L-HfiREIJ 4S3 visi un forn de pà, net i curiós, amb les parets de rajola de Valencià blanca; amb un taulell de marbre, amb unes balances aurifiques gronxant-se suaument. Darrera 'I taulell els pans rossejaven i a l'allra banda de la botiga una estiva de sacs blanquinosos arribava fins al sostre... No sé perquè, aquesta botiga neta i endreçada com una menestrala curosa m'ha fet tristesa. Penso que s'hi dèu trovar sola i avorrida en mig d'aquella tristor i que'l seu amo s'estabU en aquell carrer per equivocació i que are n'està arrepentil. Al fons d'un cafetí baix de sostre, canten i ballen flamenc. Des del carrer es veu el taulat. Homes i dòrics asseguts piquen de mans. El guitarrista esgarrapa en el seu instrument i brollen unes notes tristes i armonioses. Sembla talment que l'inslrumen es planyi de la esgarrapada. Una noia jove plena de gasses i flors dança i 's reforç com una serp. En les seves mans les castanyoles s'agiten furiosament. Es forma una polsaguera insana que arriva fins al carrer. Són la set de la tarda. Un baf d'impuresa ompla'l carrer, quina silueta dibuixa en la altura el cel rogent. D'una Casa de Comida en surt un baf de menjar que enlonteix els sentits. Després una colla d'homes de totes edats ompla 'I carrer. Porten barrets d'ales amples, grans tapaboques i matalassos al coll. Deuen ésser de Múrcia o de Valencià. Segurament han arrivat aquest mati en un barco i ha passat la nit a darrera coberta embolicats en aquells matalassos bruts i esprimatxats. Encarà fan olor de quitrà. Damunt d' una entrada ont una llum breu oscila hi ha un rètol que diu: Camas a 2 reales. Hi entren d'un a un. Bon repòs tinguèu! Després d'haver dormit una nit damunt de la coberta d'un barco trovarèu el llit amorós. No sé perquè no'm puc treure del cap la idea de que demà a mitja tarda embarcaràn com a emigrants per a l'Argentina... Passa una helaira, grossa, balancejant el seu cos deformat pel vici... En el seu rostre escandalosament pintat s' hi amaga un somriure agre-dolç... Un mariner, jove i robust, qui fuma calmosament la seva pipa, al passar pel seu costat, li llença una glopada de fum al rostre... Ella's gira ràpidament, mormola un renec i es perl en la foscor d'una escala estreta. El mariner jove i robust riu tol sol celebrant el seu acudit... Un piano de maneta toca esbojarradament i un ball indecent s'organitza... La nit va entrant, en lloc de dormir-se les remors es fan més violentes. De totes bandes arriva nova gent! L'almósfera devé pesada i penso tot d'una en les muntanyes I en l'aire sanilós dels boscos i corrent com un boig desfaigel camí fet pel carrer trist i cerco la Rambla I quan hi soc pujo a l'elzar en el primer tramvia que passa... i no'n devallo fins que soc a l'Avinguda del Tibidabo on casualment m'ha portat... I un cop allí... quin repòs! quina quietutl quina serenitat en la altura... tstival Jo vos puc assegurar, lectors estimats que are amb el termòmetre alt la inspiració es Irova baixa però no hi ha més remer, el director mai me calla de que li tinc qu'enlrcgar demà. els rims de la aetmat.t. però el cert és que no sé sobre quin tema esplaiar-me, perquè amb aquesta calor hi ha de noticies tal falta que no hi ha tema adequat per a escriure ni dos ratlles. Com l·i s'han tancat les Corts els diputats son a casa i la política està en un estat tal de calma que Uns en Soriano i tot no diu cap estracanada Seoifbet. * * * —Domingo cogieron a Ires toreros. —I qué, els van dú a la presó?