32 MONITOR -MAIG DE 1921 Política \acio\4l PBH J. V. FOIV KIm eNtudiH militars Si teòricament es diferencia la nostra t-oncepció militar de la delí països amb els qualí CMB a súbdits o com a col·laboradors estem oblidats daporlar el nostre esforç dc cerer dc definir la Corn» <4 h» «ucrr. del «flc " _ "L. merr. d'.vul « U P" m.quine. «rvide. per hòrneo».- - !.'or,.nit«ei6 millUr lr.nce- no re.pun p» . 1" Iretufe. dc U fue.r. modern». -Tol uu món Kp.rm le. concepeioni milil»r. del 19 J • del ■ç.·o.- -Clei, id«. no.... «ne. i po.ithrt. -obre la «ue.r. . Icxc.cil.'· "No hi ta d'taver mi. le. t.c cl»«, dWrcu " -t-'exircil llunrà del p..»! " -nort. t-exe.cil d'nvui no í. .Pt» Per • "™P"' "T'" enean í. «caic* "t'ii« orgunií.Miò milluí ta de icn.r «ui di» un curacter ir»n.itori Kn« aue re. no petdi .le U «« potènci.." -Scmbl. n«tur.l dc ceremr cu .1 P»"»> el «cret dc l'c^lcvenido.. peró com guc U «ucr-a «. V'»dUeix inlcnniicntoi.ni, l'olilUlte deix. d'é».r d m*r,x. U doctrin. c. lran.lorm.. .1. Isctor. moral, .«.ludoncn. El. principi., done^ tón moUbl«.- Tm. «. rdcmcnl c.,mtat.nt cr. l'ho».. P«4 d m.quim.mc .'h. iattodn.i cooplei.mcni en 1. tal.lU qoc cl ouier«l n'h. .Wev.n,ul rclemcni «IhUI. prepondem. e«cnci»l. . el «M.i « nomí. l'cocrre,.! d. po«r l'.nfin, en «cciò. " "Hi ta haguí mc. can.» « el cor. dc quatre any. d ho.i.liU.. que m, pa. durant .1 ««le preedent,- " A mitút d. demi li cal un. al.r. forma . un. .llr. or«.nil«.i6 per Ul com „ irotara cridat ■ («turc. Ip.orad.l· U iú agilit.» i improvUacié," -Cul viure cn .1 variable i .como.Ur-w de l'incert. " L'organitzacó militar que fou inèdita als Estats Units en intervenir com a bel·ligerant a la darrera guerra, que ho fou gairel* a la Gran Bretanya ho és encara després de la guerra i segons testimonis dc calitat i d'ofici, a Itàlia i a França. Per a Espanya hom recomana els mètodes del 1914. vells en iyi8 í arcaics en t^at. Si Catalunya en art. on literatura i en l'ensenyament tècnic s'honora d'ésser un herald de les noves tendències i dels nous procediments caldria que en política exterior i en els estudis militars aportés aquest inèdit que reclamen a chor els especialistes estrangers. Per això cal un orgue apropiat. Cal. a la vegada, estimular les virtuts militars entre nosaltres i desvetllar un corrent de simpatia per l'art de la guerra. La política nacional d'intervenció, limitada a determinats afers de finances, és una política mancada, incompleta: n. ès. en rigor, una política nacional. La veu de Cata lunya. atenta tothora, no pot romandre muda da vant cap dels problemes vitals que commouen eU altres pobles. No tenir iniciatives en un aspecte de terminat de la vida del país. és mancar lamentablement al deure de patriotes, és deixar la iniciativa als altres, és recular davant la responsabilitat que demanàvem, és deixar-nos prendre la bandera d'avantguarda que ens gabàvem d'enarborar més alta que les altres. Els petits fragments copçats de ci de lla en lectures recents que havem reproduït pertanyen a escriptors militars de diverses opinions polítiques. En lots ells però les conclusions són idèntiques. Cal l'inèdit. Per Catalunya, pel bon nom dc Catalunya, per la glòria de Catalunya, fem que aquest inèdit a la Pàtria incompleta d'avui, a l'Espanya esvaïdissa de segles, al futur Imperi novell, li aportem nosaltres, li aporti aquest "Institut d'Estudis militars" que .reclamat per Joaquim Folguera. té un propagador humil en Monitoil OomnniHine patriòtic D'ençà que Von der Goltz, cn la iVaciíJ annada propagà la idea de l'organització militar nacional com a un cos magne en el qual tols els elements de la nació n'eren cèl·lules útils, la popnlarització del títol en donà la comprensió universal. En els països demòcrates sobretot, la nació armada era una conseqüència que no ha estat prevista sinó després dels primers xocs amb els exèrcits imperials. Continuem enumerant conclusions fresques i eminents i. tot i la comunitat de lèxic, diverses d'origen; ■l.'exèrclt d'avui í. I» nació i eU que el «muitneixen nomé. tan de conüxer mètode, nacional*, cperií nacional i volomai nacional " "I-a nació armada ha de realitzar-., .n tota plenitud. Ahan» hi havia militar, que preparaven la guerra i civil» que Irehall.ven per la pro.perilal ilel paí.: avui nom» hi ha que ciuladan. per . una i altra lawa Ja no hi ha d'haver iní« pro(e..ioiial. que preparin campanyes cn secret i que le« de.ilgin per ofici." "La nació armada .'ha impont. , í'-om realitzar rorganització nacional qoe podrà, cn caa de guerra, armar instantàniament el país? i Qui decretarà perquè al moment de I. cri.i cada ciotadà en Mtat d. portar le arme.. cada inteUigència, cada força, cada recurs propi de la n.ció .igui utilitzat per a la .era dcienu?" "ta neci dc preveure una obra dc delcnu na con.] Kntc participar-hi el. cirila. Induatriala, comerciants, acrcultor. i olirer. «ón col·laborador..- "I^r. qiic.tion. mi lilar. pertanyen a tol. cl. ciutadana- Fin. al 14 Iotes le. quc.tion. d'exèrcit creo dc la pertinència del. militar., proIcsional» respoiisahlc.." "Avui no ca delega a ningú cl dret dc defenur .1 paU: cada ciotadà joga cl seu rol a la taull. moderna. El vocabulari militar es comprès per tothora." "I-, nova llei militar ta d'èuer llei nacional.- "El. combatent, dc demà es tothom: joven. i vell., done. i noia." "Des d'ara cada ciutadà tindrà, ultra Ics serei (ancians civil*, cl ica rol militar. L'nforc pes. damunt tothom durant 1. guerra ; es lAgic que la preparació (Je I. guerra incoralieixi a tothom en temps de pau. " i No és això un comunisme patriòtic? Ja no es serveix al rei, ni no es serveix la República ; hom serveix la nació. Aguns reialmes esdevingueren repúbliques i uns i altres delegaven la seva defensa. Avui dia reialmes i repúbliques viuen estantissos, inferiors a la nació, a remolc de la nació, mite modern que ha superat el del cabdill coronat i providencial i el del ciutadà elegit per a administrar justícia i establir la igualtat. Una tnistea patriòtica ha donat una ànima a la nació i el seu culte obté els sufragis més selectes. El daler del lliurament espiritual per a una causa generosa aperduada adés i ara en els escèptics de Déu i de l'Amor, ha trobat el seu refugi en el culte de la nació. La mística nacionalista porta lògicament a un comunisme patriòtic i a un comunisme militar : "Ja nu hi ha d'haver mè* mlJalí. ni r.servist'-. ni lerri- tnriala..-" Noincs ciutadans armats, aptes per a una mobilització ràpida i eficaç. Els interessos militars proiessionals i els dels industrials i comerciants del país són avui dia els mateixos. " Hòmens i dones qualsevnlla que sigui llur edat són susceptibles d'un servei". ; Aquest comunisme patriòtic pot donar-se entre nosaltres? El car Ventura Gassoi creu necessària una mística catalana profundament separatista i amb bells poemes i excel·lents preics de demagog pugna per la instauració d'una secta patriòtica de la qual ell no en seria tal vegada el cabdill però de la inial n'arromanceria les gestes. Segons nosaltres, una mística catalana, útil en determinats sectors del país, desnaturalitzaria el caràcter del moviment nacionalista, afer de voluntat més que de sentiment i, sobretot, qüestió dc dignitat i d'interès positiu, i No serà per ventura preferible i àdhuc urgent l'estimular una mística militar? El comunisme patriòtic s'ha desenrotllat sobretot en els països menaçats constantment per una invasió en llur territori nacional. Cal observar que els arguments i les justificacions d'aquesta mililarització universal, d'aquesta intervenció comú en la defensa de la nació, són aplica| bles als afers econòmics de la pàtria i que la mística patriòtica que lògicament ha derivat en un comunisme militar, també lògicament pot derivar en un comunisme econòmic. Tanmateix els arguments d'alguns caps d'exèrcit aplicats Íntegrament a lots els ordres dc l'activitat nacional portarien a una fusió entre els dos extremismes patriòtic i social. No ens decantem pas a favor de cap solució; exposem únicament algunes consideracions per justificar l'all interès que per a nosaltres té el problema militar, sobretot davant el dualisme permanent en què vivim. Una mística separatista podria portar Catalunya a una revolta inútil i a un desencís perdurable. Una mística militar, per a incorporar-los a la tàctica política de la nació, seria, per ventura, desitjable. El candor renaixentista Hi hagué un candor renaixentista com hi ha actualment una simplicitat de sinn-fein pacífic en els nostres sentimentals. Àdhuc aquell ha perdurat en els tòpics de defensa nacional. Els separatistes catalans, inofensius tot amb tot. solucionen el problema militar a Catalunya a base d'una ampliació del cos de Mossos de l'Esquadra. D'altres, un bell nombre, que han confós la independència nacional amb la pau planetària, ajornen tàcitament la llibertat de Catalunya per a quan sigui una realitat el desarmament universal. És freqüent entre nosaltres el nacionalista pacifista que subordina la causa catalana a la causa utòpica de la federació dels pobles lliures de la terra, condicionant-ho encara a una sèrie de reformes socials igualitàries. Recentment una fulla regionalista de raval s'enfurismava davant la idea que una Catalunya lliure disposés d'una diplomàcia i d'un exèrcit. I encara més recentment era exalçada la gesta d'un petit sectari d'una tendra ordre infantivol. el qual havia reprès a un company per haver donat un morí subversiu. Aquesta idea vaga d'obtenir la llibertat miraculosainenl o per la conmiscració d'algun Estat poderós és ben singular, sobretot comparada amb els procediments eficaços empleats en altres països que aspiren aximateix a llur llibertat nacional. Kn el projecte de bases per a la Constitució Regional catalana presentat a la primera Assemblea general de delegats de l'Unió Catalanista, celebrada a Manresa el març de 1892. es proposava en la base 13; -Catalunya contribuirà a la ïormacio Je Tcxèrcit perma neni tic mar i terra, lliurant al Poder central voluntari., u Iie una comiicnsaciò en diner, com ahan. de 1845. Tul* cU rainyon. d'una edat determinada quedaran .objecte, a la rc serva. ~ El seu defensor. N'Antoni Sunyol. lamentà els fins a què en aquesta "desventurada Espanya" és destinat l'exèrcit, el procediment del sorteig, la redempció pel diner, el poder militarista en tantes de nacions insaciables, l'exèrcit permanent, etc, i advocà per la idea moral del catalanisme conseqúent amb els ensenyaments de la història pàtria : amb l'exemple de les nacions més llil>erals. Segons el senyor SunyoL el catalanisme exclou del seu programa el servei militar en la forma que aleshores es practicava a Espanya, advocant per la inscripció voluntària com a millor i més racional ex pedient per ctMrir l'extricte cupus que exigeixen tís cossos facultatius i la guarnició dc places i dc fronteres. Per a l'ordre públic bastava, segons el ponent, un cos com el de Mossos de l'Esquadra ip militar i, en casos greus, cl sometent vencrand. "mi llor que els actuals exèrcits". No calien doncs exèrcits permanents per a assegurar la independència; "basten els cors ferms i rublerts de ver amor .1 la pàtria per oposar infranquejable barrera a l'in vasor". "El projecl. c* limita a dispeisar que es inrrain co.so. d'exèrcit regionals, sempre, s'entén, per inscripció volunu ria, 1 que s'organitzin, tambe icrriinrialmcni, les reservev devent unes i altres forces ésser manades per catalans. K, prevé lumbé que totes elles, aixi com el* cossos especial . de vigilància i policia, han dc dependre cn absolut del Po der calalà." "Tots compreneu el perillós que seria per . l'aut'inumií d. les regions l'exi.iènria cn elles de cohü. d'exèrcit d'al Ires bandes 1 manades per estranya; la /ntlependència i la llibertat d'acció del. Poders regionals .cria nominal i il loiòria. Nnmèa en el caso. de greo i imminent perill per a la pàtria pot, doncs, admetre', això i encara amb le. Ii< milacion. qoc asMn>ali la Comtitució de rE.taI general limitacions que I. vigilància del» bon» rcgionalisie. sabrà ileterminar ben precisament el dia en que s'hagi de dí* rutir aqueixa Constitució." A aquesta base En Kamon Parercs. delegat de la comarca del Congost presentà una esmena diem que si Catalunya algun dia recobra els seus drets caldrà lamln; tenir un medi de fer-se'Is respectar, 1 aquest medi principal ha d'ésser l'exèrcit. No n'hi ha pas prou, segons el senyor Parercs, amb el somelent ni amb els Mossos de l'Esquadra per íer respectar els drets de Catalunya. En temps de pau doncs, l'exèrcit ha de dependre del poder regional i. en temps de guerra, a les ordres del Poder cen tral. formant un sol exèrcit sense barrejarsc catalans, valencians, castellans, etc. subjectes però a b mateixa tàctica, al mateix armament, etc. En Pau Colomer, vocal de la Junta permanent de l'Unió, féu notar que segons la redacció de la bast 13, Catalunya lliuraria al Poder central hòmens vo luntaris o diners perquè aquell en disposés lliurament tal com es feia aleshores, però barrejant-loamb els de les altres regions, mentre que resmena del senyor Parercs no consent aquesta barreja. Si Catalunya contribueix amb hòmens 0 diners a la formació de l'exèrcit, no hi haurà cos d'exèrcit català, i si té exèrcit propi, 110 ha de contribuir ni ami' hòmens ni amb metàUic. El sonyor Colomer es de canti per la solució Pareres, opinant que Catalunya havia dc tenir un cos propi d'exèrcit de voluntari» d'acord amb cl Poder central, sota la inspecció del Ministre de la Guerra en temps dc pau i sota le> seves ordres en temps de guerra a disposició de la gran pàtria comú Espanya. No podem cn el present número comentar aquestes vagues referències dc la primera assemblea na cional dels catalans, a la qüestió militar. Una idea confosa les dictava per bé que una bona voluntat le> aplaudis. El candor dels assembleïstes manrcsani· és, encara que sembli estrany, el mateix candor del nacionalisme radical d'avui. Una intermitència líri ca exalta els patriotes absoluts sense que la més ni dimentària activitat d'organització pràctica en realitzi les possibilitats més innocents. Encara, per a alguns, els Mossos de l'Esquadra i el Sometent po dran, un dia llunyà, joi? jugar uu rol decisiu i alliberador. El catalanisme, sobretot l'apolític, evadeix la bella realitat, fèrtil tanmanteix. El fetitxe de Catalunya, tal com l'ha deformat la imaginació selènica dels nostres beats intransigents, comunica als seus fanàtics una sagrada frisança que els estira braços i cames i els mena a una dansa inacaba ble. A la manera del faune que desenrava la possesió dc la nin fa per la joia de la seva presència tol lliurant-se al cabrioleig esgotador, el nostre inicial es lassa aiximateix amb el cant i la dansa i oblida el fecundar baronivol. La realitat Una sistematització dels estudis que a totes le^ nacions lliures del món constitueixen el íonamen: de la seva activitat internacional, podria tal vegada contribuir entre nosaltres a completar una activita! nacional interventora. Res al nostre entendre, es pol oposar a què una manifestacó inteUectual cn problemes militars o de política exterior sigui donada a Catalunya i cn català. Una mostra positiva de la capacitat directora de Catalunya, sota aspectes diversos, donarà a la nostra pàtria i a la comunitat peninsular honorament i respecte. Sense recórrer a tràfecs clandestins i dedicant part dels nostres esforços a estudiar la realitat nacional i peninsular d'una manera positiva. ;no contribuïriem a accelerar radveníment d'una més alta realitat? Segons Monitor, una política nacional, integra, pot constrènyer les cabòries de tants dc patriotes per a convertir-les en voluntats aptes i prestes.