283 BIBLIOFÍLIA 284 les caracterisliques d'aquestes terribles topades entre els homes. Ab l'imaginació afectada pels detalls bèlics que ens tramet el telí'Kraf desde els actuals camps de batalla, es facilissim reconstituir les semblants escenes de crndeltat y de heroisme, de dolor y d'abnegació patriòtica, de sofriment y de sacrifici, que tingueren per escenari les regions troyanesenels temps prehistòrics. Tant si escoltem a Homer, com si posem fe en les més circumstanriades relacions atribuïdes a Dictis y Dares, tindrem la sensació de què la distancia ha degut alleugerir els fets de Troya de tots els detalls de brutalitat repugnant, de misèria y baixesa moral, de barbàrie, en tina paraula, que son inevitables en tota guerra, y que la llegenda ha omeses per a tenir sols en compte els esdeveniments capdals y condensar-ne la narració per a millor poder elevar-la al nivell d'epopeia. Emperò la nostra més elemental perspicàcia ens basta per a esvair del nostre esguard tota mena d'alucinació, y els mateixos textes ens sugereixen entre Knies tot allò que degué necessàriament ocórrer, y que, variant-ne tan sols Ynlrcizo y les dimensions escèniques, resulta imatge de lo mateix que ara, acompanyat dels detalls que la diligència dels cronistes de guerra ens reporta, és causa justificada del nostre esglai, y arriba a contaminar-nos per moments els odis dels beligerants quan una suprema pietat envers uns y altres (única neulrnlitat possible) no s'interposa entre la nostra pensa acalorada y el nostre cor opremut d'incomportable angoixa. Aquesta narració que, nra fa cinc segles y mig, el bò d'en Conesa, prolonotari d'en Pere del Punyalet, tradni a la nostra llengua per osllmul de les virtuts heroiques dels catalans del seu temps, dirà als nostres contemporanis coses que molts d'ells no haurien sospitat trobar-hi. V'eurèm tots els pobles d'aquella reculada època agrupnr-fe en un cert moment com aliats de grecs o de troyans, fins a convertir cl món aleshores conegut en duos grans parcialitats, irreductibles per raó de la mateixa proporcionalitat de l'esforç que podia desplegar cada una d'elles. V'eurèm l'extensió de! conflicte reclamar d'una part y altra a joves y a vells, als de temperament belicósyals d'habiluts les més morigerades, que avui tindríem per pacifistes; fins les dones, comanades per aquella Pantasilea, regina de Ics Amaçones, degueren fer la llur aparició cn la palestra, no pas en qualitat de dames hospitaleres, sinó en el paper que sembla impropi de llur sexe, això és, ab les armes a la mà, com diuen que per dies recentissims s'ha tornat a veure a Rússia y en altres bandes tal volta. També podrem fer-nos càrrec de que, aleshores com ara, els invisibles y per ventura sinuosos camins deia diplomàcia eren recorreguts per agents que unes vegades semblaven proposar-se l'adveniment d'una pau honrosa y altres fer-ne remota tota possibilitat. Com ara mateix, y sempre dintre Ics condicions de temps y de lloc, veiirèm oferir-se als assetjants de Troya les més grans dificultats d'instalació y d'avituallament; y, sense molt esforç, endevinarèm en l'estol dels grecs idèntiques privacions a les que els troyans assetjats tingueren d'endurar, semblants en tot a les que en els moments actuals soporten per igual els exèrcits de les més grans potències. Si, allunyant nos de la materialitat de la pugna, volem ascendir a idees dc més alta significació, al considerar la excelència de In famosa Ciutat del Rey Priam entre Ics més notables ciutats d'aquell temps, al pensar en la magnificència de les seves construccions, en la sumptuositat dels seus palaus, en les seves innumerables estàtues y en tot allò que les riqueses y el gust posen al servei de l'Art per a constituir lo que avui ne diem una ciutat monumental, y al dir nos per fi de comptes que tol això fou deslruit implacablement per la guerra, no sabrem, com ara mateix, si qualificar el ft-t d'acte de barbàrie o si ens caldrà reconèixer-hi els efectes d'una necessitat d'ordre militar; y en la nostra ànima reviuràn sensacions penoses que ens faràn recordar les fumoses runes de la catedral dc Reims. y ens evocaràn, com l'anticipació d'un mal somni, la visió de Venècia, do Colònia, de Verona, condemnades tal volta pels fats a desaparèixer de la faç de la terra, talment com ne desaparegué fa milers d'anys la Cïran Troya, en un cataclisme tan fatal e inexorable com el que ocasionà, encara en més llunyanes èpoques, l'enfonçament de l'Atlàntida. Quan una convulsió humana assoleix, com en la guerra actual, proporcions que podríem dir ne geològiques, la vulgar credulitat s'esforça volent dilucidar a posteriori els anuncis o vestigis precursors del conflicte, y acut a càbales d'origen esotèric o astrològic y ressucita dites profètiques desde llarg temps oblidades. En els nostres dies, malgrat el positivisme científic y racionalista imperant, també aquestes coses s'han produït, les quals, mulat Is mulamlis, son les mateixes que, segons les relacions que'ns ne son pervingudes, precediren la irrupció dels grecs contra Troya: aleshores l'oracle de Delfos, la previsió sibilina de Cassandra, y els sospitosos sortilegis de Calcas foren, entre altres, els elements d'Influencia ultralerrena que anticiparen als pobles el coneixement de llur sort esdevenidora; emperò, com sempre, massa tard per a poder ésser evitada. No resten encara circumscrites a això les analogies que el llegidor avisat podrà discernir entre el cas troyà y el fet luctuós de la guerra present. Si un hom ascendeix a les causes estrictament humanes que apareixen, oflcialmenl, com a determinants del eams helli entre les ducs meitats oposades del món, veurà que, ja síen aquelles el rapte famós de Helena o bé el crim polític de Sarajevo, aitals fets en sí resten insignificants y en gran desproporció enfront de llurs conseqüències. Y és sobre això que adquireixen una nova actualitat les reflexions del bon jutge Guldo, quan diu que « la ordonança envejosa dels fats... sens causa trasqué • causes d'escandol e de inimicícies de aguayts no albirats e • no pensats, per les quals tan gran destrucció e perdició » esdevench en lo món»; y més endavant, que -si als Deus » foren agradables tans mals, emperò la primordial causa ■ daquells la qual nxi fo nulla e tan leugera, no sens raho • pertorba los coratges humanals, que per tan leugera colpa • meresqués ésser inflicta pena de tan gran crueltat e des- • trucció, si donques benignamenl per ventura no era dit que » la causa del mal precedent fos edificació del be subse- • qüent»; coincidint en això ab els esperits optimistes del nostre temps que esperen l'adveniment d'una pau ilurahle y l'aniquilament de In força bruta considerada com a factor por a resoldre els conflictes internacionals dels temps a venir. Així els homes, desde que el món és món, han reclamat forces per a soportar els mals presents a l'espernnça d un major bé conseguidor. Y per augmentar, finalment, els punts de semblança entre la gran çuena d'ahir y la d'avui, les vastes proporcions d'una y altra, ab la perllongada duració d'abdues, comuniquen a la pugna els caràcters de lo que ens hem donat a dirne una guerra de desgast, en què aquest no ho és tan sols dels elements materials indispensables a la vida, sinó també dels ressorts morals que mantenen en tensió In voluntat dels pobles. A la caiguda de Troya hi contribuïren, tant com els enemics de fóra, els enemics conscients o inconscients de dins; també avui cada una de les agrupacions de pobles que lluiten, tracta de provocaren el sl de la dels enemics aquelles causes de feblesa que veuen de la discòrdia entre els que manen y de l'indisciplina entre els que deuen obeir. 12-1917