Diraarls, 5 dt juny (Je l»34 NOVEL·LISTES CATALANS J. RQig i Rabentés Penso quç toiiioiiï çstari d'acord i rtconèïxtr que, fi calguéj ccrrar la qmlit&t cí&tnCial que diftiníïeix U persona i l'obra de Roig i RabentAs, luttgt príslijïiós i nortHi&la prolífic, àquetti qualitat íòn h bondat. Rúig ï Rfcbentòi étt «Mencialnient, un homt bo. i la iwra rccíitud moral, ea combinar-se amb una dc ks imaginacions més nqutï cnUe les que conTfcn la novtHa catalana, ha produït aqutu producic tan dtaoln pels entesos, i al mateix temps tan estimat del gran públic — i no cal dir que «n català aquest ''gran públic" més aviat cuneja — , que ión els «us llibre*. De»prés d'uns volums que mes aviai eren Vassajg del lemperamem nove.Htstic de Roig j Rabentos i mire els qua's tkstaca "ArgeUga ilorida"*, m publicació de "Lífmità Maurici" creava al $eu autor un ample «nor d'adniinóorj. L cmprcmla de Joaquim Riiyra era hen visible en aquesta ohra. que tenia, -gual ^ue fe% deí creador de ies "Afarinc? i hofcaige*", ak caràcter d'nn hiinnc dcvnt « li mar i a tota la iUlwa, " L/erniità Jíaurícj" era :ina novel·la tnKmltíca, amb tots els perills inevitahles en squest gèner; liii-ifl. La íifura del protagonisu aiioüft \ina ctfti granrfc.ta i Jes deícripcíojis fenien ji:ofkitnti & verlu^e lirisme. Roír i ÏUtentòs, però. tot i tenir un pran amor a l'idioma i demosírar aorlni una poÉÍ-LÍva riquesa verbal, no és pas un estilista. La seva prosa de vegade? fa>a iBcorrecta. ptrò sempre vehement i sincera, eixida directament dc i'espfrit de Viutor. sen«e gairt iuterirenció d una pruija critica. "Flama vivent", novel·la de cii;;at, revelava _ia tote^ lej posíibilitarg de ïa fantasia, de Roig i Rabeutós. Al: ja no hi hav'.a '.i prcocup*c:ó dc icr paisatge, 5Ín& la dc crear períon^ríeç i episodis, i a ie qi:e i'auíor s'hi posavl amb jna bona embranzida, te la pedrera inex'naurib'ie i gairebé intacta de novcHet que és :a vida barcejpnina n'extreia una figura de dona, i ieia ginvolt&f aquella Alíti» "flama vivent", a íravé; de ]es raigudfí i lei mis^ricí, íi^s a ier-la co^um-T bar«r". Li mateixa imaginació desbordada, però erita, així. l'evolució d'una noia que un divorci dels seus pares, seguíf de llur doble casament, ha deixat repartida entre dues llars bostilj o indiferents. El drama d'aq\ie\U noia e^ ta ben via en els capítols d'aquesta novel·la densa, i el desenllaç èj ben adequat, malgrat d'ésser una vocació ben discutible aquella dèria íinal de U protagonista a donar conferències conlra el divorci. l'na vefiida més la bondat de Roík i Rabentoí. commofcTit da>-an: de! ca.s particjlar i)U( na excitat la seva ima' gir.ació de novellista. el fa presentar cojn a moralista infatigable, en aquest dualisme confiant i difíciment soluble del ecu art literari i de les aeves prcpíupacion? — ültramen» ben lloables— dr censor de les tares dc la moderna ^ociet^. Rafel TASIS \ MARCA PINTORS CATALANS Marià Pídeiaserra Marià Pídeliaerra éi avui en dia una dc le* poques perjonalitats artístiques catalanes lïut remolina al seu VOHtRi una veritable aien:ió. Pid*iaserra participa molt del personatge fabulós que ha extingit part de ía seva vida cn unes activitats allunyades del seu veritable "métier" decidit a túrnar-hi cn el moment que Ics amargue* ciríum&íinciçs inicial no li^içín de -ot-mr. 1L\ dc-euvolupi*mcm de la seva carrera consta de tres periodes. El de quan. iota l'empeiita dcís grans apostoU iranceeúí, es barallava amb Jü llum i sostenia eU mal> humors del* darrers reaccionari*. El de que s'aiia^à per a l'art Í deixi els pin. zelU que es rovellessin a la cap.M. I cl de quan vicíOríosament el( reprcri^jé. Dcí li'aqiicïl momçni Üns ara Pídc'.ascrrà lia treballat sense pirar. fa l'efecte com ti en el retorn hagués guslai delicfei espirituals mai no sentides. Aquesta sensació, en la qual no hi iia cap gratuiíiinie, és ïa que explica amb ntes lògica que U seva obra ji'ííiii li idònia H'uu jove de primera volada que oliting'^i cl do dc li ponderació, ridcla»erra és dclj pintor* que se sinceren davant del paisatge. \o sent el més mínim entarfec per a parlar amb extraorflinàri* claredat, tcit i avenint-se a ïts conseqüències del cas. Així çs píjt dir ben bc que de les cosès m^s dares ï sense embuts que Cb prònúncien a Catalunya respecte i ]à s'evà /i^turalesa són les que diu él tí&ítri pintor'L-ada cop que cs dispoí'a a ïraslladir Tespèrit del camp a li teltf. L'ni de leí ffefavelles que amb més f-írti emaïie/i de la producció rfc Pl·dtllsetra és la gran diversitat que, mé* qi-'-f en d sentit temàtic, hi ha cn Vcxpfessiu. Com tots els convençuts que l'art és un mitjà gairebé fulminant de ier transcendent un instant de sensihiíiiai i dc percepció, Pídeiaserra no es preor.upa de la línia de conducta pictòrica ni de Targuniciu vertebrat. Viu la creació en un ràpid atur de ]a potència. El qnç avui expressa en un estat d'emoció particular, demà ho farà, amb ta mateixa intensitat ennj' ciona], amb un compà* diterentissim. Heus ací la personalitat. El graó màxim de la ptrsonalííat de Pid*!*' «erra. La sinceritat tan autàntica que arrapa a les tetes és producte d'aqueit "leit-mítiv" iodeslructible. LLIíaiMA CATAL·IIU Acaba de publícar-M Camins de França per JocaPuif i Ftrr·Ur Un volum de 850 pàgines relligat en tel» Preu: 1 2 pte« T pusi, nAluralnicnt, el que ht de fiKceir, Quí PideUstrti. * uavts de 1011 li sevi pintfira, > tnvéi del polifacetisme, adquireix ll igualtat neccííítí» que ha de presidir tot nucli artístic. Recordem perfeciament obtes itve, del ítoo. Hem pogut eximltur les que ti preparades per a U seva cxpMieiA del vinent mtig. Enir* In untí i lea altrei ht ha el buit de la •evt inactivitat arttitict. Però dalli a ací hi ha una immen· la concatenació que revela el per»aatge i em el presenta exacte, amb tota lidelitat ideolòsita. Pintava t impuli del (entiment. Ara ho fi de la mateixi manin. Eh inya no li han ipacit íicttltit. Per altra banda, allò ijue «i'n diu l'experitncit no hi dl' poiitit damunt d'ell cap tubitincia nociva d'iqncllei que normalment s'anomenen traça » bé amanenment. Lt purett del ien 1900 i ta forci i l'tncli del contacte imb cl paiMUe es deiprenen en !t teva ptrtontlitil amb la fúria i la convicció que pro. porcioni la Ira de molta perioiutiei antici de l'antiga Sali Parit. Si h*m conletm la intigne joventut del pintar bo seri que confet»ttn l'edtt veritable, la cronolòfica, rà qni lóA els waljabís i quins mòbils Impt&eH aquests austers i estrenus guerrers. Davant del Tribunal de Garanties HCMANftAT BI .trM rfdoctor 0 Madrid osifíiyalü h inr^dr'dfiirw icl discurs d'Amoàeu Hur. ledf,; ' El Fiscal de la' República, senyor Gallardo, ja està preparant el seu dis. etsrgT "una magnifica peca jurídica", mormolen alguns advocats. Oratòria fina. reposada, cites i més cites. Critica dura, trempada en llargues meditacions de legisli. El que fou auxiliar valuosissim di Calo Pont d uo ha reparat a eierímír quants argumems ha estat possible trobar contra la l.lei de Contractes de Conreu, en litigi. Quan atiha la "peroriti" hom veu els homes de 1* Lliga, que ací estan presenti, donar un respir de veritable eufòria. Ara donen gn altre respir d'esperanía els que no s^n de la Mina. El senyor Amadeu Hurtado comenta la seva defensa. Primer apa. teix la magnifica oratòria daque.st bon català i gran jurista curulla d arguments concloents, clars i senzills dintre d'un impecable ordre ttectrinal i d'alta doctrina jurídica i constitucional. Després heus ací el re* moli de forca de \a nova t'.spanya — cl discurs ^s polític raonat, vetejat per brots d^ passió serenament disciplinada. Finalment el Tribunal dóna per oídes les duet parts enmig d'un imponent silenci. En el seu dia fallarà. Coincideixen lots els que han assistit en aquest acte històric que el PilcéJ ■ el defénsor han defensat eli seus punts de mira magistralment. I tol seguit sorgeix la pregunta: iQué ocorrerà. Elements interessats d'una i altra banda es lliuren al recompte dels membres i significació política d'aquests. que integren el Tribunal. Hm assistit 3 lacie vim-i-tres focals í el president. I.a majoria són radicais i lerrotixístes. Els de la Lliga Catalana, promotors i patrocinadors del litiíi. sç Iw prometen molt felices. La identificació amb la tesi dc qui ha efectuat de Fiscal la confessen a mitges. De segur, en el fons del seu ésser, on encara vibrin algunes frhres de catalanitat, senten la vergonya de la seva acció. Jo he senti; dir: Això no ha csiat cosa nostra. I.a cu'.pa de tot la tenen Casanueva i OU Robles amb aquella proposició. Cjta'ans.' Visc» Catalunya, i ara mes q-e utai'." LOPiMO Cria ^rí^. f/r !a /oiv-ï rfc h raó i íïV 4a jviíUfa, f.r rfscl·irió .fiiï dirti fi ELS ESCACS GRAN TORNEIG IVTF.RNACIOXAL DE SITGKS A cOilíinuaciò poícm c[i rciuitats dt lei iiüu pvimerci rondis ; Primera: .Randa jugada el du 25 de nuïs. l^ramer perd a^nb Lilicntal. Domènech entaula amb Oolmayo. Kibçra perd amb Spielmanrv Uiena tntiulA amb Peim. Llorein; perd amb Sunyer. ^CA^ua ronda, íügtfla el dia jo: Ui:entlnal guanya Sunyer. Rey «u3n>i Llorenç. Spitlmuin entauli arab Tartakouer. Yúm petd amb ïiemijat. Koltanwtky £UAi)yA ChtrU. üolmayú guanya Ribera. Granier guanya Domènech. Tercera ronda, jugada el J^, niati : Dcimèaech ïwrd amb Lilientlial, Kibcri guanya Gran;cr. Cherta jt.iaiua Golnvayo. TicDulat perd amb K.oltaitòwslíj·. Tanakou-er guanya Prius, l.lortnç entaula amb Spielmamt Suiíycr perd amb Rey. Quam ronda, jugada cl dia 2?t tarda : Lilicntlul guanya Rey. Spielmatin guanya Sunyef, Vtiiíi guanya Llorenç, KoUamowfcky perd amb Tattakower. Golmayo guanya Ticouïat. Ciramtr guanya Cliírta. Domènech guanya Ribera. Cinquena ronda, jugada el dia 3&: Ribera entaula amb Lilienthal. Cherta entaula imb Domínech. TkouUt entaula amb Gramer. Tarukower entaula amb (iolmayiy Llorenç perd amb KfiltattriWfky. Sunyer perd amb Prius. Rey entaula amb Spielmatm. .Sisena ronda, jugida el 20 Lllieiïthal entaula amb Spíeimann. Trius perd amb Rey, Kúltartowiky guanya Sunyer Golmayo guanya Llorenç. Ciramer entaula amb TartakCmtT. líoménech guínya Ticfliríat. Ribera entaula amb CherU. Seteiia ronda, jupada e! dia 3": Cherta perd atnt) I.illentiul. Ticoulat cefJ R^era. Taríakíiwer guanya Domèdíí'h. rjrtrenç perd anili Grimer, Sunyer perd amb Golmayo. Rey enïanla amb KftUanftW^cv. Spíelmanti guanya Prim. Viíitent ronda, jugada el dia y, nu- ti: TJlifrttlnl ffmnya rrlirs. Kciltinowjky entaula amb Spielmann. Golmayo entaula amb Rey ! Gramer guanya Sunyer. Omninecli ittianya T loren^. Ribera perd amb Tanakíwr. Cherta perd amb Tiff>nbt. \rtwii4 ronda, jnffada tl di* Jif tarda : Ticflullt perd amh Lilienthaï. Tartjkowcr perd imb Ch«TU (aïornadVl. LMrenC fnWM Ribera. Simyer f«rd amb Damínteh. Rev jruitiy» Gramer. Pfltílmmti enWila *mh G-Amiï-ft Prim peM amh KftUwowtkv. Aientr)l-fl« * *hm**U r··tilttti, h elaiíUlcieift. d«r<» i* U «v·0" rrtn dt. és tnvfi Wfu^Tt Gramer, 5 yniïh Dcmtítiecli. ü M. RiSers. .t M. Therta. i t/í M. tlwttlüt, ï 1/1 írf. Tartakower. 5 t/j id. r.V'rer.ç. 1 1/2 id. .Sunicr, l íd. Rey. 6 i/i íd. Splelmínn, 6 id. Prius. 2 \i2 íd. Koltwftwsky. 7 ídG^íniayo. 6 íd. Ulíetithal, 8 íd. CAMÏMOXAT MUNDIAL S^S icix jueant-se t\ mati; entre el campió, Aletkhm. i el "chaUetit*:". Hosüljugow. i la puntuacié és moll favorable al campió, que porti quat re íwit!* d'avintafre- La puntutciò actual, deiprés de la íetíctia partiria, éi de deu ptmti a íis a favor dWVknin, PARTIDA JUGADA ES' HL TORNKIG DK MHSTRl-S CATAL \NS DKL CÚ.MTAL ESC.VLS CLUB BJant;ues: Brav. Negres Vilatdebó. Def., ü'}Janjon. j, P4D, P4D. - 2. C3AR, 3. CDjD. - 4. A3D. P3AD. - j. Cl^D, líiA. - 6, 0-0, P^K- - 7. P4R. PDXP. — CXP+K, CXC— ^ AXC. A3O. — ioh TiK, 0*0. — 11, VXí'e LXP- — ií. UXC P^AR— li AjD-K PX-A-N, DXP+,SiT. 15. A4A, AXC, - 16, AX\ DiA.— DXD, TXÏJ- — iH. ÏUiD, AjLï.~ lí, AjD, JïrC. - jo, T5R, PjTD. - ii. TDïK. P3CR. — 2^. PiAR. A3A.J3. T7R. TíD. aï4. PjA, TXT. £5, - TXT. TíD. a6, TxT, AXT. í?, RjA, R2.\. 28, RsR, A4C 39, A5R, R3R. jo. R4O, ASA. — ji. PjCR, A;R. — .13, ?4AR. A6A. — 33. P.4TR, P-iTR. 34- RJA, R2D. — 35, R6C. RíA. — 36, A8D. -37. P5T. A6C. - 38, RíA. RíD. — J9. P4A, R3R, — 40, AjA, A8D. — 41, P4CD, ADA. — 4í. R6C RjD. — 43. P5C. PXP- — 44, PXP. RíA. MALLORCA 1 CATALUNYA! YA jugador de) C H. Barcelona J. M. Ajné, que s'iia abíental algmu dics a Ntallorca, en* porta Ja nova eiperani,ad&íJ que cl& eícaquiste* mallorquins l'orgamuen cada dia mef i míi i que espertn poder arribar a íormar tin nucli U\t important com els de la rem de la Peninsnki. Oe moment ens tramet 1111a salutació cordial delí e^caci insulars. Molí** grac^s \ que signi un fet U «va tmpresfl. Dr. A. V1LARNAU ESCACS "L'Opinió" ohre uns tíincurio* íníeriwiftnaU dc comp^Mirio de proUleuwt, dcstiKli» d'ejcacs- í de íolucioniMei. CONCURSOS DE COMPOSICIÓ, UE PROBLKMES I D'ESTUDIS D'ESCACS BASES Primera. — Per tal de lomentar eh «cat* pel qne «nen d'iiwtrwtiu» f cirlturals, "L'Opiíii'i"' i>bre els concurífld srRuenti: Un de problemes directes incondicionals, en do* itiovímeníí. Ln de problemes directes incondidonal:., en ire* 0 míj moviment!. Un de problcme;: artístics de guany 0 nul·litat * nombre iUímitat tle ntàvi* ments. Un dc cftmpojicions de fintaïïi comprenent retrògrades, matí inversos i toia mena de problemei condicional* [üiata d sjui. maxinmtnerí, ítc.ï, amb pecef de rtlfn'íitïfnts ortodftxos í hetc- isegon^. Podran paríícípar'hí ela compoflit·M·s nacicnaU i estrangera amb un nonitrc iHimijat dc composicíonï. Tercera. — Klj problrmfj sfrin pregonat* aobrt diagrama, pofant en la capçalera t\ nnm dc J'antor, adreça i pottïació \ acompanyats de la seva aoluriò completan F'el qjc fa rcfcrcucia aít «tiMlís artístic*, s'acnnipanyaran, ultra la solució Ie? principals anilMís. 1 pel que toca aU prcMerneï rftròtrra· dei. Texplicació de la leíjalftat í íHegalitat de poíició en ilenííi:a catalana, caítellana. francesa, italiana, portugue12. aníJna 0 alemanya. Quarta. — Iji tramçw rfe çompoiicIptïs hsMr^ de fer-je a la Redacció de " L'OpiniA". Secció dT.«iac!. Ronda Sant Pere, tt. pril.. Barcelona (CatalunyaV fins a] dia 31 de novembre de 1034. í a nom del secretari d-aqucíís concirríO!. Cinquena. — T.eí composicioní que es reíiin i que s'admetin es publicaran * "L'OpíníÀ" eï dimecres de ç4da setmana primerament, i després cada dia que eü convingui, I ï« jolircions al cap d'un mi? aprnxiíïiadament. Siíína — S'atorjtaran els premií segilfnts m cada concurs; Primer premi, .in pfísfíe?, íeton. 30 pesíte*. Tercer ifl pesicte?. Deméí. a'alorgaran les di·tinrlon» lionririíi^ucs que rjí jutges considerin pertinent», o rigui mencioní i recomanari^ns. wxh srnse retribució. líïj veredicte* ï íalls seran emesos fn el termini de doí n;e*o« aproximadament rlrspríï de la publicació de les darreres coitiposicion* insfrídei a aquejt díarí. Actua rai d< jnrífs. eti cada secció, tr roinpnsiíor nacional i un d'eítraoger. Aq\irst5 rirrers seran oferta: Per fll> problemes tn dos moviments al diïctor Pnifï i Pnifi, de Barcelona, i al .senyor Tíd. Pape, de Paris, Per als problemes en tres 0 mh moviments al doctor Valenti Marín, de Raruelona. í al senyor C, S. Kïpping, d-An((laíena. Per a)» estudis arlísticjt. al dortnr Puií i PniS. dc Barcelona, i al senyor A. W. Daniel, d'Anglaterra. Per alí problemes de íanta^ia, al doctor Juli Sunyer, de Barcelma, i al senyor T. H. Dawsou, d'Anfïlaierra. Cas de reüisar ^\%\\\\ daqutMï senri'ors, lerà iiihíiiiuït per altre» que aminríarem amb opertimilat. Actuarà de director secretari deU conruno» t\ senyor F, F.rmengol. Sarcclom, iti de maig de 15,^+. Trihuitat dt (iaraniks ha ffttír feso* Ttjhle a Cataíitnya: ' "Ks inútil in%i»tir que Catllunyü hs defensat, amb un* raonament» jurídic irrebatibles^ la legalitat i competència per a dictar una Llei que rçpreaenta el primer esforç real dc portar al règim de la propietat camperola l'eiperit del 14 d'abril. K] 11O&ire amic Lluhí, en la seva conferència al C, A. D. C. I.r resumia magistralment la posició dc la GentraUtat, ï et senyor Hurtado, en el seu informe davant del Tribunal dt Garanties, emprava un accent de convicció i energia que Mlament pol utilitzar el du'ensor d'una cau*a ímta í noütc. Per aquesta raó. Catalunya, citada davant del Tribunal de Garanties per un Govern qne dubta de la icva competènc^a^ va presentar un iníonne en el qual e> paleta la justícia i la legalitat constitucional i estatutària de la Líei dc Coniracie* de Conreu, En a^iieit informe ei donava. \ mes, unk raó que mereix relleu especial. "El problema del c*inp — diu — fou bandera de combat en totej les lluites electorals últimes. Pot aíirmar-í». -jer hiAi. que la Llei dc Contracte* de Conreu ha naicuí d'una necei*tíii democràtica . la qual fosa, en et rtRini letual d'Eit>*iiya. *S un titol indis rutible de legilïmitaf. Per tíxò la po«ció adoptada pel Govern Sinsper. en íer-ie ressò de L! ga Catalana, ^gmíira, no solament im acte antijuridic soljre el qua! ha dc pto* mtrx'&r-it de/iniíivajïieiit el Tribuna/ de Garanties, sinó im arte d'intervenció en la política interior de Catalunya, amb la finalitat d'oposar-.sc a )a voluntat democràtica del poble, oberlament pnjada a prova en les elec> cions últimes. E.U larhéw i làriànti de la poïilJca catalanista pretenen. cmparant-»e en el Poder centra] i desertant dels seus Ho^. trobar un mitjà de descrèdit de le* esriuerscí coalígadcs. que els Mirvebu per a dcíïruir j'esperix liberal i democràtic del noitre Parlament, C[ue vo; portar a ii legislació un sentit de reaHtat i de jviaticia social que ens íaci iolidaiis dels altre* pobles civilitzats. " &LS0CtAlJS7.i /ií&HfOla que el pròblema c's fftt* W joíí pel voímïpi, dtn ffl qm «ígrtijiW í firrfjuc posa dc relfe* el dhwd (xh' h'i.t entre el galern dt h Gcnervhitil i ei pDtvrH étulTàh *Mi rífiíMifü — , Qmt wttewii dues palilijucs àifereutf, rwliíat — dia— Cfl«?/my9 ) cí itoinn de lo Erpiibíifa. d'ençú que han ecmeti. £jr a governar elt íírroii-rijícr fl^im.'aiiiíj cn les dretes, havien d» míror·s* de tw- ";Cómo In de sorpre-.idernos el choque co/isrante en qi\t Se SaSlaü desde entonces el Gobiemo antònomo y el Poder centrat? Lo extraflo seria una idenrifjcación (jue es de lodo punto impofibl». Son politiras totalmentc diltintaí Jas que representan uno y otro. V esa ditetencía st advierte bien en U discrepància snrifida con motivo de la ley 4e Cultívos, ipciecloa de caràcter tegaí? iPreceptos que roxan tal 0 cual artículn dc la Uy Hipotecaria? Eia strà, %\ acaso, lo acce^ono, lo (jue c&rrespondc aciarar a los técnicos.., si es que loj técnicos ton capaces de aciarar alao. Lo fundamental es (jue el Gobierno de la República no tolera que en Cataluíla se apruebe una Icy que beneíicia a '.o? campesinos calaliues. I Còmo había dc tolerarlo un Çobierno que desdt Madrid declara i'.egïl uni liuelga dc trabajadores del campo que piden, por todo pedir, un peco de remedio para au hambre? [Gran contraste! Mienïras en Cüalufta se legisla para los "rabaiíalrei", cn Madrid se deroga la lev da Tcrminos utunlcipales y se pone fnïfa de ley a un millón de obreros agricoias. So hay duda de que nos haïlaitios ai\ie dos polüicas disiinta?. Republicana, 50^0 republicana, la U'.ia; la otra... ; es monàríiu:ca, e? republicana la política que ae desarrolla en Madrid? N'adie eç capar de saberlo a puiuo cierto. Lo úníco que refulia c^idente, indudable, abruniadoramenle exacto. es que se trata de li política mas torpe y de.idichada que lo* espaíioles conccicron jaiv.às. ' LA SAÇIOX En nu orlífíí que titula "I.a Geníruliiot contra {'Estat espanyo!", d'rt tjn.* episodis com ei portat datwüí del Trihwul de Caranties /j erfn esperats p.'r tots els qut combolien l'Estatvt. ii.s fClútanisíes—d\it—na Títíf" pas una w - dalitai itntondmícti. sirò h/.-j Si·pttrJc'ò c^inhita. 711.' iot ens >:o manfi'hri! sinó HifJiiiHS t\'iuj5 lo? i>nlt?níí de la vida ;'or In, hondo^ conflicte»*, sociales y por la gravc çiluacíon ecor.ómica; però si a ello ít une la deíinemhracíúit del territori patrio. entonces sí que Espana no ikne salvacíòn. Por eso rcpre.ser.ía tanto. en nues[ro sentir, el rpisodin a qüe (sto* dias estamoi; asistiendo. con verda licra aflicción. ya qnc a cí coníriljuyen. no solo los stparatistas declarados, sino a'íucllos elementos qne, como la Lli|;a y lus vascos, que espera», aun contra ia voltintad dc una inmensa maynria dc su pals, un ré^imen anàloga al de ratalul·la, esperàbamos que inspira^ sni su conducta en un mejor ^entido y cn un ma* prniundo aprpo a la realidad d* ta tradicjòn espanoll." I-C DBBA7E En un article dc l'An&tiio, encom*tti com sempre a reforçar fes fféittou tnrietitalanei. afinto que et govern de U üeiicroiitat no espera Çuf la Sfítíiitóa sigui fai orohU: "El Gobierno de ia Generalídad se encuentra ahora en el ttance de tener que afrontar las consecueacias de la sentencia, sea cual fuere «I fallo del Tribunal, y existen fundadííimoi temores de sejias aheraeiones àt orden publico. Company tiene contraído d compromf.so 'de aplicar la ley catalana por encima de todaí las dí»pGkSiciones del Gobierno de Madrid. A Idí píopios "rabaisaiïts" se le* predico jnlensaincnte sobre actitudes tíe relieldía. l'n díario ríe Barcelona denuncia ho> que bay que desnienrir por a!iínrdo el ;iUn dc nna marcha de "rabassairc?" jobre Barcelona fen Cajo dt que el Tribunal dc Garantia^ pronunc:? co contra dc Ja iíy de Co;itratoj de Cultivo; de! Par-amen'.o catalàn) y díce que l0* "rabassaíres" pueden ejercer «e^-crísima; represàlia? contra los pr^pietarios de Hacaa nifricaí. A eso ohedcce Ja repentina desaparicinn dc prop^riarvos cn ai^unai cojnarcas. como en cl Lbúo del VaUés, úomle mas aiAït^imadoi tstAn lo* "rahas-íaires". En este estado dí rosa^ no inspira ía menor confianza t! orden publico enroincndado, COmo c-la dç hecho, a la Kíquerra. Lai entidades econnir.iczi. dc Caíaf^íía, en recieme reuuión celebraria por Comitè de enlace, trataron extensamente sobre esfc asunto, Fucron a ver 1 Coirpanys. y el presidçiíie de la General:dad repl^có que. dejde lurgo, eíf* d:5pi;csio a deiender a todos en su derec:;o. pero que la /uerza püòlica dc la Gcnerahdad actuarà en ei «emido dc implantar en el campo la ley Catalana dc CüQiraioa dc cjltivo, tal y como hd ^ido aprobada cn el Parlamenio dc la Gcueralidad. t'ïle cs el ambiente qut se vlve en éftflt uionicntos cn Caiaiiina. Conipanys x\ta.t ahora especial imerés en que no se aïtere el orden. Parecc qi;e Ioí pejíiiico* dc Madrid que tienen iníluencia con la Esquerra estimin qoe 110 es el niomento adecuado para que una rcvuclta tn Cataíuüa les sea favorable. Lof d!sc;ir?os de Companya y aríJculos dc los periódicos de la Ksquerra van encaminados e*pccialnienre a pacificar los eïpírituí y a que las masas frenen itif impulses co::fia:ido en íus goSemantes." La vaga de camperols B tínxir P/ff, a LA VEU DC C.-!T.lLL'SYA, ia dwo ftr frjenjsai-i, però r.a fiu per FüHttriíài dei g6vtnt\ "Els ministres han tinguí diverfos curaonaments amb la Junta de la Federació d'obrer$ de la terra que presideix Zabalza, Aquestes reunions ban creat un ambient d-opTimis:\ie respecte als preliminars de la vaga. A primeres hortí- de la tarda, el ir:iyOr Saniper lia donat una not^ oíicjosa que ha retermit l'optinviíme. Eà dúna com a ^ega:. després d'atjueita nota. que la vaja quedarà 1:niitada a u;;? determinats pocs sectors de l'àrea dfl paí^. £| \v.u\\ mén PCtIUóí el constiiueixtr. Éxtrenia,fíi:ra. ai^nneí: coniarqucs d'AragA < alguns pobles dc Navarra. Podrà >eii:b[ar estrany q'.;c una població tar, vana com Navarra e-íïiffüi barrej^-ií en aquests episodi*. cal oKidar, però, íjjc Zabalza, l'agírador principal de la Federació d'obrers de !a terra, f; un niísfre d'esfudí i^ue v:u a Pimpiona. Seiiíe prejutjar els efecte* que pugu:.n tenir aquo>tei converses 1 ifiue?teí. ordíem iniviistcria'ï. es pot afiTiviar que la vaga neix marta. Ei podeu ptodu-r oiícies iïrtí'ats greus, però el movimenr revolccionari genera; ee.i pràcticament eliminat. Aquest resu! tat e> considera un trion-.f. pasij er que passi, del írrufi socialista rtfor» mista. que iempre ha mirat amb aran pànic i aprcii?ió la vagi dc campe- 1^1 T. S. F. Programes europeus selecte* DlirmrU, S it juny IS'OO, — RrussaUes franeïii, ÍSi.í) ni. -Kt Miflcri la Mif^ii", dc 11. r.hr·. ni. 1S'30. — Londres pagion»!, 3íl'.i m. ílujira miiil.ir. 19'S5. -- Londres regien*!, m. ■OlflI -. ·. 0>por;i (!e Yi\ - ilí. [iiiiíií-i íirti1. iO'OO. — Bàido-Pan's, I iíòfi m, ÏO'W, — Brussel·les fUmenca, |.1?l,!) in. Oiífiifíl!:! Sijii(ï,iii,a: Ghirk, r.liabiicr. Tt.i]iiisi™íky. SO'tB. — Milà, ^Ú8.6 mi. ■ i.n | Miis.-..!;!". npoifl;, ,·,·\\hír:u\. *0'46 Palerm, .)3!.:i niclirí. ■■l'.;iv:ill>') in lUSIii·iiua", t,(\r\\\ iio MiisraSui. j ■ Viiilass^s". ípci;i de I.fúiu'aviïllo. M'*5. — . Home, Í20.8 mclrcf. UtiinN-rl irorquostrn, aO'SB. — Posta Parl·len, 3 1 ;,s inpup>. l··e>ii\ii\ r.li;iilrii W'itln) -, Mnsií'ii do l'iiillhni. 21 'IB. — miàlsni rejlonal. .11)1.1 in. DiiKírt croríiucslrn. Í1'36. — Luxemburg, ( .3(H m. Cdiu'piI Mf» : Jongín. I)up>ii<>, M'OO. — Mdlo-Parls, 1.(150 m. IAXEM BUSTO LAXAHT PPODIGIOS