28 de setembre de 1931 I De les Corts Constituents a la plaça de la República a rambla 11 Durant la setmana passada. Barcelona — Catalunya tota — ha viscut ans dies de gran inquietud. Le» noticies de Madrid eren esperades amb veritable angoixa. EI termòmetre politic assenyalava, cada dia, una temperatura mé» elevada. Dimarts, dimecres, diiods... Divendres, la columna de mercuri puji tant, tant que semblava imminent la insuficiència del tub de contenció. Als cafès, a les tertúlies, als teatres, no es parlava d'altra cosa. Arreu on s'aplegaven do» catalans, el tema era encetat. I s'encetava una i mil vegades. Sota el llum una mica pàcid. de l'imaginari monument al futbolista desconerut de la Plaça Je Catalunya: als jardins de la Plaça dc Francesc Macü; a la històrica — mé» històrica que mai — Plaça de la República, a les Rambles... Arreu no sentíeu parlar d'altra cosa. La Constitució, l'esmena. l'Eítatuf... Divendre» a la nit, corregué per la ciutat un calfred d'emoció. Le» darrere» noticies de Madrid no convidaven pa» a l'optimi»me. El» enemic» de l'Estatut — més exactament, els enemics de Catalunya — havien emprès la gran ofensiva. Els moments eren d'una gravetat extraordinària. Dissabte al mall, la inquietud ciutadana no va minvar. Ben al contrari, va pujar de to d'una manera tràgica, si. tràgica. Tothom veia núvol» negre». I coses pitjors. Una "gaffe" soferta per almm» diaris locals — edició matinal del dissabte — va acabar d'arrodonir-ho. Dissabte a migdia, el presulem de la Generalitat va rebre — amb la satisfacció reflectida al ^cu rostre venerable — els periodistes. — Estic content, molt content — di«ué.— Le» cotes rutllen per bon camí. Els obstacles qoe s'oposaven a la lliure discussió de l'Estatut, quan sigui hora. han estat vençuts. Dintre el Palau de la Generalitat, l'optimisme era la nota dominant. Al carrer, però. encara durava el pessimisme. Les noticies de darrera hora no i: avien arribat al poble i aquest seguia debatent-se en una mar de confusions i de tempesta. Anat — a primeres hores de la tarda — l'optimisme del Pa'au va escamnar.te per la ciutat El poble va respirar. I altra vegada — després de la dura prova — la gent tomava a parlar dc co··r·Nr.·' a i de comprensió. Dos homes il·lustres, no catalans, haoien fel el miracle. E's esforço» del» nostres represenhn'» — esforcw del que n^rta el manamnet d'un pol-'e — reeixien. A mitja tarda, els nf"» d'Alcalà 7amora i de Fesleiro. corrien de boca en bucs barrejat» — fraternalment barrejat» — amb eli dels no»tre» homes més significats. A 'a nll. les recensió n» telegràfinue» de la premsa, «vairen tol» el» dubte». Després de setze hores de lluita parlamentària — de llnila amb alts i baiXM, de lluita aferrissada i de resultat indecís fin» al darrer moment — Catalunya podia re.pirar tranquil·la. No Pa» amb un re»pir definitiu, però si amb un respir esperançador^ • • • Diumenge al vespre, la Plaça de la Kepublica estava envaïda per una gran multitud. £1 poble havia estat cridat, per tal d'assabentar-lo del que els representants dc Catalunya havien fet — en aquestes hores decisives — a le» Cons Constituents de la República. Parlà primer, el ciutadà diputat Lluhi i Vallcscà. Parlaren després, Gassol i Companys. Amb paraules amarades d'optimisme, que el públic escoltà amb veritable devoció, els representants de Catalunya sotmeteren al poble llur actuació. Durant uns moment», la Plaça de la República - cor dc la ciutat, cor de Catalunya — va reviure l'emoció diaquelle» setze hores de M»»i6 permanent a les Cort» de la República i aban» de cloure Tacte — solemne, soleranissim — Francesc Macià. l'iHiutre president de ia Generalitat, digué un» mot» d'optimisme — aquell optimisme abrandat que mai no l'abandona — i preguntà: —i Teniu confiança en mi i en el» parlamentaris representants de Catalunya ? Un síiill sorollós va esclatar. I quan encara el ressò d'aquesta resposta afirmativa no s'havia extingit, un no! sec, JoliUri, estrident, va sorgir d'una gola. Hi hagué durant unes dècimes de segons, un rnuviment de sorpresa entre el públic. Ràpidament, se sentiren unes veus irades que cridaren: —Mateu-lo ! I un xicot baixet, bru, es va veure perseguit per un estol de ciutadans, carrer de Ferran enllà... No volem saber què va passar. Els crits, darrera d'ell, no cessaren. Nosaltres no vam gosar a protestar. En aquells muments, en aquell ambient, la defensa d'aquell ciutadà que no pensava com nosaltres, però que tenia un perfectissim dret de contestar la pregunta adreçada al poble, en» va fer una certa angúnia. Moments abans, s'havia parlat de liberalisme i de democràcia. 1 allò, que aquell grup d'exaltat» va fer, ens causà molta pena. Molta. Podem parlar així, perquè ens trobàvem casualment al lloc del» fets. L'individu aquell va limitar-»e a dir no! — una veu entre trenta mil — quan els altres van dir que si. Estava en el seu dret perfectissim. I nosaltres, que no compartim la seva manera de pensar, hem de censurar la intoUerànda d'aquells que el perseguiren i l'acorralaren més que no pas la sinceritat d'aquell i»olal. Això fou tot. El president, acabà amb uns mot» d'amor i de comprensió; recomanà seny i ordre i aleshores iota la plaça aplaudí amb un entmia»me íoll... Àdhuc aquell» que moments abans, no havien toHerat la lliure expressió de la voluntat d'un ciutadà... Sense això, l'acte d'ahir, hauria estat molt bonic. L AYMAMI I BAUDINA El nostre comentari Ls setmana parlamentària vista per A. B. C. Com a glossa indicadíssima a la memorable sessió de divendres ens limitarem a reproduir el següent article de "A B C", en el qual, entre altres detalls remarcables, constatem una curiosa fal·lera a repetir la paraula "Asamblea": "LAS CONSECUENCIAS DEL PACTO La minoria catalana ha logrado la inserción del Estatuto en la ley constitucional. Esto, irrevocablemente. La Constitución espanola es ante todo una Constitución para Cataluna. Lo que en la Constitución interesa a los espanoles esta por hacer y por discutir. La Asamblea ha tenido que someterse a consagrar en el primer titulo el régimen del Estado catalàn y no ha podido concluir eu obra — pero ni empezarla siquiera — sin sucumbir a exigencias que, segun la frase acertadísima del senor Sànchez Romàn, han colocado a la Càmara en la triste situación de no poder fallar el pleito con la necesaria independència moral. iY en qué forma, con qué otorgamientos va el Estatuto catalàn a la cabeza de la Constitución espanola? Ignoramos al escribir estàs líneas cómo quedarà en las votaciones el dictamen redactado nuevamente para servir el titulo primero a gusto de los catalanes. Ha sido pactado en laboriosas negociaciones con todos los elementos de la Asamblea, y hay prisa de obtener su aprobación, dedicàndole una sesión permanente, "sacàndolo con fòrceps — dice Unamuno— , como si existiera algim tmplazamiento". No parece que haya de sufrir nmguna modificación de importància cuando tantas abdicaciones han precedido a la fórmula. La soberama de Espana sufre mermas defimtivas e irrevocables. Las regiones pueden orgamzar su constitución política y el Parlamento no podrà rechazar los Estatutos regionales en cuanto no contfadigan la Constitución y las leyes orgànicas. Es màs, la Constituc.on serà revisable en todo su contenido... menos en el reterente a la organización regional. Hay preceptes que conceden al Estado regional màs atribuciones que al central, El complot encefàlic contra Catalunya-contra Alcalà. Zamora?-lia fracassat L'actuació dels parlamentaris catalans : Tres discursos remarcables L'atmosfera carregada : Surt l'arc de Sant Martí al cap de setze hores de borrasca... i del discurs del «enyor Carner que roeretqué gran» aplaudiment». 'i Que ha patado, Sre». diputades, en Barcelona y en Catalufia toda durante esto» treinta afius en los cuales lo» rcpresenlantci dc Cataluna hemos vendio aquí a plantear el problema de nuestra autonomia? Si yo o» leyese una estadística de las huelga», alentados de pisio'crismo, suspensione» de garamias, eslndos de guerra que han abtorbido complctamente toda la vida dc Barcelona y de Cataluna en esc largo periodo, veriais que Barcelona y Cataluna estaban en una situación complctamente anormal Si yo o» hiciese el relato de todos los becbo» ocurrido» cn eso» treinta afio» alredcdor del problema catalàn y de k»» acto» tociale» y politicos de Calalufta, demostraria que han sido la con»tante peiadilla del Gobierno, determinando la perturbación totol de la rida pública e»paBola, al punto, Sre». dipuiados, que »e ha creado, no solo en Espalla, sinó en el mundo, la idea, la leyenda de que Catalufia, el núcleo catalàn, e» un territorio poblado por ciudadano» indÏKiplinados, turbulento», incapaces de gobernarae ; »ere» que no tienen voluntad para allanar»e ni para sujetarse a una vida »ocial ordenada. Sefiore» dipulado», yo, que »oy catalàn. que conozco profundamente a Catalufia y nues tros deiecto» fnototros tenemos delecto» y buenas cualidades, como todo» lo» pueblo»), o» aseguro que no no» merecemos cl concepto que de nosotro» puedan las gente» haber íorniado. Consideramos nosotro» que la causa de toda la perturbación en j que desde hace IreinU aiios vivimos es debida, total y absolutament, a que hace afios, siglos, que no tenemos el ejerckio de todas aquellas funcione» y facultades que determinan. que producen e»e equiiibrio, esa situación de orden, de paz social de que disfrutan lo» pueblo» bien admini»lrado» y bien regidos. Nosotros no nombramo» nuestro» gobernadore», nuestro» juece», nueslros maestro», ni ningnno de lo» funciona rio» que influyen cn el orden publico, en la justícia, en la beneficència, cn todas la» inslitucioncs que íorman y mantienen la vida moral de los pueblos. Existe, pues, un desequilibrio formidable, tremendo, en Catalufia, entre su capacidad material, su volumen exlemo. su intensidad de vida social y las inslilucione» política» de todo orden que rigen esta vida social. Si no tuviera el temor de molestaros, si dispusiera de tiempo, o» demo»lraria esta afirmación del desequilibrio entre nuestra» instituciones socialcs y nue»tra» in»iitucicinet política», por una sèrie de casos que os iria exponiendo mio irat olro». Pero etto» casos que no relato aquí lo» conocc nuestro pueblo. y de ahi nacen las ansias y el deseo formidablemente arraigado en su voluntad de que es preciso, para que nosotros podamo» tener, no ya la conlianza, sino la leguridad dc salir dc e»ta situación en que nos encontranie», que se no» dé soberania. «oberania plena y perfecta cn todas la» atríbucione» y facultades que nosotros nece»itamoi pïra regimo». E»ia es la ba»e fundamental de nuestro deseo de armonia. Sefiore» diputades. Con Catalufia o sin Catalufia vo»olro5 tenéis el deber polítieo de, al e»tableeer la Con»titución de Espafia, hacer una Constitución cn la cual puedan enlararse. puedan ligar»e todos lo» pueblo» de la Península Ibérica y quizà los pueblos Jaume Carner Tres figures de la minoria catalana — tres grans figures — s'han destacat en el curs d'aquesta setmana parlamentària: Pere Coromines, Jaume Carner i Josep Xirau. Si impressió va fer el to de sinceritat dc les paraules de Jaume Carner en dir a la Cambra "No ens poseu en el cas d'haver de tornar a Catalunya a dir als catalans que les Constituents espanyoles han barrat cl pas a l'Estatut ", no en féu menys el magnífic discurs — dels millors que s'han pronunciat al Parlament — del catedràtic Josep Xirau, contestant al senyor Zulueta, discur» escoltat arab l'expectació que desperten sempre les peces oratòries de les primeres figures parlamentàries. I paràgraf a paït mereix la intervenció de Pere Coromlne» en el debat finanrier. No volem eiogiarlo. No volem comentar-io. Ens limitarem a reproduir Íntegrament U contestació que hi donà un home tan eixut i mesurat en els elogis com el ministre de Finances. Llegiu-lo: "El Sr. MINISTRO DE HACIENDA: Creo que esta interpelación ha Uegado al grado màxirao de su interès después del discurso maravilloso que ha pronunciado el sefior Corominas, en el que ha evidenciado con una claridad realmente màgica de exposiciún. una verdadera familiaridad con el problema, UU intima competència con el problcnij. E" Sr. Corominas ha propuesto, ha insinuado soluciones que el Go¬ bierno debe recoger. Y creo que no disiente del parecer, a mi juicio unànime, de la Càmara, procurando que no haya un nuevo vano, uu r.ucvo espaciamiento en la contiuación de esta inlerprlación; es decir, que el mini»tro dc Hacienda dirige a la Presidència el ruego de que esta ínterpelación continúe mariana, invitàndose, si ello lo crce discreto el senor Presidente, a los seüores dipuiados que tienen pedida la palabra en esta ínterpelación. para que, a ser posible, mafiana aiismo consuman sus turnos, con el fin de dar un remate ràpido y adecuado a esta deliberación. Si déspués de las palabras del sefior Corominas hubiera un intervalo de días, es posibh que aquel efecto que sobre el ànimo. Sobre el espíritu de la Càmara ha producido su maravillosa lección, que si ha ilustrado a alguíen ha ilustrado preferenlemente al miiiistro de Hacienda. pudiera disiparse. Al Gobierno le interesa extraordinariaiucttc recogerlo, y para hacerlo con eficàcia, el ministro de Hacienda estima que no debe interrumpirse la continuación dc este debaté, que ha Uegado al punto culininante por la inlervenciòn del seftor Corominas, que si ha honrado a este sefior dipulado, ha honrado a la Càmara, demostrando ante el pai» que cn esta» Cortes Constituyentes estàn los valores màs positivos y màs relevantes de la E>pafta moderna, en todos sus órdenes. (Grandes aplausos )' • • • Heus ac( un inieres»aiit fragment 7. Pere Coromines qi» en olro contlnente. Esta es la Cotutitucióii generosa que debéis hacer. una Constitución, federal o íederable, que abra la puerta a todo» lo» engrandedmiento» futures de Iberia, de esta gran Espana con la que tenemos el anhelo, el fervienle deseo, de colaborar. E»ta es la enmienda. y este 'es nuestro Estatnto. Nosotros, sefiore» dipuiados. y con e»to termino, tenemo» fe en la República; yo creo en la República, creo que la República teudrà que vèncer dificultades formidables para salir adelante, pero que tríunfarà. Yo o» digo, sefiore» diputades, en nombre de Catalufia, en nombre de lo» diputades que aquí nos sentamo» : no tengàis recelós, no tengài» desconfianza ; o» lo dice un hombre que jamàs ha dicho lo que no tenga en su pensamiento. lo que no .Menta en su corazón, y, recordadlo bien: cuanta màs libertad déi» a Catalufia. màs intensamente la tendréis unida a lo» destino» de E»pafia." • > • Des del dimarts al divendres la minoria catalana al Parlament s'adonava del complot preparat contra l'esmena d'Alcalà Zamorn, primer, contra e! dictamen de la Comissió que la feia seva, després. El complot provenia del grup iuieUectual que dirigeixen l'Ortega '' Gasset i companyia, i l'objectiu del» elements compromesos en l'ofensiva no era altre que atacar a fon» el president del Consell. Tothom sap que l'Ortega i Gasset, eovanit per l'admiració que els inteHectnals li professen, s'ha arribat a creure que és l'únic home intel·ligent d'Espanya, privilegi que fins ara monopolitzava el senyor Unamuno. Els seus amics i admiradors més entusiastes li han fet creure en ei possible òxit de la seva candidatura per a la presidència de la República. El senyor Ortega i la seva agrupació de cervells privilegiats han vist clarament — no és necessari un gran talent per adonar-se'n — que el »eByor Alcalà Zamora és on perill molt seriós per a la seva candidatura a la presidència. Don Niceto té uu prestigi i unes simpaties tan genrials que es fa difícil lluitar-hi. Per això el» senyors Sànchez Roman i Ortega, amb gran satisfacció per part de Melquiades Alvarez i de l'Alba, han explotat el sentiment espanyolista, sunraillant "per fer-lo mal veure", la caialanofília d'Alaclà Zamora. Amb \'t%ftrança de fer-lo impopular i de ferir el seu prestigi de gran puntal de la República, els encefàlic» ihan passat tota la -setmana entrebancant verinosament l'esmena de don N'icet. Per fi. després de la feixuga se»sió de setze hore» que a continuació relata el company Massip, l'article primer fou aprovat i tols els núvols que obscurien l'horitzó dciaparegueren... Els encefàlic» quedaren tan malparats (Jiménez Asúa rebaté el discurs de Sànchez Roman fins a deixar-lo fet una llàstima) que no gosaren ni a batre'» en retirada. L'Unamuno deia que el» republican» eren un» inconscient» i uns mal» espanyol», i Royo Villanova ja no tenia humor de fer riure a la Cambra. Entre cortines, el» Mefistòfele» de la gran ofensiva es mossegaven de ràbia. Pobre senyor Alba! Aquesta Cambra li resulta difícil de maniobrar... y ninguno que afirme la superioridad jeràrquica de éste, \ reconocida en todas las Constituciones, para la vigilància de las leyes regionales. En fin, el titulo primero tal como se ha pactado rompé todos los vincules que estorban al nacionalisme catalàn, sólo conserva los que le convienen, desgarra la unidad espanola y lleva el separatisme hasta el punto en que puede ser útil y grato a los separatistas sin producir la resistència de la región. Para todo esto ha sido necesario ir, no sólo contra el sentimiento de Espana, sino contra la opinión declarada de la Asamblea, contra la actitud en que aparecían francamente sus grupos. Todo a costa de claudicaciones confesadas, y con protestas y lamentaciones en el instante de sacrificar convencimientos, que en tan graye asunto es como sacrificar la conciencia. iY por qué? Por el famoso pacto, que esta dando y ha de dar aún Un mala vida a la República, y que con tan duras expiaciones aflige y ha de afligir a los comprometidos. Existe, por cierto, la coacción con que se amenaza desde Cataluna y a que aludieron ayer llustres oradores de la Asamblea ; pero no se temé tanto a las actitudes airadas del separatisme como a la responsabilidad de haberlas provocàdo. Hay que pagar con el Estatuto el precio de la colaboración revolucionaria que por él precisamente prestaren los separatistas; no por la República, a la que amenazan y atropellan con descaro." Llegiu a la pàgina 12 el reportatge de Josep M. Massip: "SETGE HORES EN UNA TRIBUNA DE LA CAMBRA DE DIPUTATS" Dimecres, Octavi Saltor donarà una conferència pública al local de l'Ateneu Nacionalista Llibertat (Marqués del Duero, 44). Versarà «obre el lema "La minva de le» idees". + La Unió Socialista celebrarà aquest vespre, a les dtu, un acte públic al Centre d'Esquerra de Sana. Hi parlaran Pau Cirera, J. Duran i Guàrdia. Joan Formcnt, Rafel Campalan» i el candidat Felip Barjau. + El Consell Directiu del C. A. de D. del C. i de la I, considerant que en els actuals moments cal orientar l'opinió pública en tot el que fa referència a le» vicisituds del projecte d'Estatut, ha organitzat per a dimecres vinent, a les deu del vespre, una conferència pública a càrrec del diputat »enyor Lluhf i Vallcscà. Parlarà del tema "El titol primer de la Constitució i l'Estatut de Catalunya". , ÇfienwiU adó meé ixmeguU Receptor RADIO CL·IMO enxuíable a la corrent sense antena Ramon eiíment Consell dc Cent, 266 Telèfon 23058 PREU: 400 PESSETES DINERS SOBRE VALORS espanyols colltzables. s'aalieipen ràptdamtni. Interès legat, i per quantitat major a la pignoraoj