82 L' HEREU ls partits polítics mai havien estat ' tan desmoralitzats com ara. La majoria dels prohoms de la polftica espanyola, portats per l'ambició i la vanitat de popularitzar el seu nom i de fer-se prosselits que'ls ajudin a desenrrotllar amb tota sa amplitut les seves iniciatives, trnltes vegades funestes per la nostra terra, contribueixen a que s'acentui cada dia més i més la decadència de Espanya. Els politics espanyols no fenen ideals, ni saben presentar-se devant del poble fent onejar una bandera que simbolisi l'engrandiment i el progrés de la pàtria. Saben no més fer programes que mai's cumpleizen, ni poden cumplirse perquè estan plens de tòpics i de abstraccións, i enganyar amb bones paraules als pobres incautes que encara creuen amb ells. Espanya encara pot salvarse, encara l'amor pot redimiria. Espanya pot ser salvada pels nostres ideals de sempre: pel regionalisme. Quan més vagin acentuant-se les variants ètniques de cada poble, quan mes se coneguin a sí mateixos, mes gran serà Espanya. El centralisme i l'uniformisme son la mort; el regionalisme es la vida. Fixem-se en Catalunya. Quan perdé la seva personalitat, anà minvant la seva grandesa. Desde el segle xv que començà a iniciaree la nostra decadència literària, equines obres podém mostrar a l'humanitat que síen fidel expressió de la nostra anima nacional? Cap, absoluiament cap. Es al segle xix quan el poble's deixonda; quant s'adona de la seva personalitat, quan sab que te una historia gloriosíssima; quan els historiadors escorcollant els nostres arxius ens mostren la nostra passada grandesa; quan ens adoném que tenim una llengua que es nostre verb, que's nostra ànima. Allavors surgeixen grans homes, i ens parlen del nostre passat, i tenim desitjós de obrir les pàgines de l'historia i llegir amb fruició les nostres gestes i el nom gloriosíssim dels homes més eminents de Catalunya, qu'han sapigut inmortalitzar la Rassa. La nostra estimada 'llengua catalana s'havia refugiat a l'Iglesia i en els llavis del poble, i havia sigut bundejada indignament pels conreaudors de les arts i les ciències. La nostra llengua catalana que sapigué extendres per les tres penínsules mediterràneas.La nostra llengua que fou llengua d'Estat a Sicilià i a Atenes i fou també parlada en la Cort de Alfons V a Néools. La nostra hermosíssima parla, que's la més dolça de totes perquè es la nostra, que sapigueren servirse de ella els primers parlaments politics d'Europa, i'ls que escrigueren les primeres lleis mantimes dels pobles migevals, conegudes per tot el mon. I com, doncs, si n'es tan gloriosa podia permaneixer oblidada dels poetes i dels homes de ciència? iQui • l'ha fet estimar, qui l'ha depurada, qui l'ha espurgada de castellanismes, i li ha llevut totes les corrupteles que la enlletgien? El regionalUme. Hem de trevallar. doncs, perquè ens escoltin tótes les nacionalitats que integren l'estat espanyol. Heni de parlar ben alt per a que tothom ens senti i procurar desfer equívocs, i unirnos sempre que perilli la nostra personalitat i vulguin arrebassarnos tot lo que's consubstancial nostre. * Els politics de Madrid, sempre han procurat presentamos devant de les regións germanes, com enemics de Espanya. De l'Espanya oligàrquica, síque'n tom de enemics. Pero no de l'Espanya que significa l'acoblament de diferents pobles que tenen historia i llengua pròpies. Hem de demostrar que no'n som de enemics de les regións espanyoles, sino admiradors fervents de les seves qualitats i belleses. Nosaltres, t'estimem, Valencià, terra de fruits saborosos i de flors de perfums que embriaguen, i de cels blaus que enlluernen, i de dones hermoses que tenen les galtes sonrosades com fruita madura i'ls ulls brillants com sol de mig dia. I a tú també Aragó, terra de llealtad i de noblesa, que tens personalitat tan pròpia, i tens un cor gran i generós que sab estimar com cap altra poble de la terra. I a tú Galícia, que tens cançóns dolces que semblen germanes de les nostres, i estimes als teus fills, que son els que més senten la nostàlgia de la pàtria. I a tú Andalucia, que tens el cel blau com el mar, i la terra cuberta de flors i dones que tenen foc als ulls i el cos blincadís com una palma. I a tú també, Castella, austera que no has vist mai brillar al mar, i ets gran i noble i plena de magestat. I a totes les demés regións, principalment les del Nort, ont tan arrelat està el sentiment de pàtria, i son pobles forts i agitats com el mar que besa les seves platges. Pero [ai: que nosaltres també aimem la nostra, i també tenim un cel blau, i móntanyes de bella ondulació, i platges assoleiades iamaradas de llum, i flors odorants i dones hermoses que son orgull deia Rassa Nosaltres també volém ésser respectats i que se'ns dongui lo que's de justícia. Volém veurer respectada la nostra llengua, la nostra historia, el nostre art, i volém governamos perquè hi tenim dret i forces per a fer-ho. No volém ésser joguina dels governs centralistes ni volém que s'abusi de la nostra bona fé. Volém- que se'ns escolti i que se'ns fassí justícia. Lluitarém sempre per el regoneizement de la nostra personalitat, i defensarém sempre el regionalisme perquè tenim el convenciment que's l'única aspiració que pot contribuir al desvetllament de les nacionalitats ibèriques. Civkretta. V v « La dèria de l'Imparcial El diari mes menja-catalàns de Madrid, es sens dubte V Imparcial- Ara les empren contra l'Arquebisbe de Tarragona, perquè ha fet declaracions regionalistes. Ohl quin sacrilegi!... El pobre Imparcial, que'ns ha mort tantes vegades, no pot capir que encara hi hagin regionalistes. Un concell, amic Imparcial; si vols esperar que no n'hi hajín, esperat assentat, perquè de lo contrari't cansaràs molt. Si estàs nerviós, pren tíla, pero no insultis a qui no t'ha fet res, ni't befis de un poble que si un _defectese li pot retreure, «s de tenir massa paciència.