CATALUNYA SOCIAL Els segurs socials L'Estat pot omplir una doble funció cn matèria de segurs socials: estimulant el foment del mateix mitjançant la creació de organismes adeqüats. com el nostre Institut Nacional de Previsió, com la Caixa Nacional d'Estalvi i Retir, de Bèlgica, rodejant el segur de privilegis i d'exempcions, i arribant fms al sistema de la llibertat ajttdada per medi de subvencions al segur lliure i voluntari; o bé, establint el retir obligatori. El primer sistema fou l'adaptat per Bèlgica en la De i de 10 de Maig de 1900. reformada a 20 d'Agost de 1903; per Itàlia en la Uei de 17 de Juliol de 1898, reformada els anys 1901 i 1904; i per Espanya en la llei de 27 de Febrer de 1908, constituint l'Institut Nacional de Previsió, suara reformada en el que diu referència al segur de vellesa. En el segur obligatori l'obrer deu ésser assegurat, o deu assegurar-se, essent distints els sistemes segons cn els mateixos intervinguin l'Estat, el patró o l'obrer, o bé. els dos primers sense el concurs del darrer. L'Estat que més lluny havia arribat en el retir obligatori, ja abans de la guerra, fou Alemanya. Ja l'any 188.'3 (llei de 3 de Març, modificada en 1892, 1900 i 1903) inauguaba les assegurances obligatòries establint la de malaltia; l'any 1894 fixava les bases del segOr en matèria d'accidents del treball; i l'any 1889 completaba l'obra establint els retirs d'invalidesa i vellesa. I reculliïnt tota aquesta tasca en un sol cos legal, el dia 11 dc Juliol de 1912, publicaba cl Còdic d'assegurances socials, format per 1,805 articles, més els 104 articles dc la llei introductòria del mateix. També Anglaterra anava pel mateix camí amb les seves lleis de 1 d'Agost de 1908 {Old age pensions) reformada en 1919; i amb la National Insurance Act, de 16 de Decembre de 1911, que compren el retir obrer obligatori contra la malaltia, l'invalidesa i atur (incomplort) . I l'experiència s'ha encarregat de demostrar que, realment, l'única forma d'assegurança eficaç és la que s'estableix amb el caràcter d'obligatòria. Mi . Vaiiez, en el seu Rapport al StHpn Congres nacional de retirs obrers (Pais, 1905) feia notar que a Bèlgica, a pesar de l'ambient favorable que en dit pais tenen les institucions socials, el sistema de la llibertat ajudada no havia produït resultats beneficiosos, fins a l'extrem de que el Secretari d'un Sindicat obrer dc Gant deia que dels mil dos cents membres que integraven la corporació, tantsols en cotitzaven cinc pel retir obrer de vellesa. Tant fou aixi, que cn algun ram determinat del treball (com cl de miners) ja s'hagut d'arribar al regisme obligatori mitjançant la corresponent llei especial. Davant d'aquest fet. el retir lliure essent deixat de banda per totes les nacions, que dia per dia es van convencent de que l'assegurança lliure és el regisme de la lliure imprevisió. A Espanya, per exemple, se afirma que, comparat amb el d'altres Estat* ha sigut gran l'èxit dc l'Institut Nacional de l'revisió en la propagació del retir lliure; ' a pesar d'això, ion cn veiem les conseqüències? Per aixo hem d'arribar sense vadlacione a la conclusió de Mr. Jay: el retir obrer serà forçós o no serà dc cap manera. Si es deixa a l'obrer en llibertat per assegurar se contr» cinc riscs distints (els més usuals i corrents, admesos avui com els bàsics de les assegurances socials: malaltia, vellesa, mort. accident, i atur forçós) no ho farà. primer perquè el jornal no li permetrà, i segon perquè no-tè el sentit de la previsió. 1 si la cosa es deixa a l'esperit de caritat del patró, tampoc ho farà; l'experiència, prou ho permet assegurar, per desgracia. Per lo tant, si l'obrer ha de restar garantit contra aquests possibles riscs, no po* arribar-hi per altre cami que pel de l'imposició de l'Estat, imposició an ell mateix (per la funció de tutela social que Li pertoca)imposició an el patró (per una munió dc raons que neixen dc la relació d'mpiest amb els seus obrers), i fins imposició en els mateixos obrers si les condicions econòmiqueí en que viuen ela mateixos ho permeton. En la distribució de la càrrega es on ha de anar-se amb un tacte i una delicadesa sens limit a l'efecte de no ferir els principis de justícia. De vegades, és l'Estat el qui exclusivament soporta la càrrega del retir; per exemple, a l'Anglaterra mitjançant un sistema de pensions de retir. De vegades, recau l'obligació d'atendre el risc. exclusivament sobre el patró, com succeheix general" ment en els accidents del treball. I altre» vegades, la càrrega es reparteix entre el tró i l'Estat, com en el sistema adoptat suara establert a Espanya en l'assegurança contra el risc de la vellesa. De totes maneres, creiem convenient i u*1' líssim en tots aspectes que l'obrer auxilia* intervingui en l'assegurança, ja sigui mitjançant una intervenció forçosa, ja mitjan' çant una intervenció lliure però fortament estimulada. Així no deixarà mai el retir obrer el seu caràcter aocial per esdevenir una obra merament benèfica, Josep M. GICH.