CATALUNYA SOCIAL EL QUE PASSA ESPANYA ENDINS Crèiem que no hi hauria matèria per la present crònica nadalenca, però el problema del Marroc ens la dona feta. En Burguete plantejà al Govern el dilema definitiu: o se'l creu a ell i sc li donen els recursos que necessita per portar la barc^ a port, o deixa el comanament i "que otro cargue con el mochuelo". (Això del mochuelo voldrà dir allò que nosaltres en diem els neulers.) I qui ha carregat amb els neulers ha estat En Villanueva, nomenat, amb caràcter de civil. Alt Comissari del Marroc, en substitució d'En Burguete. . En Villanueva farà política d'atracció al Marroc. EH que té un geniot de sogre malluimorat ! Talment sembla una ironia aquest nomenament... atractiu, I per ironies estem, a fe de Romanones ! Aquest es mostra pessimista respecte la solució del problema del Marroc i nosaltres també. Ara mateix s'acaba de denunciar al Govern espanyol que el Krim reb subvencions de França: l'última subvenció puja un milió i Mig de francs. La premsa, li diu al Govern que la solució del problema del Marroc ha de començar per allí, per França. I així promet de fersho En Villanueva. Déu l'il·lumini i a tots ens guardi, que prou ens convé. Les eleccions es van allunyant en comptes d'apropar-se. Sembla que seran a mitjans de primavera. El cas es anar tirant, i que allò de les responsabilitats vagi passant de moda. Per cert que els ex-ministres conservadors més directament acusats per la desfeta de la Comandància de Melilla han passat males Pasqües estudiant, mig d'amagalotis, l'expedient Picasso (que fibla de dehó, segons conten), per tal de veure si poden lliurar-se de les seves conseqüències. Temps perdut, perquè d'aquí que es posi damunt la taula del Senat com a instrument de judici... quantes Pasqües passaran! Parlem dc coses més agradoses. Per fi s'ha ultimat un Modus vivendi amb Alem^pya per tal de facilitar l'intercanvi de productes. Per cert que ara que parlem d'aquesta matèria cal fer avinent que els mateixos que amb tan de delit lloaren el tractat amb França, demanaven aquests dies la seva denúncia. Records a En Bergamin ! Aquells diaris de Madrid que'ns portaren a la catàstrofe de l'any 1898, tornen a adoptar una actitud antipatriòtica. Un d'ells, que ni sap l'Abecedari, escriu, amb indignació fingida contra uns perills imaginaris que ha descobert a Catalunya. Mes valdria que, en comptes de perdre cl temps dient bajanades i removent cl foc de les passions, procurés comportar-se millor amb "sus hermanos" de per ací i no trair-los demostrant-los un afecte que no sent i encenent contra d'ells en aquelles lerres els recels i els odis que aquí no sentim en vers ells, a Déu ipefcéM Els partits extrems d'Espanya han aprofitat les( Pasqües per a reunir-se i establir les bases d'un nou partit obrer revolucionari, d'acció intensa i orientat a Moscú, d'on venen la llum i els diners segurament. « Males Pasqües pels pobres obrers.,. Com també han estat dolentes per les cents víctimes del tràgic descarrilament d'Ontcniente. Per a tots pietat. Senyor! ESPANYA ENFORA Les Pasqües de ' Nadal deixaren poc menys que deserta la Conferencia dc Lausana, com foren també causa de la dispersió de la Conferència de Londres. Els personatges de segona i tercera fila que restaren a Lausana han anat arrodonint els projectes de concòrdia. Encara, però, no n'hi ha cap de ben madur. Tampoc maduren els dc Londres. Els francesos encara somnien amb els territoris i les mines de la part ençà del Rhin com a garantia dc les reparacions imposades a Alemanya en el T. V., però tots els seus aliats i ex-aliats treballen per allunyar aquest nou conflicte que tornaria a fer trontollar el món. El magne esdeveniment hebdomedari és la publicació de la Encíclica primera del Pare Sant, Pius XI, l'cxtracte de la qual que publiquen els grans diaris, dóna ja jdea, no tot lo exacta i clara que es desitja, de la reva trascendèneja i de les excelses qualitats de tot llinatge que conte aquest grandiós document pontifical del Papa. L'impressió primera és que es tracta d'una obra formidable, digna d'aquest home fort, do tan alta potencialitat espiritual que és Pius XI. Catalunya Sociai, dedicarà a aquesta Encíclica l'atenció especial que's mereix, car la veu del Papa es veu de Déu. La premsa oficiosa francesa torna a parlar del problema de Tànger, com si no hi hagués prous maldecaps al món per a fer-lo tornar foll. I vol què es solucioni ara? Es què es tracta de cercar compensacions per altres negocis diplomàtics en perill ? J.