40 L'HEREU Contra'ls papers farsants No cal dir que'ls cops de vímet que regalàvem la setmana passada han fet el seu efecte, i els aludits han narlat. El que ha parlat més ha sigut el iCu-Cut! Si per casualitat, hi ha algun dels nostres lectors que hagi comprat el /Cd- Cat! d'aquesta setmana, ens diré tot admirat: i\ ara? Si el ;Ca-Cul! no'n diu ni una paraula de la nostra campanya. Precisament, senyors, precisament per aixó diem lo que diem. ^Volen rés que parli tant com aquet silenci del iCu-Cutf ? Quant aquet ninot, que al sortiraixis al carrer, demostra tenir tant 4esarrollades les seves facultats barrals, no te l'esma de dir ni una paraula, prova que la galleda d'aigua que se li he tirat a sobre l'ha deixat fet una gallina mullada i no gosa ni tant sols Pobre /Cu- Co/.' Nosaltres compreném la teva situació, i perquè vegis que tenim bon cor i no'ns agrada rabejar-nos amb ningú, ens fem càrrec del teu silenci, i 't perdoném el que no tinguis esma d'enraonar. No enraonis, maco, no enraonis si tanfhas^e patir per ferho. No enraonis... jja enraonarem nosaltres per tots dos! Ja veus que a considerats no'ns guanya ningú... I ho compreném que no tinguis humor ; Pobre nano! Perquè es clar que l'entremaliadura que has fet es d'aquelles que mereixen pallissa, pero, vaja, que no t'arrendem la penitencia. Perquè creu, fillet, que'l sortir al carrer no t'ha provat gens. Com que hi has sortit despullat i el públic t'ha rebut tant fredament, resulta que, es clar, víctima d'aquella fredor i portant una indumentària tant d'istiu, per força havies d'endurten una pulmonia de funestes conseqüències. |l els metjes— jai, senyor!— ja han dit que no tenies cura i que faries una mort com un pollet, molt aviat, molt aviat' ... Ja ni tant sols queda el conçol de que dignin alló de no farà mai més rés de bó. No, no, si mai havies fet res de bó, has de morir, no hi ha remei, has de morir. La Veu de Calalanfa ha acabat d'ensorrar-te. iPobre/C«-Co// En fi, que Deu té perdoni les teves culpes. Aixis sia! A, la gran bruta O siga la Pepa. Pepa, Pepa, me sembla que t'haurém d'escursar la llengua amb un cop d'estisora. iMira que aixó de dir que L'Hereü fa paquet de la teva roba! Que no ho sabs, Pepa, que la teva roba estan bruta com tu mateixa i que ni's pot mirar ni s'hi pot tenir cara? iAi gran Pepa! iAi gran bruta! éQué no veus que no sabs més que xerrar porcament i que de passar bugada no n'has sabut mai? éQué no veus qu'ets filla de pares bruts, has nascut bruta i t'has criat per bruta? Si la reDa més decent que tens a casa teva es una trista fulla de pàmpol. iJa s'ha vist! Pepa, brutfssima Pepa, encare te'n diríem més de coses si poguessis tornar-nos la pilota. Pero com que la setmana entrant ja no seràs del mundo de los vivos, voléra deixar-te tranquila. i Pau als difunts! Bastoner. Sf, y y Pàgines viscudes FRAGMENTS D'üNA NOVELA INÈDITA Quan vaig despertarme apuntava'l dia. El convoi corria com un esperitat per entre boscos i pinedes envolcallats en els vaporoses encaixos de mans boirines que mandrosament s'ajassavandalt-damuntdels pics alterosos del Montserrat, destriantse, destrenantse i caragolantse a l'empenta del ventijol de Llevant, que bufava com si fes corre la llum, arrencantlà del mar, cap a terra er.dintre. • Al obrir els ulls se'm trovaren fit a fit d'uns altres molt grossos"! molt negres qu'ornatnentavan, donantli vida, una cara de dona divinalment hermosa, d'un blanc rosat lleugerament pàlit. 1 vaig complaurem admirant aquella dona esplèndida, boi pensant com seria l'ànima que portava dintre. Ningú més hi havia en el departament, i per no saber res, ni sabia hont havia pujat aquella dona que part per sa gallardia turgent i te mptadora, part per l'esperó de lo desconegut i misteriós, m'interessà forta i fondament. Vestia de dol amb pulcritut i senzillesa, pero no seria pas molt recent quan joyes valioses s'ostentavan en les orelles, en les mans nacarades, i en el pit plé i onejant de una bermosa companya que no passaria dels trent'anys i quins ulls fascinaven, i quins llavis molsuts i vermells com una ruella a voltes semblaven tremolar nerviosos com si juressen a una ànima inconeguda les dolses tendreses d'un amor etem. Ella ho conegué totseguit que m'havia ullprès de cop i volta, i prou que de reüll i dissimuladament observava la tonda, la intensa emoció que sa bellesa causava en mi. No se pas per quin estrany secret senti jo afany d'agradarli a'n aquella ■isteriosa dona, afany que nasqué al obrir els ulls i veurer la llum dels seus, mes suau que l'altra qu anava escampant per monts i valia de riatlla del nou dia.