CATALUNYA SOCI AI, Conte de Nadal La nit meravellosa Cada mali vora la font de les rouredes es reunien els pastorets de la rodalia, l'.n el gran silenci de les innntanycs els petits pastorets, parlaven a poc a poc estenent la mirada damunt dels camps que verdejaven planures enllà sota del sol brillador. Ul vent lliscava pel bosc i sorollava lleugerament les branques dels arbres i feia tremolar els brins d herba- que encatifaven els camins. Els ocells en la gran quietud de la muntanya saltiro'naven de branca en branca i alçant el cap diminut i bellugadís com si volguesin copsar una mica de lluna t una mica de flaire, es posaven- a cantar .joiosament, amb una alegria que trencava el cor. Els pastorets seien damunt la flonjor de l'herba a l'entorn del ramal que s'escampava- ça i enllà. Arribà l'hivern i les fulles dels arbres rodolaven pels camins solitaris. La neu blanquejava al cim de les altes muntanyes i les boires enfosquien el bosc. Els petits pastorets parlaven de la festa de Nadal que s'apropava. Un vell pastor els contava rondalles mera7'elloscs, i els parlava de l' Infant Jesús amb una gran tendresa. El més petit dels pastors, era un vailet que estimava molt al bon Jesús. I quan el vell pastor els deia que els primers que veieren les resplandors del cel i els àngels que anunciaven el seu naixement, foren els pastors, donava gràcies a Déu d'haver-lo fet pastor. Els seus companys li deifn Espurna. Certament li esqueia aquest nom, car era petit i bellugadís. En arribar a casa, una cabana pobre i humil arracerada a la muntanya, va dir a la seva mare: aquest any com que ja soc gairebé un bordegàs, voldria anar a missa de gall. La mare esclafi a riure. Es clar com que ja es tot un home. ja li podem donar la clau de casa. ■x-Si que soc tot un home. exclamà el vailet, posant-se seriós i mirant fit a fit la seva mare. Soc petit, però molt entenimentat. — Que no ho sents, Joan, digué la mare al seu marit que estava arrupit 7'ora del foc amb la grossa pipa als llavis. Diu que ja es un home! mireu que es plaga- aquest vailet. Que. no veus que ets massa petit per anar sol per aquest camins de Déu, amb un fred que glaça- la sang... Que no saps que el bosc es plé de llops que tenen fam i que a la nit davallétt del cim a devorar les ovelles... Pobre de tú que et trobessin. — Poc em fan por els llops, exclamà el vailet. — Mireu el valent, digué cl pare, fent una riallada-. Es a- dir que no et fan por els llops? Essent així li hawem de donar la- clau de casa i deixar-lo anar a missa de gall. El pobre vailet se'n va anar a seure a un reco de la cambra i la seva mare compadida li va dir: si el teu pare pogués sortir de nit, aniríem a missa de gall, però com que és malalt, hem de romandre a casa. L'any vinent sí Déu vol, anirem tots tres a adorar l'Infant Jesús. * * * Arribà plena dc resplandors i de mstm la mi de Nadal. Els estels brillaven enllà de l'infinit, tremolant de fred. í la boira lliscava arran de Jes muntanyes com un vol d'angels. En el silenci de la nit es va sentir el cant estrident d'un gall, com un toc de clar!. El pobre vailet obri lentament la finestra de la seva cambra i arrapant-se a les pedres baixà al camí. Déu meu! quina quietud í quin silenci! Els camins eren enfenebrits i els arbres prenien formes monstruoses. De vegades el vent sorollava els arbres, i es sentia una remor que feia basarda. El pobre vailet, tan valent i- coratjós quan el sol inundava el cel de llum i daurava- Iotes les coses, ara davant- de la fosca i sota el hrill tremolós de les estrelles, tremola de por. Cal fer el cor fort es va dir, i arrencà a córrer bosc endins. Quan ja feia bella estona que caminava, va sentir una remor dins de la bardisses. Serà un llop. pensà el vailet... No; era el vent. Quan arribà fl l'església els ciris de l'altar ja flamejavenEs posà en un- recó del temple perquè ningú el veiés. Començà la santa missa i dalt del chor un estol d'homes de la pagesia, es posà a desgranar cançons nadalenques. Oh! com les escoltava embadalit 'el pobre vailet aquelles cançons que us entren cor endins i parlen de pastors i d'estrelles i d'herbes que fan hom sentor. En arribar al moment més solemne de la missa, el vailet va agenollar-se devotamenl, i en la blancor del pa eucarístic que el vell rector alçava enlaire amb les mans tremoloses, hi va veure somriure l'Infant Jesús amb una gran tendre-