MIRADOR INTERNACIONAL La crisi anglesa Potser anys ondarrora, un fot com la crisi ministerial anglesa no hauria mantingui tant l'interès de tot el món. Però actualment pertot és més sentida la solidaritat que uneix tots els Estats, més que més tractant-se d'una crisi que té les seves causes €n la interdependència econòmica en què després de la guerra viuen els països. Fins no fa gaire, Anglaterra exercia en el món una doble hegemonia, naval i linanciera. I-a naval ha estat la primera de desaparèixer ; mantenir la segona— és a dir. labOflsta, jjüe no volen sentir parlar de reduir les indemnitzacions als sense feina. A més a més, part dels laboristes, els que segueixen Snowden, són resoltamont lliurecanvistes. Én aquesta situació difícil, Mac Donald intentà, el 23 d'agost, conduir a una solució comuna els caps de l'oposició l els ministres que no acceptaven les condicions dels liberals, i els conservadorm per col·laborar a un gabinet laborista de nom, però sense la total conliança del partit. L'endemà, el rei VÀ públic davant dc l'alau el dia de reulrcvisla del rei i Mac Douald la superioritat de la lliura esterlina sobre totes les altres divises del món — , ha exigit grans sacrificis financiers i econòmics que han abocat a fer retrocedir la indústria britànica dc1! primer lloc que havia guanyat el segle passat. Els esforços exigits per sostenir aquesta indústria defailent, afegits a la greu qüestió de les indemnitzacions als sense feina, han minat de tal manera les tradicionalment sòlides finances britàniques, que aquestes s'han vist seriosament amenaçades l'endemà de la crisi alemanya. Aquest fet, nova demostració dc la interdependència econòmica, es va revelar als no iniciats durant la reunió de la segona conferència dc Londres, lin els cinc anys darrers, Alemanya ha manllevat sobre 16 miliards de marcs, que en llur majoria ha rebut d'Anglaterra i dels Estats Units, però amb la diferència que aquests deixaven diner seu, i aquella deixava diner que havia rebut en dipòsit de tot el món. Quan a Londres -han començat a produir-se retirades de fons i Anglaterra ha hagut d'exportar or, hom s'ha adonat que aquest metall estava molt mal repartit, i la teoria de lord Abernon, segons la qual tota la culpa de la situació fmanciera anglesa la té l'acumulació d'or per part dels Estats Units i França, havia de derivar -se cn l'actitud de Montagu Norman, governador del Banc d'Anglaterra, defensant la teoria alemanya que el redreçament d'Europa no era possible sinó anul·lant les reparacions de guerra. Tots aquests elements han conduït Anglaterra a acceptar un crèdit franco-americà de 50 milions dc lliures esterlines, per plantar cara al dèficit del pressupost, que, segons el report May sobre les economies, seria de 120 milions. Aquest report suggeria mitjans d'arribar a estalviar 96 milions, però a costa de disminuir en prop dc 70 milions les indemnitzacions als sense feina. Ara bé^ un gabinet treballista, elegit sobretot pels obrers, no podia imposar a la classe obrera la major part del sacrifici necessari per restablir l'equilibri del pressupost. Això, fins l'oposició conservadora ho comprenia, perquè si ella hagués ocupat el poder, segurament no sTiauria arriscat a aquesta impopularitat. Tampoc no s'ha mostrat viable la solució d'augmentar els impostos — és a dir, imposar noves taxes als rics — , perquè sembla que s'ha arribat a uh límit passat el qual es paralitzaria la indústria. Mac Donald es trobà, doncs, amb l'oposició dels liberals si taxava els productes importats ; amb la dels cònsérvadors, que creien insuficients les economies que proposava ; amb la dels sindicats, la força del partit convocava al mateix temps que Mac Donald, Baldwin i Samuel. S'iniciava el trencament del ritme tradicional de la política anglesa. La gent que creuen que cl govenn per partits és un luxe. dels temps pròspers ham guanyat. A Anglaterra s'ha format un gabinet nacional, de dinou ministres, dels quals només deu són ministres de gabinet : Demaneu sempre CflnflSPIRlNffl Però mai un remei contra el dolor llenderson sortint de dimitir quatre laboristes, quatre conservadors i dos liberals. El ministres laboristes, Mac Donald, Sncfwden, Thomas i lord iSankey, arrisquen l'hostilitat del seu partit, sacrifici encara més de remarcar en Snowden, inconforme en molts punts amb Mac Donald. La fracció més considerable del laborisme segueix Henderson, que segurament serà el cap de l'oposició a la Cambra dels Comuns, on Mac Donald només comptarà amb una cinquantena de diputats. Ens trobem davant d'una escissió del partit laborista? iEn el pròxim congrés dc Bristol es decidirà segurament. En cl cas que l'escissió es produís, tindria, és clar, conseqüències importants. El gabinet actual només té la missió d'equilibrar el pressupost i pendre les mesures de salvaguarda financiera que calgui ; complerta, com més ràpidament millor, aquesta missió urgent, haurà de deixar el seu lloc a un gabinet normal, per la qual raó és probable que abans de finir l'any hi hagi eleccions generals. Si el partit laborista s'hi presentés dividit, la victòria seria probablement pels conservadors, i fóra reprès el joc alternat dels partits anglesos. Mentrestant, el problema de restabliment de la normalitat fmanciera anglesa, que havia passat de solament tècnic a polític, toma a ésser tècnic. Així i tot, no deixarà de trobar dificultats d'ordre polític, donada l'heterogènia composició del gabinet. Però si hi ha una cosa segura al món, és el patriotisme dels polítics anglesos, i en ell cal confiar per al bé de tots. Mentre un sol Estat d'Europa estigui malalt, el món no marxarà bé, i l'equilibri britànic és una necessitat mundial. W. Societat Espanyola de Carburs Metàl·lics Correusi Aparta! 100 i·lef., "Car burot" BARCELONA Mallorca, 239 Telèfon 7J013 CARBUR DE CALCI; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcubion (Corunya) : : OXIGEN 99 7o DE PURESA. Fàbriques a Barcelona. València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT. Fàbriques a Barcelona. Madrid. Valínda i Còrdova :: FERRO MANGANÈS i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratoris i domèstica : : GENERADORS, BUFADORS. MANOMETRES, materials d'aportació per la SOLDADURA AUTÒGENA PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS Rliranl loni • EUROPA CENTRAL La f rase La pau de Buda , i Xatiiralinenl, la frase de la crisi anglesa l'ha pronunciada Slac Donald. Potser no l'ha pronunciada, però passarà a la història com si ho hagués fet : — A l'escola del poder, no hi ha meslres, només hi ha alumnes. 1 no és bo ésser el primer de classe ! El més disgustat Sembla que l'home més disgustat amb les aventures polítiques angleses no és cap anglès, sinó el diputat socialista per S'arbona, Léon Blum. En saber que Mac Donald havia format un gabinet nacional, l'home es desféu en imprecacions. — El que havia de fer era la lluita electoral, i se n'hauria sortit amb la victòria. I si hagués dubtat de l'Èxit, donar vacances a la legalitat... Però formar i presidir un govern d'unió nacional ! /, després d'una pausa : — Ben mirat, un home que accepta vestir de calça curta per anar a Palau, ja ens ho podíem pensar que acabaria malament ! Simplicitat Però Blum ignorava que Mac Donald, el diumenge que hagué de consullar amb el rei, fou criticat perquè anava d'americana i barret fort, i encara, fumant la seva pipa de bruc. Qui sap si trobà que aquesta darrera eina no lligava amb el copalta de protocol. D'altra banda, Baldzvin també es presentà a Palau d'americana i amb la pipa a la boca. Potser deu anys enrera s'hauria jutjat admissible presentar-se al rei d'altra manera que de jaqué i copalla. Però sembla que Jordi V, davant la urgència de trobar una solució, decidí no mirar prim en qüestions d'etiqueta. Els seus motius Arthur Henderson, que no ha volgut formar part del gabinet Mac Donald perquè no ha acceptat una dismintuió de les indemnitzacions d'atur forçós, ha dit, justificant la seva actitud : — Per pocs penics, no vull renegar en cinc minuts d'un passat com el meu. L'agonia del "iveek end" Des de 1917, la Borsa de Londres està tancada els dissabtes. En època de negocis, hom feia circular per ía Ctíy lot de peticions demanant que fos oberta tal dia, que sovint eren rebudes amb indignació. Avui que el marasme és complet, la Borsa decideix de ireballar altre cop els dissabtes. Es tracta de demostrar que la gent de la Cily donen exemple d'abnegació sacrificant ~el .weelMmM*^ vigències de la crisi. Però aquest exemple perjudica el petit turisme, sobretot pel litoral anglès, ja molt cas'tigat aquest estiu pel mal temps. De totes maneres, l'humor dels borsistes lia trobat en això una nova manera de manifestar-se. La setmana passada van sortir alguns cartellets enganxats a la pissarra o a les columnes del Stock Exchange. Un oferia a baix preu un vestit de golf i unes pilo- . tes quasi noves. D'altres demanaven rellogats per casetes de camp. L ' assassinat d ' Erzberger Dimecres 26 d'agost es commemorava a Alemanya el desè aniversari de l'^ssassiriat d'Ersberger, víctima del nacionalisme alemany. Aquest home coratjós, que en 1917 reclamava una pau sense anexions, rebé de Ilindenburg, després de la desfeta, l'encàrrec dc firmar l'armistici. El 26 de gener de 1920 fou objecte d'un primer atemptat : tm estudiant d'origen noble el ferí. L'any següent, el 26 d'agost, mentre es passejava pels voltants de Griesbach, Selva Negra, dos racistes, Schultz i Tillessen, el mataren a trets de revòlver. «Quan caigué estès a terra — escriu Gumbel~en Els crims polítics a Alemanya — , eh assassins seguiren descarregant llurs armes per assegurar-se de la seva mort. Erzberger rebé dotze bales en total.» Els assassins s'scaparen de la justícia. Refugiats a Hongria, no fou mai demanada llur extradició. Com que se n'havia perdut tot rastre, pels medis nacionalistes sorgien vividors que, fent-se passar per ells, obtenien algun diner. Anys després, en J925, un redactor del Vòlkischcr Kurier escrivia : uEl comerç que consisteix a fer-se passar per Schultz i Tillessen és molt lucratiu, perquè és molt gran el nombre dels imbècils i de la gent mancada de tot sentit crític.» Història escocesa Les històries escoceses abunden tant com les jueves, però no són tan conegudes, perquè el jueu està més escampat pel món. Dos escocesos viatgen a bord d'un vaixell a punt d'ensorrar-se i es preparen a lirar-sc a l'aigua. Mac Pherson, que no sap nedar, diu a Mac Carthy, que en sap : — Uoga'm el teu vestit dels diumenges : si el deixes a la cabina, el perdràs. Si me'l llogues et daré deu xilings. — En vull vint — diu Mac Carthy. — Està bé. Tracte fet. — Però per què tens tant d'interès a posar-te el meu vestit dels diumenges per tirar-te a l'aigua? — Perquè així — fa Mac Pherson — estic segur que em salvaràs... Agència exclusiva per a la venda de MIRADOR Societat General Espanyola de Llibreria Bàrbara, l6 * * * Telèfon l72l8 Aquella tarda dominical havien dc venirme a cercar a l'hotel, segons el programa del Congrés i segons un membre del Comitè hongarès ens havia notificat, per a anar en excursió al Mont Sant Joan, als voltants de Budapest. Quò va ocórrer? Ho ignorem. El cert és que ningú no va venir, i que vàrem haver de sentir aquella gradual i gairebé pueril decepció que s'experimenta en casos semblants, davant el temps que fuig i la certitud que s'acosta. Però no és pas tan difícil de conportar-se quan un cultor, contrastava amb la pau de l'indret i amb la joia que dúiem a l'esperit. Què hi feia allí aquella imatge dolorosa? Beethoven havia viscut potser en aquella casa, alguna època de la seva vida cruel? Unes paraules ho explicaven, però eren cn hongarès. Hi havia un guàrdia palplantat una mica enllà, al mig del carrer. Ens hi vàrem acostar : no parlava l'alemany : ja no el parlava, perquè no devien ésser tan llunyans els temps e,n què un fenomen semblant devia ésser introbable a Budapest, .41 fons Buda, hom es troba on una gran ciutat, encara mig inconeguda, atractiva, amb un temps primaveral que, si hi hauria fet deliciosa l'eXcursió projectada, podria també aureolar graciosament alguna més modesta excursió ciutadaina. Vàrem decidir pujar a' la muntanya del Palau Reial, al peu i damunt de la qual està bastida la ciutat de Buda, el nucli primitiu de Budapest. Tallada gairebé a pic damunt del Danubi, és tota cenyida de jardins i coronada pel palau reial. Amunt per l'avinguda zigzaguejant, rebent l'aire fresc que el taxi desplaçava, veient que els escassos vianants seguidors de la mateixa ruta eren, gairebé tots, parelles d'enamorats, vàrem tenir tot seguit la impressió que anàvem cap a un bon recó de món. Efectivament ; anàvem a la pau de Buda, augmentada, probablèment, i polida per la festivitat de la diada. Un dels bons recons del món, net, endreçat, silenciós, amb un palau reial opulent, amb una església gòtica policromada, amb cases clares en llur vellüria, i amb un bastió o miranda monumental des d'on es descobreix un panorama inoblidable ; això era el planell d'aquell turó que acabàvem de petjar tot baixant del taxi. L'interior pènombrós del temple — Església de la Coronació, -'- amb la seva policromia profusa envaintho tot : murs, columnes i voltes, produeix una sensació estranya, d'un misticisme dens i diademat. Pensem «ai els grans sants hongaresos : Sant Esteve, Sant Ladislau-, Santa Elisabet i la nostra gentil Isabel de Portugal, la liíla de Pere el Gran, néta de Violant d'iHongria. Enlloc no hem sentit la sabor del misticisme d'aquest poble d'invasors convertit en baluard del cristianisme enfront dels turcs, com dins aquesta església singular... Enlloc, si ío és tot esguardant les multituds que s'acorruen cap a la cova del mont Sant Gellert, i hi entonen càntics a la Verge, allí, ran del Gran Hotel sumptuós del mateix nom i del seu bany plasticista i mundà. Si callessin els càntics, no arribarien potser a la cova santa les notes de l'orquestra frívola? Al Bastió dels Pescadors, tot misticisme s'esvaïa. Era l'espectacle senzill i intranscendent de la petita burgesia dc Budapest, que anava a passar unes hores a l'aire lliure, voltada de silenci reposador i d'un panorama infinit ; era el menestral mudat amb els seus petits, els estudiants amb les gorretes característiques, les noies amb llurs cabells d'una rossor esblaimada i amb llurs veus guturals. Tot plegat, però, gent escassa, poc renouera, que no torbava la pau exquisida del lloc, ans l'accentuava : la parella que posava seriosament davant l'aparell fotogràfic, la família que jugava a cartes damunt del cotxe del bobé, el senyor que llegia greument... Era dolç, recolzats a la barana, aspirar la pau amb l'aire que pujava embaumat de telis en flor, sentir la piuladissa dels pardals, anar recorrent amb la mirada la faixa lluent del Danubi, allà baix. lEls grans edificis de Pest a la seva vora esquerra, la ciutat nova, amb els seus bulevards d'aire parisenc, els seus vastos jardins, i enllà la plana hongaresa que el laboreig parcel·la en amples feixes multicolors. Tornant per la soledat dels carrers de Buda, ens va sobtar, en el mur d'una casa, una placa amb l'efígie de Beethoven. La seva faç, exageradament torturada per l'es- a la dreta Pest i més en un dependent de l^Estat. 'Encara -avui la major part dels agents o guàrdies coneixen l'alemany, almenys el parlaven tots els altres als quals ens vàrem adreçar en els nostres dubtes de foraster. També el parla la gent culta, però; mirament la gent del poble. Dos clergues avançaven pel carrer, i cl guàrdia, sol·lícit, va sortir-los a l'encontre. «No, no», feren amb signes els dos reverends, tot acostant-se. Em sorprenia la seva gesticulació excessiva. Però des que varen constatar que llur intervenció havia d'ésser en alemany, van encalmar-se, i amb maneres suaus, que contrastaven am'b la gesticulació precedent, i amb una veu avellutada, entre confessionària i pedagògica, l'un d 'ells va fer : —Doncs diu que abans, aquí, hi havia el teatre reial i que Beethoven hi va dirjgir un concert. — Només un?— vaig fer jo, que volia^ de totes passades que Beethoven hagués restat més de temps en aquells indrets. — ^Un... o més, més — va replicar el reverend, no massa segur i com defugint responsabilitats. Vaig restar encara uns moments mirant aquella efígie. Un seguici d'autos passant joiosament a la meva vora, me'n va distreure. Unes noces. No era ' solament la blancor de la flor nupcial, era tot el cotxe dels nuvis guarnit de flors blanques, en una profusió ingènua, enternidora i Una mica cursi. Vaig passar per davant del palau reial. Era tard per a visitar-lo. A través dc les reixes vaig acontentar-me de mirar el jardí. En conservo una sensació, dolcíssima, d'ordre, i com una taca vermella d'una estesa de flors, tot sobre el fons d'una paraula, que em repel·lia : Habsburg. Un ascensor, que semblava mig abandonat, va baixar-me, tot grinyolant i trèpidant, d'aquell planell de pau on havia passat un parell d'hores felices. Ferran SOLDEVILA AIGUA DE ROCALLAURA A DEU MÉS RICA DEL MÓN Si vostè pateix d'Albuminúria, Lítíasi úrica (mal de pedra). Bronquitis parenquimatos©» Nefritís crònica, es curarà radicalment amb AIGUA DE ROCALLAURA S'expèn en ampolles de litre i mig i en garrafons de vuit líCres Distribuïdora generala FORTUNY, S. A. Carrer Hospital, 32 I Salmeron, T33 RECEPTOR RADIO «CLIMO» DIRECTE À LA CORRENT SENSE ANTENA Màquines parlants elèctriques per salons i grans locals públics. — Discos. — Àcces= soris de Ràdio i material elèctric en ge= neral. — Demostracions diàries. — Receptors de les més acreditades marques RAMON CLIMENT Consell de Cent, 266 (entre E. Granados 1 Arlbau) Telèfon núm. 23058 BARCELONA