M1RM3DR LA DIVISIÓ DE LES DRETES Un partit catòlic pafs com cl nostre, on només hi ha catòlics i indiferents, un partit catòlic difícilmont podrit conciliar Ics divergències polítiques que pugui haver-hi entre catòlics, i segurament afeblirà els altres partits conservadors. A Catalunya aquesta acció d'afebliment ha de sentir-se tan aviat com actuï un partit que es digui catòlic. M'atreviria a demostrar que des del punt de vista confessional, els catòlics que segueixin els homes de la U. D. C. faran un mal ne- El Mati va reproduir dissabte un «manifest signat per reconegudes valors d'entre les jloves promocions de Catalunya». Ks tracta del manifest d'una organització política que es titula Unió Democràtica de Catalunya. Com diu El Mati, és «un agrupament polític». Kstejn, doncs, davant d'un partit polític nou que per ara només es gosa dir «agrupament». Jampoc no ha volgut posar-se el nom de catòlic, segurament perquè en aquests temps, entre eís professionals del catolicisme polític, •és moda dir-se demòcrates i liberals. Unió Democràtica de Catalunya diu on el seu manifest que «vol recollir les adhesions «dels patriotes que, amb idearis divergents, concordin amb nosaltres ch là concepció espiritualista de la Societat i en la presa de restaurar integralment la nostra Catalunya». La frase transcrita fa suposar que l'«agrupament» no aspirh per ara à la independència quo ha de caracteritzar un partit.' Per consegüent, l'«agriipamènt» ha de proposar-se ve^eta'r com un paràsit dels partit» i exercir en dls una certa influència. Mirant el cas pel t<;àntó «[ue vulgueu, només poden ^enr-se dues eventualitats : o U. D. C. viurà parasitàriament, o funcionarà com un partit de debò. Examinem la primera dvàquestes probabilitats. Si Ü; D. C porta una vida parasitària, la seva tasca forçosament ha de pertorbar a tot arreu on faci sentir la seva influència. No hi ha cap paítit, normal que pugui tolerar aquestes ingerències i acceptar la pressió d'organismes forasters. Afortunaciament, les zdhès d'influència _ dc- IVagru- El convent del carrer de Casp. No ha estat mai un aglupament» seran limitades i això Unanl de palriolcs. Actuarà ara de força dissolvent? pot demostrar-se examinant el 'matís dels honics que signen el; mànifèst". Entre ells hi ha simpatitzants amb la Lliga Regionalista, però que no són dè la Líiga ; elements que' "figuren" a les llistes d'Acció Catalana i dissidents dels carlins. Cal fixar-se què,' segons s'assegura, no hi ha cap soci de la Lliga, la qual cosa ..vol dir que a la Lliga hi ha encara una disciplina real que fa una oerta impressió. Pot dir-se el que es vulgui de la Lliga — no sóc pas dels que menys m'he distingit a : combatre-la — però cal reconèixer que la Lliga no ha tolerat mai dintre casa seva cap grup amb vel·leïtats cismàtiques. Suposem ara que U. D. C. vol actuar com un partit de debò.. En aquest cas, mai no oblidarem que El Mati ha propugnat sempre la necessitat de la unió dels partits moderats i que en tots els episodis electorals d'aquests Últims temps ha defensat aquesta tesi. Per què, doncs, ens oalia ara un altre partit? Si U. D. C. tingués possibilitats d'ésser un gran partit, l'esdeveniment d'un instrument polític nou hauria d'ésser saludat com un benefici. Cal, però, recordar que, en general, els partits catòlics només han prosperat en els països on conviuen almenys dues religions. En un GUTEMBERG, S. A. Maquinària, Tipus, Filetalge de bronze, Tintes i Utillatge per les Arts Gràfiques Agullers, 1 i Vfa Laietana, 4 Tel. 15524 ■ BARCELONA goci. Superar l'eficàcia de la Lliga ho crec impossible. No és. difícil situar-se per examinar aquest problema : és una qüestió de números. La Lliga té trenta mil vots. I ca", pensar que aquest partit, que és l'úoic que per raons de conservadorisme i de comoditat defensa els interessos religiosos, està constituït per molta gont indiferent en matèria confessional. Tothom sap que entre els líders de la Lliga hi ha agnòstics notables. Doncs bé : una gran part d'aquesta gent que deixa emmarcar-se en un partit polític conservador, no militaria en un grup que es digués catòlic, tingués un capellà que actués de consiliari o rebés les suggestions dels pares jesuïtes. Això sembla evident. L'activitat electoral de la U. D. C. nomós podria debilitar les altres forces conservadores. Si els homes de la U. D. C. tinguessin en compte que després de la proclamació de la República, en època que Ja qüestió religiosa jugava fort, no ha estat possible que la Lliga passés dels trenta mil vots, i que els quinze mil vots d'Acció Catalana no són tots de catòlics, es farien càrrec que el seu agrupament farà tant de mal si viu com a paràsit com si actua com un partit de debò. ■ EÍ manifest de la U. D. C. no és per enternir ningü. L'estil té una flaire d'encens que enamora. El contingut, amarat de les indicacions de la Rerum Novarum, revela el bon desig d'arribar a la societat perfecta, sense gaires ganes de commoure ■la situació actual, tan idònia per viure bé a la terra i conquistar la glòria del cel. No deurem -trigar a veure actuar la U. D. C. i a tenir una idea clara de la seva força i el seu prestigi, que són les columnes de tots els partits. Potser no trigarem gaire a veure com actua de força dissolvent. Manuel BRUNET Mirant1 f o ro El culte del record Un dels experts francesos que han acompanyat ZUiwu a Washington, deia, explicant la disposició de la Casa Blanca : — iCada president ha deixat el seu nom a una dependència. Així és que vàrem dinar a la cambra Hardàng, discutir a la cambra Itoosevelt i firmat el comunicat final a la cambra Lincoln... — Però — li objectà algú — , ja no en quedarà cap per rebre el nom de Hoover. — Això rai — respongué un agregat americà — , farem construir un pis suplementari a la Casa Blanca. El flagell Abans de dedicar-se a les lletres/ Arthur Schnitzler, el gran escriptor i dramaturg que ha mort fa poc, liavia estat metge. Dels seus temps d'estudiant data aquesta anècdota. Un dels catedràtics, famós per l'avorriment irresistible que emanava de les seves explicacions, començà aixi la part del curs dedicada a la tuberculosi : — Quina és la malaltia que més ens afecta i més ens amenaça? Del fons de l'aula, una veu clara, la de Schnilzler, respon ; ' —Ím malaltia de la son. Eugenèsia i raó d'Esíat A Alemanya hi ha revistes per tot, i, naturalment, n'hi ha d'eugenèsia. Una de les dedicades a aquesta ciència reprotxa al Govern el seu poc interès per la qüestió, l'atribueix al fet que la major part de ministres i de diputats són solters, i fins arriba a sospitar que molts d'ells es fan elegir per poder cercar a Berlín distraccions extraconjugals mentre les dones respectives fan bullir l'olla en algun recó de província. Hi ha un home, sobretot, la conducta del qual és blasmada pels eugenistes : el canceller Brüning. Ningú no dubta de la seva moralitat, ni del seú desinterès, ni dè L· seva austeritat, però no es preocupa de donar exemple fundant una família. El darrer número d'iEugenie íí ho reprotxa i gairebé el commina a casar-sg. Al cap i a la fi, el canceller només té quaranta set anys i la seva salut és excel·lent... HOQ JOIER COSA MES ANTIGA I MES MODERNA QUE HI HA AL MON ES UN BRILLANT. ACABAMENT D'UNA VERGONYA La Biblioteca Universitària Segurament el cas no té gaires precedents, potser no en té cap i tot. A seguit d'una visita del ministre d'Instrucció pública a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ha sortit a la Gaceta de Madrid la destitució fulminant del director de l'esmentada Biblioteca, un buròcrata que no sentia el càrrec, ni tenia cap afecció als llibres ni a la dependència universitària 'els interessos de la qual havia de regir; La notícia d'aquesta destitució ha estat fins a la conversió en serradures de volums que s'haurien pogut salvar. Poc temps enrera, en aquest departament de llibres corcats s'instal·là una gran prestatgeria metàl·lica, darrer model, que ocupa tot un pati interior. Però no hi ha cap llibre encara : la prestatgeria metàl·lica fou muntada sense estucar les parets, de pedra nua, ni pavimentar degudament el sòl, ni tapar les goteres de les claraboies. A més a més, no hi ha muntacàrregues, i la prestatgeria ; ftaSiSAT** •> ...» . lecci ions angleses \gle mm La sala dè lectura de la Biblioteca Universitària — Ja ho veieu : dos cents trenta cinc 'aboristes derrotats... — Sí, això fa dos cents trenta cinc sense feina més. (Le Petit Parisien) Topografia parlamentària El resultat de les eleccions angleses f ía«teja ún curiós problema topogràfic a la Cambra dels Comuns : com serà possible col·locar una majoria aclaparadora davant una oposició tan petita? La Cambra dds Comuns no és un hemicicle, sinó un rectangle, en el qual, davant del speaker o president, hi ha dos rengles de bqncs paral·lels que arriben fins al fons de 14 sala. El rengle de la dreta vota pel Govern, el rengle de l'esquerra vota en contra, fli ha també cross benches, bancs en creu,' destinats als diputats independents, el vol dels quals no és conegut per endavant. Aquests bancs són perpendiculars als altres, però són al fons de la sala, allunyats del president. Per tal de poder allotjar els dretans caldrà capgirar totes les tradicions del Parlament britànic. A França va passar una cosa semblant. En 1902, els membres de l'esquerra, molt abundants, havien de seure als escons més alts dels rengles de dreta. Això donava lloc a confusió en l'ànotació dels moviments de les sessions. Per això a les Cambres següents es modificà la geografia de la sala. Tol conservant els noms dels diversos matisos es tenia en compte el nombre de lltirs representants per destitíar-los fraccions proporcionals d'hemicdcle. ^ Així l'extrema esquerra vessava sobre l'esquerra i els radicah envaïen el centre esquerra, el centre dreta lidbilava els escons de la dreta i la dreta pura només era un mite. rebuda amb general alegria per tothom que utilitza la Biblioteca Ünivér'sitàri'à i pèr'vtótes les persones .' que " no" PutiUtzavéri Sio veient-se amb cor de suportar una organització (?) tendint a no servir el públic. Perquè, contra el que és lògic d'esperar d'una biblioteca universitària, la de Barcelona no procurava atreure els lectors, sinó repel·lirlos. Desgraciat del que pretenia consultar alguna obra que no fos l'Enciclopèdia Espasa o llibres de text, i no podia fer valer la seva qualitat de professor I Entràveu en aquella sala gran, alta de sostre, impossible de calefactar, ornada amb medallons de retrats col·locats un plafó sí i un altre no, amb la par^cularitat que els , retrats no porten el nom a sota, però sí els plafons on no hi ha cap retrat — segurament per recordar quin personatge s'hi havia de pintar un any d'aquests.. Havíeu d'entrar sense cap llibre, ni cartera. Arran de la porta mateix, amb un llapis de quinze cèntims ■ íü^aí amb un cordill, havíeu d'escriure l'autor i el títol de l'obra que volíeu consultar, en un tros de paper qüe ja havia servit per una cara. Amb aquest paper, us adreçàveu al funcionari que crèieu que era allí per servir-vos. Il·lusió que aviat s'esyaïa. Aquell llibre no era a la Biblioteca, i com que el catàleg no pot ésser consultat pel públic, no us quedava altre remei que provar si trobàveu el llibre que us calia on alguna altra biblioteca de Barcelona, qualsevulla d'elles més acollidora i confortable que la Universitària. En el cas més favorable, us deien que toméssiu demà, perquè aquell llibre estava talment entaforat que no us el podien pas servir a l'acte. I encara menys pretenguéssiu consultar revistes. Perquè llur sistema de classificació no deu tenir similars enlloc del món. A mida que es rebien les publicacions periòdiques, eren apilades : una revista de medicina entre un butlletí oficial dè qualsevol corporació i una publicació literària sudamericana. Amb totes elles barrejades es feia tln paquet retolat : «Revistas recibidas en 1929», i ja em direu si això era una biblioteca o un munt de paperam. Ja iés sabut que la consignació és miserable : anualment, mil pessetes per a material i tres mil per a adquisicions ; que no hi ha el nombre d'empleats que cal per tenir al dia el catàleg i els llibres ben classificats de manera que siguin trobables en poc temps. Però també és sabut que l'home que durant vint anys ha estat director de la Biblioteca, ha fet més per la devastació d'aquesta que tot un exèrcit de corcs i ratolins. Només cal dir que hi havia un departament per als llibres corcats, els quals eren tractats com els leprosos a l'Edat mitjana : arreconats al costat d'altres de més corcats, aquest règim comú afavoria el contagi mutu seus "Popu" i "Populaire" Rambla del Centre, 33 ■ Passatge de Bacardí, 2 Una qüestió ocupà durant un parell d'hores les discussions del Consell nacional del Partit Socialista francès, fa pocs dies. Compère-Morel, director-adminislrador de Le Populaire, liavia tingut la idea de fabricar un aperitiu proletari simbòlicament batejat Le Popu, i la idea, encara més enginyosa, d'empeltar un negoci a l'altre : les oficines de l'aperitiu residirien a les del diari, i el partit tindria un franc per botella venuda. El dip^at Renaudel s'indignà : — El partit no és cap taverna ! — cridava. —No — replicava el director-adminislrador, — però la venda de l'aperiliu cobrirà el dèficit del diari. — Le Populaire — deia un congressista — ha estat fins ara un aliment intellectual. Vosaltres el voleu convertir en alcohol ! — ■Una de dues : canvieu el nom de l'aperitiu o el del diari — reclamava Renaudel. Però sembla que no es canvià el nom de res i que es firmà el contracte entre el diari i l'aperitiu. comporta deu ; o dotze pisós, amb els . 'centenars 'de' gíaón's.' ' • • ' . 'D'altra banda,' les Facultats han necessitat cada vegada més aules, i per obtenirlés, les han retallades dels locals destinats a biblioteca, augmentant així l'amuntegament de llibres' i les facilitats d'invasió per part dels corcs. , , Una vegada, vaig comprar una edició barcelonina de les obres de Sant Pacià. Algú em , va dir : «Aquest túnel de corc és característic dels llibres de la Universitat.» Aquesta era l'única marca que pogués ter sospitar d'on procedia aquell llibre. Però de llibres marcats amb el segell de la Biblioteca Universitària, també se n'han vist en les parades de llibres venturers. En canvi, ja ho hem dit, un llapis sòrdid era lligat amb un cordill. Totes les biblioteques compten ja amb les desaparicions de llibres, però està comprovat que. aquestes abunden en proporció a les restriccions de què és objecte el lector. Potser algú s'haurà sobtat en illegir que la Biblioteca Universitària disposava de tres mil pessetes anuals per a adquisicions. Cal comptar que, per als efectes de la propietat intellectual, els registrants han de lliurar a la Biblioteca , un exemplar de l'obra : registrada, la qual cosa vol dir que alguna obra moderna hi entrava. Però els llibres d'aquest dipòsit, podent ésser necessaris en .cas> de litigi, no era jutjat prudent de servir-los al públic, perquè podien ésser mutilats o . fets fonedissos. O sigui, que quant a obres modernes, , ben poca cosa pot trobar-bi el lector, . , .•'' . • »•* » í •;.;.. Abans de la· Biblioteca de Catalunya,- la Universitària era la més important de Barcelona, sobretot d'obres antigues. Al segle passat, hi havien anat a parar moltes biblioteques conventuals. S'hi comptaven més de mil incunables i gran nombre de manuscrits. Aneu a saber com estarà tot això, i quins estralls i desaparicions caldrà lamentar. Però l'estat de desídia en què tenia ia Biblioteca aquest directòr que els avorvia i es deia Manuel Rubio y Borràs, buròcrata asmàtic i malhumorat, disculpa si algú l'tia seguida la conducta de Bartolomé José Gallardo, aquell bibliògraf del segle passat qualificat de bibliopirata per Menéndez y Pelayo, però que amb la seva rapacitat salvà moltes obres valuoses d'una pèrdua segura. Per sort, la direcció de la Biblioteca està ara en bones mans, que superaran l'esquifidosa de personal, de consignació, de locals. Es d'esperar que la decisió del senyor Domingo anirà seguida d'altres de complementàries i s'acaterà la vergonya que ha representat la Biblioteca Universitària tal com estava fins ara. Just CABOT | Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA | Bitllets de Ferrocarrils Nacionals íi Es- | trangers - Passatges Marítims i aeris i Viatges a "Forfait" - Excursions acom- | panyades - Peregrinacions, etc. | ■ I INFORMES § | I PRESSUPOSTOS GRATIS imi miiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiuiiiiiiiiiiiiniiiiiiiiiiii!: