primera vegada pels carrers de Barcelona quan, Via Laietana amunt, pujaven els camions que portaven els detinguts al carrer de Mercaders. Els ciutadans que des de les voreres presenciaven l'esirany espectacle es preguntaven; —Què és això de la Fai? Aquesta paraula sonora í misteriosa no havia dc trigar gaire a agafar un tenebrós prestigi. La situació interna de l'anarquisme barceloní sofria una crisi greu. Hi havia tres grups: el primer, tonttïi pels de U F- A. I., treu e!s anarquistes cent per cent. partidaris de la revolució pura í de la implantació violento i immediata del comunisme llibertari Aquests eren els que s'havíco apoderat dt l'orfUiitMCÍó «oíedeial i orgar nitaat !a darrera vaga. (PcstaKa, que fou detingut per equivocació i alliberat de seguida, no tingué rei a veure amb aquell moviment.) El segon grup, d dels moderats, que creien que no es podia fer la Revolució cada dia, però ti una mica de revolució diària. Partidaris de promoure sistemàticament KSa sèrie de conflictes parcials destituït a toigar la màquina dc l'Estat, fins a| moment propkj per a donar e| cop definitiu. Aquests, que eren els que havien manat a la C, K. T. iins aleshores, passaren aviat a segon terme i perderen el control de les masses, que anaren a parar a les mans dels faistes. Són els Trentístes d'avui. Et tercer grup cl formava la massa amorfa, que es deixava portar pels uns o els altres, o bé reaccionava contra tots. El setembre de ipji marca el punt ilgid de i'organitiació de la F. A. L N'o seria estrany çae hi hagués jugat un rol de primer pla el comunista Ramon Casanrllcs. Josep Maria PLANES (0 Vi·n's LA PL-BLICITAT ith rfífJ *f, 17, 24, 35, 26, 37. a8 i ap d'abril • 3. 4, 5. to i 'i "^t- (Stguirij El conflïcfe del preu del pa, 0 Girona GirotM, li. — La Vetetufi; iVIntlnílnals Flequirs hn publi cal una nata en la premsa local pii la qual diu que sí el Govern de ía Generalitat nn resol In qüeslií} del preu del pa en fnnns adient, seran els patrons tle(juers ie lot CnlaSusiya els qui In resoldran en termes precisos. a demà ha eslnl convorada, al de&patx del Comissari d'Ordre Pv'ihlir, UM ríiinsó dels membres de la Junta Reguladora del príti (1*1 pa, — C. Ibn Sffid * * a t» wa figura úmea al taén. Sit reis, ea acneral, regnen" pw ll felititat amportl del seu poble, o. alm«ni «»' ko diuen. Ibn Seud .no àí preotupa del COS dels seus tufijecie» tioó de ía seva ànime- Regnà en oon He fa virtut, per a nbh'gaMos a la felititat tn. l'tltra vida. £1 «a discurs al tron (s pot traduir així: "He nascut en el desert. Ignoro le: belles paraules i l'estil florit, petó tt la veritat La nostra força i la oastra glòria són l'Islam. La fortuna de Ck>sui no ens preocupi pis més que a!tres petiteses per l'èMil. £1 meu 11 íf" exaltar [a religió; això és tot." El Coran, tant si es vol com ti fs vol. Guerra sense treva. El rite o el bastó 1 Fa temps, una dc les europeei que habitaven Djeddah va sortir al Souk amb els braços nus, i la policia la va conduir a la delegacó. El u-alla^ bisme és el wahabisme! Ibn Seud és un ignorant? Evidentment, noi Coneix la nostra civilittació ; II fa horror. Del que nosaltres en díeir la conquesta de l'esperit humà, ell en diu escàndol I L'home, per a ell, no té drets. Sigui aní súrui. és tal com Déu ha volgut que fos. Reivindicant els seu< drets comet an sacrilegi. "Déu dóna : l'home el oue li convé", diu el Coran. Les Repúbliques (algunes Repúbliquisl han reconegut a aquest home el dret a ta lliberw. el -wahihisme no li resioneix tpes que el dret a la santedat. Si w haguessin dit: "Tu seràs sani", exk Ucc dedir-vos: "Tu seràs lliure", quina cara hauríeu fet e» el miraU del vostn armari í Ibn Seud hauria fa, de bona (UU: una vdta per Europa -, però la pot de no poder suportar l'espectade de Tes nostres depravacions li impedeixi de ferho. Dones passejant amb bomes; fills fumant davant del teu pere; guàrdies de la força pública ensenyant el set bastó als automòbils, en lloc tfaplicarlo a l'esquena dels qui no van a l'oració ; lladres que encara tenen la teva mi; homes abraçant en un ball done; quasi nues, fes pot fer sense emportar-se'n la balladora?, es preguntaQuanles visions insostenibles l • te Ibn Seud, sense cap dubte, és un veritable creient. Fa les cinc oracions dc dia i de nit, i s'ha caut ij? vegades Li seva vida és simple, sense luxe, excepte ei dia en què, per tal de recompensar els seus kuans, se n'emportà cinc mil a la Meca, en automòbil, a través de l'Aràbia, a costa dels pelegrins. Malgial tot, ttcordant-se d'aquest versííol del Coran: "Tota ciència é: possible a l'home, excepte la coneixença de la vida, de la mort i dc l'iníinít". Sé Majestat ha pensat que, malgrat la seva religió i la seva modèstia, la telegrafia sense fils, aquesta invenció canalla, podria prestar als creient» tants servei;, com ha prestat als descreguts. jPerò' què dirien les tribus? 4 Ei modernisme no és per a elles el somriure del diable? I un dia de l'any 1927 es va veure arribar a Riad, al cor de l'Aràbia. Soc ulemes l notables del pals que venien di tots els punts d'aigua dels dos regne salvatges. Un important assumpte motivava el llarg viatge dels congressistes Es tractava de saber si la T. S. F. ers n no qüestió de màgia. Ibr Seud va obrir la sessió i els va dir: ■HJue cadascú parli per si mateix Jítro davant Déu que no serà inquietat Guardeu-vot de reticències. Digueu e' que hagueu de dir. Com que Mahome no havia escrit rtj sobre la T. S. F., els ulemes van declarar qoe no els semblava centrar a la llei. I el wahabisme va plantar antenes i Abd el Arie Ibn Seud té una manera originat de fer entendre el teu pensament. Kn li agrada Europa r d'ella er diu : " Es una oorta de bronse darrers de la qual no hi ha ret." Quan penic que a l'Aràbia no es poe trobar ni ur. vas d'aiana dolça 1 Els joves ímpaciems els patriotes sirians i palestins que es voldrien llanqar contra Franq» i Anglaterra tampoc li agraden gens. Així IMMMMI Pfttin de Vemtómmc i dels intestins? SERVETINAL tiiliiliiii^^ G U M M A Seguim rebent diàriament, sense interrupció, cartes I certificats de malalts agraïts i guarits amb el SERVETINAL A continuació en» complaem a pour a la disposició del públic el certificat quens ha tramès el senyor FREDERIC PUJOL, de 40 anys d'edat, resident a FALSET (TARRAGONA), cawer de MIQUEL BARCELÓ, 18» primer. £1 eenyor Pujol ens detalla en el eeu certificnl que ha patit d'una OASTRITIS OftOHlOA «Ma RESTRENYIMENT durant DOTZE ANYS, amb molla pcsndean, rorlí duloi'B 1 digestions exlraordinunaiiienl laboi'ioses. LI sclembre do l'any ma va coiMttfar l'ús del no»lre producte SERVtTIHAL, en va prendrij VUIT FLASCONS i amh ells va quedar COMPLETAMENT HKSTAOLERT. Abans de trnnielré'nf el picsenl coitifical hn deixat transcórrer 11 me&os, fíim liuvcr nolnl duruut aquest temps la més PETIT* MOLÈSTIA. Summament agraït, *I senyor Pujol ens ha tramía el present eerlifical, amb aulorlfincid per a publicnr-ln en la prcniiu. fignalura del malall guarit.- FUDEHIO PUJOL. Dnt» del ceilitícal: df gener de lOïi. JB*t*ta e| l+KÍlim SEKVETINAL· I mém*i*u •n^·litncioii· imter+mmmémm ú'mmeh* • mml remmlimi DE VENDAí S'80 PTES, (timbre inclòs), A LES PRINCIPALS FARMÀCIES HHIH IIIIMIH f WMMMMS IMMI «Is va iMlir perquè > afotqfi*»— Sifenéf. Utvom, MMMlMt é dit elt peus Swn deh ♦ettr·e : -T^ portes jalnw» D'Oi «fcten? ] utenyilant n «er • A eitis- leníi ; —Ta portes vettür.ékMÉk^fu has menjat sucre aquest mati... Tu portes ma corbata. Con vé tot això? Qmn lérea ««nos d'estar- vos d'aquest»» r-v set o de tabrj'ir-lfsHasallre! mitllaos. Jo seré el vostre fWre I- trtufé ell europeus- — Peri io s^c un enviat dos ment gerinaps sirians — dia N'tbi -f- 4» tots us admiren... — Weqtiderl Callen. Em preneu pet nn Mol? H« tou bons SSét qoe eír demamrl Demanar diners i mentir, beu ací uns àrabs 1 Què toleu de ml? Fer-iBe barallar amb Franca i Anglajerra? Hacha ulah f veritablement no. Déul) Per què í per qui? Què heu fet. at do» anvi? íDe les roine! del vostre oais, de ks morts Ma vostres germans i dels tostrea Ml»? jQuè heu ensenyat al món, excepte la vostra capacitat ver a l'assassinat ú pillatge, l'incendi, la destruegé? N» ton més que tm» mMoffqui'U (provoca AmV> dís que Déu maleeix. Aore-vot-eaí Torneu d'on beu sortit, trapelleal -Aawvos-tul t « • Aquest matí. Sa Ifajettat Om em rebia. Havia elegit d seu dMúcili ton,*! recinte de Djeddab. ea una casa asva, sola en d desert, ooostnMa per w tocionari del temps de l'altre rei. del ni sense virtut, del tempe cu qui tt PMBk java, cn què et robava, en què Atea» sinava. vitt tigres, he vist lleona; rahen fet por, peri no tanta com eia I^Mi dc la porta reial. Sota cada orirada im, el meu coratge s'esfienava com os unt> dió que s'anonca. En 11, l'intèrpeet. qM era mu^ulat. em va eiíipànrer per fe^ quena. i vaig arribar tot nenSt al wímer pis. Els punyals dels ílnitDs m'è*»oiordicn menys oue no nu els «ens tnb Hauria dit que no tenien les denta • la . boca. sinó a l'entorn del» tílsl EI comandant de la polida, Wl vell amic al qual, de temps en Sempt, fM* sava ona ampolla de whisky per asta ta xillaba. tm va aieafar 0*1 beat i jo «i vaiq seguir com un infant ealpaUa togueix cl guàrdia. Amb la ten mà U» re va aixecar on tapis. LluUtKÜ e»e hi havia darrera era Itime. I ell em va portar fins al fou, on h hàvia tm banquetes de vellut rotar « reeó. Un home bru hi estava i qra el rei. En molt bell i un peu, on peu molt usat d'haver iet la gufrra. Un iioiap que va amrèJper em va estemordir de nos ; tant és aixf , que no em recordo si d ret ca va ii*ecar o no. La figura esa fina. molt noble, una figura de gran senyor. No sé pasoei vaig asseure'm, tctnpce per culpa de nkuan. Per fi vaig treure un aetit paper de la meva butxaca. Un pebre petit paper, tot emiegrit de pregiatte» impressionants, —íPer qu* po permets als eurqpeus que es passegin pel teu ptls? J Per què a mi. que sóc un infant det Com com tu. se'm considera aquf com tat got?, etcètera, ete. L'intérpcet expliei ta knnt eonActt a Ibn Seud. Sa Majestat va prendre d t·per 1 <■ va fer dir qoe l'endemà em respondria, després de Teflexipnar... • * • L'endemà l'estimat comandant de k policia em va portar un paquet, un ma|f> nífic vestit, de part de Sa Majettat Me'l vaig posar. Oue n'estava, de Ml Si anés al restaurant vestit amb tqnata drafs reials, certament que hauria p«(ni paftar el dinar amb un xec sente Pttv st'sin í —1 les respostes a fet ipevei pe» gitmes? —Sa ifajestat ha dit «ne Iet int» rieu en el Coran. —Cont? Jo li parlo el llenguatge de iojo, i ell em respon amh «1 de) Com ens podem entendre? — Potser amb un oelit yat de whitlcj-I — Walllbita! Si el rei ho t»M»! Vmtauta cops de bastó que es perden. Les representaclont del circ Hagesbeck han estat autoritzadas Aliir ,i 1» larda, eu robre *1 senyor Selves H* periodmUis va rih'-lo» qim l'havia visllal una i-nmissW de l'AísiocUctó d'Empresaris Pública per tal d'#jposm-li els perjudici» que a l»K empreses de H;uTelon(t ele ooasiojiwri* l't'spectaole del . Circ Ilagenbet'k. que U anmu'iada Is sevií iinmtMDaln inauguració. Els Gamíggiqi)>tg demanaren nl senyor Salves qu«, \tçvA\ com s'hn fel eu allres ocasions, es dlipotl que l'esmentat cfro slfni InafàHal foja dol terme munieipisl ile BtlTCSlSM, Él senyor Selves vn ju onielfo eiposar aquesta iíi;e.-.tii'> ai ConíieU quo bavln d* l'Mebrne-aé a la Oíncralilltf. En acabar la rounlii del Cnn^ell j'alitr, els periodistes preguntaTen nl Dr. Denbfca. amb referència a aqtiePIs qfteslíó: — «S'ha parlal del Oro Ha* genheckï — Sí — rMponfué .— . I han eslai «DlorlludH le» Myei re-, pi'csealücioiia d» circ. — i Es ceri qu« tl* «mpret·rl· de teatres havien amenitat amb lancnr els seus locaUT — No eji ai ces d'aixA — uaUS. I nn creo qu* s'hàfuda porltl per res de lanrar locals, ai d'smenaces de cap ouírs.