MIRVDDR L CÍH M A : LES ESTRE N ES Griff ith-Keaton D'£í naixement d'una nació a Abraham Uncoln va tota la història del cinema. D'aquosts dos films, d primer significa una fita, una i fita important, la revelació d'aquell que avui és el primer veterà del cinema, I). W. Griffit'li. El segon is visible que no signjificarà res, i no obstant l'associació d'aqueits dos films s'imposa, no sols perquè ois dos tenen una mateixa paternitat, sinó també perquè ambdós aborden el mateix tema. Encara que es tracti 'del mateix tema, Grifliih no s'ha repetit gens ni" mica. Llevat de les darreres escenes, que ens fan seu autor, tan desigual és la seva composició. La vena poStica de üriffith es troba ja (tofetadjt? Ei cinema avui està en altres, mans. L'estil Griffith, al qual avui encara viicm fidel el vell Griffilh, sembla desplaHçaíi però quan el veiem, com en La batalla dels sexes, tan capaç de renovar-se, quan s'ho proposa, i de reeixir tan brillantment, cal convenir que tenim raons d'esperar encara d'aquell que tant ha fet pel cinema. El cinema està en altres mans, he dit. Quants noms no podria, citar ! Per què no el de Buster Keaton, de qui passa actualment pel Tívoli un film anglès, titulat pri- II OS «Abraham I.incolu», film de Griffith assistir a l'assassinat del gran Lincoln en la seva llotja presidencial, tota la resta és pensada completament de nou. La biografia d'un gran home em sembla tema molt refractari al cinema. Hom es condemna a relligar amb més o menys gràcia un seguit d'episodis fragmentaris, que tanmateix no ens il·lustren sobre l'evolució interior del protagonista i així veiem en aquest film ima innegable manca d'unitat que fa que l'ànim de l'espectador no acabi d'adherir-se a l'assumpte. Les lluites inacabables de Lincoln per abolir l'esclavatge i assegurar la unitat dels Estats americans, i a la fi l'assassinat abjecte del qual és víctjma l'home nobilíssim que fou el gloriós president, aquest superb assumpte tràgic no acaba de commoure'ns en la nova figuració que n'ha intentat Griffith en el seu darrer film. Um film de Griffith ha d'ésser jutjat des d'un punt de vista tan elevat com sever. Per això reconeixem abans que hi ha, ací i allà, en el curs del film, moments magnífics de moviment, de plàstica, d'expressió sentimental ; reconeguem-ho, per poder dir després que el film creiem que no ocuparà sinó un lloc secundari en l'obra del seu Avui, estrena al K ui s a a 1 i Capií ol " FOX" Or de llei de la pantalla mer Romeo en pijama i ara Un pobre tenorio? Com que Buster Keaton també resta fidel a ell mateix, fidelitat que va des de la inspiració dels seus assumptes, fins a mants detalls de la fotografia, i com que ja a própòsíf d'El comparsa ací mateix he parlat llargament d'ell i de la naturalesa d'aquella inspiració, ara, i amb molta més raó, davant d'aquest film que no ofereix res de nou, m'excusaré de íio insisfirl Pobre tenorio reuneix una sèrie de motius tant de plàstica com de psicologia que és fàcil de retrobar en produccions anteriors, i tot i això us farà passar una estona deliciosa. Hom hi riu i no pas poc. Buster Keaton hi palesa les seves notables facultats acrobàtiques, i el sevi director aquella perícia habitual a què ens té avesats. «• * « Entre els films que he vist, encara no presentats al, públic, citaré avui dos documentals. Pau, film recomanat per la S. de les N., consistent en una sèrie d'imatges impressionants de les devastacions produïdes pe la guerra en el Nord de França. La volta al món, recull de fragments triats de diversos documentals i editat sota el patronatge del ministeri d'Instrucció pública d'Alemanya. J. PALAU Ja Ko/abeu... i — que el darrer llibre de Remarque, Fale, ha estat ja sol·licitat per ésser filmat? Hom diu que no es tracta d'un llibre de guerra. — que Jackie Coogan treballa al costat de Wallace Beary en un film que, seyons tenim entès, dirigirà King Vidor? — que El camí de la vida és el primer film soviètic parlat i cantat que veurem a Barcelona ? — que és un film de Nicolai Ekk 1 un estudi intensíssim de les capes més torturades de la societat? ^IIIIIIIIKIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!: I LIDO CINE | | (Aparells Western Electric) | Saló, únic a la península, es- | i pecialitzat en la projecció de | I films europeus de qualitat I Avui L'Arlesienne Film Pathé; Natan basat en = l'obra de Daudet-Bizet. ! Distribució Trian. riiiiiiiiiiiiimiiiimiiiiiiiiiiimiiiiiiiiimimiiiir CATÀLEG I FINESTRA. — Que el cinema tingui voluntat de catalogació ; però que tingui també voluntat de finestra. Que l'objectiu s'acosti, amorosament, amb una una amor franciscana, a cada objecte ; amb ■la mateixa passió per les coses humils que ens han ensenyat les paraules d'aquell personatge de Gidc anomenat Nalhanael. O les d'aquoll místic de les coses petites que s'anomena Azorín. Però que la camera no s'anul·li en aquesta visió detallista. Diríeu — veient Marroc per exemple — -que sentiu literalment l'ofec de les coses massa pròximes ; l'àngúnia de l'ull que no pot endinsar-se en cap horitzó. Tot és limitat per la longitud de l'estudi. Hi ha un plaer àdhuc fisiològic en l'aprofundiment del camp visual, en el llençame.nt de la retina pantalla endins. L'angúnia que avui ens torba davant d'un film d'avanlguerra pervé tant de la immobilitat de la camera com de l'estroncament del pla visual per una paret 0 per un horitzó on no lli passa mai res. Tan important és la descoberta del gros plan com la dels darrers termes. I Griffith és igualment gloriós per un i altre descobriment. La conquesta dels exteriors no és tan sols una conquesta de l'aire lliure, sinó de la llunyària. De la possibilitat d'aprolundir la visió. De convertir el quadro dc l'uécrani) en una finestra revisadora de tots els paisatges. ALEGRIA DE TERRATS. — Les possibilitats d'una finestra així, oberta sobre el món, són d'una importància il·limitada. Heus ací que s'obre damunt una gran ciutat. Es a un film sonor italià, anomenat En silencio, projectat als cinemes dc barriada — els cinemes oh s'hi cerquen coses imprevistes. ('Es un film ingenu i sentinKMTtal de G. Righelli que ens ha recordat aquolls films plens de torturacions cordials de Maria Jacobini i de Pina Menichellil) La ciutat on l'acció es desenvolupa és Roma. Hi ha una alegria de campanes, de cel clar, de roba blanca agitada pel vent, de criïs de dona i salts de criatura que omple . tol el film (que altrament no té res més per a salvar-se) d'una gràcia llatina i meridional molt nostra. 1 una elegància imperial de cúpules i de minarets. Josep Carner, que ha cantat l'encís de les nostres galeries burgeses, hauria dc cantar també aquesta lluminosa alegria dels terrats a les ciutats mediterrànies que no té fins ara altre glossador que les teles del pintor Bosch-Roger. — D. P. La supremacia dels ulls Alexandre Amoux, ben conegut com a escriptor en qüestions cinematogràfiques, a les quals ha aportat tot el seu prestigi literari, està també per la necessitat de mantenir la supremacia de la part visual en el cinema. «Avui encara — escriu — el cinema no ens proposa sinó una simfonia visual, és gràcies als ulls que fruïm del film, l'orella no ens és sinó un auxiliar. La persecució al final d'Alleluia, el mateix que la barallp davant del pas a nivell dc Sous les tom de Paris, són exemples d'una bona economia dels sons, talment com és evident que com més discreta és la tasca, més emotiu és el resultat. No sembla sinó que en anexionarse el so, el cinema no ha volgut sinó afirmar més imperiosament encara la llei del silenci. Domina el so, l'empra, l'esclavitza i se'n serveix com a puntuació.» FANTASIO r O E O R Gr JE O'BRIEN EN Demà divendres «Tabú», de Murnau Et un heau ma/m cliangeinent à vue, un grand soufflc frais nous cueillit au réveil. Méwe pas d'alizé, un simple coin de brise sur la mer. S'ous élions n hauteur des premiers allolls, ombres légères qui glissaienl à ras d'horison, franges tènues d'une couleur si pàu que la nioindre risée caehaií leur jieitc... (Marc Cii.mkh·kmr, Vasco) A Oceania, en un lloc imprecís, sense cap mena d'importància geogràfica, sorgeix Una escena de «Tabtin una illa de l'atzur, petit paradís verd dintre l'infinit blau (el cel, el mar, la boira). Arbres immensos creixen pertot arreu. Palmers gegantins s'enlairen prop de les platges, es gronxen, murmuren sota el buf de Falliu, ara suau, després violent. Damunt la sorra coral·lina ve a morir el lagon sense esclat. A l'horitzó, canta el Pacífic rompent contra la barrera de corall submergida. Llisquen pirogues silencioses damunt l'espill de l'aigua. I sota la frisança tremolosa del líquid viu el regne misteriós de la curculla mareperla, variat, ric de matisos i de formes. La selva plora al lluny en la nit. Remors inquietants arriben de la boscúria inexplorada. Davallen els torrents per les estretes valls, escumejants i remorosos. Van saltant pel damunt dels palcts, i en trobar més espai, s'eixamplen i s'aquieten. S'escampa per l'ambient flaire de falguera salvatge i tiaré i llimoner en flor. Tot d'una, dintre l'acord perfecte de la natura exultant, s'aixeca un càntic mascle ; COLISEUM AVUI Sensacional estrena I Calles de la Ciudad per GARY COOPER i SYLVIÀ SYDNEY LA VIDA DELS PISTOLERS :: :: DE CHICAGO :: :: Una cinta tjue bat tots els rècords d'emoció Es un film PARAMOUNT l'heroi de Tabú, un veritable Adonis poli. nesi. Pell tivant i daurada, ulls amarats de desig i dolor, ara ardents, després dolços. CaJx'lls enrinxolats, cos musculat i flexible. L'home en el sentit més bell i més ample del mot. El fill de la Naturalesa, el mascle jove i fort palpitant de desig. I la dona apareix (melodia subtil damunt la simfonia de colors i dc formes). L'amor esclata impetuós, inevitable. Es volen ! Ho diuen llurs esguards febrosos, ho demostren llurs actituds esllanguides, el tremolor de llurs mans. 1 cl cor de les companyes i amics (com en les epopeies gregues) fa ressortir la beutat de la parella. Però ací, el càntic és la plasticitat harmoniosa dols maorís i de la natura polinèsia (pesca, capbussades, jocs, banys al torrent, dutxes sota les cascades, danses, cançons, somriures jovenívols). La passió engendra un drama on topar amb les supirslicions idolàtriques. Tabi'i. Aquest mot vol dir privilegi, prohibició, exclusivisme. La dona és tabú. Un sacerdot l'ha consagrada als déus. Aquell que gosi solament cobejar-la serà castigat amb la mort. Però l'amor és més fort que les supersticions i que la por. Es desitgen pel damunt de lot. Fugen. Es donen l'un a l'alIre. lis pertanyen per sempre, fins a la mort, i contra la mort. 1 el drama, a poc a poc, esdevé una tragèdia, colpidora, punyent fins a les sensacions fisiològiques del dolor. ilül final ós grandiós, vibrant, impregnat de fanatisme tràgic. La Naturalesa, implacable, venç. l'home, que lluita aferrissadament amb cl mar. El sacerdot s'ha emportat la dona. La barca singla mar enllà sota la vela inflada. L'home, foll de dolor, segueix la seva dona nedant. I sota el cel turquesa, damunt la mar frissada, l'heroi braceja, braceja... S'allunya de les hospitalàries platges de corall, mar enllà. El vent empeny la nau, que llisca rabent tallant l'onada. Ja no es veu més la terra. El mar és un desert tot blau. Però l'home neda encara, cada cop més a poc a poc, fatalment. Ha arribat el crepuscle. La superfície es tenyeix de roig i rosa. El vaixell ja no es veu. L'home acaba les forces. Encara una braçada molt lenta, la darrera. El cap s'enfonsa dintre el líquid rosa. El mar es clou al damunt seu. Aurora BERTRANA ï:iiiiiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiimiiiiiiiii£ | John Gílbert = en | EL DESTINO! DE UN I CABALLERO I Avui al FEM I NA Film Metro Qoldwyn Mayer ^niimiiiiiiiiiiiimiimiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii^ El Camí de la Vida Film Sovkino, de Moscú iimmiíiiiiimmmiMiiiiiiiimiiiiimiiiiiiiiMiiit: | Buster Keaton en |pobre| | tenorio i | al | TIVOLlI Film Metro Goldwyn Mayer S Si iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiini Illllll·'