S^ALUNYA SOCIAL '«s economicainent). també tributarien més rudiment explotades pr a horticultara. certals o remadena, que no pas convertides en Mnats o saLsaredes. el qual suposaria una '"inva de riqueses tremenda. Igualment el eixar de produir certs fruits necessaris al nostre ^nsurn. ens obligaria a haver-los d'impor- ar de fora, anant nos-hi un altre capità' que *Cr«ixeria la minva encara més de la nostra "quesa. ^n") tot aixíi no és gaire si es compara el ma! social de la producció espontanea. farien totes aquestes famílies rurals ata^''«s pel sindicalisme en la seva organització '^"na, njjraj j geon,-,,,,^ foiçades al règim ' 'a culura etsponbinea de la terra? Algu1165 Arnarien la masoveria a l'amo, i aquest lrf>l>ana igualment foi-çat al règim de la ■tura espontanea. i emigrarien a ciutat, a ^mentnr lestol dels peons i Inacers. i tal «Wdn ,1^,^ sense el supm-t familiar, previnV7 als rengles revolucionaris. Altres. eLs pro^«ns treballadors, o els més intrèpits es ^^rien a la xiu-xiu treballant e' més just Der - no haver de necessitar de braços nece^ * Però aquests, sense l'estimul molt hu,r 1 h'^est de pogué r-se sino enriquir al f-.ils 8 ^"j^r-se un passament pels nous tÇrr0 Per a 18 vellesa perdrien lamor a la ' lainür a l'oftci· 1 els joves deshere" l'aií qUe aVUÍ 80,1 el8 n,í)<í08 de les cases de • 1 en la vida de ínmilia que menen que tie,«U fi, a menar, se disciplinen per al "e. monòton, continuat, per a ser ««ri ' Ca'PS f'e família pageses bandejat* del ta,.- Serise "na contenció familiar, augmenti» ■ n e's rengles sindicalistes, o la vagabon- ^ ^^ores. bon ti-oç de Catalunya convertibom i 1)0SCUS ' salsaredes. abandonada de tottraç ' sen;ie la senyoria de ningú, uns quants «ics ^ forniidahles. amb uns quants mecài>odrien explotar-la de nou com t'an»!^ ^' far'en les nombroses famílies et» Vei"ife d Amèrica, pel règim comunista. tFla. f^1*! 'a Ofrenen avui i se sostenen de * ■radicalisme n'hauria sortit amb la això quanib 1:1 dtsapari' ió de la familia. Ter nt es pensa que qualsevol dia aquest 11 iwt toi nar a provar fortuna a les nostres cases de pagís, Iwm s'esvera. Que si el buf de Déu manten les petites l)estioles, fa créixer les flors en les vores dels rius. també ompla d'arçs i bardices les terres que demanen l'amor de l'honu'. Àngel GRAU. ELS LLIBRES NOUS PBiaUIM ALS AUTOIS I ALS IDITOM QUE VULQUIN QUt DONEM COMPTE DE L'APABtClÓ DE Lt.UPS LLIBRES EN AQUESTA SECCIÓ, QUE ENS REMETIN UN EXEMPLAR. Arficación de la Jornada MWMd de odio horae. — Instituto de Reformas Scx-iales: Dirección General de Legislación y Acción fíocial.— Madrid. 1920. I^a secció d'associacions de l'Institut ha redactat un complert infonne sobre l'aplicació de la jornada màxima de treball, segons les disposicions dels R. R. D. D. de 3 d'Abril i 21 d'Agost del prop-passat any. Es tracta d'un treball acurat de recollida de dades suficients per l'estudi del pmblema abastament, per tal de fixar una més |>erfecta adaptació a la realitat. Comença per exposar els antecedents legal* amb una nota de l'infonnació que es va obrir en tal objecte. Segueix insertant totes les alegacions tant obreres com patronals que es feren abans de posar-se en pràctica l'articulat i ho completa amb un resum de la tasca duta a cap per les Juntes locals de Reformes Socials. La segona part, sens dubte la de més inte lés. està destinada a l'examen de les alegacions relatives a les diferents indústries i serveis, classificats en eLs nous agrupaments que en els decrets s'hi senyalen. f inalitza l'infornie amb una secció d'acords i disposicions i un apèndix on se troba la matèria legal referent a l'assumpte desenvolupat. R. S.