M1RM3DR CINEMA I DISCOS DE LES NOSTRES SESSIONS Una xicota a cada port Estrenada com a filni de complement, la temporada passada, el film de Howard Hawks Una xicota a cada port, passà per aquí quasi completament desapercebut, malgrat ésser incontestablement un dels films més reeixits d'entre els vistos darrerament. Creiem doncs indicadíssima la seva inser- La interpretació, de primer ordre. Víctor Mc Laglen crea — i no exagerem — un tipus netament definit que s'imposa amb la força de les coses viscudes. La seva corpulència física, el seu cop de puny solemne i magnànim, imposen l'admiració, mentre la nostra simpatia és guanyada a l'espectacle iUna xicota a cada port». — La protagonista, Louise Hrooks ció en el programa de la vinent sessió que organitzem pel dia 24 del corrent, amb la seguretat de servir a un bon nombre de cinèfils que no tingueren la sort de veure'l i amb la confiança també que els que ja l'han vist no tindran gens d'inconvenient a tornar-lo a veure, ans al contrari. * * * En el moment actual de la història del cinema, a l'alba del desenvolupament exorbitant del film sonor, el film de Howard Hawks representa una excel·lent mise-aupoint del valor expressiu, plàstic i dinàmic del film silent. Amb una tècnica segura i personal, H. Hawks ha realitzat un film saborós, dens i d'una ponderació i finesa admirables. Admirem tot seguit que aquesta tècnica defuig tot virtuosisme, es vol no precisajnent humil, però sí subordinada a l'ideal poètic, tot ella orientada vers l'expressió, creant una successió d'escenes, de motius visuals d'una seducció irresistible. Com escrivia Maurois, aquelles escenes resten llarg tamps presents al nostre esperit, prova palesa de llur prudent composició. Sentit absolut i sa dels valors fotogènics, subtil valoració dels decorats insertats amb perfecta harmonia en el curs del film, utilització dels personatges d'una habilitat extraordinària que sap treure'n el màxim rendiment. El talent de Howard Hawks s'afirma sobretot per la seva factura sintètica. Es precís, però dens; tot just us ha presentat un personatge ja el compreneu, talment com si el coneguessin de temps. No insisteix mai, marca els valors justos, economitza les imatges, no dispersa l'atenció, concentra sempre. Aquí escau més que enlloc de repetir allò que un film no val per les imatges que ens proposa, sinó pel que aquestes suposen. El motiu, ple de detalls pintorescos, dens de psicologia, roda entorn de l'amistat. La dona hi és present per estroncar aquella amistat, però no aconsegueix sinó afermar-la més. Un film dedicat no al desig, sinó a la simpatia, que sap a vegades ésser més íorta que aquell. Impossible d'assenyalar cap falta de gust, cap satisfacció plebea; cl film es manté sempre sadollat de poesia, en una tessitura noble i sana completament satisfactòria. de tanta bonhomia, candorositat i noblesa. Un puny de ferro i un cor d'or, com deia el títol un punt ridícul amb què el film fou presentat al cinema de les Ursulines de París. El treball de Louise Brooks és impecable, d'una economia de gestos colpidora a tot ésser-ho. Admirable comprensió de la dona racialment política i cínica, exercint la seva penetrant seducció damunt l'espe- i AL. XlVOL·l la ni Víctor Mac Leaglen i Maria Casajuana en «Una xicota a cada port» rit desarmat, totalment antagònic, no coneixent per a res la política eròtica i sí només la simpatia generosa i gratuita, de Víctor Mc Laglen. Una xicota a cada port, de Howard Hawks, és un film clàssic. j_ PALAU Es per un simple sentit de classificació i de rutina que publiquem aquest article en la secció de cinema. El film sonor és una cosa tan diferent del cinema tal com lins ara l'havíem acceptat, que valdria la pena, i crec que els diaris es decidiran a fer-ho, d'obrir-li un rubricat especial i independent. Fox Movietone Follies, per exemple, ofereix molta més suggestió a un crític de musichall que no pas a un de cinema. Allò que en diem el setè art desapareix aquí gairebé en absolut per donar pas a una cosa nova i original, que en podríem dir el vuitè art 0 el que us en sembli. Es tracta d'una revista cinematografiada. Una intriga insignificant per donar lloc a la presentació d'una sèrie dc quadros de revista. L'acció, naturalment {recordi's el que dèiem en l'article del número anterior) transcorre en un escenari de music-hall. Tot l'interès de la cosa està en que arribeu a perdre la noció que esteu en un cinema ; us heu de fer l'efecte que presencieu una revista, superant en tot el possible l'handicap de la manca del color i del relleu. Hi ha alguns moments en què arribeu a tenir exactament la sensació que es proposen donar-vos els autors de l'espectacle. La revista, com a tal (noti's que ja no parlem de cinema) està molt bé i s'imposa més què per la presentació, per la interpretació. Hi ha un número, el Breaka'.uay, que és un encert formidable de gràcia i de moviment. La música és esplèndida — ens sembla que no trigarà gaire a fer-se popular a Barcelona — 1 està servida amb una coreografia plena d'agilitat i d'enginy. A remarcar, també un blues deliciós, el My baby. Tot això, si més no, contribueix a donarnos una idea bastant exacta del que deuen ésser les revistes del Broadway, i dc passada ens dóna una idea, bastant exacta també, de fins a quin punt són dolentes i antiquades les revistes que se'ns serveixen al Paral·lel. A remarcar, encara, l'explèndid treball d'un actor còmic, el negre Stepin Fetchit, que era un cirabotes dels studios de la Fox, i que en aquesta pel·lícula es va revelar com un artista de primer ordre. «■ * * Dc totes maneres, aquesta revista cinematogràfica no és res més que una servil adaptació de les revistes teatrals. A nosaltres ens fa l'efecte que és possible de crear una autèntica revista cinematogràfica, que no tingui res a veure amb els espectacles de musichall. El cinema es presta enormement a interpretar com ningú, en efectes plàstics, tota l'alegria i el moviment de la música de jazz. En Fox Movietone Follies hi hem trobat ja alguns intents d'aquest ordre. Ens referim a aquelles escenes fotogràfiques fetes a base de les cames de les giris, a la polifonia d'imatges que acompanya les cançons del negre i la seva orquestra. * • • Fins aquí, hem estat en pla d'elogis. Ara cal dir, també, les falles que hem trobat en Fox Movietone Follies. I que no són poques ! L'espectacle només resulta entretingut en els moments que representa, tal qual, un número de revista. Tot el demés, que és la major part del film, és una cosa monòtona i pesada. Tota aquella sèrie de diàlegs en anglès es fan insuportables. • » • En fi : Fox Movietone Follies és bastant més entretingut que la pel·lícula de Chevalier. Sobretot, està millor de fotografia i d'interpretació. L'avantatge sobre La cançó de París està, però, en que aquest film de la Fox s'apropa més al veritable cinema sonor i prescindeix d'una sèrie de prejudicis i de preocupacions que perjudicaven aquella pel·lícula, a força de voler-li donar un aire normal. — J. M, P. La pròxima sessió MIRADOR. Com anunciàvem la setmana passada, dijous, dia 24 del corrent, al Cinema Rialto, tindrà lloc la primera sessió de cinema MIRADOR d'aquesta temporada. Hi seran projectats un film d'avantguerra, "Una xicota a cada port" i "Le chien andalou", el film de Salvador Dalí i Lluís Bunuel. En el número vinent publicarem detalls. NO SÓII Culpables! Foren les LLAMAS de JUVENTUD ■ que els impulsaren! *^ AVUI üf vegi vostè aquesta Selecció Gran Luxor Verdaguer (fora de programa) al KURSAAL i CATALUNYA BILLIE DOVE LARRY KENT LOWELL SHERMANN PANORAMA Douglas Fairbanks s'explica L'home que ha inventat El lladre de Bagdad, El Pirata Negre i tantes altres delicioses novelles, diu : El moviment perpetu entenc que és cl principi fonamental del cinema. Quan era actor de teatre, tenia la impressió que el drama era quelcom d'inert i que el gènere tenia necessitat d'un renovament DPUGLAS FAIRBANKS que li vindria d'una injecció de vida trepidant. Després de molt de temps d'obscur treball, vaig arribar a persuadir tir. Srady, director de produccions teatrals, que l'escena es moria d'estancament. Calia electritzar-la. Mr. Brady, empresari genial, podia darme la raó més tard quan veia l'entusiàstica acollida que el públic dispensava a la peça The Plit, on jo feia no pocs bots, saltava d'una alçària de sis metres com una bomba en mig d'una multitud. Resultat: Mr. Brady féu de mi una «vedette». • * • L'atletisme fa part integrant i essencial de la meva vida. Em costa tant de caminar quan tinc la possibilitat de córrer! M'és molt difícil de penetrar en una habitació o baixar una escala d'una manera ortodoxa. Acostumo a pujar les escales saltant els graons de tres en tres si no més, i les baixo lliscant com una criatura per damunt de Ics baranes. , He nascut sota el signe del salt i per això salto, boto i corro quan vaig de casa al studto. Aquesta energia, aquest «nervi» que alludia ara mateix, aquesta divina activitat i agitació, aquesta «voluntat de puixança», em permeten resumir-me a mi mateix el rol que m'he atribuït de trobador d'històries animades. A fe meva, jo sóc una mena de joglar, d'inventor de balades a la manera del segle xx, un camarada bon vivent, un foc follet, un ésser d'argent viu que en menys de trenta segons pot fer la volta al món i invitar el públic a seguir-me al país meraveHó; de l'aventura i de la fantasia, on el Temps no és sinó il·lusió i on l'Espai no existeix. Títols El que passa amb els títols dels films és d'allò més xocant. Sembla que el més natural i lògic fóra que un film portés sempre arreu el mateix títol, el títol d'origen; el que els que l'han fet i el venen han considerat just. Doncs ja sabem que les coses no passen així, sinó que la majoria de films tenen a cada país un títol distint, cosa que dificulta extraordinàriament llur identificació. Encara que ja quasi tothom ha tingut ocasió de remarcar-la, delatem aquesta arbitrarietat que atemptà al respecte que es deu a l'obra d'art i representa una presa de pèl al públic. Hem sentit com a excusa a aquesta conducta que cal adaptar els títols a la psicologia peculiar de cada país. No direm que en alguns casos aquesta política amb mires al negoci, no sigui una certa justificació, però unes excepcions no justifiquen la regla, més que més quan el canvi és quasi sempre barroer i el títol inadequat, falsejant àdhuc l'orientació ideològica del film. Barroers: En una sola temporada llegim: Flor de capricho, Flor de cabaret, Flor del desierto. Cap d'aquests films no parlava de flors en el rètol original. Es que els senyors encarregats d'aquesta tasca es creuen que tots els que anem al cinema ens delectem llegint Lluís de Val o Pérez Escrich? L'altre dia poguérem veure un film anunciat : Sefwras, échcmse algo encima! Encara ara no sabem per què porta aquest títol maliciós. El film, dit sigui de passada, era excel·lent, però el títol era per apartar-ne la curiositat de bona part del públic que té la suficient cultura per no %roler deixar-se sorpendre per un sainet vodevillesc de per riure. No volem fer aquí una llista de títols canviats, tot i tenir la seguretat que fóra una cosa ben pintoresca. En tenim prou amb fer constar la nostra protesta contra aquest costum arbitrari. DISCOS ALS EDITORS La matèria del disc. — Com gairebé tot hom sap, els discos són fets, almenys en la part exterior per alguns, en altres tota la seva espessor, de goma laca més o menvs pura. No se'ns podrien donar alguns enre gistraments més delicats, més tènues què els altres, sobre la matèria més perfecta encara que fos sensiblement més cara? per un_ tiratge limitat, per subscripció, amb ma tèria de luxe. Coneixem alguns enregistra! ments de piano molt remarcables, de Wif helm Kempf, que esdevindrien veritables obres mestres. Discos de jazz. — Cada any, de la gran multitud d'aires de dansa llançats pels prin cipals jazz-bands, alguns trossos arriben à (*sser èxits de debò. En menys d'un mes dins el món sencer, són cantats, executats de vegades assassinats, pels instruments més variats. Però succeeix alguna vegada que el discòfil els reclama en va al seu subministrador habitual, que li respon impertON bablement ■ «No, senyor, encara no és enregistrat!» Els editors podrien demanar a llur Comitè d'enregistrament de tenir-los una mica al corrent dels aires a la moda. Això els permetria o bé d'enregistrar a temps aquests aires d'èxit, o bé de fer sobre els repertoris estrangers una selecció més |üï diciosa. " ' Obres completes en àlbums. — Nosaltres veiem amb plaer els editors com generalitzen el costum d'oferir uri àlbum de cada simfonia, òpera, concert, quartet, etc... com plet. Així i tot les cobertes d'alguns àlbums no porten el retallat circular que permet la lectura de Fetiqueta dels discos que conté. Hauríem d'insistir encara perquè aquestes etiquetes siguin acompanyades d'un text traduït donant indicació precisa de cada cara. A propòsit d'aixó, insistim també perquè les etiquetes de tots els discos siguin traduïdes. Per fi, per tots els trossos de cant estranger, almenys pels continguts igualment en àlbum, l'etiqueta podria portar el text original i la traducció juxfalineal. Discos per a infants. — Existeix una sèrie d'una cinquantena de discos per a infants presentats en àlbums de quatre discos essent acompanyat cada àlbum d'una sèriè de vuit imatges amb el text de cada cara imprès a l'altra fulla. Desgraciadament aquests àlbums, anomenat Little Tots, no contenen més que discos anglesos. Un dels nostres editors es decidiria a fer una sèrie semblant de discos per a infants en la nostra llengua? Shkok du NIZA VVW'WVVW^'WW^ | DISCOS Broadcast Ell major stocK Preus únics a 5 i 6'50 pessetes CASA ALEMANY Via Laietana. 39 - Tel. 12756 - BARCELONA | ^VVVVV·VVVVVVVVVVVVVVVVVVVV·V^·WV-VV'VVVVVVVVl, CSSSSSSSSSSSBSSttSSSSSBSSSSSBSSSSSSSSSit — Doneu-li un cataplasma. — No pot ser, doctor, vomita tot el que pren. [Fantoche, Mèxic) — Au, a can taps! Una altra conferència sobre la cria del be ! {Passing Shoiv.>