344 Recullifs A ï Audiència (o al Palau de Juaticia): President de Sala al processat.— No vos avergonyeix haver de venir tant sovint an aquesta Sala? Processat.— Més vergonya se n'haurien de donar vostès que hi venen cada dia. Diàlec: — El formatje fa tornar ton lo. — Jo'n menjo cada dfa i no m'hi he tornat pas. — Veus? No l'ho coneixes perqué'n menjes. * Entre estudiants: —Mira si'm llevo demalf que a las quatre ja estic de peus a. terra. -Doncs, jo, a les*tres de la matinada ja tinc els peus fora del llit. (ES que dorm en un caire curt). * A la barberia: El dependent a un parròquia calvo, al voler arreglarli'l cap. — iQué hi posarem al cap? El parròquia. — Pòsim'hi cabells. * El dispeser a la dispesera. — Sab que'l matalàs és molt dur? La dispesera.- Doncs, cregui que és un matalàs de plomes... El dispeser.— Deuen ésser plomes d escriure. En el dispensari: l El metje a un ciclista que ha prés mal.— Deu ésser la primera vegada que va vostè amb bicicleta. El ciclista.— No senyor; és l'úliime Tafaneries de c/ónes.- (Diàlec). —Oi, senyora Conxa, que la Matilde l'any passat era rossa de cabells? —Si, si. —I doncs, com potser que are tingui'l cabell negre? —Es que porta dol del seu moril. Tot caçant, (diàlec entre Caçador i Pagès): —Heu vist passar una llebra, bon home? — Ail Si senyor; per aquf mateix. —Fa gaire? —No; deu fer un any i mig. encara no. L'HBfeeU L'HERÉU I mm 345 Però que dita proposició anés també firmada per l'Andreu, no hi passo, ni en serio ni en broma, anc que la corrlda fos per a la