lü CATALUNYAc SOCIAL Les colles lliberals Bn Romanones. armat d'im traluit, es presentà al Congrés per tal de fer caure al govern i li sortí el tret per la culata. Kls Ilil^rals es reuneixen cada dia i fan junta i s'increpen mútuament. Es veu que per salvar Espanya no hi ha altra medicina que el liiheralisme. Ells tenen solucbns per la guerra del Marroc i per tots els problemes. L" Albs, ha estat l'autor de la maniobra polítiea. Aquest home, el més funest do tots els polítics lliberals, volia portar li-s aigües cip al seu molí. I^es seves combinacions no han reixit. Dissimuladament feia moure els prohoms lliberals, peiò el pobli' ha descobert el tiil que els movia. En els moments actuals, dc gian trascendència |>er la vida d'Espanya, les colles lilieraLs s'entretenen a fer cauie governs. Nosaltres estem allunyats de les lluites polítiques, però ens indigna l'espectacle que estan donant el que monopolitzen el patriotisme. Kls Miherals han estat sempre funes- . tíssims per Espanya. F.ls que lluiten han d'eliarborar una bandera noble i no un drap cspellifat. Si es que tenen fam de governar i do repartir-se el bot' que ho diguin clarament. Tanta feina que hi ha a fer en matèria social, i es pord el temps en maniobres polítiques. Segueixen sense solucionar molts pi-oblemes que cada dia van agreujant-se més. Desapareixen moltes indústries que donaven vida a nuclis im|)oilanti.ssims d'obrers; es tanquen fàbriques important! i els iwlítics no pensen sino en les seves oligarquies. A Portugal passa el mateix. Kls llilierals i la masonerin son els responsables de la decadèitcia que cada dia ca accentuant se més en aquell poblo germà. El lliberalisme està desacreditnt en tots cLs ixibles. i molt més a Kspanya. que han tingUt f avinentesa de governar moltes vegades en moments ei 'tics i han palesat la seva incapacitat. Estàn esmolant les armes per assaltar el poder. Ja fa molt temps que en son allunyats i els seus corifeus cr iden i demostren Dar impaciència. Cauran els uns. pujaran els altres, es repatiran els càrrecs i ja tindreu la gent satisfeta. El cas es liimar la nòmina i anar tirant. Els ideals son pels il-luuos. peta que tenen fè. pels que creuen que la societat podiia salvar-se amb una mica d'espiritualitat. J. C. Un projecte de Uey El treball agricol a Anglaterra Ijn premsa anglesa ens assal)enta que el president del Sindicat Nacional dels obrers agricols. M. Walter Smith. ha presentat al Parlament un projecte de llei sobre el treball agricoL Atiuest projecte fixa per un període de tres anys els salaris legals mínims (1) Pe'·s ohiois d'.imdos sexes i una durada màxima de tivKiD dc 4S línies per setmana i de vuit i mitja per dia (sense compendi e el temp8 necessari pels àpats), exceptuant un dia p& setmnna que únicament es trelwillarà cinc hores i mitja. Kls salaris m'nims proposats son ek següents: f Obrers, menors de 14 anys. 12 shillings: de 14 a 21 anys, 18 a 48 sh.. segons l'edat del trebfcüador: de més de 21 anys. 50 sh. Obrer-s* menors de 11 anys. 3 iience (2) per hora'de 14 a 18 anys. de 4 pence a 7 i mig, segons l'edat; de més de 18 anys. í> pence per hora. T^es hores suplementàries seràn pagades 0 raó d'un terç d'augment sobre el salari normal: si el treball es efectuat en dimnenge l'augment serà de dos terçs. L'obrer podrí» exigir treball suplementari únicament en la època de les milites i en cas d'urgcncia. Tots els obren tindran dret a una setmana de vacanews a l'any sense deducció de salari- Una de les disposicions més im|)ortants tendeix a suprimir cl sistema del tied cottoge ('•>) que tan avorreixen els camperobSegui. àn funcionant els Tribunals de districte encari cgats do solucionar tols els c>n' flictes que sorgeixen en l'aplicació de les n<>ves lonny. moneda r|iie v* KproiiauuUnsent clou cèntims. (;)) ( ;i^:i Ilc)íía