21 de setembre de 1 931 la rambla Giliiraeio física, Escoles i Esports íi EL MIRALL DE FORA Ací hom trobaria molts mestres, I ííps persones dc tots els estaments, que afirmen apreciar els esports, que cs quedarien esparverades si ge'l» expliqués que un professor corrent de les Escoles Noves de Suïssa, posem per cas, de Suïssa, on hom hi porta a educar milers d'infant» ■ de totes les llengües, dc totes les \ races i totes 1-s uacions, és, «bans de tot. un gran esportista, va a classe amb vestit d'esport, juga a futbol, a tennis, a hockey o a waterpolo amb els alumnes, i amb ells fa excursions per terra, en bicicleta; pe! Lcman, Quatre Cantons, Constan^a i altres llacs, en barca; o a tall dc boy-scout dóna tombs per valls i muntanyes, corre damunt patins sobre pistes de gel. o amb ski», lugcs o bobsleighs s.'csllav:sfa pels pendents prjalpins coberts de neu, mostrant qualques vegades, amb la satisfacció d'un deure acomplert, íl pit sagnant per un xoc que no sospitava. Encara recordem amb fonda emo:i6 el mareig que vàrem sofrir a la >ista de cendra d'una escola de Laulana, la seu del comitè olimpic internacional, durant els 800 metres ■Jiurcs, en els quals prenien part ios professors, un d'ells el que escriu aquestes ratlles, i molts dels ttnmncs sèniors. Quan solament ens faltaven uns vint-i-set metres per a »rribar a terme, ens retardà la cursa dos segons i vuit dècimes i. en conseqüència, ens classificà;. •1:1 a tercer lloc. Tothom, però. ens rebe amb la més gran de les ovacions com si realment haguéssim estat l'índit vencedor. La nostra gent tractaria de boig cl que s'atrevís a proposar, com hom fa en les institucions educatives de què parlem, en una de les quals vàrem professar durant tres anys, que els deixebles celebressin cada curs i en dates que cs delernen en assemblees a propòsit, campionats d'alletisme, de fufbo!. de tennis, de hockey, de ski, de natació i de rem. I, no obstant, T'Ecole Nouvelle", de ChaiIly-sur-Lai:saniie; cl "l.ycée Jaccard", "La Villa", el "Chateau du Rosey", "La Chataigneraie" i el "Chillon-College", per no citar altres escoles, car escrivim de memòria i hem oblidat noms, ens guardaran de mentir. Totes pertanyen al cantó de Vaud. un dels vinti-dos que componen la Confederació. Es clar. hi ha a'gun estL' Iimcnt que no pren part d'una manera precisa en totes les competicions referides, però, eu canvi, n'organitza d'ai tres, com passa amb l'Institut Widcmann, de Ginebra, per exemple. RECORDS DE CASA Nosaltres, que ens varen formar tmb «na tducac:.ò cxc\usivame:it literària, per no d;T llibresca, cim la majoria de les persones que han passat per instituts, normals i universitats, probablement també seriem contraris a totes aquelles manifestacions. Però durant la nostra infància, qiv s'escolava a la població de Valls, gairebé tols t\s dics els vailets, imitant allò que en ocasions vèiem fer als grans per les festes locals, teníem èl costum d'aixecar castells, aquelles airoses torres d'homes que tantes vegades han fet parlar de la ciutat del Camp. ;Quin robombori. quina cridòria per fer el pilar de quatre, el dos de sis i... qui sap.', cl tres de nou! [Quantes vegades la fràgil muntanya d'infants en un tres i no res cs desplomava i els aixecadors i el pobre anxanela se'n tornaven a casa tots plens de blaus! La sensació que us dóna l'aeroplà quan aterren, o sigui, •la de la terra que puja ràpidament a trobar-vos, a nosaltres no ens va venir de nou. L'havíem experim^..lada mantes vegades cn ensorrar-se alguns dels castells que aixecàvem cn aquells dies enyorats. Aquests fets, que semblen no tenir importància, deixaren en la nostra consciència l'empremta vigorosa de l'esforç personal, l'aventura, la resistència, la tenacitat: clirainarEn la por de la nostra ànima i ens ajudaren a comprendre drsprés per què els exercicis físics, seriats en lluites i jocs a propòsit, tenien tanta transcendència cn la formació individual. En íes moltes escoles on hem treballat, durant el nostre romiatge a diverses pobïzcions de Catalunya, de Castella, de França, de Bèlgica. d'Anglaterra, de Suïssa i d'Alemsnya, hem pogut veure confirmada aquesta influència, com així mateix tn el "Valls Deportin", qne «/irem fundar. Els membres d'aquesta associació, quasi tots obrers, fora dels esports i l'atletisme, on els agrada¬ va esbravar-se, eren «1 jovent més ' sa, més honest i mes considerat de la ciutat. DEFICIÈNCIES I COSES FÀCILS Val a dir, però, que a Barcelona no totes les escoles municipals, de l'Estat o particulars, posseeixen initaUacions apropiades, material i camps de joc en la mesura convenient per a estabür-hi la pràctica dels esports. En el terreny de les possibilitats materials, encara que de poca importància, creiem que fóra un exercici gens difícil d'implantar a tot arreu, car sols requereix un espai de molt reduïdes proporcions i una taula plana d'uns vuit metres quadrats, el joc del ping-pong, o tennis en miniatura, que hem vist en alguns col·legis estrangers, amb gran entusiasme per part dels nois. S'hi celebraven matchs força interessants. També serien fàcils d'organitzar jocs de bitlles, bòlid, flèndid, rescat i d'altres. PRIMERES PASSES Anant, però, a coses de més envergada, de moment, i com a via d'assaig, hom instauraria exercicis d'atletisme, per als deixebles de més edat, a les escoles municipals i a totes les altres que en aquest aspecte volguessin secundar-les amb proves trimestrals entre participants de diverses procedències i un concurs general, de tots els centres d'ensenyament, en finir l'any escolar. Si al Japó, com deia no fa gaires dies a París el cèlebre pintor Foujita, un col·legial als catorze anys sap el jiu-jitsu, bé podrien saber ací de nedar i de manejar-se amb certa agilitat. A tots els festival» de conjunt, però, se'ls hauria de treure el caràcter espectacular, de mandanga pública, i procurar donar-los un aire d'intimitat entre el» infants i les famílies que mostressin desigs de presenciar-los. No fóra obligatori, per a cada establiment, fer totes les proves catalogades, sinó provisòriament aquell r< que comportessin les condicions de llurs locals i patis. Malgrat d'això, la corporació municipal, o l'assessoria pedagògico-esporliva, cn la seva representació, designaria uns quants camps o solar» de joc a tots els districtes, on els nois, en companyia de llur» professors, poguessin anar a fer pràctiques en dics i hores no incompatibles amb altres afers d'importància, i prèviament estud'ades. Els camps serien propietat dc l'Ajuntament, llogats a particulars, o prestats, cn benefici de la cultura, per Ics societats esportives de la capital. Per suposat que les entitats esmentades solament deixarien e's carnós durant les hores que no funcionessin per a llurs socis. Hem començat per l'atletisme, primerament perquè és la base de tots els esports, i després, perquè les seves demostracions al nostre país no han aconseguit fins ara unes i marques excessives. Darrerament, | però, s'han homologat actuacions gairebé imprevistes. En natació, cn futbol, en tennis o en boxa, podem oferir resultats dignes de comentaris. En les proves del» 100 metres, dels 400 o dels 1.500, per exemple, no fem res d'extraordinari; en alçària, llargària, perxa o triple salt, segnim ris altres a certa distància: però en el disc, pes, martell o javelina, anem força a la rerassaga dels rècords mundials. Més tard. tal volta ja al cap d'un any, així que l'evolució esportiva de la col·lectivitat i els mitjans disponibles ho permetin, seguiríem amb la implantació del basket, futbol, tennis, natació i altres exercicis, amb campionats i festes adequades. ELS IMPLACABLES DETRACTORS Cal advertir als que asseguren que la introducció dels esport» a l'escola seria una dictadura en perjudici del desenvolupament orgànic i la salut dels infants, que als centres d'ensenyament on s'hi practiquen, cl mateix que l'atletisme, no és pas forçós que tots els alumnes, sense excepció, vagin a saltar, a xutar o a córrer. S'h. tiren només el» que espontàniament se senten més dotats per a aquestes coses; i el altres fan comentaris en plena companyonia, els animen, discuteixen, riuen i criden. Inclús per al tendre espectador no deixen d'exercir Ics evolucions dels òrgans una nrissió profundament pedagògica. Un altre punt sobre el qual van completament equivocats aquells senyors, cs cn suposar que les pràctiques esportives i atlètiques entre la mainada s'encomanen la severitat i la rigidesa que hom veu en una competició de grans, que al mestre només el preocupa la victòria, cl rècord, el tenir entre les seves files individus que e» di»tingeixin sobre els de l'escola del davant. iQuin disbarat! S'apunten le» performances per tal que serveixin d'estímul, és cert, però sense donar-hi una importància extraordinària, sinó, més que per res, per a obtenir dades concretes sobre l'tvolució de les aptituds orgàniques de ,' educand. No val a oblidar, per altra part, que totes les coses del món, per serioses que siguin, cs tornen ingè-. nues i poètiques així que els nois espontàniament les realitzen. S'adapten a la fisiologia de llur edat i a llur manera especial de veure la vida. Per a ells els esports, com els treballs manuals, com e's estudis de llenguatge, com una regla de tant per cent, no són més que variant» d'una mateixa cosa, que és la profunda necessitat que senten dc jugar. Jugant e» diverteixen, jugant aprenen, jugant es fan grans. I els mètodes d'educació mé» estimats entre el» pedagog» de raça són precisament aquell» que satisfan aquesta nece»silat. L'esport, doncs, pren en mans infantils tot el caràcter d'un joc, que així és. en definitiva, com l'anomenen els adults. Parem compte, de mé» a més, que ningú no ignora que la preocupació principal de la moderna pedagogia radica, sobretot, en la gran cura que posa a respectar l'ànima del noi, a concedir-'.i com més llibertat millor, no per a convertir-lo en home anàrquic, sinó perquè així es manifesta tal com és, amb Ie» seves virtuts i els seus defectes, i es presta més per a l'estudi de l'educador; així hom el pot corregir sense que se'n doni compte i hom evita enganys perillosos per a tots, famílies, societat i professor». Aixf pot desenvolupar-se segons les exigències més íntime» de la seva persona. Doncs bé: els infants, quan no es troben sota el domini d'una immediata coacció, odien le» formacions gimnàstiques de l'educació física passada de moda, rublertes d'àrida disciplina, i, per contra, senten un gran deliri pels esports, que els permeten moviments espontanis, graciosos, originals í lliures. Aquesta passió é» tan gran, que els exerceixen a la plaça, al mig del carrer, allí 0:1 troben dos metres quadrats d'espai per a rebotrc-hi la pilota. I el» practiquen més a tots els llocs, com mé» els ho prohibeixen a l'escola. Es inútil que els urbans facin complir les ordres de! batlle, posant penyores als pares dels nens que juguen per les cantonades. e'Per ventura hi ha una mestressa de casa 3 la qQa.' els seus f?!!s no hagin trencat una cadira, una peça de vaixella o un vidre? La naturalesa creadora del» cossos cn creixença es revenja d'una manera o altra contra els que voldrien convertir-los cn estàtues de pedra. Naturalment, hi ha nn gran desavantatge ca tot això. Als patis del col·legi els noi» serien dirigits i vigilats per persones grans: a fora, s'exposen a prendre mal i molesten a tothom. I quant als que afirmen galdosament que els professors moderns són contraris al dinamisme esportiu, que fullegin el llibre de propaganda "Boarding Schools of the British Isles". que publica cada any la casa Whitaker and . Sons. de Londres. AUl trobaran anunciades a milers d'escoles on es practiquen el» esports corrents i també n'hi ha que n'indiqnen d'altres, com el golf. l'equitació, la dansa, l'esgrima, el tir, la boxa. el cricket, cl netball. el lacrosse i no sabem quants més, perquè no els hem llegit un per un. PRECAUCIONS Malgrat de tot, per a qüestions determinades convindria que l'assessoria o els professor» directament, poguessin anar a consultar un metge especialista, sobre casos de nois de constitució irregular, que és dt preveure que es presentarien. En el ram de la previsió hom faria nr.a obra extraerdinàriament meritòria, si eis tècnics de l'ensenyament, cn col·laboració amb els metges, aconseguissin determinar d'una manera científica, però fàcilment entenedora i practicable per a tothom, cl quadro d'activitats esportives, en quantitat i en intensitat, que pot realitzar cada alumne, segons les seves condicions ' fisiològiques i anímiques, sense perjudici dc les facultat» investigadores de l'eipcrit. Parlem així perquè alguna vegada, exercint ' de professor en països essencialment esportius, ens hem adonat de casos de jorenet» en els quals els esports, si bé el» havien proporció- LUTEPHON . '•rviTmiiiiiiu £1 millor aparell de ràdio Funciona ttense antena i enxafat directe a la corrent faci li tat 4 en el pagament ESTABLIMENTS LUTETIA Pies. 405 ea5P· 22 ' TeIèí0íl 14372 ' B5IC8l0na nat nn cos esvelt i uns muscles resistents, per contra, els havien fo» cl desig de pensar en altres caire» de la locictat. No mostraven intelligència, ni tan sols capacitat d'aprendre. Sabem que això molt» ho agafaran com un argument definitiu per anar contra l'educació física. Però ja és «abut que tot» el» extrem» fan mal. La cultura que només és intel·lectual, el mateix que altres professions i virtuts humanes, també ha produït i segueix produint degenerat» quan »e la conreus d'una manera boja i exclusiva, sense parar esment en le» altres activitats de la vida. Si que volem que consti, però, que no som partidaris de la propagació del» eicac» entre els infants. Cert que no entren dins l'àrea dels esports, »: mé» no, en el sentit transcendental i educatiu que els hem donat nosaltres. Mes a alguna petita ciutat alemanya els consideren com a matèria obligatòria de l'ensenyament primari. I això és una aberració. El» jocs sedentaris no entusiasmen la quitxalla. Després, si algun noi s'encaterina als escacs, que és sempre per la coacció moral d'un superior, almenys cn començar, la natura morbosament intel·lectual del joc, amb els seus problemes, obertures i variants interminables, exigeix qne hi inverteixi tantes hores, que resta esgotat i no té temps ni gn»t per a les altres coses. Vici, mania, ob»e»»ió. fermen el camí de les seve» víctimes L'ESPARTA. COM A INSTITUCIÓ Aqneíf projecte, amb el qual acabem el nostre "compte-rendu" sobre educació n-ica, escoles i esports, é» d «Ton centre d'informació e»peciaUtzada, al servei de tothom. Domicili dí l'assessoria pedagógicoesportiva, té, com a dependèncie» particular», una biblioteca, una heméroteÀ tm arxíu fotogràfic, un museu històric i una exposició d'higiene. La blbBoteca poísecix, convenientment classificat?, h major part dels llibres qjie hom ha publicat a tot» els països, íol>rc esports, gimnàstica, cultura física i altres afers anexes. I.'andn fotogràfic consisteix en tura a part. cn la qual hom troba quasi tot» els rl-ari-, revistes i publicacioaf diverses sobre els mateixos temts, que s'editen a tot arreu en diver^tS llengües. Tant el» llibres com les revistes es presten al públic *■ le? mateixes condicions que hora fa a totes les biblioteques. L' andnifotogràfic consisteix en una cambra mic hom utilitza per a estatjar-liï c^Heccions de fotos de totes les manifestacions esportives. Allí lu-im hi veu. perfectament ordenades, vistes d'estadis, pistes, eam; ; c, iiiscines, autòdroms, aïro; rts. hangars i tota mena d'ínstaHacions. Tarabc s'hi troben retrat» i reproducciona escj'lòriques en mii·.ht·.:'-;. il'atletw, nedadors, futbolistes i jugadors de totes Ics activitats, que sobresurten ací i allà. Hi ha fotografies qve són postals; d'altres, retalls de revistes; n'hi ha que són donacion» especials, í d'altres, vénen de procedències distintes. El museu està format per una sala amb diverso» estrès, vestits 30bre maniquins i tota classe de material esportiu que hom ha anat nsan* cn el món, d'ençà que ris homes idearen lluites i jocs per a esplaiar-se. Les seccions més nodrides són. naturalment, la Grècia antiga i l'època contemporània. L'exposició d'higiene conté, com a mostra per al públic, aparells de gimnàstica, cambres de bany. dutxes de diversos sistemes, wàters, peces de vestir, específics reforçants i totes aquelles matèries i útils que tenen relació amb els esports i l'enforíimcnt del» nostres òrgans.^ No cal ponderar la importància cxccp.ional d'aquest centre informatiu. Algunes de- les seves instal·lacions, que nosaltres sapiguem, serien úniques al món. Encara un altre cop, Barcelona i Catalunya arribarien eb primers. Els nois de les escoles i gran part dels ciutadans l'omplirien a le» hores d'oficina. ;Es pot imaginar una propaganda més eficaç per a la vida esportiva? Per ell ens assabentaríem, en aquests afers, dc tot cl que ha passat i passa a les diferents nacions. Abans d'actuar en qualsevol aspecte de les activitats humanes, la condició primordial és estar assabentat. Per ell les multituds ciutadanes, àvides de salut, germanor, cultura' i modernitat, refinarien el gust. la iniciativa i la consciència esportives. No costa gaires pessetes. Fer-ne la propaganda seria gairebé insultar les persones il·lustrades. Considerem, per altra banda, que, pels serveis general» que presta, no tan sols l'Ajuntament i la Generalitat, sinó també altres corporacions, haurien de contribuir a les seves despeses. PERE LLOBERA BEISBOL El proper Campionat L'csser aquestes !e» primeres ratlles que en parlar d'aquest esport surten en Ie» columnes del nostre popular i admirat setmanari LA RAMBLA, que acull amb satisfacció tota demostració que sigui en bé dc l'esport, voldria que fossin per donar, cn nom de la Lliga Oficial de Basc-Ball, ma salutació de germanó a tols el» ocortius dc la nostra parla i a tot» el» que per mitjà d'aquest periòdic s'interessin per- l'esport en general. Avui que l'esport a Catalunya i a tot arreu »obresurt a totes les altres manifestacions espectaculars, i tots lluiten per aconseguir l'honor de comptar amb mé» adepte» i admiradors, i que només un, aquí entre el» nostres esportius predomina, els altres lluiten per fer també la seva "afició". De tots el» treballs i assumptes aprovats a l'Assemblea de delegats, sobre el vinent Campionat de Catalunya I93t, cal esmentar la formació del calendari de la primera categoria en el qual prendran part sis equips, que per la seva vàlua i historial esportiu, augurem unes fermes demostracions de beisbol, amb interessants partits. El campionat començarà el dia 4 d'octubre amb els partits següents : DIA 4 D'GCTUBRF F. A. E. E. T.-F. C Barcelona. Catalònia-Montserratí. C. D. Espanyol-Almendares. DIA 11 D'OCTUBRE F. C. Barcelona-Almendare» F. A. E. E. T.-Catalònia Montserratí-C D. Espanyol Catalònia-Almendares F. A. E E. T.-Montserratí. DIA 23 D'OCTUBRE Montserrati-Almendares F. A. E. E. T.-C D. Espanyol F. C. Barcelona-Catalònia DIA 1 DE NOVEMBRE Catalònia-C. D. Espanyol F. C. Barcelona-Montserrati F. A. E. E. T.-Almendares. I aivi finalitzarà la primera volta del campionat; se celebraran el» esmentats partit» al» camp» del Sol de Baix, Le» Corts, Estadi, Bordeta, Granja i altres. Per mitjà d'aquestes pàgine» ja donarem a la publicitat el lloc i l'hora de verificar-se el» dit» partit». No podem dir-ho així mateix amb els partit» a celebrar-se per al Campionat de segona categoria, ja que es va acordar esperar fins al dia 26. a le» deu del vespre, per l'clmissió de nous equips que s'estan organitzant i aleshores formar el calendari per aquesta categoria. Suposem, doncs, que tots aquells que practiquen el dit esport i no hagin anunciat l'ingrés cn aquesta Lliga a fi de poder prendre-hi part. ho faran dintre aquests dies, i enviaran el nom de l'equip í els dels jugador» que el formin, a fi de poder extendre les fitxes reglamentàries. Dirigir-se a L. Jordà (Rambla del Centre, número 29) - Casal de Música. 3ASQUETBOL Una conversa amb el secretari de la Federació Catalana Un dia qualsevol dc la setmana. Anem caminant vers al Gimnàs del carrer de Canuda i cl nostre cor s'encongeix; ihem fet tantes vegades el mateix carn! infructuosament! Som ja davant d'uns cristalls glaçats amb unes lletres negres, i entrem. Assegut en un banc sota un» quadres amb figures de gimnastes, obirem la cara simpàtica de N' Àngel Gutiérrez. Estrenytm les mans. Passem al despatx i amablement ens invita a asseuré. Li exposem l'objecte de la nostra visita, desitjaríem que ens posés al corrent <íe qnan s'efectuarà el repartiment de piemis del Campionat passat, del canvi dt local i de moltes altre» cose». Abans no podem menys, però, de donar-li a conèixer la nostra estranyesa d'ésser la primera vegada que la nostra visita no hagi estat en va. — F» tol» vuit die», aproximadament, que ens hem possessionat dejs càrrecs — cn» diu— ^ i des del mateix dia no n'he deixat un sol de passar una estona aquí els vespres. E» qüestió d'esperar que si algun club té alguna cosa a consultar, d'altre» de nous que desitgen conèixer condicions, assabentar-me de la correspondència rebuda, etc, sempre hl ha quelcom a fer, i puc dir que durant aquests dies he anotat ja la inscripció de dos nous clubs: L'Association de» Anciennes Eleves des Ecoles Françaises i l'Atlètic Basket Club de Sant Gervasi. i he donat també informacions i condicions d'entrada a altres tres més. Tenim intenció de fixar per al primer diumenge d'octubre la data per l'organització d'un festival per dalle». al repartiment de les copes i me- — lA quin camp ho pensen fer: al Sol de Baix? — No; jo proposaré el del Laietà S. C, puix avui dia encara és el que reuneix millor» condícion», e»sent, també, el més cèntric. — I del local? Teníem rumor» que ja l'havien trobat. — Si, efectivament: però no és co»a segura, estem en tractes per traslladar-nos a un pis de la Plaça de Bonsuccé», és un bon lloc i gairebé estarem junts amb la Federació de Rugby. Allí tindrem un local solament per a nosaltres, on podrem atendre degudament tots el» club» i fixarem també un parell de die» a la setmana per estar a la disposició de totes le» consultes que desitgin fer-nos, per rebre la premsa i, en fi, per donar fe de vida i palesar que existeix una Federació i no un Comitè apagat i abandonat com fins ara havíem tingut. Una de les primeres coses que pensem fer és la d'obligar a tots el» clubs que ens donin coneixement dels partits amistosos que celebrin, al mateix temp» nue nosaltres anotem la dita celebració, dóna lloc a què el Col·legí d' Àrbitre»- pot enviari- un dels seus membre» i així els jugador-s cs van educant en les regles i es troben mes preparat» per al Campionat, puix fins ara, la majoria dels partits que s'han celebrat han estat arbitrat» per propi» jugadors i no és que vulgui dir que ho facin malament, però sempre és -millor efectuat per un col·legiat. El Campionat pensem començar| lo puntualment per donar lloc a què després es pugui organitzar un torneig. Nosaltres confiem treballar molt i si els clubs ens ajuden no regatejarem esforços. Se'ns queixa, però, de l'abandonament que la premsa té pel nostre esport A excepció de LA RAMBLA— ens diu — cn cap més setmanari ni diari s'ocupen del Basketball. La premsa hi té un paper importantíssim en el foment de l'esport, cal que ens ajudi força! No volem molestar el nostre explícit interlocutor i cordialment tornem a encaixar. Un cop al carrer, el nostre esperit se sent més optimista. F. MATABOSCH AVIACIÓ Dissabte passat, a l'Aeròdrom Canudes, fou presentada l'avioneta de construcció espanyola "C. A. S. A." Abans d'ahir tingué Hoc al popular aeròdrom del mestre pilot català En Josep Canudes la presentació dc l'avioneta construïda per la casa "Construcciones Aeronàuticas", de Madrid, la qual ha cedit la seva representació per Catalunya i Balears al nostre amic Canudes. Al camp d'eviació es reuní amb tal motiu una gran gentada — en» atrevirem a dir to'ts p gairebé tots els aticionats a les coses de l'aire — . que palesà, una vegada mes, la simpatia que hom té pels simpàtics aviador» civils catalans. L'aparell que cs presentava és veritablement excepcional, no sol» per ésser completament metàl·lic, per la i-ual cosa la seva durada i solidesa augmenten notablement, jíuó perquè està construït d'acord amb els més moderns procediments «n matèria d'aparells de turisme, que havent d'aterrar cn moltes ocasions cn camps mal preparats, quan no sense cap condició, es troben sovint en condicions d'inferioritat als avions de línia, que sempre disposen de camps habilitats i compta amb elements adequats al seu servei. Una altra circumstància que reuneix l'avioneta en qüestió pel fet d'ésser metàHica fins en els seus més petits detalls cs cl que essent ics seves peces fàcilment intercanviables, qualsevol avaria no representa una gran demora en la seva sttmtat. 1 L'avioneta de C. A. S. A. ús tipus monoptà, para-sol, plegables les seves ales i sistema semicantilever. .El plegat d'ales redueix de tal manera le»' sevt» dimensions que li permeten de passar per una porta dc 4 me» trse damp'ària i a'50 metres d'alçària, i ocupa a l'hangaf ;un espai no superior a 30 metres quadra's. Pesa al buit 450 quilos; va equipada amb nn motor Gipsy 85 CV, i té nn radi d'acció de 900 quilòmetres. Amb les primes recentment concedides per l'Estat espanyol als apa¬ rell» de construcció nacional i amb motor també nacional, resulta molt avantatjosa. Presenciaren les proves ofinials de l'aparell representacions de diversos centres aeronàutics, entre els quals recordem cl senyor Josep León de La Rocha, director de l'Aeròdrom de l'Aeronàtica del Prat; el» oficials pilots senyors J. M. Calvar. Lluís Osorio i Antoni Guitiàn; En Manuel Màrquez i N'Antoni Armanguer, de l'Acro Club de Catalunya; N'Alfred Domènech, de l'Aeronàutic Club; En Marian Foyc, de "Palestra"; D. A. Puig, de P. Aeronàutica de Sant Andreu; N'Oscar Stahel, de l'Acro Club Barcelona; els pilots civils senyors Ricard Xuclà, Carreres, Ferret i diversos alumnes de l'Escola Canudes, sota el control del pilot En Josep Canudes. El primer vol l'efectuà el pil>t senyor Xuclà, amb la seva peculiar de»tre»a, i causaren magnífic efecte la aeva sèrie d'acrobàcies, J'impecable estil; seguf cl pilot militar senyor Calvar, que dibuixà diverses "fulles" en l'aire: a continuació volà també el pilot militar senyor Guitiàn, que evidencià cl que cn matèria de "ralenti" pot donar l'avió. Tots foren felicitats. La festa acabà portant En Canudes pels aires les gentils senyoretes Màrquez, ampliant les seves bondats amb uns vols dedicats als que anaren a l'aeròdrom en qualitat d'informador». Acabada la festa, a l'hangar s'oferí un lonx a la concurrència, i cs feren vot» perquè les avionetes nacionals tinguin el merescut èxit. No cal dir el molt que ens complaurà veure com el nostre amic — ajudat dels «ens companys — assoleix un. gran èxit, de venda, per tal que l'aviació — en el que fa referència a llesport i al turisme — es posi a la nostra ciutat a l'alçària que li correspon. A. F. PRINCIPIS 1 Vist el ràpid increment que pr«i el rugby, amb l'augment considera» ble de clubs i per tant de jugadorai i plenament convençuts de la nccesJ sitat d'orientar a aquests novells juJ gadors, he meregut que els scri* molt útil i del »eu gust algunes ob* servacions i explicacions de la fina* litat de cada jugador, perquè cl con* junt d'un equip rendeixi el mixt mum possible. Amb la bona intenció d'ensenyaf als que han començat a practicar e) rugby i als que ja fa temp» que e( practiquen, però que no han acom seguit defençar suticientment cl