MIRADOR DE LES ARTS EXPOSICIÓ DEL GRAVAT TXEC A MADRID Ha estat — fins per als que se les donen d'informals — una revelació, S. E. Vlaslimil Kybal, minislre dc Txecoslovàquia a Madrid, és l'únic que veritablement ésperavd l'èxit assolit. Potser aquesta fe eícplioi l 'activitat lan assenyalada i intelligent que lia sabut esmerçar-hi. El seu rostre triangular, animat amb la vivor d'uns (Alex, Bilck. Kobliha, Konupek, Svabinsky, etc.) i cn la qual una mena dc simbolisme poètic, i a voltes filosòfic o religiós, s'ha emprat dels mitjans estètics, i una altra en la qual l'impressionisme, de bracet amb un sentit realista ple de revelacions, dóna una modérni'tal saborosa (Boncla, Dillinger, Jaronek, Majer; Rambousck, Silovs- K. TONDL. — A la font ulls dc color fred i d'inquietud desvetllada (no sé si per l'anacronisme d'una barbeta rossa, massa diplomàtica), està aquests dies radiant. Realment, l'Exposició del gravat i de les arts del llibre txecs que els «Amigos del Arte» han estatjat en els seus salons és una bella exposició, ferma i exquisida, delicada i elegant* en la seva vigoria. Sobretot i d'un punt dc vista ètnic i racial, palesa una tradició i una ànima. D'ençà que Hollar, en la inquietud deambulatòria i rodamón del seu desterrament, fità les orientacions '.cardinals, que després havia d'enlairar a culminació evident En Max Svabinsky ; d'ençà dels primers gravats en fusta (segle xv) influïts de l'escola de Nuremberg, fins avui en que els artistes han sabut infondre un caràcter modern a l'art centenari, pot dir-se que el gravat txec, nascut a Bohèmia, presenta, dintre- les seves infinites varietats, una ferma unitat espiritual, Aquesta és, àdhuc estèticament, la més alta, la primària i més excel·lent virtut que cal remarcar. Potser Vemoció que se'n desvetlla és la que ha colpit amb més evidència i de vell antuvi l'expectació — municipal i espessa — - dels visitants. Ultra aquesta íntima fortitud transparentada, són abundants en les obrés exposades les bones qualitats artístiques. Vint-i-dos artistes, amb més de tres centes trenta obres, presenten un conjunt escaient i notabilíssim. Dues tendències — sovint palesades per un mateix artista en les seves obres — semblen dibuixar-se : una que podríem anomenar mística i llegendària ky-Strelti-Zamponi, Stretti, Simón, Tondl, Vik, Vondrous i Svabinsky, entre altres). Aquestes dues grans vies principals semblen ésser les de més circulació en el perímetre del gravat txec. Es difícil, però, classificar massa categòricament — i judicant, per llurs obres — aquests artistes. El cas de Svabinsky com a exemple, tingut avui dia com a patriarca i mestre màxim (nascut a Moràvia el 1873 i avui professor a l'Acadèmia de Belles Arts de Praga, gran pintor, com el mateix Simón, I universalment conegut), és ben expressiu en aquest sentit. El seu mestratge s'aplica amb inquietud — ensems neguitosament i serena — a totes les suggestions temptadores. L'escola que ell ha creat sent els mateixos neguits. Tal volta aquesta diversitat ha enrobustit una tècnica que, essent tradicional, ha aconseguit d'ésser gairebé jx-rfecta. La InaugucàcTó d'aquest conjunt, -artístic, a la qual es donaren certs aires de solemnitat, fou, per dir-ho de la manera més nova possible, un esdeveniment. La barbeta rossa i anacrònica de S. E. Vlastimil Kybal tre1 molà sota unes ulleres que entelaven la claretat dels ulls mentre S. E. llegí un saborós discurs ple de finors llisquentes (que relliscaren, vull dir, damunt una concurrència atapeïda i freda). També hi havia el senyor Callejo, tan lluny de les grans vies nominativament... i de tota altra manera; el seyor director general de Belles Arts i, naturalment, Domènech, Francés, el Comte de Casal, etc. Ah ! i en Grau Delgado, dramaturg honorari de Praga i que per tal de subratllar que en aquella llunyana capital ei seu drama El seüor de Pigtnalión ha estat presenciat i aplaudit pel poble, declara temeràriament que e] poble txec és un poble heroic. OCàU, com Francés i Domènech (membres, aquests dos. del Patronat d'Honor de l'Exposició), se sentia gairebé a casa seva i allargava la mà als visitants amb l'aire resignat i modcsl de l'home què rep felicitacions. Dos dies després--! juntant el pretext d'aquesta Exposició al de l'arribada dels delegats de Praga al Congrés de Ciutats, l'ambaixador M. Kybal donà una recepció a l'Ambaixada. Feren els honors l'Ambaixadora, gran dama, plena de distinció 11 de molt elegant galania, i el senyor Ambaixador, ajudats per Grau. Hi assistí vmolt lluïda concurrència. Poú molt remarcada la presència de l.hnVde Zulueta, que, per tal no cridar massa l'atenció, s'havia vestit un jaqué llarg, llarg, que es veia de mitja hora lluny. Tot seguit, per afinitat, cercà aquest abillament una companyia que l'alliberés de tot encongiment, i la trobà. Domènech i Rogerio Sànchez duien també el jaqué professoral. Grau se sentia superior. Vestia senzillament americana de dramaturg. L'Exposició dels txecs — potser un xic augmentada, encarà que ja és, jKir la quantitat i la qualitat, la més important que slia fet al món — figurarà a l'Exposició de Barcelona, en la secció d'art internacional que ara s'està Organitzant. S'ha comentat moll que no hagi fet cap acte, amb motiu d'aquesta Exposició, Giménez Caballero, que tenia acaparat aquest ram internacional. Es diu si, per aquest motiu, té presentada una reclamació a Praga. Però allí, després dc conèixer tant teatre exòtic, diu que ja no estan per actes. odem afegir que no és exacte que alguns intel·lectuals madrilenys M. SVAlilNSKY. — Tarda daurada estiguin aprenent el txec per anar a donar conferències a Praga. Sense riscar la certitud, podem avançar que la tal nova ha estat escampada intencionadament per Eugenio d'Ors i per Grau, tirant l'aigua cap al seu molí, donada la superioritat que representa per a ells la facilitat de pronunciació.) R. M. Madrid, març. VIATGES MARSANS, S. A. RagMa Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Estrangers Passatges marítims i aèris - Viatges a "Forfait" Excursions acompanyades - Peregrinacions, etc. Informes i Pressupostos gratis 6novE — Amb aquestes escopetes de dos canons, no saps mai quin has d'engegar primer. {Le Rire.) EN AQUESTS TEMPS QUE TOT S'APUJA — Miserable I Assassinar una pobra dona per robar-li deu rals ! — Ja veurà, deu rals per aquf, deu rals per allà... (Le Rire.) PRE FtdURt POLiCE faaovE — L'heu trinxat així per robar-li una miserable pesseta? — I sort n'ha tingut. Un cirurgià li n'hauria demanat cinc mil per fer-li aquesta feina. {Le Rire,) Quina edat teniu ? Setze anys... No pot pas ser. Oli, sí! Favor que vostè em fa... [Humoristicke Usty, Praga.) 0»iiw d, fOVLKOT mm MtM c. Cinc minuts, només. Espera't que s'assequin i baixo de seguida. {Gringoire.) — No me n'havia adonat que vostè travessava. — Portant la meva condecoració com porto, ja em podríeu haver vist. (Le Rire.) mm JAC — Sóc un home de la mena del president Hoover. M'he fet tot sol. — No voldria que t'ho prenguessis malament, però ja es veu que és treball d'aficionat. (Le Canard enchainé.) m LA RENOVACIÓ DEL TEATRE Miss Panchita Harris aconsegueix cada nit un èxit sorollós amb el seu art negre adaptat a la música de Bach.