1U CATALUNYA SOCIAL Insistint Lletra oberta ■ A En Pere Roa d'OrcM. Una de les causes específiques, partíeu la re, concretes de minvar els amos les parts als parcers, ultra les generals que s'esmentaven en l'article anterior, fou el pujar el ptè'u del vi en proporcions considerables fins arribar als nucohi per a dir-ho així, en ésser mortes les vinyes a França per la íiloxera. Amb tot, abans quatre mots sobre el fet que em citeu, com un aventatge pel parcer antic de que l'amo tenia de cuilír les parts i de donar al parcer o rabassaire cup celler, premsa i estiva encara que pagant-se-li un lloguer de pesseta per bola de set o vuit cargues de mesura. Això. amic pagès inconegut. que vos al·legueu com una aventatjosa condició, de segur que ignoreu que poi-tà les primeres raons entre els amos i els parcers. El que l.'amo ho culli tot ja començà d'engolossir als parcers. Les parts no es feien per tires o rengles que posen en ordre cada any, com encara ' es fà avui en certs indrets, sinó que es recompartien de la totalitat, al vendre's el vi. Kl reivindicar el parcer cullir-se la seva part per rengles o bancalades. això. amic- pagès inconegut, ja donà motiu a raons i desavinences. Però anem a parlar de ço que em diueu vos que l'amo s'oblidava sempre en els contractes, a donar celíer, cup i estiva al parcer o rabMBaire. D'aquest altre fet o costum, ne vingueren unes serioses disputes i oonllictcs, i les primeres vagues i tot, entre els vinyaters de Catalunya. Vos no sé si sabeu o esteu assabentat de ciue abans quan els vostres avís menaven la vinv^ al quint, i andera reivindicant el dret de emportar-se les parts que'fe hi tocaven de l* verema a casa seva. i elaborar-se-la, i vendrese-la quant i com a ells els hi semblés. Vos no salteu que aquesta reivindicació junt aiflh algun altre, que no és el lloc de dir, i q"6 si Deu vol, diré un altre dia, congria cnllictes veritables, com la vaga J ■'!>.,"«r,:l del conreu de blat en algun indtet (ic Catalunya. Kl preu de quaranta dn» p&setes ^ quartera del blat temptà els amos a modil'car lus condicions dels tractes i augmentantse ]n part pròpia, i s'hi avingueren els P»1' ceis. Els conflictes son ara que torna anar » trenta pesetes, amb prou feines. Vos ja * que m 'objecte reu: que els amos tornin a !e' duir les pròpies parts, í augmentin les o* parcer. En el conreu del blat, potsér us dinaria la raó aviat, |)enS pel que es referei*