Redacció; Barbarà, 11 i 13 Admfnlif ració: Passeli Ce firàcfa, 34, enl. A Telèfons 1316 A. 1 1451 A. Adreça telegràfica: U/BERNA ANV I Barcelona, 25 d'Agost de 1925 N.0 21 Prens de subscripció: BARCELONA Petieiet 3.50 al Irfmecire CATALUNYA Pessetet 3.75 al trimestre Número soll: 30 cèntims L'a/fa finalitat de l'esport S'han omplert moltes columnes en els periòdics esportius sobre si l'esport no havia de barrejar-se per res amb la política, i més concretament sobro si les qüestions esportives havien de tractar-se purament i simplement com a tals, amb la noblesa i l'esperit recte que l'esport reclama, i sense fer-les servir de maniobra per a qualsevol tèrbol apetit. Sobre aquest afer, el noslre criteri és ben precís: l'esport no deu haver de servir mai perquè uns senyors A o B, presumeixin quan manen i exerceixin llur caciquisme sobre els que ienen n sota, Uhirnnt-se a aquella politiqueta de easinet, tan tronada i tan antipàtica. La premsa esportiva no deu haver de cultivar aquest pénere. Blasmem una vedada més de, la Rnselilla nrefrnda i de l'amV,dofa de barriada, enm del criteri de la lluiia enlre els Olubs de dalt i els de baix. Aquesta polüiqnela raquílica i trisla mereix ésser menyspreada. L'esport és fet per volar a més elevades allüuds.al lliure espai on no ié fi l'amplària, i per damunt de la misèria humana. L'esport és la fortalesa del cos i el vigor de la rara i rexamplamenf, dels pulmons, que vol dir tenir resperit obert a totes les virtuts i el cor iiipenu de l'tiorne primari que desconeixia les rutes tortuoses, sempre obrant sola la norma i el control de la seva consciència pura i diàfana. Però l'esport ha de practicar-se amb mires encara més elevades que les del pur esperit fortificador dol cos; hi ha d'haver un noble interès a augmentar la pròpia fortalesa física per posar-la al servei de l'ideal que ha de bategar en cada cor. Els homes que s'apleguen sota la bandera d'un Club ha nde sentir per damunt /le l'interès de la victòria sobro els altres Centres esportius, l'afany de vèncer, pel fet que aquesta constatació de la seva excel·lència posa llur Club a primera fila en l'ordre d.o les possibles eficàcies amb que el dia de demà ha de comptar l'ideal al qual serveixen. Els socialistes han celebrat ara de poc a Francfort una Olimpíada internacional, en la qual 200.000 atletes i gimnastes obrers pertanyents a 20 nacions han desenrotllat un programa de proves esportives admirables, realitzant marques excel·lents. Han estat aquests els Primers Jocs Olímpics Obrers, j ha curat de la seva organització la Federació internacional de Lucorna. Aquest exèrcit do treballadors ha sortit a l'Estadi, no per fer triomfar tal o qual bandera, no on nom de la nació a la qual cadascú pertanyia, sinó per afirmar una vegada més la vitalitat de la Inlornacional Esportiva per donar fe que els treballadors del món són una força compacta i vigorosa, i per manifestar davant del món quo llurs muscles, llur potència física, llur fortalesa és posada al servei de l'ideal que a tots els uneix, que és la bandera do les reivindicacions obreres. Esmentem el cas, que no és exçlusiu dels esportius quo serveixen l'Ideal socialista. Els catòlics suïssos i els alemanys han fealitzat manifestacions semblants, aconseguint congregar uns quants milers d'atletes, Servidors també d'un elevat ideal. L'esport no ha de servir per fer política ménuda. L'esport, però, ha de servir els ideals racials del poble on són nats els esportius. L'home que juça, l'home que cultiva com a delectança física exclusiva, és un esportiu incomplet. L'home que fa esport ha de pensar que fent-se fort contribueix a nodrir els nuclis d'atletes que el seu poble necessita; ha d'enfortir-se el cos pensant que l'ideal al qual serveix pot necessitar aquelles energies, i que amb les seves i les dels altres esportius quo com ell facin esport amb aquesta mira noble, és com cs constitueixen aquelles falanges que on los guerres antigues el mateix conquistaven tol un imperi com sabien treure's el jou dominador. Ull lilllllllllllllllllllílllllllllllllllllllíllllllllilllllllllllllllllillllliilllllllllini No féu sentir mai al vos'.re adversari la humiliació per la seva desfeta. Lord Clayton. L'esport més que en el pler d'afirmar una supremacia, té la seva més forta valor en l'íntima sensació del goig de viure. C. E. Fry. * A hores d'ara deuen ésser a Madrid, en caràcter d'incògnit, un o diversos delegats del Comitè Olímpic Espanyol, per conferir al president de' Directori una medalla o pergamí en agraïment al que aquest va fer amb ocasió de ''assistència dels espanyols a les Olimpfedes de París. Es també probable que la visita s'hagi també aprofitat per pa'esar al cap del Govern la satisfacció amb què el Comitè veuria una amnistia a tots els clubs esportius que estan sofrint sancions governatives. Hom era molt optimista en el resultat de l'entrevista, però s'ha preferit guardar-ne la més absoluta "reserva, ben segur per l'escarment en les provatures fetes abans. « • « Amb ocasió de la ràpida visita que féu a Barcelona d'es enrera una personalitat influent en el règim actual, algú provà de tirar un "cable" per tantejar el terreny i cercar arranjament a les con■ seqüències derivades per l'inesperat concert que va donar-se en un camp d'esport temps enrera. N'ignorem el resultat, si bé sembla que d'aquí sortir allò de la "contestación el dia 1,3". Però els supersticiosos diuen que d'aquest número no en pot sortir res de bo. Els components de 'a Federació Austríaca de Futbol han demostrat que no són pas flacs de memòria i que saben ésser agraïts. Amb motiu del pròxim match amb 'a selecció espanyola acordaren per unanimitet d'invitar com hoste, corrent en absolut amb totes les despeses de viatge i estada a Àustria, la persona "a qui tan reconeguts estaven per les atencions rebudes i gràcies a la qual pogueren admirar les belleses de la ciutat de Barcelona i capir-ne d' seu pregon esportivisms..." — segons llegim en el raport oficiós publicat a Viena. Doncs sabeu qui és la persona que ha rebut aquesta tan efusiva i cordial invitació? En Joan Gamper. Vet ací una acció que xocarà als que pretenen tenir el monopoli de la ... ... . Èls de' Club Energia (obrers i funcionaris de la Canadenca, Energia i altres companyies d'electricitat) tenen l'encsrt de fer pràcticament esport, i dissab'.;e celebraren amb gran èxit un brillant festival a la piscina del C. N. Barcelona. Es lamentable, però, que aquests xicots en la redacció dels programes hagin caigut en anacronismes desapareguts de les nostres habituds. Perquè si la festa s'hagués celebrat al "Sardinero", posem per exemple, aquel' lèxic el trobaríem tot natural i escaient, però en una festa que es fa a la Barcelonéta... Mussolini ha escrit un missatge per al progra¬ ma del Gran Premi d'Itàlia, en el qual exa'ta l'automòbil, "màquina tipus del nostre període de civilitat", i acaricia la idea de la "fundació de la corporació de la vefocitat integral". No acabem d'entendre-ho, però fet i fet tant se'ns en dóna. A Constantinoble un equip d'indígenes ha escrit una pàgina brillant en la història del fútboi de la terra de Mustafà Kemal. Els famosos txecs del Slavia van rebre una "pana" completement "corànica" de part d'un bàndo'. integrat per turcs. Segons notícies, en marcar-se el gol de la victòria l'entusiasme va arribar al deliri. Un eixam de "fezos", barnussos i sabatilles voleiaren per l'ítmosfera en honor del triomf de la mitja lluna. La informació, però, es deixà una dada important. No ens diu les "turques" que es varen constatar la nit d'aquest faust esdeveniment. De Pinedo, l'aviador italià que està fent actualment el raid Roma-Melbourne-Toquio, pertangué a la marina italiana. Quan 'a guerra passà a l'aeronàutica, arribà a "as" i, trobant-s'hi bé, va restar-hi. L'any passat, descontent d'alguns canvis sobrevinguts en la direcció de l'aeronàutica italiana, demanà de tornar altra vegada a la marina, el qual canvi li fou refusat, malgrat la insistència de De Pine'do. Musso ini intervingué personalment perquè De Pinedo renunciés a la marina, a canvi, segons sembla, que el "Duce" consentís el raid que De Pinedo acompleix ara i que llavors ja projectava. AI capdavall, l'aeronàutica italiana no hi haurà perdut res. Qu-n el vianant recobrà els sentits, s'adonà que ge'a en un llit d'hospital. — Què m'ha passat? — preguntà amb veu esmortuïda. — Un automòbil que us ha atropellat. — Quina Marca? — "Rolls Royce". — M;llor. Me n'alegro. — Per què? Tanmateix un cotxe més lleuger... — Pel mal que m'hagués fet poíser sí, però així icdré apretar més en demanar la indemnització. Jack Dempsey ha tingut qüestions amb la Comiss:'6 de Boxa de l'Estat de Nova York, amb el seu manager Jack Kearns i, ara darrerament, amb els seus veïns de Los Angeles. El campió té uns quants gossos grossos, mentre que els veïns tenen gossets de mides petites. Vet ací que els gossos ds Dempsey es pensen que, com a gisaos d'un campió, també han de tenir victòries sobre els seus semblants, i es dediquen a fer el baranda pel barri, posant k. o. a'gun gos del veïnat i àdhuc n'han mort un. Com que Dempsey no vol desfer-se dels seus gossos, els veïns hp.n passat la corresponent denúncia al Jutjat de Los Angeles. Es de témer que aquesta exhibició no sigui pas favorable al boxador americà. Un col·lega diu mo't seriosament: "Realmente, como no se ha descubierto ni inventado todevía el procedimiento de interviuvar a un individuo ignorando su paradero..." Quines ganes de malgastar tinta i de faltar al vuitè manament que tenen aquests xicots! Vàrem passar un dia d'ànsia quan la fugida del lleopard "Zizí", perquè el nostre estimat director — que es troba a París — ens havia anunciat en una posta] que faria una visita ai Bois de Boulogne, però després hem sabut, i això ens ha tranquillitzat, que el nostre director ha estat aquests dies molt enfeinat interviuant els managers més importants de París, a l'estadi Búffalo i a la sala