S — L;Esport CatalX 1 de Setembre dé Í92^ Ens dol haver de parlar d'aquesta manera pels bons amics que tenim al Club, però essent abans que tot amics de la veritat, no volem fer-nos còmplices d'actes com el del diiímenme. Poca cosa direm de l'encontre, que tingué una segona part altament repulsiva quant al caire que prengué el joc, brut moltes vegades per una i per altra banda, violent gairebé sempre, i en la qual es veié la mínima qualitat de fútbol que hom pot imaginar-se. Pel que es pogué veure al primer temps, que encara no absent d'aspror tingué bells moments, ens pensàvem que el partit seria dels que deixen bon record. Ens erràrem de mig a mig. Al contrari, resultà un encontre dels que si sovintegessin farien fugir del fútbol a les persones que per damunt de tot l'estimeu com bell i honest esplai i com mitjà per atreure al jovent pels camins d'una millora física i moral. Guanyà el Sans per un punt fet als començaments de la segona part, assolit en bella forma per Monleón. Tant-de-bo que la bellesa amb què fou marcat el gol hagués estat la norma emprada en tots els altres moments de joc. Però, després de fer-se el gol, els uns anaren per anul·lar l'avantatge i els altres , a conservar-la; davant el perill imminent en què fou posada la porta del Sans repetides vegades per les escomeses dels jugadors de l'Europa i agafant-se al pretext de suposats fallaments erronis de l'àrbitre, començà l'aldarull, que arribà a la màxima intensitat quan l'Europa es negà a admetre el substitut. Quant al resultat, per bé que fos paradòxic tenint féu remarcar fou la voluntat posada per la davantera andreuenca. Sabem que aquesta línia d'atac flaquejava per la manca de tiradors a gol. Diumenge hom palesà un gran esforç a suplir aquesta deficiència, de tal manera que els tirs arrularen amb tanta freqüència a la porta del Terrassa que es succeïen d'una manera impensada i perillosa. Més que res a això fou degut el crescut nombre de punts obtingut. En aquest punt es distingiren Molera, Grau i Comas, no quedant enrera els dos anteriors, tots els qüals donaren molta feina al porter terrassenc. Manca quelcom d'entrenament, és clar, i manca també que ningú no perdi l'entusiasme, que faci anar a rodar el campionat, cosa que no creiem, car els antics jugadors de l'Avenç es caracteritzaven precisament per aquesta qualitat. Havem de censurar el linesman que discutia amb el públic, el jugador Broto, que s'encarava també amb els espectadors, als jugadors que discutien amb l'àrbitre les seves fallades i a aquest el contestar i disputar amb ell, i per fi l'ardor de Kàiser, molt bèl·lic amb la seva actitud agressiva, molt poc agradable en un camp de joc. A BADALONA El Gràcia véneedor del Badalona per 3 a 2 Vet' aquí un encontre, el de diumenge, al camp de la costa, del qual pot dir-se que hi hagué de tot. Lfua primera part sossa i aborrida en què cap dels dos contendents realitzà cosa digna de menció i en la que el Badalona, sobretot, quan bé pot dir-se que no existí, car totes Ics seves ratlles actuaren amb un descontent inexplicable ' amb una inseguretat que deixava parats i confosos els espectadors. Especialment els mitjos i defenses estaven desconeguts. Això, naturalment, féu donar la sensació que els vermells jugaven més, encara que en realitat no fos així, car d'ésser-ho, amb l'empenta en ells característica haurien enca,ra augmentat l'score a favor seu que, en finalitzar el primer temps, els era favorable per dos gols a cap. La culpa principal d'això correspongué al porter blau, que, insegur a l'extrem en la col·locació i en el bloqueig de la bala deixà que hi entressin dos gols mansois i innocents, cl primer d'ells als pocs segons de començat el partit. AI segon temps varià completament la fesomia de l'encontre. El Badalona, amb cl marcador en contra, mirà de millorar la seva posició desgraciada i fent tot el possible per acOpseguir-ho. Ço que vol dir que per la seva part imposà un tren viu al joc, dignament contestat pels rojos. I amb tot i que la qualitat de joc no assolí l'excellència d'altres ocasions, a causa segurament que la nerviositat no els deixava completar serenament les situacions llurs, en la major part del temps portaven la iniciativa i el domini del joc, veient- HENRI BREAU Un "as" de la pista que també prendrà part a les pròximes reunions internacionals