1è d'A g o s t dè 1^2 5 L'Esport Català — 5 LéS grans proe&eS esportives La travessia del Canal de la Mànega E! gran nombre de temptatives que diferents nedadors i nedadores estan realitzant, precisament aquests dies» per aconseguir travessar ^ el Canal de la Mànega, ens ha fet creure que fóra interessant de parlar-ne un xic. Per a millor explicació de tot el que pot tenir una mica d interès per als nostres lectors, dividirem el nostre treball en breus apartats. Historial de ja travessia La travessia del Canal de la Mànega nedant ha estat de molts anys una cosa que ha apassionat qui-sap-Io una gran majoria de nedadors. Des de l'any 1875 sobretot és quan ha pres una major volada, puix que des de la data esmentada, o siguin 50 anys, han estat més de 60 temptatives les que s'han portat a cap. Els cinc anys últims per això són els que s'emporten el màximum, ja que la febre per aconseguir-ho sembla haver augmentat considerablement. De totes aquestes temptatives portades a cap durant tots aquests cinquanta anys, només cinc han estat les que han reeixit. Vegem-les: La primera l'obté el capità anglès Mr. Webb, qui els dies 24 i 25 d'agost, sortint de Douvres, va arribar a la platja de Cala is en 20 h. 45 m. ■ La segona fou la que obtingué, l'any ipn, l'anglès Mr. Burgess, el qual sortint també de Douvres el dia 6 de setembre del dit any 191 1 arribà l'endemà, dia • 7, després de 23 h. i 40 m. ■de romandre al Canal. La tercera, quarta i quinta s'obtenen totes l'any 1923, per dos americans i per un italià, en la següent forma: Sullivan (americà), els dies S i 6 d'agost de 1923, aconsegueix anar de Douvres a la platja de Calais, en 27 h. 45 m.; Tiraboschi (italià), els dies 11 i 12 d'agost de 1923, sortint de Gris-Nez (França) arribava a Shakespeare Cliff, en 16 h. 33 m., ço que constitueix, per ara, el record de la travessia; i finalment, Toth (americà), els dies 8 i 9 de setembre del mateix any, també sortint de Gris-Nez arribà a Hppe Point, cinc milles a l'est de Douvres, després de 16 h. 54 m. Aquestes han estat les úniques vegades que s'ha aconseguit travessar el Canal nedant, emprant-hi cadascú el seu estil un xic primitiu, i encara no seguit. En Webb i en Burgès feren "ower"; Sullivan i Tiraboschi, la braça, i Toth sembla que feia una espècie de "trudgeon". Lès temptatives fracassades En canvi han estat moltes, com hem dit, les temptatives que s'han dut a efecte sense que hagin reeixit. Han estat molts els nedadors que, malgrat d'haver-ho provat un any darrera l'altre, no n'han pogut sortir. Com a cas de més persistència hi ha el de l'anglès Mr. Wolf, qui durant els anys 1908 a 1914 va intentar-ho nou vegades. Entre els noms dels més sobresortints nedadors que ho han intentat hi ha el de l'egipci Mr. Helmy, el francès Michel, l'anglès Perks, l'americà Petterson, el canadenc Perrault, el francès Pouillcy, entre els homes, i l'anglesa ; miss Hills, la francesa Mme. Sion i l'auglesa ' àascuda a la República Argentina miss Harrison, entr.e les dones. Alguns d'ells han arribat a fer travessies de lo, 13 i fins 20 hores, però que no han pogut ''acabar o bé degut a l'esgotament físic o al fred, 0 bé àdhuc en alguns casos pel mateix estat de la mar, que feia impossible que un vapor pogués acompanyar-los. Les temptatives d'enguany L'èxit qüe aconseguiren l'any 1923 els que ho intentaren féu que l'any següent fos molt crescut el nombre dels que volgueren provar fortuna, però cap no hi reeixí. Aquest any també és gran e! nombre de gent que vol intentarho, però el que crida més l'atenció és la gran concurrència de dones. Ultra Mme. Sion, qui en una prova que féu fa alguns dies també fracassà, hi ha miss Harrison i miss Ederle. La primera sembla que porta una excel·lent preparació, que ha demostrat en el Marathon nàutic que sobre 40 quilòmetres va organitzar "L'Auto", de París, al Sena, no fa gaires setmanes. La ■segona, cèlebre campiona i "recordwoman " del món, ve anunciant una gran preparació i unes grans esperances de reeixir i ésser la primera nedadora que ho aconsegueix. Nosaltres ens atreviríem a dir que aquesta és la que té més condicions per aconseguir-ho, puix que en el seu país està acostumada a les grans distàncies i té demés un coneixement perfecte del que és la natació, la qual cosa dubtem molt que tinguin els altres. Es la primera veritable nedadora que ho intenta. En parlar de les temptatives d'enguany no podem deixar de fer-ho de la que ha realitzat el coronel anglès Mr. Freyberg que sembla que sense cap preparació intentà fer la travessia i hagué de desistir-ne quan només — segons els diaris — li mancaven 500 m. per arribar a la costa oposada. Per les dificultats que ofereix la travessia del Canal, que ja explicàrem, creiem una veritable imprudència d'intentar-ho sense anarhi molt però molt ben preparat. Les dificultats del Canal El Canal de la Mànega té aproximadament en el seu punt més estret uns 38 quilòmetres i mig. Hi ha corrents en totes direccions i totalment oposades, que dificulten extraordinàriament el seguir una línia recta. Demés aquests corrents provinents els uns del Nord i els altres del Sud, porten els primers unes aigües quasi gelades i els- segons unes més aviat temperades, que fan que en passar dels uns als altres durant la travessia les diferències de temperatura comstitueixin una de les dificultats més grosses; a vèncer. Tàihbé constitueix un obstacle difícil l'estat de la mar, que per efectes dels vents, ja sigui de la direccions que siguin, sempre regolfen dintre el Canal. Per això la millor època de l'any és l'agost, per fer-ho. No hi ha que dir que la llarga distància que separa una costa de l'altra també és una dificultat. Com es preparen els que ho intenten Avui dia això de la travessia del Canal de la Mànega quasi podríem afirmar que és una atracció o un negoci de les costes francesa i anglesa, prop de Calais la una i de Douvres l'altra. A totes dues bandes hi ha gent que estan camsades d'acompanyar temptatives i fins travessies completes. Els que surten de Calais porten personal francès, i e! que surten de Douvres, personal anglès. Sembla que a França hi ha un tal M. Joe Costa que ja ha acompanyat vint-i-una temptatives, i un tal M. Douai que té idees per¬ sonals sobre la travessia, és a dir, sobre l'instant més oportú per fer- la, i que ha adquirit gran fama des que va ésser el conseüer de Tiraboschi i de Toth. Fins fa poc es creia que la millor manera dé travessar el Canal era sortint d'Anglaterra, però aquests dos darrers ho feren des de França, ço que ha dona; lloc a una competènC'a que fa gràcia entre les ducs costes. A Anglaterra hi ha Mr. Burgess que s'entreté acompanyant en els entrenaments als nedadors que es preparen. Mr. Wolf també hi contribueix. Són e's dos més significats especialistes anglesos. La preparació consisteix a traslladar-se a la costs de la qual es pen^a sortir, bastant temps abans, a l'objecte d'entrenar se a romandre a i'aigua, nedant forces hores cada dos o tres dics, i els altres entrenaments de poca durada. S'ha d'encarregar de seguida que s'arriba un barquet que pugui acompanyar durant els entrenaments i en la temptí tiva. Això com és natural, costa una quantitat bastant crescuda, i ha estat causa de mes d'un abandó degut a què molts per manca de diners han precipití t l'intent final. Hi ha hagut nedador, com Sullivan, que va saber treure partit del seu èxit per fer una "tournée" per music-halls d'Amèrica que li pagà les despeses esmerçades. Miss Harrison tenia l'any passat una subvenció de l'Ajuntament de Buenos Aires de 800 lliures esterlines. L'any 1923 hi hagué tanta competència perquè hi havia un premi de 1,000 lliures. El consell que donen principalment els competents en la matèria, i que són els que acostumen a comboiar el nedador des del vaixell que els fegueix, és que no s'ha de forçar mai, i que les qualitats físiques que es necessiten per aconseguir-ho són: ésser home de 35 a 40 anys, grassos, és a dir, amb grassa abundant, tranquils, sense nirvis, puix que un home jovc^iiagre i nervióós diuen que no ho aconseguiríW^ai, Posem com a t pus ideal per fer la travessia l'egipci Helmy, qui diu que té d'alçada l'93 m. amb i'43 m. de pit, i pesa 112 quilos, havent arribat fins als 155. Com es fa la travessia La millor hora per sortir sembla que és quatre hores abans de la plena mar, de manera que coincideixi en fer una gran part de travessia de nit, puix que diu que l'aigua està més calma, i convé que sigui quatre hores abans de la plena mar per aprofitar el corrent que porta fins al mig del Canal i aprofitar immeditament després la que porta cap al Nord i costa anglesa. Els resultats de Tiraboschi i Toth són bastant eloqüents per creure-ho efectiu, ja que seguiren aquesta teoria. Aquest acostuma a fer la travessia completament nu, fora de Tiraboschi, qui va fer-ho amb un maillot que li tapava tot el cos, segons ell, per resistir millor el fred, però segons males .'lengües, perquè duia a sota una combinació de flotadors. El que sí es posen tots els que intenten travessar la Mànega és una capa el méa completa possible de grassa, a l'objecte de resistir el fred. Durant la travessia s'alimenten de brou concentrat i rom, que se'ls dóna tantes vegades com el demanen, i sobretot quan entren en corrents d'aig la freda. Com és natural, amb ells i dalt del vaixe1! van els que han de comprovar el temps esmerçat i ia realitat de la travessia. Això és tot el que hem pogut recollir de Ja travessia del Canal, que aquests dies és de tanta actualitat, degut al sens fi de temptatives que realitzen nedadors i nedadores de tot arreu. Serà aquest any 1925 tan fructífer com el de 1923? Per ara les dues o tres temptatives que s'han fet han fracassat. Ja veurem les altres! LEUNAM. CUENYA- KI1X)IHE¥RCS CUIMI/V RtVCLUCICNES Eixvadckes deGasceina CcNCESIONARICS tXCLUSIVOS PARA ES PAÍS A E.yJ. PUJOL X1CCY Clarí», 103 - Teléf. CL »7ï - BARCELONA Jo AGENCIA EXCLUSIVA PARA CATALONA Y BAUARES I. ALVAREZ y C, S/C Ptovciua, 185