6 la rambla 27 d'abril de 1931 AortlcfM i rciwitafae*^#t. b u i r a e US NOU LLIBRE DE CARLES SINDREU. El noslrt company i tttímat amic Carles Smíreu—^tu fopularittà tl ttur dòmm ' t-waller^—ka ticrii «n allrt ISbrt fhumarijmt fi— tom lot tl ttu —lUulal La klaxon i el camí, prologat btlÜuimamtKt ptr Jottp Uaria it Stgarra. Diiprés de la publicació d* la teva primera obro — Radiacions i poemes — Crits Sindreu ens pretenia nua neva mostro de la seva inlelligència i del seu oguéissim knmorisme amb La klaxoa i el camí. Cenlé vinl-i~dos ccnlei inidits, centenars de 'gruegueries", retrots, ele. Et per tols conceptes un llibre interetsaiütstim que cap esportiu ha d* deixar d'adauirir. bor-ho. Tanmateix, ha estat ben fi- ciL Ja itiem ti en li d'ovantolget la República. 'MARXA LOYOLAf Semblo que entre Oviedo i el Guinarió hi ha establertes certes negociacions. Et porto f oferiments i contrar eferiwunts. Més clar, Loyola li una cama ací i hm cama ailò .. VOLEM EL CASTELL Ahir, a FEstadi, un grup f esportius va aixecar urna pancarta que deia: 'Volem el catteW. El senyor Alcalà Zamora el va veure, tl va llegir l el va comentar. Tenim retferanfa que el casteli aviat serà de la çmfai. QUINA LLÀSTIMA t Dissabte o lo mil. Samitier, com a bon ciutadà i esportiu, assistí ai concert de l'Orfeó Català que et donava ol Palau Nacional a honor del C. I. 0. En acabar va sortir-ne amb el ciutadà Cabot i altres amics. Tan humorista tom sempre, Samitier va dir a un Saquetlt amics ; "Uo puro per cada gol que faci demà a la tarda'. L'amic, it clar, ham* mit o menys assabentat de les cotit de futbol, ta retpondrt-li: 'Jo pocs fer lo juguesca per o demà. En un partit contra FAtlitie de Bilbao ního hauriet de dirl' L'home ettovo convençut que ahir la cota havia Sisstr fàcil. Si ho arribo O tobtrt , / ELS PREMIS! Diumenge tinent acabo oficialment el Campionat de Catalunya de BothetbaiL I a la Federació no hi ho ni tan solt una medalla— o part de let de fAiuntomenl — fer donOr com a fremi, i àdhuc mi una fesleia fer comprar-les. Semblo que aviat et farà una diada de boskel-ball a benefici de la caixa de lo Federació, i tan solt oir» seria fossihle premiar aquist estol f atletes que amb tont d'entusiasme pugnen fer l' esport. Baskei-boll, rstort tobrel i MALGRAT ELS PREUS SARS Hem d* confessar que el preu assenyalat per o l'emtrado general o FEstadi, era una mica car. No pel programa que t'anunciava, tmó per la cabuda del gran recinte, que hauria de prometre preus mit econòmics. Amb tot, el poble acudi i el nostre màxim temple esportiu presentà mm magnífic otpecle. Esperem, però, que Fixit d'ahir no tindrà com a coiueqüincio Foblit definitiu que FEstadi ho de fer fopular Fesforl. Ahir, els esportius et van sacrificar, eadutt fer llur esperi! de civisme; un altre dia, fot resultar un fracàs. es»" L'HOMENATGE A PELLICER El dia primer de maig, el populat 'ninus" serà homenatjat al camp d'Europa, pel tem antic club. Amb aquest motiu, es jugarà un Partit entre et primer equip gracienc possiblement reforfat amb toluotat t'.ememtt i urna bomittimo telecdii de jugadors do lo categoria preferent. Cal etferar un gran ixit. El xicot t'ho mereix. LA VISITA DELS ESPORTIUS AL PRESIDENT Dimarts fassat, elt nostres esportius vam visitar oficialment el President Macià. En nom d'ells farlà el nostre amic Plantada, fresident de la Federació Catalana de Futbol, el qual, en termes eloqüenlissims, manilestà al President —i aquest així ho va rtconüxer— que els esfortius catalans han sostingut fermse, llur civilitat i llur patriotisme contra Iotes les dictadures i opressions. I demanà que el Govern actual se'n recordi. L'iUuttre President, així ho to prometre, i L'o r«..·arA4 A L'ESTADI DESPRÈS DEL MATCH ESPANYA - IRLANDA El que diuen eU protagonistes, directes i indirectes, de ia Uuita La primera pertoca que vam trobar en entrar all vestiaria del» protagonistes del primer Eipanya-Irlanda. va écser el i enyor Mateos. El pobre senyor Mateos, qoe d'ençà que et va embolicar en acceptar l'ingrat errec de seleccionador únic, ha envellit ben bé de tres o quatre anys. estava tot aclaparat, mirava fix i feia un paper tot especial, capaç de deixar convençut cl repòrter més llauna i més pcaat El seleccionador estava voltat de periodiatea i d'altres senyors, que feien cara d'estar molt amoïnats. Ens hi vam acostar, disposats a aclarir quina, impressió havia tret del partit, però no en poguérem sortir. El senyor Mateos s'havia tancat dintre el més absolut mutisme, i no contestava a ningú. Li preguntàveu pels mitjos i minva al sostre; U demanàveu la seva opinió de la davantera, i dl com si oo hi fos; U parlàveu de la poc airosa actuació d'En Zamora, i ni tan sols es prenia la molèstia de mirar-vos. Vam provar d* narlar-li dels defenses, qne MATEOS fet-i-nrt Tou la millor Mnb. 1 tampoc no en vam treure res. Aleshores va passar en Sagi i cos ts cridar: —Jo que fda de suplent— va dir — m'he estat tota l'estona al seu costat, i pobre senyor, s'ha fet un tip de patir I SI l'haguessis vistl Estava tot consternat, i sobretot quan ha passat allò del penal, s ha posat d'un humor pèssim. Ha dit: *No sé perquè discuteixen tant, si tampoc no l'entraran. " I el pitjor és que ho ha endevinat —Bé, però no saps més o menys quina impressió ha tret del partit i del nostre equip? —Tira, home, aquestes coses ja no s'han de preguntar. —I tu, què ens en dius? — Doncs que havíem d'haver guanyat de sobres, però que hem estat molt de pega. Ha estat una llàstima. La primera part m'ha agradat molt, però la segona no. Si al segon temps haguessin fet joc obert a les ales. em penso que les coses haurien anat d'una altra manera. Deixem en Sagi i ens dirigim als vestiarii dels irlandesos. El porter està tot desesperat perquè li han fet un forat a la cuixa amb la punta d'una sabata. — A això no s'hi val— diu ea irlandès—. I després encara diran que això no és jiipar brut —Digui'ns què li ha semblat el partit — Que el resultat és just. —Per als nostres, sf. I tant just. Massa i tot. Vol dir que no ens mereixíem haver guanyat? —Em sembla que no, perquè a la segona part els vostres davanters i els vostres mitjos no han fet res de bo. —Què n'hi ha semblat dels nostres jugadors? —Doncs, que m'han agradat molt els dos extrems i els dos defenses. A estones també m'ha semblat que era molt bo el mig-c entre. — I en Zamora? — Oh. aquest és molt bo. —I del gol anulíat què ens diu? —Que el refer ee ha obrat molt santament, perquè era un of-side com una casa. — I el penal, era penal de debò? —No. Jo no he donat cap cop a ningú. A mi m'han entrat i jo m'he limitat a parar el cop. Passa el davanter-centre que ve de la dutxa. Li preguntem: —Què n'hi ha semblat de tol plegat? — M'ha agradat molt. —Bé, home. I allò d'entrar a En Zamora, per què ho feia? — Perquè m'ha fet l'efecte que no tenia gaire seguretat en blocar la pilota i tema la confiança que alguna vegada li fugiria dels dits i ho podria aprofitar per fer-li un goL Ela directius de l'expedició estan parlant amb mitja junta del Barcelona. £1 senyor Gaspar Rosés els proposa que es quedin per jugar el dia primer de maig a Les Corts. — No ens podem quedai^-din el delegat dels irlandesos — perquè els nostres jugadors gairebé tots treballen i se'ls acaba el permís del despatx. Si no fos per això, ens quedaríem amb molt de gust. Ens fa l'efecte que no s'ho creu ningú, ni ells mateixos, però parem atenció perquè aquell bon senyor segueix parlant. —EI partit ens ha semblst que ha estat bé, i qne el resulut és just El penal no era penal, i d gol anul·lat ha estat molt ben anul·lat. El referee trobem que ho ha fet molt bé, menys quan ens ha castigat amb aquell penal. Barcelona és «ma ciutat molt bonica, i estem molt sstisfets perquè tothom ens ha tractat molt bé, àdhuc d públic. —I dels nostres jugadors, què ans sa diuen? —Doncs, que són molt bons. Els millors són, al meu entendre, l'extrem dreta i aquell defensa dd mocador. També l'dtre extrem ens ha agradat El porter, també. Advertim que el defensa del mocador era en Quintoces. I tornem d vestiari dels nostres. Hi ha un silenci sepulcral. Tothom està emmurriat En Gorostira no plora, però no se'n falta gaire, i l'Arocha està consternat i no diu res a ningú, tampoc En Sami es queixa que està macat de tots cantons, i ens ensenya ona 'carícia' que li han fet d costat dds ronyons. — Aquest vespre dormirà molt pla — diu — . Hem estat molt de pega, però, que consti, que a l'Arocha i a mi ens tenien molt marcats i nl ens deixaven bellugar. A més. cada vegada que ens acostàvem a la pilota, la patacada que ens donaven no la rebéa nmgú per nosaltres. —I tu, Arocha. qnè hj dras a això? —Qne he tingut on md debut com a internacional. Res, noi. pega» pega i pega. Aquell gol que m'he deixat perdre i aquells xuts d'Eo Goiburu i Eo Piera qoe han tocat el pal, ens havien de donar la victòria d primer quart Després amb en Sami hem donat tres o quatre cops de cap qne han anat a fora per qüestió de pocs centímetres. No hi ha dret Aquesta gent ds guanyaríem si tornàvem a jugar contra ells. Ars parlem amb en Rera — Mira, els irlandesos diuen qne ets d jugador que les has agradat més. —Ja veus, cap a fes meves velleses com m'he de veure. A la millor encara em contractaran per sl vull anar a fer fortuna d seu país. Hem estat molt de desgràcia. Els havíem d'haver guanyat als primers vint minuts. El senyor Cabot, secretari de la ! ederació Nacional, diu: — El resultat, naturalment, no éa lògic. La victòria havia d'ésser nostra de tres o quatre gols de diferència. En Zamora s'expressa en termes semblants. En Quincoces és dels que s'ho ha sabut agafar millor. — No hi hem fet tot el que bonament hem pogut? Doncs, com que posant-nos tràgics fr.mpoc no arran¬ jarem res, deixeu-me riure i estar content Quan la sort se't gira d'es» quena. ja t'hi pou amoïnar, ja, que tant és qne facis com que no facis Ara preguntem a En Goiburu. —El gol anul·lat, què? —Era gol. — Es clar que era gol— diu tot cridant En Piera que ens ha sentit—. No sé pas d'on ho ha tret aquell referee que era of-side. — Bé, homes, no us hi amoïneu que per compensació ja us ha donat aquell penal. — Amb la sola diferència que el pend no ha entrat i que el gol ja era dintre. Per últim, interroguem En Castillo. — El meu debut com a internacional—diu—no m'ha acabat de satisfer. Amb en Gorostira no ens hem entès gaire, però que consti que, pobre xicot ha sortit d camp amb febre i no ha pogut donar tot d rendiment. Ja deixem l'Estadi, quan ens creuem amb d senyor Rosmaninbo, referee portuguès que ha dirigit l'encontre. VICENTS PIERA d millor davanter de l'equip dlapaaya —La meva opinió, diu? Miri, posi que d resultat és just i que el penal l'he senyalat perquè el porter ha donat una patacada expressament a un davanter de vostès. — I no ha vist la que han donat ds defenses a Eo Gorostiza quan anava a rematar el penal? — No, no l'he vista. M'ha semblat qne queia sol. —I d gol que ha anul·lat a En Goiburu. d'on ho ha tret que era of-side? —Ah, però els sembla que no ho era? — Ens ho sembla a nosdtres i a molts espectadors i fins a més d'un jugador. Ja ha sentit els de les altures quina serenata que li han dedicat — Oh, d'això no en faig cas. A la millor no ho han vist tan bé com jo. XAVIER PICANYOL ESPORT I CIUTADANIA Eo Zamora. — Com aplaudeixen! Gràcies a aquests dos senyors encara he escoltat una ovació. Ara que estic baix de forma és qüestió d'aprofitar, ho totl B Mico va batre Di Mauro en cinc represes. - El combat Arias - Compte. - Jef f Dickson, cavallet de la Legió d'Honor. - Gironès - Soya, encara. L'homenatge a Ferrand L'italià Di Mauro, presentat davant Mioó eom a imbatut, va fer un pobre paper. De seguida de com'·nçada la lluita es va veure ben clar que el nostre lleuger s'imposaria i el guanyaria "rotundament. Di Màuro és un xicot que té bon estil; és ràpid i es mou amb molta agilitat. Però, en canvi, té l'estómac molt fluix, i sempre que l'adversari que 11 oposin sàpiga donar-li mitja dotzena de cops al cos, li tocarà el perdre. Micó va començar el combat estudiant l'italià, i en les primeres represes no «s preocupà prou de boxar-lo, ja qu« la seva obsessió era administrar-H un cop que «1 deixés estàs pal compte. Però quan va veure que difícilment aconseguiria el que es proposava, es decidí a bexar com ell sap fer-ho 1 el resultat no es féu esperar. Di Mauro ▼» abandonar a la cinquena represa, després d'haver acusat uns duríssims cops a l'èstómac I d'haver-se-li obert una ferida al costat de l'ull esquerre. L'abandonament no va ésser injustificat, ja que Di Mauro I donava la impressió de què no ' acabaria ela deu rounds, però sí que s'ha de reconèixer qne podia seguir dalt el ring un parell de represes més, ja que el seu estat no era tan desesperat oom per accnsellar els seus segons de tirar l'esponja. Micó va produir la bona Impressió de sempre. Indiscutiblement ens trobem davant un púgil de veritable classe, vrldal a donar dies de glòria a la nostra boxa. A lam atelxa reunió van donar-nos, oom a combat de mig fens, un Arias-Compte, que servia per al debut en el professionalisme del campió amateur Arias. El oombal fou fallat nul, rosa que originà un núvol de protestes, per creure els uns que havia d'haver guanyat Compte. I per decantar-se els altres à favor del seu adversari. Per nosaltres, la decisió està' bé. Arias va començar mòlt bé i va fer quatre rounds molt bons, però després es ressentí de la manca de fons — vuit rounds per un debutant, són masses rounds — 1 d'nna lesió que es produí a la mà dreta. Això féu que Compte, que havia començat molt malament, s'aprofités de la seva més gran experiència I sobretot de la seva duresí. per anivellar el combat. Ens va fer l'efecte que Compte era massa adversari per Arias, especialment en fants rounds. A proposta 'del ministre d'Afers Estrangers de la República francesa, el conegut organitiador Jeff Dickson ha estat promogut Cavaller de la Legió d'Hcnor. Va arribar a França Pany 1917 amb les primeres tropes americanes que decidiren la guerra europea. Fou ferit quatre vegades I obtingué diverses citacions. Reslà a Parfs. i fa sis anys que es convertí en promotor de vetllades de boxa. aconseguint en el transcurs d aquests temps uns èxits formidables, mai no vistos a cap pafs d'Eurcpa. Dickson organitza cada any reunions a profit d'obres de caritat com American Letrlon. Infermeres de la Creu Roja, Ferits a la cara i MutiiiaU dels ulls. Per tant. la distinoió jque li haacordal el Govern francès, és ben merescuda. Hebi el simpàtic promotor la nostra enhorabona n^s ccrdtal. La setmana passada escribfrem a nropòsit del combní Gi- ronès-Soya, 8en8ft r,onèixer-ne del alls. tal com ja fèiem cons'ar Després d'aparejruda la nostra crònica, hem lleirif. als diaris francesos i els d'nquf. que Gironès va anar a terra per espai de vuifs egens. en In tercera represa. Encara qur després se^h'n Oie infligí a Soysu n càslift for- , midable. cal remarcar el fet de què el nostre campió hagi eoferl un k. d., ei primer de la aeva llarga carrera. Indubtablement aquests vuit segons representaran molt en l'aotuaoió futura del gracienc. L'homenatge a Víctor Ferrand ha sofert les mateixes conseqüències que els esdeveniments polítics han portat per a tol ei que nc tinguésrelac ió directa amb la instauració de la República, i la destronament de la monarquia. Han passat JEFF DICKSON uns quants aie§'·«a qu* u.t "i que no fos de política no interessava, I per això la subscripció pro-homenalge a Víctor Ferrand ha passat, també, a segon pla. Per això avui ens plau juntar el nostre preo al d'aquells companys que s'han dirigit a l'cplnió esporth a , en general i als aficionatíü la jípia en particular, sol·licitant la seva cooperació en aquest aote tan justificat que els esportius de Catalunya tenim el deure de portar a terme, per premiar el que tant ha fet arreu del món p«1 bon nom esportiu de 1» nostra Catalunya. QüENSBERRY — LA PALMA DE LA VICTÒBIA A FxaNCBBC Macià Si ha una palma de mirade dalt del cel asserenat. L'ombra ratlla el pit d'un home de vermell i de daurat. AqMsta ombra és Catalunya i h palma, LUhcrlat. MOT DE LA FIN Un retorn a la monarquia antiga — r «posició d'una biga corcada — ís impossible. És arribat el moment de sintonitzar les coses amb enteniment i seny. Cadascú té el deure d'aportar a la República tot allò d» viu que canta al fona del cor. Sobretot h indispensable i urgent afinar