í de Setembre de 1925 L'Esport Català — II La cursa Barcelona-Manresa i tornada, constituí un gran èxit esportiu La lluita fou duríssima entre els dos "leaders" , guanyant finalment Monteys a fsprint Josep Cebrian, campió de Sans, i Josep Sant, de Manresa Aquesta cursa, tan ben preparada pels infadigables elements de la Unió Esportiva de Sans, tenia una importància particular ; gairebé podria dir-.se definitiva, després dels resultats obtinguts pols corredors catalans al Campionat de la Unió Velocipèdica, celebrat a Donostia, i pocs dies després a la Volta al Pais Basc, organitzada pel nostre col·lega "Excelsior", de Bilbao. Es evident, que sigui per les circumstàncies que es vulgui, el paper dels corredors catalans, després de les dues curses esmentades, estava en baixa. La desgràcia, o cn termes més purs esportivament parlant la "guigne", no té més que una importància secundària en les grans proves esportives, i, per consegüent, haviem hagut d'inclinar-nos davant d'ella quan a Bascòuia, Musió i Monteys es veien obligats a retirar-se per accident. Aquests "forfaits" tregueren a Catalunya un dret legítim a fer un més brillant paper que l'assolit en realitat Per això ha estat de doldre que amb tot i els desesperats esforços dels seus organitzadors no hagin concorregut a la prova qüe ara comentem els mateixos corredors peninsulars que allí dalt, la qual cosa ens hauria permès d'aquilatar amb més exactitud la categoria dels respectius valors i hauríem pogut constatar d'una manera certa si la minva de "classe" ciclista a Catalunya era una realitat o pel contrari, no era més que conseqüència d'una tongada de dissorts. La prova Barcelona-Manresa i tornada, ora excepcionalment dura. En general els organitzadors aconseguiren triar un circuit format per bones carreteres, si exceptuem el tros infernal dc Rub a Molins de Rei, camins que, com el de Terrassa a Manresa, està format per un caragol continu de zig-zags marejadors, i que afortunadament ol seu estat és excel·lent, car del contrari la temeritat que do per si sol representa córrer-hi curses d'aquesta mona esdevindria imprudència, puix que el corredor es vou dificultat do llançar-se massa a fons a conseqüència do la irregularitat dol terreny, amb constants pendents o pujades i persistents revolts, totes les quals coses l'obliguen a una concentració nerviosa que despesa molt les energies musculars ; repetim que ]a prova ora dura perquè s'obligava, a més a més, donar dues voltes al circuit de Manresa-Sampedor-Sallont, que, dit sigui amb tota franquesa, no trobem gons recomanable ni a propòsit on manifestacions d'aquesta mona. Repetim-ho, la prova de diumenge era preparada per reunir un floret d'asos ciclistes. Els tenim a casa nostra en nombre suficient ? Podem dir què no i per això no cal estranyar que els sortints no , fossin molt nombrosos i que els abandonaments ho fossin encara en major nombre. Si a les dificultats naturals que comportava la cursa hi afegim el tren terriblement dur amb què va ésser portada, sobretot a la segona part, hora es meravella i arriba a la conclusió que Catalunya no sofreix la crisi de routiers amb la intensitat que podrien fer creure els resultats dol Nord. Quan s'ha vist un Musió i Monteys llançar-se cn els darrers tres quarts d'hora en la forma que ho feren? Quan s'ha vist brillar un nou estol en la figura del neòfit Cruz? Quan hom pogué comprovar l'admirable fortalesa de Sans, de Reus, l'obstinació ferrenya d'un Joan Juan, la sorprenent tenacitat d'un Benet Milian, que, com tots els seus altres companys, encara que rerassagats, aconseguiren acabar... hom no té per què parlar encara de crisi de corredors i, pol contrari, pot mostrar-se optimista si persisuix aquesta inlel·ligout tasca dols elements que, com la Unió Esportiva de Sans, no dosmaiou un sol momoui pro-ciclisme. QUELCOM DE LA. CURSA Dels 51 inscríis, només 35 prengueren la sortida, dels quals 9 oficialment arribaren. Aquestos xitros diuen por elles solos més quf tot plegat, respecte dol que va ésser la cursa. Aquesta consistia en sortir del pou do la Rabassada cap a Sani Cugat, Rubí, Terrassa, Vacari.-sas, La Bauma, Manresa, Santpedor, Sallent, Manresa (una hora de neutralització), tornant pels mateixos llocs, però arribant a Rubí, seguir per Papiol, Molins dc Rei i entrar a Sans. En total, 190 quilòmetres. Els revolts de la Rabassuda i les seves dures costes foren gairebé assaltades, i la prima dels " Consums" situats al cim va ésser guanyada pel neòfit Sonon, llançant-se l'escamot cap a baix accelerant el tron. Els primers rerassagats no triguen a veure's i aviat ens assabentem que Jancr, por haver topat amb un automòbil que anava en direcció contrària, so li EXQUISIT VMÉSP' UNIC EN EL SEU GÈNERE fixat la nova sortida cn diferent lloc de l'arribada; això motiva que diversos corredors s'esgarriïn i la sortida els sigui donada amb considerable retard. Les conseqüències són encara més lamentables en qui, com Bachero, que havia fet una tan superba actuació abans, es vegi ara retardat de sis minuts sobre ois altres, fis lamentable encara per qui, com Milian, ha sortit amb 20 minuts de diferència, i por qui, com Domingo, ha sortit amb un retard de... mitja hora sobre els altres. Creiem que aquestos neutralitzacions, en bona tècnica, oscovonon una equivocació; una hora és poc i és massa, segons a quin fi es destini. Reprendre una cursa després do portar 106 km, (anàvem a dir a l'osquona) quan ol sol bat dc ple a ple i quan les onorgios de l'homo estan ja força castigades pel rendiment donat abans, ós cosa difícil; jutgi's després d'Iiavor deixat reposar ol cos durant una hora ! L'esforç és si no més factible, més passatger, tot d'una estirada i tenim la certesa que d'evitar-se la ropoticié) al circuit dols 18 km. i de no deturar-se AUTOS : MOTOS : CICLES EUABOHAT PER ESPUMOSOS EL RAYO "S A. Balmís 7\ ha fet malbé la màquina, i ressentint-so d'alguna lesió, opta por l'abandonament. El do Reus també sofreix rttafd per rebentada de neumàtic, seguint l'oscamot a bona marxa per Rubí i Terrassa. A los pujades de Viladecavalls, els "despegues" s'inicien més forts i Juan es queda ben allunyat per ruptura do cadena. Es entre Olesa i Vacarisses que Sant, el do Manresa, es llença a l'embalatge donant una fona animació al grup, que va reduint-se més i més. Les primes de La Bauma han estat guanyades per Sant, de Manresa (la comarcal), i Monteys (per al primer absolut). Saura dóna senyals de fadiga i 011 ésser prop de Manresa anuncia la seva decisió do retirar-se : la impressió que causa és lamentable. En Sans, de Reus, aconsegueix ajuntar-se a l'escamot davanter i amb ell inicia les dues voltes al circuit Manresa-Sampedor-Sallent-Maurosa. El tren continua molt dur i el grup segueix compacte ; finalment i a l'esprint, és ol menut Sans qui aconsegueix travessar primor la cinta, entre grans aplaudiments. En reprendre's la cursa després de l'hora de neutralització, observem un gros error, 1 és el d'haver Conceii de Ceni. 349 - Teieton 388a A. tant temps a Manresa, els abandonaments no haurien estat tan nombrosos. Tornem, però a la cursa, que fou represa per uit ^otit escamot que formaven Sans, Cruz, Eerrer, Monteys i Musió, ois quals es llançaren amb tota força a les .collades do la tornada. Ferrer, porò. dóna aviat signes de feblesa i no triga en anunciar la retirada, poc abans de Terrassa, després d'havor-so vist molt dospogaí. Més enrera, Bachero, la moral perduda pol contratemps sofert on sortir 6 minuts més tard que ois sous companys, i en una crisi do llàgrimes, opta també por retirar-se. Molt més lluny queda aquest admirable Milian, que tot i priguntar a tots ois passants: "van molt endavant?", oli no os dosauima i isolat segueix la seva feixuga tasca. En el cap davanter. En Cruz segueix mostrant-se un heroi ; inicia la ratxa d'escapades, amb la qual cosa no fa més que accelerar cl tron, porò per dissort, on una do los baixades do Vacarrisses s'estimba, produint-so lesions d'alguna importància que l'obliguoii a abandonar. Sans. per rebentada, també resta quelcom allunyat i dos do llavors, el duel os limita a Musió-Monteys ; cal, no obstant, subratllar que la marxa no se'n ressent gens, i que s'arriba a la fita d'arribada bon abans dc l'hora que es calculava. La victòria s'ha decidit pel sprint final, entre gran» aplaudimonts dols que el presenciaren. MONTEYS-MUSIO La cursa, per la seva importància, i pel davassall de forces que realitzaren els seus protagonistes es presta a nombrosos comentaris ; per dissort, ni l'espai ni l'hora on què hom d'escriure'ls, 110 són gaire a propòsit a aquesta extensió. Monteys ha refermat una vegada més los seves excel·lents qualitats, i sobretot 1; gran intel·ligència amb què sap córrer. S'ha dit mantes vegades que el corredor — com tot altre practicant de qualsevol esport — ha de supeditar ol seu esforç físic a la capacitat mental; l'oportunitat d'un demarrage no és una ciència que s'adquireixi barroerament, car pel contrari demana una gran pràctica que només en cervells fets podem trobar. Monteys, xicot d'unes condicions envejables, se'ns apar també com d'una gran disposició per saber quan ha de retenir-se o quan ha de prodigar el seu esforç suprem. El seu magnífic triomf de diumenge prova CUENTA-KILCMEIRCS \ CoNCESIONARIOS CXCLUSIVCS PARA ESPAIA E.yJ. PUJOL. X1COY Clarí», 103 • Teléf. G. 371 - BARCELONA AGENCIA EXCLUSIVA PARA CATALÜ1SIA Y BALEARES