4 — L'Esport Català 22 de Setembre de 1925 El futbol ha perdut el seny per IVANSHARPE El perquè del gran íarrabasíall Els jugadors de futbol es troben ara desconcertats. L'alteració de la llei de L'off-side", amb la consegüent influència en l'equilibri del joc i la transferència de l'avantatge de la defensa a l'atac, ha creat tal trasbals com mai havíem tingut. Ningú sap el que en pot. venir. Si ens fos possible, no obstant, preveure cl que pot ocórrer demà, el joc p.erdria atract'u i les grades dels camps dels grans Ciubs es veurien poc menys que desertes. La incertesa dels partits és el que actua com un iman, que no s'ha de deixar arriscar massa. Ara el futbol, però, ha esdevingut capriciós. Les commocions dels primers dies han estat accentuades per tan estranys resultats com c!s de Nevcastle. Sunderland derrotà Blackbiirn Revers per 6 gols a 2 el dimecres i el dissabte. Newcastle United desfeia a Nolts County per 6 a 3. El públic podia suposar que aque'sts magnífics vencedors han descobert el secret del nou sistema de l"'off-side". Però quan Blackburn anà a Newcastle quatre dics després del seu knock-out sofert a Notts, guanyava per 7 a 1. Altres Clubs han estat objecte del mateix experiment; han vençut i han estat vençuts després per grosses diferències. Això és la incertesa portada a la bogeria. Si continués això el futbol esdevindria una marxa continuada dins la boira i Ics tradicionals emocions dels partits de la copa, un lloc comú. Probablement també el joc agafaria massa cl caient d'un joc d'atzar. Afortunadament, no manca l'esperança que ha d'arribar un canvi. En el fútbol escocès, on la rapidesa, la impetuositat i les escapades han estat menys emprades, els capgirells dels primers partits de temporada no han continuat. Les pujes i baixes El problema actual és endevinar per quant de temps aquestes puges i baixes en la sort dels bàndols es mantindran, i si l'alteració de la llei de r"off-side" ens portarà massa lluny. Els legisladors de! joc han adoptat la més radical de les mesures proposades per tal d'evitar l'abús desi "off-sides", i som alguns que pensem que les propostes no han estat examinades detingudament. La divisió del camp en tres parts iguales, de les quals !a dei centre deixés ample camp ais davanters, suprimint-sc-ne l'acció de L'off-sidc" hauria estat una mesura més prudent, perquè hauria evitat els perjudicis de l'abús del "fora de joc" i ensems no hauria trasbalsat tant aquest, fent-li perdre el seu anterior equilibri per córrer el risc d'un empatx de gols. No-gens menys, el fet és que el sistema de canviar els tres defenses per dos està en vigor, i demana un llarg període de prova. Per això l'hora de condemnacions no ha arribat encara. El temps ens dirà s; les defenses podran refor-se de les dificidtads inicials i si el fútbol serà tot d'escanades i d'accions grolleres abans que d'habilitat i f'nesa, qualitats que en els temps passats eren enderrocades sovint, gràcies a! parany de T'off-side". També els encontres han estat tan variables en qualitat com en resultat. Per què? L'cnigmc està, sobretot, en el que pot ocórrer en les tàctiques emprades. L'estil que reïx en un encontre pot fracassar en el que segueix. Exteriors ràpids poden, en ésser ben servits, desnivellar la balança; un altre dia el perill pot raure en el centre. La darrera temporada tals perills podien ésser endegats. El problema de! /r/g- centre Tot el problema d'avui és de tàctica, i com més encontres veig amb el nou règim més m'afermo en la idea que els homes del moment són el^ capità de! bàndo! i el mig centre. Si els dos són un sol, molt millor. Els^ centro davanters marquen amb fac'litat, perquè alguns d'ells estan sempre entre els dos defenses. El problema consisteix, doncs, a saber si ei mig centre ha d'ésser un guardià d'aquell o atenent-se a !a dita que el millor atac està en la defensa, ha d'empènyer els seus davanters cap endavant. Els jugadors han de resoldre la qüestió ells mateixos. La contesta depèn del davanter centre que hom es trobi, i de l'habilitat dels "backs" en fer-se mestres del "líder" de l'atac contrari i de la seca adaptació a la nova llei. Les tàctiques són precisament el tema de discus&ió preferent perquè un bàndol pugui adherir-se a un règim definitiu, encara; es troba sovint que el que és molt pràctic contra un conjunt falla lamentablement en emprar-se contra un altre. Capitans i tàctiques Per aquest motiu, la responsabilitat del capità es augmentada. Es ell que ha de resoldre cada cas. Mai havia estat, fins ara, massa necessari el capità de molta influència i de gian susceptibilitat. Ai més, era una figura representativa. Ara, si e's Clubs tenen l'home tindran també la força. Ei! és e! que ha de col·loKr els homes en els bàndols segons les necessitats del dia i dictar les tàctiques d'acord amb els homes i els mètodes, que han d'ésser contrarestats. Un defensa poc veloç o amb poca traça en prendre posicions pot éss-'.r ur. punt fluix quan els exteriors són servits degudament. O, tal vegada, cl davanter centre podrà fer una ingida segons 'mina sigui la situació dels "backs". Tot això vindrà a càrrec del capità, qui nodrà fer més que triar el camp en cl sorteig, die U la paraula definitiva i fent talment de cap del 'bàndo!. La més preciosa qualitat per als actuals moments és l'adaptabilitat. En ésser més llargair.on: desenrotllada, com hauria d'ésser en fútbol de primera classe, el joc capriciós ha de minvar Mentre ei:; bàndo's surtin al camp conformats amb la seva srrt i sense preocupar-se de les tàctiques dels con ¬ traris, les dramàtiques saccejades seguiran com fins ara. "Menjar, beure i estar alegre per al demà" pot ésser e! lema dels jugadors, però aleshores els desastres seguiran fent la seva via. Illll!lllíllillllillilllli!llllllllll!lliiilililll!ll!lllllli!;l!!lllll!l!lilllliillililll!illll L'esport faceciós Els magnats de la popularitat són ben exigents. No en tenen prou amb batre el record de'.s ingressos pecuniaris ni que públic i premsa els dediquin els més triats elogis i afalags. Aquí teniu, per exemple, el gran Zamora, el gua-davicta nacional, l'as dels asos de l'esport futbolístic. En Zamora, que ha jugat suara uns partits a Canàries, no en té prou amb plongeonar i en estirar-se arravatant cl púbiic insular, no li basta que els escriptors esportius esgotin el repertori dels elogis, ell vol triomfar en tota la línia, i empès per la seva fal·lera puja a un escenari i fa el segon a una nunb'sta, aquest poderós exemplar de la fauna cabaretista que encara no ha ti'obat el poeta que la canti. I el mateix que en el camp de joc, sota el cel blau, Zamora triomfa en l'atmosfera enrarida de! cafè concert, i amb la bravada de l'alcoho! i del tabac rep els aplaudiments frenètics d'un públic que l'estima i que el venera. L'aventura té, prrn, quelcom d'imprevist ; el governador multa Zamora per (simple negligència) haver actuat sense figurar al programa. Dicculpable descuit, qui sap si intencionat i tot, car possiblement l'anunci previ del debut coreogràfic de! gran porter hauria ocasionat un gros conflicte a la "taquilla". Que ho Una interessant opinió alemanya sobre els bàndols d Espanya Firmades per Hans Bauer de Nuremberg trobem en una important revista alemanya els següents comentaris: "Es cosa demostrada que els ^ bàndols ^ espanyols als camps alemanys ho aixafen relativament malament. Aquells que hagin pogut veure equips espanyols de primera categoria en els propis terrenys dels nostres clubs, segurament que han estat decepcionats per l'estil de joc emprat per aquells. Si hom profunditza un xic cercant l'explicació d'aquest fet, pensa que els bàndols espanyols no estan avesats a camp d'herba, sinó que en termes generals juguen en terreny dur. També es ressenten del medi que hi ha en els nostres camps, car els falta l'entusiasme encoratjador del públic. En tot cas pot establir-se que Barcelona posceeix actualment els més forts equips del regne, i aquells que han vist jugar els tres bàndols de la mateixa procedència que han juagat a Alemanya certament em donaran la raó. Això demostra tsmbé els resultats adquirits. La Unió Esportiva de Sans retornà al seu país com únic bàndol invençut a Alemanya, amb tres victòries a la butxf.ca i dos partits empatats. (Balanç de gols: a favor, 21, i contra, 9.) Essencialment més dolenta ha semblat la R. S. San Sebastian, que sols pogué guanyar un encontre, n'empatà un altre i fou vencedor tres voltes. (Gols a favor, 13. i contra, 18-) El Real Betis Balompié va perdre tots e!s partits amb un balanç de gols de 1 a favor i 15 en contra. Si hom té cn compte que el Sens en el seu grup està només que en el tercer lloc i que San Sebastian així com el bàndol de Sevilla són campions de les seves seccions, en queda sense e! més petit dubte que actualment Barcelona és l'Acròpolis del fútbol a Espanya. El millor punt de comparació de valors serien els partits entre el famós F. C. Barcelona o l'Espanyol de Barcelona en camps alemanys amb els bàndols alemcnys que estan en el primer rengle. Sols aleshores hom podrà fer-se un just concepte de la qualitat de joc dels bàndols espanyols." Naturalment que les conclusions del comentarista són massa absolutes, per tal que es basen en un coneixement incomplet del joc peninsular i àdhuc en fets inexactes, tïls com dir que el Betis es campió de la seva Federació. No gens menys hi ha algunes afirmacions lògiques, i demés, absolutament certes. A Barcelona, per millor dir, a Catalunya, és on es juga millor a fútbol, i en les sortides, deixant àdhuc a part els resultats, agradaran més els nostres bàndols per llur millor conreuat joc d'equip. Els elogis que es fan al Sans, que quan a] joc de conjunt no és p-.s dels més representatius, ho demostren a bastament. provin, si no, els empresaris de Barcelona i ens hauran de denar la raó. Algú ha volgut donar a aquesta, que per ara hem de considerar no com el propòsit d'en Zamora de decíar-se a les taules, sinó com una simple facècia, una importància i transcendència exagerades. Tanhateix les cobejances i males volences han fet el seu camí, i sl hem d'ésser sincers hem de confessar que hem passat moments de veritable inquietud davant dels rumors que han aríbat a les nostres orelles. Algú ha dit certament aquests dies que el gest del governador canari va tnés enllà que l'expressió que li han donat les gasetes, i que les autoritats futbolístiques prendrien greus i radicals acords respecte del particular. Actituds com aquestes són intolerables, i si no fos perquè es manifesten encobertatnent i amb els objectius tèrbols que hom pot suposar, demanaríem, des d'aquestes mateixes columnes, que una informació fós oberta a fi que els murmuradors tinguesin cl càstig que mereixen. Les autoritats del fútbol peninsular faran bé d'ignordr d'ara endavant, com ho han fet fins avui, tot el succeït. El nostre "-as" nacional ha de defensar abans de vuit dies a Viena la porta d'Espanya, i el públic que paga, que al cap i a la fi és qui pot manar, vol que en Zamora no manqui al seu lloc. Altrament, ja sabem que les nostres recomanacions no són necessàries, perquè, fet i fet, just és que ho reconeguem, els dirigents de l'esport futbolístic són gent que tenen molta vista i que, a més a més, sObcn allà on van, ■ ■ PB BB BB BB BB B B BB BB BB BB BB BB BB ES 99 Aquest número ha passat per !a censura governativa