86 L' HEREU MTCRWIEWJ Amb En Rafel de Casanovas lll-lustre i gran Casanova, bon dia qje Oéu nos dó! Vaig fer tart al homenatge que va ferse en vostre honor, —el diumenge, dia trenta,— per culpa d uns regidors que'm deien plans que tenien, pel temps esdevenidor, sobre arbitres, sobre impostos; i altres mil contribucións. I avui he pensat: Bé, vaja, aném tot prenent el sol a veure'l gran Casanova 3ue me'n diu de tot aixó, e les coses qu'avui passan, pels municipals escóns, i dels homes que'ns governen, amb el nom de regidors. Hereu- el mon rodolant, cambia generacións, i trastorna institucións; tot ho tira al botavant. Aquí tens Cal la Ciutat. iCal la Ciutat! iqui ho diria! iNi jo la conexerla! ija veus tú si ha cambiat! Quant jo hi era ;VaIgam Deu! tots eran homes sencers que cumplían sos debers fins a morir, bon Hereu. ^Discursos? Ni'ls més formals sa b fen que cosa era, més contra aquesta bandera no n'hi havia cap de fals. El càrrec ningú'l volia de tan pesant que'l trovava, pero aquell que se'l nombrava, com un home honrat cumplía. Honorables ciutadans, desde aquella Casa en dins, eram tots barcelonins i res més que catalans. l'I poble gloriós i honrat, en sos administradors, veie'ls nobles guardadors de la honor de la Ciutat. Ni"l Rei fou, aquí, escepció; cumplint precepte legal el Rei paga'l vegtigal que Rvaller no perdó. I a les muralles, un dia veia la ciutat entera, abrassat a sa bandera com l'acer brunyit blandía per docarli sava nova, nova alenada de vida, amb la sang de sa ferida. En Rafel de Casanova. Avui... tot aixó ha passat, no'n queda rastre ni pols, sols hi ha bots de sagí dols carregats de vanitat. Avui lo ser regidor ja's pren com una carrera, ser regidó, es'nà radera d'un brill enlluernador. Més, Hereu, també es vritat que'l poble no es lo qu'era; mirat d'uns quants anys enrera el poble ha ben cambiat. Avui no's més que un ninot que fan ballar a grat-cient una malehida gent que l'explotan com un dot. Ha perdut les energfes, ja no té ni voluntat, s'anegat la dignitat en un mar de felloníes. Esclau de les malvestats de la política innoble no recorda nostre poble, les antigues llibertats, ni te forces, ni te fé, ni arrogàncies, ni valor, ni sang, ni foc, ni calor, ni geni. ni pit, ni re. Nosaltres som massa grans per portar un poble així; i com té'l qu'ha de tenir