r MIRADOR preu: 20 cènts. - Pelai, 62. Telèf. 15 300. - Subscripció: 2'50 ptes. trimestre Any I. Núm. 37. - Barcelona, dijous 10 d'octubre 1929 La diada del llibre ha estat un èxit. Recordeu'Vos ara que de llibres també se'n poden comprar els altres dies de l'any. UN ARTISTA DE. LA POLÍTICA Gustau Stresemann , •-Al cap de vuit dics de la mort de Stresemann seria ociós recollir l'eco de la gran oració fúnebre que Ji han dedicat tots els diaris del món, si només ens limitàvem a la Reproducció d'elogis i a l'enumeració d'èxits. D'aquest mort en parlarem molt temps : durant molts anys sovint serà útil, i a vegades necessari, fer referència a l'obra d'aquest pacifista, deixeble de Bismarck. I perquè cal tenir idees clares sobre aquest home, Ja seva història i la seva obra, no ens concretarem a l 'estricta relació de fets. Hn parlar de Stresemann cal primer tenir en compte l'historial d'aquest home polític. L'anv 1907, el doctor en dret Gustau Stresemann fou elegit dipuiat pel partit nacional liberal. Fora d'Alemanya comença a parlar-se de Stresemann durant la guerra, i cal dir que durant aquest terrible període era militarista, kaiserista, ancxionista i partidari de -la- guerra submarina a ultrança. Proclamada la República, resta fidel a les idees monàrquiques, es situa a l'oposició i funda el partit populista, partit que, al seu començament, només tenia en compte les realitats econòmiques. Durant l'ocupació del Ruhr defensa la política de resistència. Fidel, però, a la doctrina de les realitats econòmiques, tots els desastres provocats per la resistència passiva el tomen a la realitat i, de sobte, Stresemann es declara partidari d'una entesa amb França. I aquí comença el segon Stresemann. Fixeu-vos bé que el segon Stresemann s'inicia l'any 1923. Reconeix que la monarquia no és viable, que conduiria a la guerra civil i, en cas de triomf, tomaria a produir els mateixos fruits, el cesarisme, l'imperialisme i el militarisme i per consegüent la guerra exterior. Fls resultats d'aquesta política són l'adopció del pla Dawes, el pacte de I-ocarno, l'entrada d'Alemanya a la Societat de Nacions, l'abolició do la Comissió militar de control, l'adhesió al Pacte Kellogg, els preparatius per al Pla Young i l'aprovació d'aquest projecte que soluciona el problema de les reparacions i retira de Renània les tropes estrangeres. Aquesta és, en resum, la història de les dues fases del doctor Stresemann. Era sincer aquest home? i Què hauria fet dintre un any, quan l'evacuació de Renània sigui un fet i això permeti a Alemanya .alçar la veu? Quina actitud hauria adoptat dintre dos o tres anys quan vingui l'hora de plantejar la qüestió del corredor de Dantzig? Perquè cal tenir en compte que Alemanya ha reorganitzat el seu exèrcit, la seva marina i les seves indústries : Alemanya torna a ésser una gran potència. El seu exèrcit és petit, però molt ben enquadrat ; en el cas d'un conflicte, en vuit dies veuríem èls cent mil homes d'avui multiplicats per vint. Sense tractar de minvar la importància de Stresemann, ni de regatejar el seu talent polític i menys la seva sinceritat, és necessari, perquè és exacte, pensar que si Stresemann no hagués existit. Alemanya probablement n'hauria dnventat i descobert un d'igual, hauria trobat una persona que hauria fet la mateixa política i hauria prestat al Reich el mateix servei. L'Alemanya republicana no ha renunciat al seu paper de gran potència ni a fer tot el necessari per assegurar-lo. I és per això que, al costat d'un ministre inamovible de la guerra, hi havia un ministre d'Afers estrangers inamovible. I paral·lelament a la política pacifista de Stresemann hi ha hagut un von Secckt i un von Gessler, i ara -un Groener, tres homes que han treballat intensament i sense fer soroll en l'obra de reorganització de l'exèrcit. Stresemann era una peça d'un mecanisme que funciona admirablement. Parlant de revenja, Alemanya encara veuria funcionant dintre el seu territori la Comissió mi'itar de control, ningú no hauria admès diàleg sobre l'evacuació de Renània i li hauria estat més difícil reorganitzar el seu exèrcit i la seva marina. El mateix Stresemann havia definit la seva política amb les paraules famoses de l'ofensiva pacifista de gran estil. Hem dit que si Stresemann no Tiagués existit. Alemanya hauria trobat l'home que hauria fet la mateixa política. Erzberger, Rathenau i Wirth l'havien ja iniciada, i no pot parlar-se de fracàs ixjrquè Stresemann ITia poguda continuar. Tots han desaparegut per causes fortuïtes : els dos primers foren assassinats i Wirth va perdre el seu lloc a conseqüència de les lluites de partits. S'ha dit que contra aquests tres homes hi havia un terrible handicap; Rathenau era jueu, Erzberger era catòlic i Wirth també. Stresemann ora prussià, d'un bell blau de Prússia, ha dit Bainville. Stresemann tenia encara un altre avantatge : procedia del camp nacionalista, ha^•a estat monàrquic i militarista i un entusiasta de la guerra durant la guerra : era un convertit ; i podia ara atraure cap al seu Pacifisme un nombre de nacionalistes que