114 fZ^Ó honranl-se la Corona. LS lerrouxistes han lornat novament a posar de relleu la seva intransigència i la seva incultura. iQuina deshonra per a Barcelona! I lo més trist és que en Lerroux. que ha sigut i és el mestre dels que a la sortida del miting maurista intentaren assessinar a l Ossorio. continuí amb l'amistat dels ministres de Perquè ningú podrà negar que entre en Lerroux i en Dato, existeix una gran amistat. No cal parlar dels prohoms del partit lliberal que no s'avergonyeixen d'anomenar públicament an en Lerroux «mi amigo Alejandro». 1 no creieu que'ls polítics de Madrid professin un gran afecte an en Lerroux; no és per simpatia que accedeixen als seus desitjós i a les seves imposicions, sinó per por. A Madrid estàn crcguts que és l'amo de Barcelona i que aquí gosa d'un gran prestigi. Ah! si'ls barcelonins fóssim un xic més patriotes, com inutilitzaríem a l'home més funest i més dolent que figura avui en la política espanyola. Perquè, vergonya és confessar-ho: en Lerroux no més te partidaris a Barcelona. A Catalunya no té opinió ni en el reste d'Espanya tampoc. Nosaltres, doncs, podríem enfonzar-lo i donar-li "I càstic que's mereix. Si en Lerroux anés perdent eleccions, la part sana del lerrouxisme (que per cert és molt petita) l'abandonaria, perquè veuria ben bé que tots els ciutadans honrats s'unien per a combatre el seu ídol. Li quedaria no més els que pretenen imposar els seus ideals per medi del punyal i del revòlver. Aquests elements sí, que mai abandonarhn an en Lerroux. No caben en cap més partit. Potser abans eren ciutadans honorables i bons, però avui fenen l'esperit tant sadollat de radicalisme, que són violents i intolerants per temperament. Els homes polítics són sembradors de idees; els uns escampen bona llevor i els altres l'escampen tan dolenta, que pobres d'aquells que desoint la veu de la conciencia. han permès que arrelés en el seu cor. Els veritables lerrouxistes són dolents, iperò qui són els responsables de la seva intransigència i de Ics seves malifetes? En Lerroux i tots els polítics de Madrid que l'han ajudat. Per a que pogués combatre el catalanisme que anava exlenent-se arreu de Catalunya i per a que pogués ensenyorir-se de les masses obreres, podia impunement calumniar als homes més eminents de nostra terra, i fer l'apologia del crim i del robo. I els nostres obrers que estàn identificats amb la seva funesta i destructora política, per força han d'ésser im- L' HEREU pulsius i violents i han de recurrir a l'arma homicida quan se veuen impotents per deturar una corrent d'opinió que'ls pot ésser desfavorable. 51 en Lerroux tingués dignitat i conciencia s'avergonyiria de la seva obra. Ah! Lerroux, compara la teva joventut amb la nostra...! Tú has sembrat odis; nosaltres hem sembrat amor. La joventut que't segueix té desitjós de destruir i té constantment la blasfèmia als llavis, i no sab veure en cada home un germà seu. sinó un enemic; la nostra, escorcolla 'Is arxius per a conèixer el passat gloriós de Catalunya, és rica de idealitats; segueix la tradició gloriosa de nostre art i de nostra literatura: forma orfeons per a vulgaritzar i enaltir les dolçes cançons de la pàtria; ompla les aules de nostres Universitats; pensa, medita i estudia i si va a l'extranger. no fuig com la teva joventut, perseguida per la justícia, deixant un rastre de malvestats i felloníes. sinó que hi va per enriquir el seu esperit i 'I seu intelecte. i retorna a la pàtria anyorada a oferir- li els fruits del seu ingeni. iQuina és la teva obra, Lerroux? iQuè has fet en benefici de Catalunya? Res, absolutament res; has sigut destructor com una torrentada. Quants homes per culpa teva 's troben avui reixes endins, privats de llibertat, i quants també degut a les bales o a l'acer fraticida han clós els ulls per a sempre!... j! amb tú, home funest, que simbolitzes la pertorbació, l'odi conrra tot lo català, la brutalitat i la violència, ha pogut unir-se l'esquerra catalana? Ah! pobre esquerra, còm t'has de veure per la inepcia i la vanitat dels homes que't dirigeixen!... ^Què has fet. esquerra catalana? T'has venut per un plat de llenties, per unes quantes actes que potser te donaràn els vots lerrouxistes!... Mes, ai!... que caurà sobre vosaltres, l'anatema de tot un poble... Per a combatre'l pacte monstruós de l'esquerra, cal que'ns apressem a lluitar coratjosament i amb entusiasme. Siguem optimistes. Nosaltres vencerem, perquè tindrem l'ajuda de tols els bons catalans. Però cal no adormir- se i no confiar massa en la victorià que segurament assolirem. Es necessari que despertem a tots els catalans que encara dormen i esperen la vinguda del Messies. Es convenient que'ns convertim en apòstols, que diguem en veu ben alta per a que tothom ens senti que'ls únics que podem combatre i aniquilar els lerrouxistes, som els regionalistes. Que la Lliga Regionalista, anirà a la lluita amb la bandera ben alta i ben dreta, desplegada als quatre vents, per a que la vegi tothom que vulgui veure-la. Persuadim als electors de Barcelona, que votar a l'esquerra és votar an en Lerroux i que donar el vot a les demés fraccions polítiques que presentaràn candidatura en les vinentes eleccions llegislalives, es contribuir al triomf del lerrouxisme.