MIRADOR Any I. Núm. 9. - Dijous 28 març 1929 L'interès pel teatre català es manté Viu: la nombrosa Votació del Premi Mirador ho demostra Preu: 20 cènt». - Pelal. 62. Telèf. 15300. - Stibscripció: 2*50 ptes. irimebtie Resultat del Premí MIRADOR La votació ha estat un è|xít: 3,272 persones han expressat llur opinió 9 d'Alfons Roure guanya per 849 vots El nostre concurs ha estat un èxit, del qual, incorrent en frases fetes de reconeguda exactitud, podem dir que ha superat les nostres esperances i les de tothom. Els escèptics eren nombrosos, però els resultats de dissabte ja varen esvair l'escepticisme. La gent votava i votava amb interès, i davant d'aquest fet no hi hagué més remei que reconèixer que el públic s'havia pres amb interès el nostre concurs. El dissabte a la nit ja no havia escèptics. Autors i empreses estaven ja una mica nerviosos i reconeixien que el concurs tenia un interès real. En una tertúlia on hi havia només gent de teatre s'arribà a- dir que aquest sistema de concurs tenia més valor que un concurs aanb jurat. Es tindria — deien — una ddea molt aproximada del gust del públic. De totes maneres ha estat posada la primera pedra per a una altra vegada. És evident que hi ha detalls a corregir i que l'organització actual pot ésser perfeccionada, però en essència, segons ha demostrat l'interès del públic i els resultat, aquesta mena de plebiscits són de bona llei i plens de suggestions. Han votat més de tres mil persones, nombre molt respectable i que pot éss^r segurament doblat i potser triplicat l'any que ve. Potser caldrà estudiar la idea de fer un taquillatge especial, en el qual el número de vots seria imponent. Els escèptics creien que no obtindríem més d'un centenar de vots a cada teatre. E! resultat és realment encoratjador. Per la nostra part, ens hem abstingut de fer propaganda en els altres diaris per a evitar que el concurs tingués un caràcter de publicitat. Es pot, doncs, assegurar que aquests tres mil vots representen l'opinió de tres mil entusiastes del teatre català, xifra que, per a enquadrar una campanya en pro d'aquest art popular, és realment extraordinària. També caldrà procurar, si el concurs es fa una altra vegada, puguin votar certs sectors de públic molt sensibles que tenen abonament en determinats dies de la setmana. Si això hagués estat possible, veuríem considerablement millorats els resultats d'alguns autors veritablement populars, entre ells Carles Soldevila, que no ha tingut la votació que correspon a la importància del seu públic. Caldrà ara estudiar els resultats obtinguts, comparar aquests resultats amb el nombre de representacions que s'ha fet de cada obra i 'la varietat de programes que oferia cada teatre. Encara hi hauria potser una altra consideració a fer ; valdria la pena d'aclarir quina política ha fet el públic dels tres teatres, si s'ha dispersat i si cadascú ha seguit el seu impuls, o si el públic ha sabut fer una política. En aquest moment es impossible estendre's en consideracions i detalls. Consti només que el nostre teatre no és mort com diuen. És necessari que tots ens en fem càrrec, que anem al teatre, que siguem exigents i que els autors facin un esforç per a renovar-lo, feina que no s'oposa gens al gust del públic. Ens cal ara donar les gràcies a tots els que han contribuït a l'èxit del nostre concurs, en primer terme a don Manuel Ribé, cap de la Guàrdia Urbana, que ens ha donat tota classe de facilitats, i s'ha mostrat molt amable amb nosaltres i va tenir l'encert de nomenar, per vigilar la votació, individus de la Guàrdia Urbana tan zelosos com els senyors Joaquim Morales, Agustí Fuertes, Joan Sunyol, Josep Ramírez, Fulgenci Fontecha, Joan Mir, Antoni Figueras, Felicià Nasarres, Juli Mediavilla, Francesc Díaz, que amb tanta d'eficàcia i de zel vetllaren les paneres de votació, donant la seva presència una garantia de serietat a Tacte. Hem d'agrair també les facilitats donades per les empreses dels teatres Espanyol, Novetats i Romea, Ja simpatia dels diaris que han donat compte del nostre concurs i l'interès demostrat pels 3.272 votants. A les pàgines 4 i 5 segueix la informació del Premi. A Barcelona, el dia 25 de març de 1929 i en el local social de Mirador, s'ha procedit a l'escrutini dels vots emesos pels assistents als teatres Espanyol, Novetats i Romea en les sessions del dissabte, dia 23, a la nit, i diumenge, dia 24, tarda i nit, per atorgar cl ■< Premi Mirador», d'acord amb les bases publicades en el setmanari d'aquest nom. Fet el recompte de vots pel senyor Màrius Gi freda, assistit dels senyors Joaquim Palahí com a representant de l'Empresa del Teatre Espanyol, Evarist Pallac com a representant de l'Empresa del Teatre Novetats i Àlvar Llausí com a representant de l'Empresa del Teatre Romea, la votació ha donat ei següent resultat : La Florista de la Rambla, Alfons Roure Les llàgrimes d'Angelina, Josep Maria de Sagarra . . . . Qui no és amb mi..., Ramón Vinyes Els fills, Millàs RaureU Quan el cor parla, Bernat Duran La Glòria, Mossèn Ramón Garriga Els tres tambors. Salvador Bonavia La bruixa blava, Juli Vallmitjana 1 La perla de la Virreina, Alfons Roure Mamà política, Pompeu Crehuet ■ • ■ _ En Pere sense por, Josep Maria Folch i Torres La tia d'Amèrica, Carles Soldevila Pirateries, Ambrosi Carrión La Mary Pickford del carrer de l'Hospital, G. A. Màntua El testament de l'Abadal, A. Artís i R. Llates L'ajudant del marit, J. Vallescà Dones, dones, Joaquim Montero Carlets, home de molts oficis, Pompeu Crehuet La caputxeta vermella. Salvador Bonavia Paies i calés, N. Oliva . . Daniel o l'optimisme, Avelí Artís . 849 781 321 233 147 12! 119 105 8l 75 74 64 S9 42 40 32 29 23 21 9 6 La suma d'aquests vots junt amb 41 vots anul·lats per no reunir les condicions necessàries fan els 3.272 vots que contenien els onze paquets, un per cada sessió en què hi va haver votació, entregats pel senyor Manuel Ribé, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que es va fer càrrec dels vots fins a l'hora de l'escrutini. Firmen : Màrius Gifreda, Joaquim Palahí, Evarist Pallac i Àlvar Llausí. ALFONS ROURE, el guanyador del Prem I LA VOTACIÓ AI Teatre Espanyol En cap de les tres funcions ietes en aquest teatre va haver-hi «calderada» completa. No obstant, en la sessió del diumenge a la tarda el nombre insignificant de vots no està en relació amb el taquillatge: al teatre hi havia molta gent, però molt districte V. Segurament el públic de la tarda era d'inferior qualitat al del diumenge a Ja nit. Una vegada més sembla demostrar-se que les classes menys cultivades són les més abstencionistes. Però a cada sessió hi havia grups de partidaris d'En Roure que feien una. discreta pressió als amics, detall que demostra que En Roure és avui l'home més popular del Paral·lel, districte que abans era de l'Amichatis. En algunes ocasions es varen organitzar algunes «rodes» que pogueren ésser fàcilment desviades. Però tot això era de bona fe i també era de bona fe el gest de tres 0 quatre ciutadans que varen tirar a la panera un paquet de paperetes, les quals, naturalment, varen ésser tretes de la panera. Molts obrers entraven ja amb llapis a la mà, disposats a senyalar l'obra de la seva predilecció. No és exagerat de dir que l'Espanyol semblava un col·legi electoral. En la sessió de la nit del dissabte feien I.a Florista de la Rambla, el diumenge tarda i nit feien vodevils francesos del més esquinçats. Al Teatre Novetats En el Teatre Novetats el dissabte a la nit la votació va ésser unànime. Sobre unes 200 persones que assistiren a la sessió es varen recollir 150 vots. Vàrem poder de seguida endevinar quel-Sagarra s'enduia els sufragis de la majoria. També Vinyes amb Qui no és amb mi... El diumenge a la tarda, dues sessions. Molta més animació. Des de les tres començaren a entrar al teatre criatures amb els seus acompanyants i uns quants homes sols. Molt element castellà i més indiferència que la nit anterior, ja que de 154 que, com hem dit, érem, es van trobar 150 butlletins, i en canvi amb més de mig pati ple s'arribà tot just als 272. EI públic dels pisos superiors, en general, no va votar; es( veu que són masses graons per un sol vot. A la sessió de les sis el teatre estava ple. Va haver-hi lluita, discussions, quasi baralles. Els guàrdies urbans van haver d'intervenir. Els partidaris de Vinyes movien més avalot que ningú. Criticaven, comentaven i feien també la seva miqueta de... propaganda. En aquesta sessió els vots arribaren a ésser més de 600. L'element femení votà amb molt plaer. Gosaríem a dir que unànimement per En Sagarra. A la nit del diumenge vàrem tomar a la calma. Menys de mig teatre, però bons lectors. {Segueix a la pàg. 4.) MIRADOR INDISCRET Personalitats a l'Espanyol Els representants de Mirador que varen controlar les votacions al teatre Espanyol estaven admirats de veure entrar tantes personalitats. A la nit feien un vodevil amb molta sal i pebre, el «non plus ultra» dels vodevils, amb llits a l'escena i deshabillés. Doncs bé podem dir que en aquesta sessió — i no ens escandalitzem, ni fem un anunci al teatre — hi havia moltes i molt notables personalitats de la nostra literatura, i no pas de la literatura del districte V, sinó de la més ortodoxa, bona i seriosa. Hi havia autors dramàtics, poetes i periodistes d'extrema dreta i extrema esquerra. Entre els crítics hi havia homes tan ponderats com el senyor (Bernat i Duran, del qual, piadosament pensant, volem creure que disposat a estudiar profundament tots els aspectes del teatre no vol prescindir, i fa bé, d'un aspecte tan important com és el vodevil i d'un teatre de tan caràcter com l'Espanyol. Les coaccions Va haver-hi coaccions? Més o menys, és evident. Però més que coaccions a la voluntat, dirigides generalment als analfabets, es feien coaccions a la intel·ligència. Alguns ciutadans intentaven convèncer els altres sobre la bondat d'un argument. En certs moments va haver-hi mitges disputes a favor "d'alguna determinada obra, disputes que, naturalment, sempre acabaven bé. A l'Espanyol un elector explicava a altres dos l'argument del «Qui no és amb mi», i deia. — Mira, és un drama on gairebé només hi surten capellans. Al primer acte n'hi ha catorze o quinze i tots llegeixen, estudien, estudien la carrera de capellà. I resulta que n'hi ha un que es pren l'Evangeli al peu de la lletra_ i, és clar, tot li surt malament perquè els altres no s'ho prenen amb tanta bona fe. — 1 Que està bé això. Que n'és de veritat — exclamaven els altres dos electors. Vàrem creure qSie el resultat d'aquesta conversa seria tres vots a favor d'En Vinyes. Cal fer esment que el poeta Ramon Vinyes va sostenir a Novetats una conversa molt animada. Seria, però, injust de dir que feia coaccions. Un vot de qualitat A Romea va presentar-se a votar un ciutadà. Ningú no Ji preguntava res. L'home va voler, però, fer públic quin era el seu vot. — Voto per La Florista de la Rambla, no per l'obra en conjunt ; només per aquella relació del segon acte, que ella explica que l'han deshonrada... Allò val totes les pessetes. Vaja, que no hi ha res millor! Les apostes El diumenge al vespre, en saber-se els darrers resultats, els que s'havien apuntat les xifres de totes les sessions dels tres teatres feien curioses apostes sobre el resultat definitiu. La notícia que a l'Espanyol havien sortit durant la sessió de la nit 516 vots de la panera, havia fet minvar l'entusiasme dels sagarristes. Els amics d'En Sagarra estaven molt engrescats a Ja tarda amb el resultat de Novetats. En saber-se el resultat de l'Espanyol, un grup deia a un altre grup: — Us donem En Sagarra per 30 duros. — Doncs jo. En Sagarra encara el faria per més de 100 duros. — Vaja, jo en daria més de la meitat dels 400 duros. Altres calculaven per vots. — Faig 1400 vots a En Sagarra. — Doncs jo crec que en Roure tindrà un 60 per 100' del total de vots. Totes aquestes converses s'acabaven jugant-se un sopar. Molts d'aquests sopars eren fixats pel dilluns. Les juguesques tenien la particularitat d'assegurar un sopar, guanyés qui guanyés! El vot d'En Rossinyol En Rossinyol va votar a Romea. Va fer portar la candidatura per un amic, candidatura oberta. Doncs bé : En Rossinyol, ja ho podem dir, va votar «La Glòria» de Mossèn Garriga. Això no va sorprendre ningú. Un amic nostre va dir : — En Rossinyol ha votat «El Místic». Al cap de poca estona va venir la senyora Rossinyol i va dir que votava «Mamà política» perquè, «diguin el que vulguin. Ja trobo molt humana». Visites als col·legis electorals Molts autors varen seguir tots els teatres durant totes les sessions. Per cert que alguns feien entrar els amics al cafè i, com aquell qui res, els pagaven una'copeta. La qüestió és cultivar la popularitat. L'elector té tant prestigi ! Els vots dels amics lis curiós de fer constar que els intel·lectuals que tenen relació amb els autors dramàtics no votaven a conseqüència d'una opinió crítica : votaven l'amic. Un d'ells, crític eminent, ens deia mostrant-nos la candidatura : — Ara no vota el crític: l'amic vota l'amic. I la gent menys eminent, gens eminent, feia aproximadament igual. Encara diran de les rancúnies i els odis dels intel·lectuals. Ciment armat? L'època del ciment armat. Aquesta designació, per anomenar la nostra, figurà entre les que recollí una enquesta estrangera. Vegeu com a tot arreu el ciment armat és adoptat, sobretot en les grans construccions. Vegeu-ho a Barcelona mateix. Ara mateix, davant de la casa del senyor Pich i Pon, hom fa unes obres importantíssimes a base de ciment armat. De ciment anmat hem dit? Separadament, a un arquitecte de vàlua i a un redactor d'aquesta casa se'ls acudí, badant-hi : — Això, ja no és ciment armat ; és ferro arrebossat. Retalleu els xamfrans Aribau, encreuament Consell de Cent. Un urbà, que no pot estar al centre matemàtic dels dos carrers, pels tamvies, intima a xiulets els ciutadans que sense necessitat de geometria, empíricament, saben que !a base d'un trapezi és menor — i de bon tros — que la suma dels tres costats. Les dues estan a punt de caure. L'urbà fa l'últim xiulet en honor d'un ciutadà estalviador de passes, i plega. Tira Aribau avall. A l'encreuament amb el carrer de la Diputació, l'home travessa pel camí més curt, com qualsevol ciutadà indisciplinat. Í'^csprit '> de Paris A les tanques dels edificis en construcció han aparegut els nous anuncis de l'Exposició de Barcelona que, baldament no matin, són força superiors al del cèlebre herald vestit de vermell que ofereix la sabata a un cirabotes imaginari, tal com fou representat al ball de l'Artístic del Carnaval d'enguany. A París, el que ha tingut més èxit és el d'En Galí. No el recordeu? Hi ha un Crist bizantí, el pont de Toledo sobre el Tajo, etc. I és precisament el Crist amb les seves barbes i la seva túnica de colors llampants el que ha cridat l'atenció dels parisencs. Li diuen le Christ au pyjama. Una enquesta ben fàcil Una revista madrilenya ve publicant des de fa un quant temps, una enquesta que resulta íorça interessant. El repòrter que n'està encarregat, té per feina anar demanant a diferentes personalitats dels rams més diversos (artistes, literats, periodistes, escriptors, ballarines, dibuixants, futbolistes, etc), que han sabut fer popular un pseudònim qualsevol, quin va ésser l'origen del seu canvi de nom i quina va ésser la qualitat que els va fer adaptar l'esmentat pseudònim. L'altre dia en una colla es parlava d'aquesta enquesta i de si resultaria o no intentada a Catalunya. Un del grup va intervenir : — De si tindria èxit 0 no en tindria, no us en puc respondre. Però que és ben fàcil no en tingueu cap dubte. Amb escriure una carta al poeta Carner i una altra al senyor Civera, ja en tenim per a omplir tants números com vulgueu. Una solució A un bacallaner barceloní li va sortir, ja fa uns quants anys, un fill que tirava per tenor. Un cop provada la veu per ires o quatre professors dels de més anomenada, hom va acordar enviar-lo a Itàlia a estudiar un parell d'anys, i, en tornar, fer-lo debutar al Liceu. Feia ja uns quants mesos que el noi era fora i un dia el pare va trobar pel carrer a En Moraguetes. Naturalment, la conversa va recaure de seguida sobre el noi i les seves possibilitats artístiques. El pare estava tot preocupat. — Figuri's — deia — . D'aquí un any i mig el noi em debutarà al Liceu i jo bé hauré de continuar amb l'establiment obert. Vostè no creu, senyor Moragues, que pot ésser un obstacle per al seu triomf que jo faci de bacallaner? Ja sap com sóri la gent... 1 diuen que En Moraguetes li va respondre : — Això rai. És ben fàcil d'arreglar; n'hi ha prou amb canviar el títol de la botiga. — I com li sembla que hi posi? — Poseu-hi... poseu-hi «Bacallaneria Rus- ticana». ■■i