Sï^UNYA SOCIAL ^ i etcàHdd en certa part de coloma es- mi. qm de les frescors del camp atapeït dar- ti*enca, no deixarà* de contemplar la mm bres i de gemada herba, no n ha desaparegut * l'estiuejant assenyat, que sap complir Ic encara aquella pcrspcüva de paM i te ben- funció altisshm d^m de ciutat guia- estar que ca Mf «« ^ 'Beatus de la vida sencera de la terra de Cata- ille...! hl1?a' L , , Antoni M. VIDAL. ' a>n6 iot això arribaràs a concloure, amb Les festes . Jiuina tristesa, quina pena, cada diumenge V"» de precepte, veient les iglesies amb pocs .rer8! I no tenen excusa. Anys enrera, hau^ Pogut dir que, fadignts de matinejar to^ ^ setmana, només els vagava refer-se de ^P08 els feriats; ara aqueixa excusa no hi . tenen cap; sols hi ha una indiferèn- ^ Wripilant; una fredor que glaça les àni- «luena regunteu-los el per què de llur injustiah8tenció, i els que no vos girin l'es- eJs han d'exhan d'í·pendrc qui Í8le8ia? Uns savis que eDs no saben son, pe,^, ^ uns jj^j, j llibres Hg ,!rUren Que saben molt. se'n burlen de ^ 1 de la líiciai Plica a0rnrÍUran moí^s- Qué a ^r.els capellans? Qué hi i De que Cert· els obrers ignoren si els savis de q^68 tracta saben un borraU de rés; però ^nifi ha C,iaris ' füllets i mhTes que en «^Uen ^ c^enc'a (encara que ningú pu^assegura,. ^ àc]s cc-tificadors) qui dub^ e Ço que e]s savjs (jiuen? Qui creurà Cs6 Í SaVÍS negUen? ^rs i • aquests savis son o eren extran- d'efl^ 41X0 ^a ^ una patent de saviesa. Molts aqUj ^ 0 eren jueus o heretges; i veus- bla. jy11* altra raó de gran pés, segons sem- Der ^eIs savis desconeixen i ignoren tj^ Plert la manera d'ésser de les nos- ^ts v11, ' 618 seus costums i llurs necessi. • No hi fn ^ •in una res, perquè els savis en qüestió ÍJlg mena de profetes inspirats. ratu.ralment. com a bons savis acosnigsogj ' així ho fan ara els salvadors dels «onar-se bona vida; no és pas per gust. Per gust passarien fam i fred i misèria; l'altruisme, la generositat, els obliga al sacrifici de donar-se bona vida; així tenen més forces per a regenerar als obrers; i com que aquests han après d'ells que a la iglesia no cal anar-hi. per ço no veureu gaires obrers a Missa els diumenges i altres dies do precepte. Bé és desgraciadament veritat que molts que no son obrers, tampoc hi van; bé és veritat que molts dels que hi van sembla que sia només que per costum, com per atavisme. Doncs, si dels senyors i patrons que deurien predicar amb el bon exemple llur. moltíssims no van a Missa; cal extranyar se de que el obrer, empaitat per les males lliçons dels falsos profetes i ataleiat del mal exemple dels que li deurien donar bó, dugui una vida absolutament apartada de Déu, com si no tingués ànima; com si tot es reduís al miserable cos que els cucs es menjaran, i la pobreta ànima (i després el cos també) no n'hagués de patir per una eternitat? Perquè la qüestió és aquesta; que dins molt pocs anys, potser pocs mesos, potser pocs dies, no ens ho preguntaran, germans obrers què ens deien els savis profetes de mentida, ni ens preguntaràn tampoc què fèien els patrons i altres senyors. Rès d'aixó. Ens caldrà donar compte de la nostra vida pròpia; dels altres no'n pasarà tampoc per alt ni solament un; aquell Jutge qui nos vèn per diners, ni s'espaordèix per amenaces ni atemptats, passarà a cadaú els comptes extrictes. Hi aom molt, perè foltíssim pròp. I els judicis seus. son d'eficàcia etèma! VERAX.