Any ' II - Nüm. 87 307DE desembre de 1922 Catalvnya Social Apartat 2Ti Redacció i Administració: Baix St. Pere, 1, 3 i 5 - Barcelona ■ 111 '-"i.. Telèfon 1114 EI revíscolameni sindicalista Llegint la premsa sindicalista revolucionària es veu ben clarament que es proposen altra vegada actuar al marge de la llei. Després d'haver ting-ut llarg temps dins de la beina l'arma ofensiva, ara intenten fer-la brillejar de bell nou, conquistant Ics posicions que havien perdut. Els anarquistes i comunistes declaren sense eufemismes, que es preparen per a donar novament la batalla a la burgesia. Ja no parlen d'organitzacions obreres ni de sindicats que treballin per a assolir les reivindicacions que siguin justes, sinó d'agrupacions francament revolucionàries que capgirin la societat i modifiquin radicalment el sistema econòmic imperant. Ens trobem, doncs, altra vegada davant d'un moviment revolucionari. Els que creien que els sindicalistes d'acció havien estat anorreats a cops d'espasa, s'han equivocat. Aquelles ànimes innocents que defensaven amb un gran entusiasme la política del bastó i de l'espasa, ara es convenceran que la repressió pot exercir-se en un moment determinat, com remei heroic, però no pot ésser establerta com a norma de govern. Es natural que siguin perseguits els pertorbadors i els que actuen al marge de la llei, però si no es fa altra cosa que bastonejar i no s'endeguen les aigües per camins legals, es natural que tard o d'hora allò que podia ésser una correntia aprofitable es converteixi en torrentada destructora. Potser algú pensarà: si hagués continuat imperant aquella política, avui els sindicalistes d'acció no ens mostrarien els punys closos. No ho creieu. Però encara que fos certa aquesta suposició, és que hem de viure contínuament en un règim d'excepció? En tots els pobles de la terra hi ha avui plantejada la qüestió social amb una gran virulència, i no obstant, els governants saben solucionar els conflictes que cada dia es produeixen. Els ministres del Treball de les Repúbliques americanes, han presentat al parlament projectes de "ei que responen a les necessitats del poble. El mateix es fa en les nacions d'Europa, en les Quals hi ha nuclis importants d'obrers que necessiten una legislació especial que reguli la vida del treball. En canvi, a Espanya, es deixa a les mans d'un governador moltes vegades incompetent, la solució dels problemes socials. Si els sindicalistes aconsegueixen fer reeixir llurs intents, no donem altra vegada l'espectacle vergonyós de matar-nos a trets pels carrers. Els únics que poden intervenir en aquests afers són les autoritats. La societat no ha d'estar defensada per un escamot d'homes que es llença al carrer amb una arma a la mà a venjar la mort de les víctimes que hagin, estat immo|ades. El crim no es combat amb el crim, sinó aplicant al criminal tot el rigor de la llei. Barcelona és una ciutat civilitzada, i no un aduar marroquí. 15 cèntims