CATALUNYA SOCIAL Teoria i practica ••a lluita Mnial planU-jada avui cn tot d món. Com a rcalital rivM que és, està supeditada a una ^i. Esbrinar ben bé aquesta, dcsentranyar-la Per los seves manifestacions externes i un cop beguda combati-e-la sense defalliment, és alhor· que una estricta oblifçació un deure de sinceritat dels qui vetllen per la cristiana redempció ^ pobles. La lluita social de que som testimonis és una Uuita plena d'oprobis. La venjansu presa tom a Itei de convivència. L'odi de classe, sempre aliat '>*,· la folim i |a iniquitat dels seguidors d una V'opia, i ieg concupiscències i amoralltat dí-ls '"•opURnaiiors d'un Ordre, han trencat els 111«»ms r|(. fratei nllal en que estava estructurat el D>0n. ] tom a frase sintètica de tota l'ideologia ^^l. solament rumureja per nostres orelles 'quell cèlebre cVoe vletis», pronunciat [>«• qui P'eten empunyar la balança de la justícia men- re 'a decantar-la amb el pés de l'arma triom'*dui ,(. ^«tmòsfera materialista, embrutidora 1 nefas"· un camp excclent per a l'aocló nnaniuisU- Tota l est, nl, i,|a dc llurs capdills consisteix 0 P'epaiar Irii Im:- d llii on situar Iw seves ,0rc*«. per a donar la batalla. L'humanitat plnn"j* i recula espaordlda. Un ivlrocés ben rlsie "1 camí de la civilització s'inicia. L,ln''a focça capaç de conU-nlr aquest J-etro"s 'I cristianisme, obrant una transfonna'"terna en i·ls esperit» 1 una altra externa 11 en la marxa social. Ella 6a la única qui de nou, tapOMPt el baf dol seu espirltualisme, pot regenerar a la faisó bíblica el tros de llot humà. Enfront de l'obra IbCttd del cristianisme! eminentment constructiva, i basada en la fecunditat dc l'amor i el sacrilici, toia teoria, tot sistema porta la tara de cosa eixorca. Conservar la societat en els seus essencials interessos i atendre al progrés de la mateixa segons les condicions d'una sana civilització, ha ngàt la divisa dels grans reformadors. No ofattdant mol que és llei de mecànica social, que la opressió deu pitxluir una reacció ultracomjH·nsadora, com diu rcvlini P. Francesc de Barbens. El programa social dcí cristianisiuc. vinculat en l'ulla teologia, ofereix assenyables normes de actuació social. Actuació tant mès eficag quan uistallitza en organismes socials, que s'adapteu a la realitat. La lasca dels dlrectüra del movimént social cristià deu ésser, doncs, doble. Per una banda, teò rica. contraposant a les pseudo-doctrines socialistes, l'únitn i viable que brolla de. l'evangeli. I per l'altia, pi Aclica, creaiit, orpanitaant i viftoritzant institucions de previxió, terapèutica i tutela social. C}ik si ès bona cosa presentar la doctrina social en forma de sistema com ho foren amb Ta cientllico-rcligiosa els Escolàstics de l'Ednl Mitjà, no ós cosa despreciable, i douada la finalitat social que es perscgueii és cosa millor encara, cl sistema pràctic d'ui ganització. V. MANICIf. Noticiari de?e8i8nats per el senyor Bisbe els que ral • Dexercir 0,8 <àrre«s de Director gene^ 1 President de «Acció Popular>, i haventtitateUnÍt fc,s compromissaris de socis i enUqT adherides a la mateixa per a fer els la "f'^ents dels demés càrregs vacants en tojg Junte Directiva, ha quedat, aquesta, l'tuida en la següent forma: rector genero/. M. ntre. Sr. Dr. Josep Maria Llovera; President, Excm. Sr. D. Ramon Albó; Vis-president primer, D. Narcís Pla i Deniel; Vis-president segon, D. Joaquim de Nadal; Tresorer, D. Jaume Roig i Punet; Vis-tresorcr, D. Joan Alandi; Coníador, D. Josep A. Blanco; Secretari, D. Francisco Manich; Via-aecretari, D. Joan Bta. Roca; Vocals: Knt. Dr. D. Joan Alemany, don Dionis Cabot, D. Derideri Canals. D. Joaquim Civera, D. Gervasi Puiggròs. D. Enric Sagnier, D. Andreu Subirachs, Rnt. D. Joeep Valdé, D. Ignasi Ventós-Mir. D. Josep Vidal i Barraquer i D. Pelai Vidal de Llobatera.