MIRADOR EL TE AT MME. PIERAT A NOVETATS "Amphïtryon 38" Nladamc Piérat, que ja és, com si diguéssím, cisa, ha tmtfut aquest any l'amàbílitat d'oferir-nos VAmpliHryim jí de (ïijraudoux, qii>', com tothom sap, 68 un dols èxits mes ressonants del teatre francès d'aquests anys darrers. El primer dia va donar-nos Là Raffate, de Bernstein ; una ruïna que serviria de fita per recordar, a qui ho oblidés, que el temps passa, i no passa en debades. La Raffale representa una època i un estil pretèrits. Aquests conHiclcs falsos no diuen res a la sensibilitat de l'espectador d'avui ; l'habilitat de l'autor fa ressaltar encara més l'artificiosiíat del tema. Uns moments de dramatisme vibrant, i apareix el talent veritable de Bernstein. Però cl conjunt produeix més aviat una impressió penosa. El cas de Giraudoux es un dels més interessants de la literatura francesa contemporània. Fou una sorpresa per a molts cl triomf de Giraudoux en el teatre, primer amb el Siegjried, després i sobretot amb VAmpkitryon 38. A priori ningú no 'hauria gosat assegurar que el talent espiritual, refinat i culle de Giraudoux seduís el públic del teatre del nostre temps. Cal fer la salvetat que París, on passen aquestes coses, compta amb una selecció nombrosa. Per^. no cal oblidar que després de cavalcar triomfalment sobre dues o tres temporades parisenques, l'ÍLm. philryon 38 ha vist repetirse a la llibreria l'èxit de l'escenari. Hi han ajudat un bon tros els adversaris. Perquè cal recordar que Giraudoux és un escriptor d'aquells que fan pinya al seu entorn, i això sempre determina la creació d'una pinya enfront. A Giraudoux ningú no li nega el talent original ni la gràcia. Però molts li combaten les orientacions de la seva obra; d'altres — els menys — li discuteixen là manera d'expressar les seves inteneions. Són punts de vista i, per tant, tema de polèmiques literàries. A l'entorn de Giraudoux se nlian sostingudes moltes. Alguns el creuen un clàssic. Però el qualificatiu que .apareix més freqüent, i que ja prové dels comentaris a les seves novelles, és el de preciosista. Giraudoux, en efecte, és un estilista de l'engimy, a la manera abundant però cenyida;' Un fantasista, un NOVETATS EN CAMISES Jaume I, 11 Telèí. 11655 creador; un màgic de la paraula, això se li diu segons el grau de simpatia. I.'importadt és saber si el preciosisme de Giraudoux és la part accessòria cle la seva obra, i si en el seu fons no es troba alguna cosa substancial i perdurable que seria el seu lirisme, d'una banda, i d'altra banda la intenció moral que amaga la seva sàtira. Aleshores si, Giraudoux seria un clàssic, lis pol dubtar que, sense aquests valors la musica Presentacions escèniques À B R I C S CONï'ECCIOIíA.TS, 8 E W P IS I ' ^Sastreria Modelo" RAMBLA CAN ALETES, 11 yi'íiii Giraudoux n-.rs sòlids, plenament representats en el segon I el tercer actes de VAmphitryon 38, el simple preciosisme estilístic,- l'enginy pur de Giraudoux aconseguissin fer les seves obres més que momentàniament agradables. Perquè Giraudoux té .gairebé sempre una apariència de frivolitat, fins en VAmphiIryon. El seu tema és etern : els sentiments, les passions, el pensament dels homes. Però sempre llisca per la superfície; es detura en el foc d'artifici de la paraula i no aconsegueix el fons. Cl salven d'éssèr trivial una fina sensibilitat poètica i una aguda perspicàcia satírica. Un professor d'estètica djria que és un talent secundari. Sempre és aventurat predir la sort futura d'un artista. De moment, es pot assegurar que certs valors anomenats secundaris han passat a la posteritat. Sens dubte hi passarà Bernard hhaw, que Giraudoux deu conèixer molt bé, encara que els crítics francesos no ho vulguin descobrir. El triomf de VAmphitryon 38 en el teatre és especialment remarcable perquè l'obra conté el menor nombre possible d'elements estrictament teatrals. Això ensenya, una vegada més, que el talent té sempre totes les perspectives obertes. Hom pot imaginar-se una representació dels Diàlegs dels Déus dè Llucià de Samosata, h'Amphitryon 38 resulta a estones una cosa així, d'una arbitrarietat deliciosa, que escandalitzaria un crític excessivament formalista. Una impressió personal : l'obra ens va produir mes efecte llegida que en la representació. Poden haver influït en aquesta impressió detalls accidentals. La sala del Novetats és enorme ; una obra així requereix una sala petita i plena ; també exigeix una cura molt atent de tots els detalls accessoris de la representació, que donen el relleu adequat a les finors del diàleg, ja comprenem Ja dificultat d'improvisar el muntatge d'una obra per una sola representació. Repetim-ho : ens en fem càrrec, però és trist, precisament perquè és 'inevitable. La buidor de la sala, la polsera del decorat, tenien un aspecte desolat, irremisiblement provincià, que va aigualir-nos una mica el goig de veure- F/lHr^iiíryon i ol de veure la. senyora Piérat fent una Alcmena femenina, sensible i teatralment depurada. E. N1COL Teatre Català Novetats GRAN COMPANYIA CATALANA Direccií; C. CAPDEVILA Aï«i lurí.: ESPECTACLES PER A INFANTS. L'obra que més aplaudeix i més entusiasma a la quitxalla El formidable ixit dc Josep M. Folch i Torre», LES ARRACADES DE LA REINA Nit: TERTÚLIA CATALANISTA. L'obra de JOAN MÍNGUEZ estrenada dimarts amb írondiís ixit L'HORA DEL SECRET Divendres, «itreno en aquest teatre dc l'obra del mestre Angal Oulmorà JOAN DALLA pel «cu creador Jaum6 Botrés Es despatxa a Compladuiio FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN L Unió de Fotogravad Casanova, 160-162 : Telèfon 7740 Noveíats de la setmana Aquesta setmana ha resultat fecunda en esdevenimenls musicals ; dues obres de dos compositors de les promocions darreres ens han indemnitzat a bastament d'una certa monotonia dels programes de concert. Els dos compositors es diuen Ricard Lamote de Grignon i Robert Gerhard ; les obres, un ballet anomenat L'n prat... i unes harmonitzacions de Cançons populars catalanes : dintre llur modernitat no podríeu trobar composicions més diferents ni més personals : Robert Gerhard presenta l'epigrama, nerviós, sec, punxegut ; Ricard Lamote ens dóna una mósica fluent, abundosa, desenvolupada, orquestrada amb una sàvia densitat ; amb una cura del detall i del color portada fins a la miniatura. Un prat demostra les grans condicions de Ricard Lamotc per a la música do teatre ; no hi ha compàs que no porti associada una imatge plàstica tendra o grotesca ; particularment és remarcable, dels fragments que escoltàrem el fina], amb la seva gràcia, el maneig dels contrabaixos i les percussions, i el domini contrapunlístic de l'estil, dens i dinàmic. Les cantons catalanes amb harmonies de Robert Gerhard resolen un problema musical ple de complicació. Una melodia absolutament dialònica passa a través d'un cos harmònic sovint atonal : ni ha d'aparèixer mai amalgamada amb l'orquestra, l)erquè perdria sentit ; ni tampoc ha de contradir-se amb la música que l'acompanya. Per fer-ho veure més clar al lector, posarem com a exemple la combinació d'un recitat parlat amb una peça de música : el recitant parla mentre van seguilit-se els compassos dul petit poema musical que coincideix amb la recitació només en un pla coneeptiu, sense que hi hagi més barreja que la del i-e»itit dc les dues coses : lletra i música. Però en el cos d'aquesta composició de Gerhard el parlat ha de substituir-se per una tonada de cançó popular que es va realitzant parallelament a la música ; independent d'ella quan a melodia ; però sempre correlatiu amb ella. Per acabar de precisar, direm que en el món del concepte, la melodia popular és anterior a la música de l'orquestra, la qual, en aquest sentit, deriva de la poesia de la cançó popular. Hi ha, doncs, subordinació i unitat dims l'obra. Deixant de banda aquesta qüestió dc gènesi, ens cal fer l'elogi d'aquests acompanyaments de Robert Gerhard, tan vius i ■sensibles, tan aguts i poètics. Cap d'ells no contenia ni més ni menys de sentiment que el de la cftnçA«qwe»-aconipanyava. Ni era la freda bastida clàssica, indiferent i migrada, simple cadafal de la melodia, ni l'acompanyament romàntic «modernista», emfàtic i desmesurat. 'Equidistaven de la sequedat i de la noblesa. R. LL. URQUINAONA Dues setmanes d'èxit de LO MEJOR ES REIR per obra de l'atractíu personal IMPERIO ARGENTINA i la gràcia del diàleg de MUNOZ SECÀ * jf * Es un film "Paramount" Fàbrica d'Ariícles de Viatge Joan Casanovas í Companyia Espcciulit.it Oaixes d'-mto m òlill », Ba-uilj, Maleta*. Maletes • Asmaris Tallers, 26. = Telèfon 10623 En la represa dc les activitats teatrals hem constatat un fet esperançador : una certa dignitat en la presentació de les obres, lis de desitjar que això duri, i que finalment tothom es convenci del rol importanlíssim que juga l'escenografia en l'espectable escènic. Convençuts d'aquesta veritat, creiem que val la pena de donar un lleuger cop d'ull a les darreres presentacions d'alguns dels nostres teatres. lis indiscutiblement Francesc Fontanals • vida, dalt de l'escenari enterbolirien l'acció. El dramaturg procedeix per eliminació, que molls en diuen estilització, paraula buida de sentit i feta malbé. L'escenògraf ha de procedir de la mateixa manera. Cal que elimini tol allò que no sigui indispensable, i que distreuria l'atenció dels espectadors. Cal que fixi aquesta damunt el que verament interessa per a l'exacta comprensió de l'obra. Més que explicar, ha de suggerir. Decorat de Fontanals per a uL'fiàsM de la Glòria» el nostre primer escenògraf. En poc temps ha tingut èxits definitius. En la temporada present esmentem dues presentacions justíssimes al Poliorama, i la del Romea que ha merescut també generals elogis, voldríem nosaltres fer unes objeccions a aquesta darrera, al marc que Fontanals bastí per a L'hostal de la Glòria, de Sagarra. Fontanals en aquest cas ha estat víctima de l'autor. Sagarra no ha assolit mai la unitat en les seves produccions. L'autor teatral va per un cantó i el poeta per un altre. Comprenem doncs cl problema que es posa l'escenògraf davamt una obra de l'autor de Fidelitat. A qui servirà en el seu treball? Al poeta? Al dramaturg? Fatalment l'escenògraf sensible optarà pel primer, i acordarà el decorat a la versió poemàtica que l'autor dóna del món i de les coses. Això és el que ha fet Fontanals amb L'hostal de ta Glòria. El seu decorat té un punt d'ensomni, i està molt lluny de la fesomia grassa i desordenada d'un pati d'hostal català. Es clar que aquesta condició fa que s'adigui perfectament amb el to predominant de la comèdia. Però el mm està en el fet que Sagarra no es mantt exclusivament en aquest terreny poemàtic. De tant en tant descendeix ,a la pura anècdota i parla de Ripoll, del Firal, de les enraonies del mercat i de l'afusellament dc Riego. Aleshores el . magnífic decorat de Fontanals és completament inservible. No respon a aquesta versió realista, i davant d'ell hom no sap mai a quina hora del dia esdevenen les coses. Això no és pas una crítica adreçada per nosaltres a l'escenògraf Fontanals. Ja hem dit que havia estat víctima de l'autor. El seu decorat pateix del dualisme de l'obra, car és difícil, per no dir impossible, muntar una escenografia que servis alhora els dos aspectes del Sagarra dramaturg. Salvador Alarma, escenògraf de fama, ha decorat Tierra del Fuego, l'obra de Bartomeu Soler estrenada al teatre Barcelona. Alarma és un' home de poques sorpreses, car es manté fidel a una certa tradició escenogràfica, la qual intenta portar damunt les taules el màxim de realisme. Això és una pura il·lusió. Una aspiració completament inassolible. Cal variar el concepte de realisme aplicat al teatre i a l'art en general. Acceptem que l'obra de Bartomeu Soler és realista, car descriu un ambient i uns personatges sense maquillatges poètics ni filosòfics. Però un autor teatral no calcarà mai la realitat. La farà més perceptible, i si voleu, més real, despullant-la d'infinitat d'accidents innecessaris, que si bé es produeixen en la ; Le seria a Vd. agradable poder tomar un purgfante de aceite de Ricino, si éste tuviera el gusto de un buen jarabe de naranja? Pues éste es el aceite de Ricino GOLOSO, que envasado en un lindo vasito de cristal se vende eo todas las farmacias. GUTEMBERG, S. A. Maquinària, Tipus, Filetatge dc bronze, Tintes i Utillatge per les Arts Gràfiques Aguilera, 1 i Via Laietana, 4 Tel. 15524 - BARCELONA Alarma, en Tierra del Fuego, ha carregat l'escena d'atuells, de catifes i d'anècdota, en un desig pueril de «fer ambient». I ha espatllat Cl tercer acte amb una pensada complicada, que Obliga l'espectador a trencar-se el cap intentant saber el que passa en escena. I encara hom li apaga el llum ! Al Goya, Burman ha decorat Un dia de octubre, de Georg Kàiser. L'escenògraf ha encertat plenament, malgrat que l'especial caràcter de l'obra fes difícil la seva comesa. Perquè Un dia de octubre és un drama profundament idealista, no atravessat per cap alenada lírica, ni sonen en l'escena paraules transcendentals. L'idealisme tiva sota l'anècdota. No hi ha ni una paraula sobrera, ni una divagació. Aquesta apariència lògica encobrint un propòsit romàntic hauria pogut enganyar l'escenògraf. Molts haurien sortit del pas recorrent al saló vulgar i estondarditzat. Burman, on canvi, ha pintat un decorat en el qual l'or, el gris i el negre conjuguen un ambient irreal, cenyit, però, a unes línies concretes. Com on l'obra, no hi ha res confós ni perdut. La seva apariència absolutament normal, no priva que estigui impregnat d'un lirisme dramàtic. La llum ajuda a l'efecte. Kàiser ha trobat en Burman el seu perfecte servidor. Anduiu- A; ARTIS Teatre Català Romea COMPANYIA VILA.DAVl NAvui dljovis fardn, n lei 5; La revista per a Infant» LES AVENTURES D'EN TITELLETA Nit, a ud ijii,>i t d'onze, l'obra dofinlflva da jotep M.* dc Samarra. L'Hosíal de la Glòria ENCARREGUEU ELS VOSTRES IMPULSOS ARTÍSTICS I COMERCIAL.C ALS TALLERS GRÀFICS PATRICI ARNAU VERDAGUER i CALLIS, 3, 5 i 7 (DAVANT DLL PALAU DC LA MÚSICA CATALANA» ES LA CASA MÉS PERFECCIONADA EN LLIBRES RATLLATS, DE LUXE I EN TOTA CLASSE D'ENQUADERNACIONS. - ELEGÀNCIA I ECONOMIA EN ELS ENCÀRRECS. - EN CAS DE URGÈNCIA DEMANEU-LOS PEL TELÈFON 148 5 6 neieja la sang inioxicada per 1 acid 6RAFIC iNOlCAOOft OtLS UOCS A ONT ES LOCAUSA CL AEUUA unc L-UPODONA L « un bon preparti ttaeció efaaa ■ tl recomano amb /rteurne/o. HL L Fi Ufet 4. la PétJ·.ad