CATALUNYA SOCIAL De la llana estant Extranyeses de la terra L'altre dia van venir de la lluna dos enginyers llunàtics a inspeccionar nostra urbs. Pel que es veu, els cridava l'atenció als habitants del nostre satèlit que la gran ciutat estigués més brillant de nit que de dia, i es digueren: «a Barcelona la gent deu treballar sens repòs i per tant, hauran descobert el moviment i el treball continuu. Val la pena d'anar a veure-ho. I cap a la terra falta gent. • • • Els dos enginyers van aterrisar quant tot just apuntava el dia, a les dos i mitja de la matinada. Tothom dormia. Esperem un xic, van d'r-se, perquè aquesta és una hora «trascendental». A les tres, com ja es podia llegir, s'assegueren en un banc de pedra esperant els diaris del mati. Tocaren les quatre i... rés. Minuts més tard, sortí el sol. «Ara si que es llevaran els treballadora». Toquen les cinc, i... rés tampoc. A les sis van veure quiscún dormilega fent badalls. A les set, sentint que el sol picava massa i solament es veien viatgers cap a les Estacions, i beatetes cap a missa, els dos llunàtics acordaren fer petar una becanya de vall d'un arbre. A les vuit es despertaren esferaits; i com encara no hi havia les botigues obertes, van pensar que lo millor era entomar-se'n a la Uuna on del dia s'en fa dia i de la nit, nit. Però ans de pendre tan greu resolució es resolgueren a esperar fins a la nit. que faria més fresca. Per fi, a les nou, botigues i despatxos co- * * « Amb aqueixos i altres enrahonaments 1 després de dinar a un bodegó més fosc la nit lluna r, cosa que també els sorprenÉf11 un bon xic, tornaren nostres viatgers a e"1' pendre la cam'nata i, preguntant, pregu0' tant, s'enteraren de que aquí la gent s0*3 treballa vuit hores, i no amb gran dalit. il de les dotze hores restants qué en f*^'. — es digueren astorats-els dos llunàtics? & que deuen ésser rics els habitants d'aquei** terra quan dediquen setze hores díar'es la gaulmnsa! A la lluna ho fem al revés: 1 sí allò és massa, això és poc. iTornem-se-n'hí? Però, fet per fet, decid'' ren egperar a veure les tendes il-luniina^69 que. segons fama, era cosa de maravella- iQuin xasco! Encara Uuia el sol, quan tra volta vejeren tancar-se totes les port63, com si es burlessin del públic i d'ells. I, cremats com uns lloquets, s'entomar^0 cap a la lluna els dos llunàtics. J. mençaren a obrir les portes. Aleshores, després de comentar científicament l'absurd ev'" dentíssim de perdre al llit les millors hoK8 del dia. substituiries per les de la nit am'' molta despesa de llum i gran resta d'enef* gies vitals, el dos llunàtics donaren un toü1 per la ciutat fins a la una de la tarde, e|* que els tiraren les portes per sobre a ^0* arreu. «il cóm s'ho deuen fer els forasters a"* ara tinguin de comprar i entomar-se'n ^ tant tot tancat? iQué és estrany que no se w acudeixi als botiguers pos^r substituts i nir d'aquest modo obertes les botigues!»