Bmlom, 27 cfabrA de 1931} (esport i cí a tadania) Una afirmació de libepalisme: l'abraçada de Macià i Alcalà Zamora Any II. — Número 65 Redacció i Administració: Rambla de Canaletes, 13, pral. - Telèfon 14757 Impremta: Barbarà 11 i 13 Telèfon 19603 Preu: 15 cèntim» Nosaltres diem... Per un homenatge de i cordialitat a Bèlgica El dia primer de maig, j català... Es a la memòria de tots —cal que hi sigui sempre — el tracte exquisit, la consideració fraterna, l'acolliment cordial que, durant tots aquests anys de dictadura, han trobat a Bèlgica els perseguits catalans, d'una manera especialíssima el més il·lustre entre ells, avui President del Govern de la Generalitat, Don Francesc Macià. I és més evident aquesta cívica actitud de les autoritats belgues, davant indelicadeses recents d'algúna altra nació etrangera, que ha tractat els emigrats polítics descònsideradament, arbitràriament, d'acord, potser, amb consignes que no és moment ara de qualificar. Caldria que el poble de Catalunya digués al de Bèlgica, d'una manera ostensible, el seu agraïment. Àdhuc resultaria fins i tot incorrecte, potser, deixar passar més temps — avui que el nou règjm ja no pot limitar la nostra llibertat — sense fer-ho./ Hauria d'ésser, de momint, per mitjà d'una fórmula el més senzilla possibfe i amb caràcter partictilar, en espera de poder-ho fer algun dia en forma Oficial i solemne. Per això, i en la convicció qug la nostra iniciativa trobarà a Catalunya l'acollida* necessària, LA RAMBLA proposa que el dia primer de maig — aprofitant la festa de la diada — cadà ciutadà deixi una simple fiar ja de visita, amb un mot d'agraïment, potser, a la porteria del Consolat de Bèlgica a la nostra ciutat, carrer d'Aragó, 231 bis. Els no barcelonins, poden fer-ho per mitjà d'una targeta postal a aquesta adreça i escrivint només la paraula : "Agraïment". Serà una forma simple i efectiva de demostrar el nostre agraïment al poble belga, que tan gentilment donà acolliment, quan eren perseguits i vexats, als homes nostres, alguns dels quals ocupen avui, al costat de Don Francesc Macià, alts càrrecs en el Govern del nostre poble. Ciutadà català: Pensa en el primer de maig, i deixa la teva tarja al Consolat de Bèlgica! + , .1.'. .. : • El marquès de Foronda cessant? CIUTADANIA I ESPORT Una jornada memorable a l'Estadi de Montjuïc - El triomf ciutadà dels esportius - Unes 50.000 persones aclamaren entusiàsticament a Macià i Alcalà Zamora Un poble esportiu és un poble conscient dels seus deures i els seus drets diem... A L'ESTADI, ELS ATLETES TRIBUTAREN LLUR HOMENATGE D* ADHESIÓ I SIMPATIA CORDIAL ALS HOMES DE LA REPUBLICÀ, MÀGIA I ALCALÀ ZAMORA La vibració dels esportius Per al ciutadà Alcalde Es recent encara la gesta del guàrdia urbi Vidal. Tactiva i resolta ntervenció del />*■ repicar les campanes. La jornwiç, gloriosa d'ahir, jornada .nrmoral·le, compensa, amb escreix, tots els nostres esforços, totes les nostres campanyeç. L'Estadi de Montjuïc fou escenari d'una diada triomfal, que no pot expressar-se d'àltra manera que repetint, una i mil vegades, aquells mots que són el nostre lema, la nostra bandera: Esport i Ciutadania. No fa pas molt de temps, ningú .no feia cabal dels esportius. Qui no els mirava despectivament, eh mirava amb indiferència. Espot tiu — per fl molta gent, per a moltes persones de significació—era sinònim de no-res. L'esporiiu era una mena de ciutadà a part' dels altres ciutadans. Un' dia, però, aquest esportiu senil- damunt seu la fuetada del tirà, la fuetada de les oligarquies regriants, i mentre eh altres ciutadans — bona part dels altres ciutadans — van resistir resignadatnent el cop de traUa—els eops de traüar-rü ciutadà espor¬ tiu va redreçflr-se, va inflar-se, és va acréixer, i un dia fou un cicle de confercnc.it s, un altre dia una nova nwufestació cívica, i arribà un moment que l'esport fou el veritable i únic portantveu d'un poble que volia üibertal i volia justícia. L'esportiu, vexat, menyspreat r arrib^a ésser l'única finestra que restà oberta de cara a la tempesta dictatorial, oberta de bat a bat, vibrant, enèrgica, valenta, decidida. No tothom, però, ho considerà aixi, i alguna personalitat de gran relleu dins la política peninsular va iniciar una croada d'odi i de desprestigi contra l'esport Hom arrili* a dir que l'esport aménaçavà la vibració (rivindana del poble; hom arribà a dir que la dèria esportiva feia malbé la joventut i... ja ho hem vist. Ha estat en ocasió d'una jornada esportiva, una gran jornada esportiva, que el poble de Catalunya, amb un voleiar de mocadors d'una escenografia emocionant, amb uns aplaudiments fervor osos, eniusiàstics, sincerfssims, ha assenyalat una nova fita gloriosa en l'historial del nostre poble. Ha estat amb motiu d'un acte esportiu que el poble de Catalunya ha rebut la primera visita del president del Govern Provisional de la República, fraternalment, cordialment acompanyat per la figura més prestigiosa de Catalunya, l'avi, el venerable, estimat i illustre Macià. Qui va presenciar l'espectacle imponent, inesbor- * 'ah ;• •i 'h'Es:?.::-. tu pal de Montjuïc, ja no dubtarà més, no podrà dubtar, no tindrà el dret a dubtar dels esportius. L'acte d'ahir fou la confirmació més palesa de l'arrelament de l'esperit de ciutadania en el poble esportiu de Catalunya. Altres fets hem de remarcar en aquests moments gloriosos de victòria dels nostres ideals. Revotdem que el nostre amic Sunynl i Garriga — t ena p/au de recorda) -ho, a despit del que pugui dir-nos el nostre amic — en deixar la presidència de la Federació Catalana de Futbol va fer «í gue podríem dir -ne el teu testament. I aquest testament era una bandera catalana, una bandera nostra, amb la condició prèvia iprecisa de no lluir-la fins que pogués anar ben sola i amb tota dignitat. I això ha arribat, per fi, i hem pogut veure flamejant orgullosa, triomfant, al balcó de la nostra Federació Catalana de Futbol la bandera de Catalunya. Recordem també la campanya realitzada pro intervenció d'elements esportius a les nostres corporacions i l'elerció de tres regidos — els amics Costa, Aragay, Ventalló — de bríllant historial esportiu. Recordem, en fi, i aquest és el fet més recent, la visita que els esportius catalans varen fer dies passats al. president de la Generalitat de Catalunya, els quals, per boca de l'amic Plantada, actual president de la Federació Catalana de Futbol, tecordaren a l'Ulustre Macià gtw mentre ell — i els seus abnegats companys — patten a Vexili o la presó, els esportius catalans, perseguits, vigilats de prop i víctimes de tota mena de vicissituds i injustícies, s'esforçaren — i ho aconseg uiren — a manícnir el caliu d'un foc sagrat que amb la victòria del dia 14 d'abrÜ s'ha revifat per no apagar-se mai més. Recordem tot això, remarquem l'espectacle de l'Estadi, a la tarda d'ahir, i repetim — i ho repetirem mil vegades que els esportius han passat al primer rengle de l'allau ciutadana, i reclamen — perquè Ai tenen dret — un Uoc d'honor en aquesta hora de victòria, com el volen — i mai no l'han defugit — a l'hora de la lluita. Aquells cinquanta mil mocadors blancs — símbol de pau — que voleiaren ahir a la tarda a l'ombra del castell de Montjúie representen cinquanta mil cort que bateguen per una victòria esportiva, perd que per damunt de tot bateguen per la llibertat, prr la justícia i ver la Pàtria. Dilluns vinent publicarem el segon article del Professor Blanco, paorlt en el seu viatge volta £1 món El públic no ha de tolerar-ho Fem constar la nostra protesta que en nna revista — per cert força dolenta — que es representa en nn teatre del Paral·lel s'utilitzi ef dignlssim nom de Macià jugant en on cuplet i amb vistes al reclam de l'actualitat i a l'efecte de galeria. El nom de Macià é? massa veneraHIe perquè no importa qui es pugui permetre fer-lo servir en cnplets de revista. El públic hauria d'ésser el primer a no tolerar aquestes coses simplement llastimoses. Per als amics de "Diciembre" Els amics del setmanari d'esquerra "Diclembre", de València, ens comuniquen haver Inscrit LA RAMBLA com a subscriptor honorari del seu periòdic. Volem agrair des d'aquestes columnes la seva gentilesa i posar-nos cordialment a la recíproca.