14 — L'Esport Català 3 de Juny de 1925 BOXA Hom comença de veure-hi clar Tothom coneix la dita segons la qnal la tasca de tot bon manager de boxa consisteix a saber escollir per al seu. poulain els millors boxadors en els pitjors moments, o sigui quan els esmentats passen una mala tongada. Es evident que, fent-ho així, l'anomenada del boxador que hom tracta de fer pujar augmenta en proporcions superiors a la seva veritable vàlua, i que, per contra, tota fallada és tant més sensible, per què aparentment revesteix proporcions més exagerades. Una línia de conducta com la que assenyala la dita esmentada, si pot ésser aplicada i resulta beneficiosa en determinats casos, en altres és més aviat perjudicial per tal com la mateixa facilitat que troba el boxador en la victòria el converteix en home fluix i fàcilment impressionable davant el més petit contratemps. Altrament és pràcticament inútil que hom intenti bastir la popularitat i el mèrit d'un pugilista sobre bases tan artificials, perquè tard o d'hora haurà de probar la seva classe, si no vol veure's evposat a què el públic es consideii enganyat, o si abans l 'excessiva facilitat de vèncer que hom li proporciona, bo i disminuint les seves facultats, no el porta a inexplicable desfetes. Car, segons els més notables pugilistes que han existit, cal que qui es dediquí a bixar meni utia vida físicament dura i qne s'entreni a fer grans esfor-Wos per a aconseguir d'aquesta manera el màxim desenrotllament de les seves qualitats ofensives i defensives. Alguns dels conceptes que acabem d'escriure, no tots, s'adiuen amb el tme passa amb Josep Gironès, el boxador de Gràcia, qui tants partidaris compta entre els nostres esportius i que representa dintre del nostre esport de la boxa una escola les característiemes de la qual, per la seva claredat, contundència i sobrietat, signifiquen allò que tots voldríem que fos una escola catalana de boxa. Josep Gironès ha vengut en forma indiscutible i de bella manera homes d'indiscutible vàlua esportiva, però per por que el seu mèrit disminuís o que la seva popularitat minvés, en lloc de complicar-li de mica en mica la lliçó, hom li ha anat preparant, si ens ^s p"TTnèR expressar-nos d'aauesta manera, victò'ics fàcils, la qual cosa ha fet que la seva vàlua veritable disu-inuís en lloc d'augmentar i que el públic s'hasri per fi donat compte de que els adversaris que hom designa per a boxnr contra Josep Gironès no són els més adequats i que ivr a rebre una imnressió <' l'Iris Park. tothom bn reconesrut això ntie diem més arnunt. ' Cal que hom donn-ni ni bixador de Gràcia pis adversaris qne tiie'·Hx. Ni rds Dnstillon.s (velles sdòriesl ni els TíMwfo Cncòfits més o tnetivs r^sistentsl amxnK'ntürnu nositivnneut la s"vn vàlua. Passem perrriò de tnnt en t;int Tiom li assenvali un adyersnri d'nonesta men-i, perk 110 -oerottè si'niín isistemàticament pqiiests ds que linni li desip-m. No oWidom tampoc fi cal nne els nni dirip-cixen Josep Gironès ho tino-uin nresenf) que tinn desfeta per a mi Hoxador no representa ni molt menvs n'na definitiva desaparició del món d" In boxn. Els més srratis boxndors o"c han existit ban sofert en llurs conienc-iments i també en l'ènoea de llur més írraii esplendor jrrans derrotes. Ttels actuals, Carpcntier. Pednux. i el mateix Dempsey, com reportàrem 110 fa gaire cu aques¬ tes mateixes columnes, han conegut l'amargor de la desfeta. Ningú no podrà negar que després de una desfeta ha_ estat quan Gironès ha triomfat de faisó mes brillant i definitiva. Per què, doncs, aquesta pueril temença de què un resultat advers disminueixi els seus mèrits innegables ? CRITIAS ELS RESULTATS La reunió de l'Iris Concurrència nombrosa í àvida de tornar a veure Gironès. Aquest boxant contra Laporte va mostrar-se com sempre ; tant brillant com Laporte ignorant l'ofici. Al començament el francès mcn^i la dança, però d'una faiaó imprecisa, encara que cercant particularment l'estómac de l'adversari. Gironès va deixar-lo explicar com ell acostuma. En el següent round el campió dels Pirineus (sic) va continuar el seu atac relentint-lo, però, quelcom al íinal degut al natura'l cansament. Aquest va, assenyalar l'inici de la tasca del gracienc que anà accelerant durant els rounds següents lins a obtenir que en el cinquè Laporte es veiés obligat a abandonar. BI match Calvo-Francesc Alís per al campionat de Catalunya no propercionü, cap canvi en la possessió de! títol, car s'acabà en el segon round per desqualillcació d'Alís, que copejà involuntàriament baix. Calvo estigué perillós col·locant una. dreta amb força precisió i eficàcia. Murall va vèncer Koca per punts, quedant, però, evidenciat que la diferència dc pès entre els dos adversaris ès quelcom que hom deu tractar d'evitar si ós que hom vol veure bona boxa.. Murall no sempre encaixà amb la facilitat que li és peculiar el cop d'un adversari que 11 portava més d'un parell de quilos d'avantatge. A MADRID Dissabte ai vespre, a M adrid, Kicarfi Alia va vèncer per knock-out Fanl Urbain, i Antoni Kniz a Paul (ïay en 20 ronnds. LES ORGANITZACIONS El pròxim divendres se celebrarà al teatre Nou miíi reunió de boxa en la qual faran la seva reaparició els nostres «asos» Hilari Martínez i "Vouníí Cielone. els quals boxaran contra Alcoufe i Natali, respectivament, els quals no són conesnts del nostre pi'iblic. estant, però, classillcatH a França en primera bítíp i que, a jutjar pel que hom llegit d'ells diverses vegades en la premsa francesa, poden fer davant dels nostres representjmts un paper Unït si ei^ presenten entre nuts. , Hom anuncia per ;i la darrera "deeena del corrent im match Vallespin-Gironès, revenja dei que l'estiu passat va guanyar tant hrllfantinent el primer per punts. Sembla que es conürnia la. celebració d'un encontre PaulinoDelarge a celebrar a Orfi. NOVES DE TOT ARREU K\ pròxim dia 5 se celebrarà a Marsella un match Artur Scliakely-Fred Hrctonnel, els dos boxadors que havent estat grans rivals en el pès lleuger es trobaran per primera vegada en el weiter Dempsey a París El campió dc! món totes categories continua molt obsequiat a. l'aris devent marxar aviat cap a Herlin. Interrogat per un periodista, Dempsey ha ratiíleat el que havia manifestat de bon començament-, o sigui que tot ei més farà a Kitropa alguna exhibició breu, que haur?i de boxar pel setembre als Kstats T!nits, una vegada, .lack Weinest, Harry WUIs, Ciene Tuney 1 Tom Gíbbons hagin decidit qui d'ells és al millor A l'hora que escric, les deliberacions estan en el seu ple. Un dels primers temes a discutir és el de l'araateurisme, i queda convingut que tal com el defineix el C. O. I., només s'entén pel que fa referència a la participació dels individus als Jocs Olímpics, però no es refereix per a res a qüestions de règim intern, les quals són deixades al lliure arbitri de cada Federació. També ha estat acordat el manteniment dels esports d'hivern en el programa de les Olimpíades, els quals es faran sempre al gener-febrer i en població distinta d'on es facin les proves atlètiques. Per als de 1928, ha estat elegida la Suïssa, i consistiran en curses de ski, hockey damunt del glaç, etc. El delegat holandès, en mig de la més gran expectació, s'ha aixecat per a dir que el seu país no tenia per què renunciar a favor de cap altre l'honor que se li féu en triar-se Amsterdam per a celebrarhi les properes Olimpíades. En un discurs molt fogós i de tons patètics, ha dit que, amb tot i el refús de les autoritats governamentals per al crèdit necessari, els holandesos trobarien mitjans més que suficients per a assegurar-se aquests cabals, i que comptava amb nodrides subscripcions í un primer emprèstit del Municipi de 400.000 florins. Fins ar«, els holandesos tenen ja les dues terceres parts del diner que els cal per a rebre dignament els atletes de tot el món. L'Assemblea ha rebut amb grans aplaudiments i amb evidents mostres de complaença les manifestacions del Delegat holandès, car les notícies pessimistes que havien corregut fi·is ara a propòsit de la renúncia d'aquest país feien molta engúnia^ No és, doncs, d'estranyar aquest sospir d'alivi que tothom ha deixat sentir després d'aquesta declaració. L'Asamblea continua, i del seu resultat ja en posarem al corrent els lectors, la setmana entrant. G. R. B. N. de R. — Posteriorment a la lletra del nostre c»rresponsal el telègraf ens assabenta que per a saftstituir el Baró Pierre de Coubertin, que havia dimitit ta presidència del C. O. /., ha estat designat el Comte de Baillet-Laíour, belga. El Congrés Olímpic de Praga El delegat holandès declara oficialment que el seu país s'encarrega de la celebració de les Olimpíades de 1928 Praga, 3(7 (det nnsfre corresponsal) Ha començat el Congrés dels Delegats i Representants del Comitè Olímpic Internacional. Hi concorren: Àustria i Alemanya (per primera vegada des de l'acabament de la guerra), a més de Bèlgica, Dinamarca, Egipte, Espanya, Estats Units, Finlàndia, França, Holanda, Hongria, Itàlia, Luxemburg, Perú, Polònia, Portugal, Romania, Suissa, Suècia, Txecoeslovàquia, Jugoeslàvia. Tots els Delegats i Representants han estat objecte de moltes atencions per part de les autoritats. El Ministre de Relacions Estrangeres els ha dat un banquet. Hi ha una munió de periodistes : hom calcula que arriben a 380 els representans de rotatius estrangers que han vingut a Praga per concórrer a aquestes Assemblees esportives. El Derby d'Epsom El Oerby dMípsom és sens dubte la méi important de ics curses de cavalls del món. Ipsuaurada per lord Derby (1780), a honor de la seva esposa lady Hamilton, ha tingdt lUc 14:i anys. Ha deixat solament de celebrar-se dues vegades- durant la guerra. El Derby és la clàssica cursa que tots els propietaris He bons cavalls ambicionen guanyar, no tant pel premí, avúl importantissim, como per la glòria de conquistar e! famós «bluo ribbon» ; la blava cinta amb que de primeria s'exornava el coll del cavall vencedor. El Derby aplega elsmillors cavalls i els més experts joek·y» del món. Aquest any, menys Sande 1 O'Neií, hom pot dir qüe hi eren tots. Les 32S inscripcions qne hi havia e4 « de nsvembre passat— termini legal de les admissions—, Han donat solament 27 concurrents. L'any 1862 ípren 3*. Es la vagada que han concorregut més cavalls. El premi pujava aqiíest any 10.775 lliures esterlines. Els 27 cavalls eren els següents : Bucellas, muntat per Jellis ; Conquistador, per WestoM : Constantí us, per Archíhald ; Cross Bow, per Bullock ; Dalma garry, per Winter ; Dignity, per Dempsey ; Ethnareb, per Leach; Mannà, per Donoghyye ; Mmt d'Or, per Ferryman ; My Crackers, per Th.waites; Pons Asinomra, per Burns ; Prlo vy Park, per Eox : Ptolemy U, per Stern : Koidore, per Hnl rec; Kunnymede, per Childs ; St. Becan, per Ell iot ; St. Napolean. per WrHgg: fiolario, per Beary ; Sparus, per Pryorr ; Sunderland. per Sratrke; The Hirdar, per Eíling; ^'olitary, per Uicliards ; The Virginian, per Jbieasiey ; Tissaíernes, per Jonea ; Vicot, per Lane; Warmlnster, per Smytlï ; Zioníat, per Carslake. Guanyà «Mannà», muntat per Donoghne, l'as dels j··keys, amb prodigiosa, facilitat. «Mannà» cobri la mílla ï mitja de la cursa en 2 minulw 4fl segona. Arribà segón «Zlonist» i tercer The Sirdar». Amb aquesta, Donoghue, ha guanyat el Derby per sisena vegada, ftn canvi, mai cap cavall ha aconseguit ésser dues vega.ÍFS vencedor. P-'r tenir una idea de la importància que el pobl» anglès dóna a aquesta prova, basta saber que a la Cambra «tel» Comú is s'interrompé enguany uns moments la sessió per a doni i- c-viipte de' resultat. F.l diner estava carregat damunt Cross Bow i Mannà. l'H triomf de Maiina es considera degut en gran part al seu .lockey Donogluie, que va al davant de tots els sens «oMeg"a»s pel níniero de victòries obtingudes. CUENYA-KILCMEIRCS \ C RIVCUÜCICNf S E BJEVADCRES DECASCUNaJ CoNCESICNAmcS IXCLUSIVCS I^ARA ESPAIA E.yJ. PUJOL X1CCY Cíarís, 103 - Tcléí. 0. 371 - BARCELONA AGENCIA EXCLUSIVA PARA CATALOlSlA Y BALEARCS AWÏ1 SI írt\ 1 MM812 y C, %lt